Partireu dels resultats de biòpsies sobre l'eficàcia anticancerígena de diversos fàrmacs en diferents condicions, i els analitzareu sobre la base de la determinació de l'índex mitòtic, triant quins tractaments aporten informació rellevant en ser comparats i escrivint un article científic amb les vostres troballes. A continuació, constituireu comitès editorials de diferents revistes de divulgació científica i caldrà que intenteu que els vostres articles siguen publicats amb vista a aconseguir pressupost per a continuar amb la investigació en la direcció que considereu més oportuna.
Dins el Museu Virtual de Ciències Naturals de l’IES Bovalar s’ha obert una nova sala. Es tracta d’una exposició sobre la cèl·lula. Hem d’investigar a propòsit de les característiques cel·lulars per acabar dissenyant uns panells interactius per al públic visitant. Cal que es proposen diversos panells per tal que el Museu els valore.
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...jdomen44
La formació científica dels alumnes té per objectiu formar ciutadans competents científicament, capaços de prendre decisions, avaluar evidències i fer prediccions a partir de models científics. Aquestes són habilitats presents en el currículum, però que es fa difícil promoure a les aules. El taller proposa eines i estratègies senzilles per al disseny d'activitats competencials per a exàmens que avaluin aquestes habilitats, com a via per a portar-les a primer pla i connectar la nostra pràctica amb una perspectiva competencial en l'ensenyament de les ciències. Es proposen eines i procediments desenvolupats conjuntament amb Elisa Goytia, Jesús Gasco i Isabel Besson, del grup de treball EduWikiLab.
El taller es va dur a terme a les IV Jornades sobre l'Ensenyament de la Biologia i Geologia, celebrades els dies 23-25 octubre al Cosmocaixa.
Treballem com a investigadors al Centre d’Investigació de Malalties Infeccioses (CIMI). Tots els equips de treball del CIMI estaven distribuïts pel món investigant malalties generades per virus quan el director del centre els comunica la necessitat que tornen a la seu central. La població de Morella està patint una infecció desconeguda fins al moment que a causa de la seua facilitat de propagació fa necessària la seua presència física per estudiar-la. El doctor Bovalar, el primer en arribar ha descobert que la causa és un virus i ha estat capaç de desenvolupar un antídot. Tanmateix el doctor ha desaparegut en estranyes circumstàncies amb tot el seu material de treball. En tenim algunes mostres però ningú és capaç de tornar-lo a sintetitzar. Caldrà estudiar amb profunditat els símptomes, com afecten cadascun dels aparells i sistemes del cos, comparar-los amb organismes sans i resoldre tots els enigmes que se’ns plantegen.
En una primera etapa se’t proporcionen per escrit diverses seqüències d’un codi a desxifrar junt amb les seqüències d’un altre missatge relacionat trobats a un laboratori de biologia als anys seixanta. Se’t demana que expliques tot el que pugues sobre el codi que relaciona el text (ATCG,...) amb els missatges corresponents (Leu, Ala, Lys,..), com si fos un jeroglífic, hauràs d’anotar totes les observacions i conclusions, fins a la síntesi de l'activitat. Se’t proporcionaran fragments del codi però no tots alhora, sinó que es farà seqüencialment, en etapes de 5 minuts cadascuna, amb un nivell de complexitat creixent.
En una segona etapa, una vegada resolt el jeroglífic anterior i haver demostrat la teua capacitat per a la resolució d’enigmes amb codis per desxifrar comptaràs amb l’historial clínic de quatre pacients per tal d’esbrinar si hi ha relació entre l’expressió dels seus gens i les malalties neurodegeneratives. No partiràs de zero, hi ha tallers inicials on t’informaràs sobre les malalties neurodegeneratives i la seua relació amb la genètica.
Dins el Museu Virtual de Ciències Naturals de l’IES Bovalar s’ha obert una nova sala. Es tracta d’una exposició sobre la cèl·lula. Hem d’investigar a propòsit de les característiques cel·lulars per acabar dissenyant uns panells interactius per al públic visitant. Cal que es proposen diversos panells per tal que el Museu els valore.
