2. 2
Índex
Tema Rang de diapositives
Estructura del TIR: 3-7
Praxis mèdica i decisió clínica i incertesa 8-13
Medicina Basada en l’Evidència: (MBE): 14-22
Informe & presentació treball TIR: 23-30
Formulació de preguntes clíniques: 31-45
Introducció a PubMEd: 46-78
Fonts de informació i tipus de documents: 79-93
Avaluació crítica de la validesa d’un treball científic: 94-109
Criteris d’avaluació de la evidència científica: 110-118
Annex I: Tipus de recerca i tipus d’estudis 119-165
8. Praxis ciencias de la salud
8
El profesional de la salud necesita estar altamente calificado en tomar
decisiones médicas con el debido respaldo científico, aplicado a una
metodología ordenada y eficiente a la hora de tomar una decisión. De
esta manera llegamos a un diagnostico razonado, generando satisfacción
en el usuario.
9. 9
Los datos de la anamnesis, examen físico y datos de laboratorio, pueden
dar resultados que no siempre reflejan el verdadero estado del paciente.
El profesional de la salud solo puede inferir a través de evidencias externas
imperfectas, y se ve obligado a trabajar en un estado de incertidumbre
que surge durante el proceso de toma de una decisión médica, en torno a
la probabilidad que tiene un paciente de presentar una enfermedad en
particular, y este puede variar entre 0 y 1.
Esta incertidumbre se tiene que empezar a “acortar” de alguna manera.
La INCERTIDUMBRE
Característica inherente al proceso de toma de decisiones
10. 10
La incertidumbre causa sufrimiento psicológico al sentir los
profesionales que la medicina no es una ciencia exacta, por eso la
ideología médica oficial pretende negar la importancia e incluso la
existencia misma de la incertidumbre.
Hay que tener en cuenta que las expectativas de la población y la
cultura de la profesión, mantienen o generan un impacto social,
perceptible como una ciencia exacta. Esta situación se convierte en
un círculo vicioso de ansiedad, que dificulta el juicio clínico,
predisponiendo al error y puede arrastrar a los profesionales a
reacciones disfuncionales.
11. ¿De qué manera podemos hacer frente a la INCERTIDUMBRE?
La meta de una decisión clínica no es necesariamente alcanzar un diagnóstico
seguro o el mejor tratamiento de una enfermedad, sino más bien llegar a una
certeza lo suficientemente alta para actuar y tomar la decisión correcta frente a un
paciente y su contexto.
El profesional sanitario cuenta como únicas fortalezas: su capacidad intelectual, sus
años de experiencia y el uso perspicaz de una buena orientación clínica a la hora
de tomar la decisión final. Tomar una decisión médica implica ejecutar un
razonamiento ordenado respaldado por la evidencia científica y el consenso
profesional con la intención de tener una aproximación diagnóstica, terapéutica y
educativa, mejorando de esta manera la efectividad del profesional médico en
beneficio de la salud del paciente; pero esto también nos lleva a asumir riesgos
para el paciente.
Por eso, el camino a seguir entre una serie de hipótesis en un paciente en
particular puede ser difícil y no sigue reglas fijas, sin embargo, un esquema
panorámico que permita priorizar lo grave y tratable, valorando la fuerza de los
argumentos a pedir, podría hacer más eficiente el razonamiento clínico y por ende
tomar una buena decisión médica. 11
12. Per enfrontar la incertesa, el
professional de la salut es troba
amb un món de informació, de
vegades confusa, obsoleta, i en
constant creixement
(exponencial), el que fa necessari
una correcta i eficaç recollida,
classificació i anàlisi de la
informació actualitzada oferta per
la literatura científicomèdica
12
13. Fase
conceptual
• Què han publicat altres autors sobre aquest
tema o temes que s’acostin?
• Quins aspectes han estat analitzats (en ordre de
importància)?
• Quines discussions o polèmiques s’han suscitat?
• Quines són els aspectes analítics, històrics i
sistemàtics del tema?
• Quina és la qualitat, fiabilitat i validesa de la
informació?
13
20. Les pràctiques no es classifiquen de manera dicòtoma
(“basat en evidencia / NO basat en evidencia”)
Es classifiquen segons un continu de evidència
h
20
30. Tanto en el trabajo escrito como en la Presentación PowerPoint
• Comprobad que las imágenes, capturas de pantalla, cuadros, tablas, etc., se
vean bien, que es posible leerlos sin dificultad tanto en el informe como en la
presentación PPT
• No abuséis de diagramas en los que los datos están muy atomizados y apenas si
se puede ver algo (especialmente cuidado con el abuso de los llamados
“quesitos”
• Entregad tanto el informe escrito el día de la sesión, y enviad ese mismo día en
informe y la presentación en formato digital vía internet.
• NO explicar lo que ya se ha explicado, definido o descrito en clase. Por ejemplo,
qué es Medline o PubMed. Id al grano, relatad vuestro trabajo!
35. Elaboració del projecte de recerca
Les cadires de les universitats influeixen en el desenvolupament de problemes lumbars
dels estudiants.
Les cadires de les universitats NO influeixen en el desenvolupament de problemes
lumbars dels estudiants.
Les cadires de les universitats influeixen en el desenvolupament acadèmic dels
estudiants.
Les cadires de les universitats NO influeixen en el desenvolupament acadèmic dels
estudiants.
35
36. Elaboració del projecte de recerca
• Cóm incideixen les característiques físiques de les cadires de la UAB en el
desenvolupament de problemes lumbars?
• Quins són els principals aspectes que hem de tenir-ne en compte com a generadors?
• Quins són els principals aspectes que hem de tenir-ne en compte com a reparadors?
• Els problemes lumbars no només són causats per les cadires?
• Quins són els altres aspectes relacionats amb la generació de problemes lumbars?
• Quins són els aspectes que tenen a veure particularment amb l’usuari?
• ......
36
37. El paciente o problema (P): es necesario definir de la forma más precisa el tipo de paciente o el
problema objeto de la pregunta: edad, sexo, estadio de la enfermedad, ámbito donde se realiza
la atención, etc.
Ejemplos:
Tratamiento de la onicomicosis: adulto inmunocompetente, sin enfermedad crónica (incluida la
psoriasis) que consulta preocupado por trastornos tróficos ungueales del 25 % de sus uñas de al
menos 6 meses de evolución y cultivo positivo a T.mentagrophytes.
Diagnóstico de la microalbuminuria: adulto con diabetes tipo 2 de 8 años de evolución sin
diagnóstico de microangiopatía o macroangiopatía.
Pronóstico del herpes zoster: adulto diabético inmunocompetente de 75 años con diagnóstico
clínico de herpes zoster torácito de 48 h de evolución con afectación de tres dermatomas, dolor
intenso y frecuentes ampollas hemorrágicas. 37
39. 39
Ante una nueva pregunta el clínico tiene que hacer un esfuerzo para
convertir su necesidad de conocimiento en una pregunta específica con
cuatro componentes que conforman el denominado sistema PICO:
Paciente, Intervención o Interrogante, Comparación y Resultado (Outcome)
Aunque los componentes “intervención” y “comparación” sugieren el
carácter experimental del ensayo clínico y parecen limitar el sistema a
las cuestiones sobre tratamiento puede utilizarse igualmente para
preguntas sobre etiología, diagnóstico o pronóstico.
40. En las cuestiones diagnósticas basta sustituir la intervención por la nueva
prueba diagnóstica que se quiere evaluar y la comparación por el “patrón
oro” de referencia. En el caso del pronóstico y etiología la “intervención" y la
"comparación” son los factores pronósticos u etiológicos que nos interesa
evaluar.
40
41. La elaboración de preguntas con el sistema PICO supone
reflexionar y hacer explícito un proceso que el profesional sanitario
con experiencia clínica realiza a diario casi de forma automática.
Este proceso incluye siempre dos tareas:
• Determinar los 4 componentes de la pregunta
• Clasificación de la pregunta
Estas dos tareas determinarán los criterio de inclusión y exclusión
de los estudios objeto de búsqueda y el tipo de estudio más
apropiado que debemos buscar.