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...jdomen44
La formació científica dels alumnes té per objectiu formar ciutadans competents científicament, capaços de prendre decisions, avaluar evidències i fer prediccions a partir de models científics. Aquestes són habilitats presents en el currículum, però que es fa difícil promoure a les aules. El taller proposa eines i estratègies senzilles per al disseny d'activitats competencials per a exàmens que avaluin aquestes habilitats, com a via per a portar-les a primer pla i connectar la nostra pràctica amb una perspectiva competencial en l'ensenyament de les ciències. Es proposen eines i procediments desenvolupats conjuntament amb Elisa Goytia, Jesús Gasco i Isabel Besson, del grup de treball EduWikiLab.
El taller es va dur a terme a les IV Jornades sobre l'Ensenyament de la Biologia i Geologia, celebrades els dies 23-25 octubre al Cosmocaixa.
Treballem com a investigadors al Centre d’Investigació de Malalties Infeccioses (CIMI). Tots els equips de treball del CIMI estaven distribuïts pel món investigant malalties generades per virus quan el director del centre els comunica la necessitat que tornen a la seu central. La població de Morella està patint una infecció desconeguda fins al moment que a causa de la seua facilitat de propagació fa necessària la seua presència física per estudiar-la. El doctor Bovalar, el primer en arribar ha descobert que la causa és un virus i ha estat capaç de desenvolupar un antídot. Tanmateix el doctor ha desaparegut en estranyes circumstàncies amb tot el seu material de treball. En tenim algunes mostres però ningú és capaç de tornar-lo a sintetitzar. Caldrà estudiar amb profunditat els símptomes, com afecten cadascun dels aparells i sistemes del cos, comparar-los amb organismes sans i resoldre tots els enigmes que se’ns plantegen.
En una primera etapa se’t proporcionen per escrit diverses seqüències d’un codi a desxifrar junt amb les seqüències d’un altre missatge relacionat trobats a un laboratori de biologia als anys seixanta. Se’t demana que expliques tot el que pugues sobre el codi que relaciona el text (ATCG,...) amb els missatges corresponents (Leu, Ala, Lys,..), com si fos un jeroglífic, hauràs d’anotar totes les observacions i conclusions, fins a la síntesi de l'activitat. Se’t proporcionaran fragments del codi però no tots alhora, sinó que es farà seqüencialment, en etapes de 5 minuts cadascuna, amb un nivell de complexitat creixent.
En una segona etapa, una vegada resolt el jeroglífic anterior i haver demostrat la teua capacitat per a la resolució d’enigmes amb codis per desxifrar comptaràs amb l’historial clínic de quatre pacients per tal d’esbrinar si hi ha relació entre l’expressió dels seus gens i les malalties neurodegeneratives. No partiràs de zero, hi ha tallers inicials on t’informaràs sobre les malalties neurodegeneratives i la seua relació amb la genètica.
Ponència feta dins el marc del curs Didàctica de les Ciències amb perspectiva STEM, realitzat de forma virtual per al Servei Territorial de Lleida. Es proposa una definició de Competència científica i es descriu la manera com diversos tipus d'activitats d'indagació poden col·laborar a desenvolupar-la.
Ponència sobre Les habilitats comunicatives i les controvèrsies sòcio-científiques, presentada per Laura Farró i Sílvia Lope a les Jornades sobre Controvèrsies Sòcio-Científiques i RRI. #cscrri15 https://cienciaicontroversia.wordpress.com/
Presentació d'Ismael Ràfols, investigador a INGENIO (CSIC-UPV) a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Explicació de la proposta que fa el "Proyecto ComBas" sobre els Processos Cognitius i els Tipus de Pensaments relacionats i sobre el Models d'Ensenyament.
Eines i contexts per a l'experimentació a les aules (bloc 3)jdomen44
Presentació que forma part de les sessions de formació per a professorat de Ciències, dins el marc de la proposta “Experimentació a les aules”, de la FCRI 2015. Tant les presentacions com el dossier per als participants són disponibles a: http://wp.me/p25seH-kN
Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada)grupgics
Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)
Exemple d'Estudi de Cas a partir de captures del web Investiguem la Cura emprat en la docència de Biologia 4ESO, adaptat a partir de la proposta original https://sites.google.com/a/xtec.cat/drugresearch/
Ponència feta dins el marc del curs Didàctica de les Ciències amb perspectiva STEM, realitzat de forma virtual per al Servei Territorial de Lleida. Es proposa una definició de Competència científica i es descriu la manera com diversos tipus d'activitats d'indagació poden col·laborar a desenvolupar-la.