41
42. La intervención (I) que queremos analizar.
Ejemplos:
Tratamiento de la onicomicosis: especificar tipo y duración de la intervención
(terbinafina 250 mg/día durante 6 meses).
Diagnóstico de la microalbuminuria: descripción de la prueba diagnóstica que se
precisa evaluar (cociente albúmina/creatinina en orina matinal).
Pronóstico del herpes zoster: descripción del factor o factores pronósticos que nos
interesa conocer (nº dermatomas, presencia de ampollas hemorrágicas, edad del
paciente,….).
42
43. Los resultados (Outcomes): nuestra experiencia clínica y la opinión de nuestros pacientes nos
proporcionan las variables realmente importantes en las que debemos basar nuestras
decisiones. Es especialmente necesario seleccionar tanto variables favorables con
desfavorables.
Ejemplos:
Tratamiento de la onicomicosis: curación clínica (valorada por médico y paciente), erradicación
microbiológica, tiempo hasta desaparición de todas las lesiones, efectos secundarios y
satisfacción del paciente.
Diagnóstico de la microalbuminuria mediante el cociente albúmina/creatinina: sensibilidad,
especificidad, valores predictivos y coeficientes de probabilidad.
Pronóstico del herpes zoster: riesgo (ajustado por otros factores) de aparición de neuralgia
postherpética. 43
45. Quina és la vostra pregunta de treball?
A quin tipus correspon aquesta pregunta?
45
46. Quina és la vostra pregunta de treball?
A quin tipus correspon aquesta pregunta?
Quins tipus d’articles s’han de cercar i recuperar?
Quins tipus d’estudi s’han de cercar i recuperar?
46
47. El clínico necesita elegir el tipo de estudio a buscar según la naturaleza
de la pregunta.
47
78. Estudi de les dades bibliogràfiques:
Tened en cuenta para el análisis de resultados explicar las diferentes fases que ha tenido la
búsqueda.
a) En PubMed
¿Cuántos documentos arroja la primera búsqueda sin filtros en PubMed?
b) En MeSH
¿Cuál es el término a aplicar para “esquizofrenia según MeSH?
¿Cuáles son los subtérminos?
¿Qué término o subtérmino habéis escogido para la búsqueda en PubMed?
¿Cuáles fueron los subheadings escogidos para la búsqueda en PubMed?
¿Habéis realizado una o más búsquedas en MeSH? (describidlas)
c) En PubMed después de MeSH
¿Cuál es el número de artículos encontrados?
NOTA: Según el número de artículos que al final tengáis (entre 25 y 40 es un buen número),
haced pruebas si os va mejor para el trabajo reducir los criterios y filtros de búsqueda de manera
que os de más artículos con los que hacer el “análisis de resultados” (estudio de los datos
bibliográficos).
82. El clínico necesita elegir el tipo de estudio a buscar según la naturaleza
de la pregunta.
82
83. Quina és la vostra pregunta de treball?
A quin tipus correspon aquesta pregunta?
Quins tipus d’articles s’han de cercar i recuperar?
Quins tipus d’estudi s’han de cercar i recuperar?
83
86. 86
Tipus de documents en ciències de la salut
Informació original procedent directament de la recerca o de la pràctica
professional (llibres, monografies, revistes científiques, literatura grisa
(també anomenada literatura no convencional, literatura semipublicada
o literatura invisible).
• Article original (original research): Format de publicació científica del
coneixement nou per excel·lència.
• Report breu o comunicació curta (brief report, short communication):
semblant a l’article original però de menor extensió.
• Cas clínic o report de cas (case report, clinical case): descriu casos
d’interès especial per la seva ocurrència (baixa o alta) o perquè ofereix
dades rellevants del diagnòstic o del tractament.
87. 87
Tipus de documents en ciències de la salut
Informació resultant de la identificació, recopilació, anàlisi i avaluació crítica
sistemàtica de les fonts originals:
Revisió sistemàtica (Systematic Review): Selecció de publicacions de un tema
específic i s’analitza la informació presentant discussió i conclusions.
Guia (guidelines): Document amb la intenció de dirigir decisions i criteris (assistència,
ensenyament, investigació o publicació)
Metanàlisi i Teleo-anàlisi (metanalysis, teleoanalysis): Basada en la integració
sistemàtica de informació obtinguda en publicacions prèvies.