Ponència sobre Les habilitats comunicatives i les controvèrsies sòcio-científiques, presentada per Laura Farró i Sílvia Lope a les Jornades sobre Controvèrsies Sòcio-Científiques i RRI. #cscrri15 https://cienciaicontroversia.wordpress.com/
Presentació d'Ismael Ràfols, investigador a INGENIO (CSIC-UPV) a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Explicació de la proposta que fa el "Proyecto ComBas" sobre els Processos Cognitius i els Tipus de Pensaments relacionats i sobre el Models d'Ensenyament.
Eines i contexts per a l'experimentació a les aules (bloc 3)jdomen44
Presentació que forma part de les sessions de formació per a professorat de Ciències, dins el marc de la proposta “Experimentació a les aules”, de la FCRI 2015. Tant les presentacions com el dossier per als participants són disponibles a: http://wp.me/p25seH-kN
Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada)grupgics
Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)
Exemple d'Estudi de Cas a partir de captures del web Investiguem la Cura emprat en la docència de Biologia 4ESO, adaptat a partir de la proposta original https://sites.google.com/a/xtec.cat/drugresearch/
Els processos evolutius són molt lents i per tant no podem observar-los, la qual cosa comporta dificultats per poder entendre’ls. És per això que busquem simulacions i construccions d’arbres filogenètics que ens ajuden a pal·liar aquestes dificultats. Joseph H. Camin, biòleg evolucionista, mogut pel seu interès pels mètodes utilitzats pels taxonomistes per determinar les relacions evolutives entre les espècies, ideà unes criatures amb registre fòssil que s’anomenaren “Caminalculats” (en homenatge als “animàlculs” d’Anthony van Leeuvenhoek) començant amb un avantpassat remot primitiu i modificant gradualment les formes, d’acord a les regles acceptades del canvi evolutiu amb la fi de confeccionar una filogènia que podria ésser utilitzada per a avaluar críticament algunes tècniques taxonòmiques, com l’anàlisi cladística (basada en la genealogia) o fenètica (basada en el grau de similitud). Així pogué construir un arbre evolutiu que constava de 14 “organismes” vius (actuals) i diversos fòssils.
Amb els tallers inicials aprendràs les tècniques principals per analitzar la informació genètica, per representar la informació genètica , i per identificar els models d'herència genètica ( I / II, autosòmic dominant o recessiu o lligat al sexe dominant o recessiu) . Tot seguit desenvoluparàs un projecte d'investigació que acabarà amb la creació d'un pòster científic per explicar les teues conclusions. Per acabar resoldreu problemes genètics que se’ns plantegen a partir de la sèrie “Joc de trons”.
1. Partireu dels resultats de biòpsies sobre l'eficàcia anticancerígena de diversos fàrmacs en
diferents condicions, i els analitzareu sobre la base de la determinació de l'índex mitòtic, triant
quins tractaments aporten informació rellevant en ser comparats i escrivint un article científic amb
les vostres troballes. A continuació, constituireu comitès editorials de diferents revistes de
divulgació científica i caldrà que intenteu que els vostres articles siguen publicats amb vista a
aconseguir pressupost per a continuar amb la investigació en la direcció que considereu més
oportuna.
Part I - Anàlisi de biòpsies
De manera individual rebreu cadascú una fitxa biomèdica. Són resultats de biòpsies pretest i
posttest practicades a ratolins amb els quals heu testat prèviament diversos medicaments
antitumorals candidats (Zanton L, Heferedoxina, Cicloflavina A, combinacions d’aquests i controls)
a diferents dosis (10 unitats / 30 unitats) i durada del tractament (1 mes / 3 mesos),
corresponent-se cada fitxa a una sola combinació experimental.