Article de metodologia (research and reporting methods): Es revisen aspectes
estadístics de publicacions prèvies, assenyalant biaixos metodològics o defectes en el
report, realitzant recomanacions.
Carta a l’editor (correspondence, letter to the editor, letter): Usualment es presenten
la crítica a una publicació o solen ser part d’una discussió científica que es fa pública.
89. Metanàlisi
Revisió sistemàtica de múltiples estudis
89
d’intervenció o clínics ja publicats que adrecen
la mateixa qüestió, i síntesis estadística dels
resultats que presenten
Com que inclou un nombre major d’observacions, una
metanàlisi té un poder estadístic superior al dels assaigs
clínics que inclou
93. 93
Fonts de informació en ciències de la salut
Revisió narrativa (Review): Revisió temàtica o monogràfica sobre un tema específic. A
diferencia de la revisió sistemàtica no s’explica la cerca i selecció de publicacions, es
considera una actualització del tema, sense anàlisi i discussió.
Editorial (Editorial): Article sense format definit, es redacta per un expert sobre un
tema a qui l’equip editorial convida per donar la seva opinió.
Lletra (carta) científica o article d’opinió (ideas, opinions, perspectives): Semblant a
l’editorial, el format és lliure però és enviat espontàniament pels autors (sense
invitació). Ha d’aplegar condicions mínima com a revisió peer review i referències
bibliogràfiques, d’una altra forma es considera un article d’opinió no científic.
Article de metodologia (research and reporting methods): Es revisen aspectes
estadístics de publicacions prèvies, assenyalant biaixos metodològics o defectes en el
report, realitzant recomanacions.
96. 96
Fiabilitat dels documents
Per analitzar la fiabilitat d’un document científic, heu de fixar-vos
en els següents elements: autor, tipus de publicació, lloc de
publicació, data de publicació, bibliografia contingut, i el
conflicte d’interessos.
97. 97
Fiabilitat dels documents
Autor
• És un dels principals indicadors de qualitat d'un document.
• L’autor és el responsable d’una obra. Si no hi ha autor ningú es
responsabilitza del contingut.
• Què valorem:
Qui és l'autor (persona, empresa o organització)?
Hi ha dades de contacte?
La font proporciona cap informació que us porta a creure que l'autor
és un expert en el tema?
Pertany l'autor a una institució de prestigi?
Has vist el nom de l'autor citat en altres fonts o bibliografies?
98. 98
Puntualitzacions a tenir en compte:
Un article no és mes fiable quant més autors tingui. Lògicament
dona fiabilitat que un article tingui diversos autors però no és una
regla matemàtica: un article amb 6 autors no és més fiable que un
que tingui 3. Passa el mateix amb la bibliografia.
99. 99
Tipus de publicació
Preguntes a resoldre sobre el tipus de publicació:
• És un llibre? La informació no es tan actual com la dels articles.
• Quina informació necessito?
• Qui publica?
• L’edita una editorial de prestigi?
• A qui va dirigit?
• És un article de divulgació? Són molt actuals, però no tenen el rigor ni la
profunditat dels articles científics
• És un article científic?
• En quina revista ha sigut publicat?
• La revista es troba indexada en una base de dades?
• Està avalada per alguna organització?
• Es una revista amb revisió per parells (peer review)?
• Quin és el factor d'impacte i Quartil de la revista? Instruments que
serveixen per comparar revistes i avaluar la importància relativa d’un mateix camp
científic.
• Consultar els rànquings de revistes.
100. 100
Puntualitzacions a tenir en compte:
Els articles científics, en general, passen per un procés de revisió
abans de ser publicats. Aquesta revisió la porta a terme un comitè
d’experts en la matèria. Si el comitè d’experts no pertany a la
pròpia publicació es diu que és un comitè extern i la revisió en
aquest cas es diu Revisió per parells o Peer Review.
101. 101
Lloc i institució de investigació
Preguntes a resoldre sobre el tipus de publicació:
• La investigació s’ha portat a terme en alguna institució reconeguda?