Ja coneixeu el procés de la mitosi, lla seua relació amb el càncer i com es du a terme el càlcul de
l’índex mitòtic, de manera que el calculareu per a les dues imatges en la seua fitxa (biòpsies
abans i després del tractament) i en construireu un histograma amb els resultats per a determinar
si el tractament és eficaç o no.
● Calculareu l'índex mitòtic de la biòpsia abans del tractament
● Calculareu l'índex mitòtic de la biòpsia en acabar el tractament
● De forma voluntària es proposa veure i respondre qüestions a partir de vídeos relacionats
amb el projecte. Farem servir EDpuzzle.
Crèdits de la imatge: FlicrCC. Autoria: Global Panorama
Crèdits del projecte: Aplicació a l’IES Bovalar per Francesc Collado del projecte original Drug Research del
professor Jordi Domènech dins de ProyectandoBioGeo per a 4t d’ESO. Article: “Drug Research”: una secuencia
contextualizada de indagación sobre mitosis, cáncer y creación del conocimiento científico.
Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial
de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb
una llicència igual a la que regula l’obra original
2. A la fi haureu discriminat les diferents fases de la mitosi, i haureu representat en un histograma els
índexs mitòtics obtinguts. Sovint tindreu dubtes sobre alguna de les cèl·lules i caldrà que
prengueu una decisió igualment en aqueix cas. A les anàlisis existeixen marges d'error i cal
determinar quins errors són assumibles i quins no ho són. És assumible diagnosticar la malaltia a
una persona que no la té i recomanar-li una segona anàlisi, però no ho és diagnosticar com a sa
algú malalt.
Part II - Creem grups d’investigació i escrivim un article científic
Intercanvieu la infomació de la vostra fitxa d'anàlisi, amb l'objectiu de cercar una fitxa que
complemente la informació que es troba en la vostra. És difícil extreure conclusions només amb
una biòpsia. Però no vos servirà qualsevol biòpsia per complementar la vostra informació, caldrà
que penseu quantes de les variables han de coincidir entre les dues fitxes per poder extreure
conclusions (medicament, dosi, temps).
Treballareu en grups de 2 investigadors, les fitxes dels quals constituesquen un experiment del
que pugueu traure conclusions. De forma excepcional si vos quedeu sense parella perquè opineu
que no hi ha fitxes complementàries a la vostra podreu fer-ne grups de 3 prèvia sol·licitud
argumentada al professor.
Cada parella haureu de redactar un article científic en el qual exposareu els resultats i les
conclusions del vostre experiment, fent ús del vocabulari específic relacionat amb la mitosi i el
càncer. Com a bastida didàctica de suport per a l'elaboració de l'article, disposareu d’una plantilla
en Google Drive de la qual creareu una còpia sobre la qual escriure, a més d'un exemple d'article
científic escolar
Com sempre, haureu de parar compte amb la qualitat dels vostres treballs. Comptarem amb un
llistat de quatre revistes científiques on haureu de sol·licitar la publicació de l’article en tenir-lo
enllestit, cadascuna d'elles amb diferents estàndards de qualitat. Com a culminació de l'activitat
dissenyareu en quina direcció voleu continuar amb la investigació i, per a fer-ho, haureu d'elaborar
un projecte, en el qual serà de gran importància el seu currículum com a científics, especialment,
la revista en la qual aconseguiun publicar el vostre article. Cada parella triareu a quina revista
envieu el vostre article, conscient que d'açò depèn l’èxit en els pròxims passos.
3. Part III - Consells editorials
Fem ara quatre grups de treball, de tal manera que tots resteu com a membres d’un dels quatre
consells editorials de les revistes científiques proposades i avaluareu per a la vostra publicació en
la revista els articles que han estat enviats. Si un article és rebutjat, és necessari argumentar de
forma oral per què i segons el cas es permetrà els autors enviar-ho a una altra revista o
millorar-ho per a complir els requisits.
Els membres del Consell editorial haureu de:
● Avaluar cada article fent ús d’una rúbrica.