• Quin tipus de institució és? (pública o privada, universitat, hospital, centre de
recerca, laboratori, farmacèutica, empresa privada, etc.)
• En quin país?
Data de publicació
• Indica la data?
• És actual?
Obsolescència de la informació. Ciències de la salut < 5 anys
102. 102
Hi hauria diferents maneres de contestar sobre la fiabilitat d’un article
segons, per exemple, la seva “data de publicació”:
1. “Per saber si es fiable hem de mirar si la data de publicació és actual” - Però
quina és la data del document? Es fiable o no?
2. “La data de publicació és octubre del 2019” – i….això dona fiabilitat al
document o no?
3. “La data de publicació és el 2019 per tant podem dir que és un article fiable” –
per què?
4. “La data de publicació és el 2019 per tant podem dir que és un article fiable
perquè la informació que conté no està obsoleta, és actual”
5. “La data de publicació de l’article escollit és del 2019. Això ens dona fiabilitat ja
que la informació que conté és actual. En les ciències de la salut la informació
dels articles queda desfasada molt ràpidament, entre 6-8 anys. Passat aquest
temps es possible que la informació no sigui actualitzada, ja que poden haver
sortit noves metodologies i/o tractaments.”
103. 103
Bibliografia
• Llistat de les fonts en les quals l’autor s’ha basat per crear aquella
informació.
• Ens permet veure si l’autor s’ha documentat.
• Si no hi ha bibliografia, no es recomanable fer-la servir.
• Hem de mirar:
És recent?
Quin tipus de bibliografia és?
Articles, Actes de congressos o pàgines web
104. 104
Contingut
• Està ben estructurada i organitzada la informació? Introducció,
Metodologia, Resultats, Discussió, Conclusió.
• Quina informació addicional s'inclou?
• S'ofereixen índexs, glossaris, gràfics, taules, imatges, annexos...?
• L'expressió és correcta?
• Hi ha errors lingüístics?
• La informació es presenta de forma sensacionalista, emotiva o
alarmant?
106. 106
Indicadors bibliomètrics de Qualitat
En termes generals, els indicadors representen un mesurament agregat i
complex que permet descriure o avaluar un fenomen, la seva naturalesa,
estat i evolució.
La ciència és un procés social, i les accions i les conductes dels científics
depenen del context.
Els indicadors de ciència i tecnologia, com a constructes socials, mesuren
aquelles accions sistemàtiques relacionades amb la generació, difusió,
transmissió i aplicació de coneixements científics i tecnològics.
Així mateix, els indicadors bibliomètrics constitueixen una de les eines més
utilitzades per al mesurament del producte de la investigació científica,
perquè la documentació (independentment del tipus de suport) és el vehicle
més prolífic i reeixit per a la transferència del coneixement científic,
conjuntament amb la transferència oral per mitjà de conferències i
comunicacions personals.
107. 107
Indicadors bibliomètrics de Qualitat
Convençuts que les publicacions són el principal mitjà de comunicació i
difusió dels resultats de les activitats científiques, la producció científica d'un
país o institució és el conjunt dels seus treballs publicats, en tant que
resultats d'un procés de recerca, i els indicadors bibliomètrics les mesures
que proveeixen informació sobre aquests resultats.
108. 108
Avaluació crítica de la validesa d’un treball científic
Bibliometria / Unitats de mesura (Web of Kowledge)
https://xpv.uab.cat/dana/home/index.cgi
Factor o Índex h: l'índex h és el nombre aplicat a un investigador que té h treballs que han estat citats
a el menys h vegades. Per exemple, h = 5 implica que un autor té cinc articles que acumulen cinc o
més cites, però no hi ha sis que tinguin sis o més cites. No mesura immediatesa, sinó grans períodes
de temps, pel que és útil per determinar quin autor publica més regularment sobre un tema, no amb
pics de producció)
https://www.bib.uab.cat/human/acreditacions/planes/publiques/indexhconsultarecursos.php
Factor o Índex d’Impacte: mesura de importància de una publicació científica a través del recompte de
el nombre de cites que han obtingut en un període concret de temps, inicialment no determinat, previ
a l'any en què es realitza aquest recompte (primeres 4 més potents)
http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1024-94352012000300009
https://www.bib.uab.cat/human/acreditacions/planes/publiques/indicadorsid.php?nom=Factor%20d
%27Impacte#.XlaKTy2ZPys
Quartil: és un indicador que serveix per saber la importància relativa d'una revista dins la totalitat de
revistes de la seva matèria (Web of Science; Journal Citation Reports; SCImago Journal Rank)
117. More time
More work
More evidence
117
Less time
Less work
Less evidence
Level 1: Systematic
Reviews of
Randomized
Controlled Trials
Level 2: Multicenter
Comparative studies
Level 3: Single case
studies
Level 4: Descriptive
studies / Case Reports
Level 5: Expert opinion
119. 119
Y ¿qué hacer después de recuperar un buen número de artículos?