● Decidir si publiqueu o no l’article (criteris)
Apareixeran preferències o rivalitats i els seus efectes en la selecció d'articles, no els oblideu, que
vos seran útils per a la reflexió. Introduirem aspectes torbadors, com la necessitat de publicitat per
a la publicació de les revistes i la preferència de les empreses anunciats per donar preferència a
una o altra línia d’investigació. Discutirem sobre les aquestes relacions de poder i influència o els
criteris de selecció de publicacions i els seus efectes en la visualització i promoció de
determinades vies de recerca.
Part IV - Redacció de Projectes d’Investigació
Tornem amb la vostra parella de redacció de l’article d’investigació. Haureu de cercar altres dos
equips i constituir un grup de recerca de 6 investigadors per a escriure junts un projecte per
sol·licitar pressupost per continuar amb la vostra investigació d’acord amb la plantilla que se vos
proposa. A cada grup se li concediran més o menys tractaments en funció no solament de la
qualitat del projecte, sinó també de la qualitat dels currículums investigadors dels participants, és
a dir, de la revista en la qual s'han acceptat els articles. Caldrà doncs la unió de les dades dels
diferents articles per a poder dissenyar nous experiments a partir d'ell i també la qualitat dels
articles dels equips amb els qui es decideix col·laborar.
Els membres del Grup de recerca haureu de:
● Escriure un projecte de sol·licitud de finançament fent ús d’una plantilla.
Part V - Reflexions sobre el procés
Desenvoluparem un últim debat sobre els aspectes ètics i epistemològics de l'experiència, en
particular sobre el model publicació/finançament per a la recerca científica, i els aspectes bioètics.
De manera voluntària es proposa l’enregistrament d’un vídeo que explique el procés i les
principals qüestions tractades i reflexions fetes.
4. Pregunta guia
Ets capaç de fer una investigació amb medicaments que eviten la mitosi descontrolada de les
cèl·lules, d’escriure un article científic amb les teues conclusions i de publicar-lo en una revista
científica de prestigi?
Competències i Estàndards d’Aprenentatge1
Durant aquest projecte treballareu les següents competències i estàndards d’aprenentatge:
Competències
● CCLI: competència comunicació lingüística.
● CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
● CD: competència digital.
● CAA: competència aprendre a aprendre.
● CSC: competències socials i cíviques.
● SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
● CEC: consciència i expressions culturals.
Estàndards d’Aprenentatge
Bloc 1. Metodologia científica i projecte d’investigació.
1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.
2.1. Utilitza arguments per justificar les hipòtesis que proposa.
3.1. Utilitza diferents fonts d’informació i es recolza en les TIC per elaborar i presentar les
seves recerques.
4.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.
5.1. Dissenya petits treballs de recerca sobre animals i/o plantes, els ecosistemes del seu
entorn o l’alimentació i la nutrició humana per a la seva presentació i defensa a l’aula.
5.2. Expressa amb precisió i coherència, tant verbalment com per escrit, les conclusions
de les seves recerques.
Bloc 2. L’evolució de la vida
2.1. Distingeix els diferents components del nucli i la seva funció segons les diferents
etapes del cicle cel·lular.
3.1. Reconeix les parts d’un cromosoma i l’utilitza per construir un cariotip.
4.1. Reconeix les fases de la mitosi i meiosi, diferencia tots dos processos i en distingeix el
significat biològic.
1
Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del
batxillerat. (LOMQE)
Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel que establix el currículum i desenrotlla l'ordenació general de l'Educació Secundària
Obligatòria i el Batxillerat en la Comunitat Valenciana
5. Productes
En acabar el projecte s’hauran de lliurar els productes següents:
● Article científic amb les conclusions de la teua investigació
● Rúbrica emplenada per fer la selecció d’articles per a la revista científica
● Sol·licitud de projecte d’investigació
● Solucionar les qüestions plantejades a EDpuzzle (Voluntari | Individual)
● Vídeo reflexiu sobre l’activitat (Voluntari | Parelles)
Tots els productes han de presentar-se a través del portafoli individual.
Els productes que no consten al vostre portafoli no són avaluables.
Avaluarem tant el procés de treball com els productes (individual i en grup) mitjançant
autoavaluació i coavaluació.