Una vez hemos recuperado un buen número de artículo, debemos
seleccionar los mejores artículos donde encontrar respuestas a nuestras
preguntas según las características de los principales estudios de
investigación en ciencias de la salud.
NO debemos olvidar que la definición del paciente o problema, y la
elección de las variables de resultado deben basarse también en la
propia experiencia y en el sentido común, aspectos fundamentales
para buscar estudios que respondan a nuestras dudas clínicas.
121. Tipus de recerca:
Recerca bàsica
La recerca bàsica té com a finalitat l'obtenció i recopilació d'informació per a
anar construint una base de coneixement que es va agregant a la informació
prèvia existent.
No hi ha un consens sobre quin és la línia divisora entre la recerca bàsica i la
recerca clínica.
Desafortunadament, en la ment de la majoria, la divisió entre recerca bàsica
o clínica està en el model experimental i/o en la mena d'eina de laboratori
que s'utilitzi, quan el model és un animal o quan l'estudi és en humans.
No obstant que les proves en laboratori van mes allà del laboratori clínic
clàssic, el projecte és etiquetat com a recerca bàsica i genera en els
estudiants la falsa idea que no s'està aportant res per a la clínica.
Veure document: http://www.ccciencias.mx/es/ciencia-y-opinion/item/293-invbasica-clinic1a21.html
122. 122
Investigació epidemiològica
Els principals objectius de la recerca epidemiològica són, d'una banda,
descriure la distribució de les malalties i esdeveniments de salut en poblacions
humanes i, per un altre, contribuir al descobriment i caracterització de les lleis
que governen o influeixen en aquestes condicions.
L'epidemiologia intenta identificar els vincles entre la presència de factors de
risc i malalties en grups específics de població
Específicament, els estudis epidemiològics pretenen investigar:
La distribució, la freqüència, els factors determinants (causes), i el control
dels factors relacionats amb la salut i amb les malalties existents en les
poblacions humanes
123. Con los diferentes diseños de los estudios epidemiológicos se
intentan medir:
123
• La fuerza de la asociación entre un factor de riesgo/beneficio
(exposición) y la enfermedad/salud (efecto o desenlace), teniendo
presente el transcurso del tiempo
126. Veure document: https://evidenciasenpediatria.es/files/41-12315-RUTA/052Fundamentos.1p2d6 f
La recerca clínica experimental: l’assaig clínic
Un assaig clínic té l'objectiu d'avaluar, per exemple, l'eficàcia i la seguretat d'un nou,
medicament, tècnica diagnòstica o terapèutica. Es realitza només quan hi ha raons per a
creure que el tractament que s'està estudiant pot ser beneficiós per al pacient.
Es duu a terme en animals i humans, i l'investigador intervé en el tractament que reben
els animals o els voluntaris.
Sempre es planifica amb antelació, descrivint totes les fases del procés, i després es
realitza, observant l'evolució dels voluntaris.
L'investigador decideix per endavant quins individus són sotmesos a l'estudi
experimental i aquells que serviran de grup comparatiu. En els estudis observacionals,
no obstant això, aquesta decisió no està definida prèviament.
El tractament que se li dóna al voluntari no és l'habitual (per exemple, medicaments en
fase de prova), per la qual cosa la intervenció pot tenir o no, benefici per a la persona.
127. Los estudios epidemiológicos comprenden diferentes opciones
https://www.scientific-european-federation-osteopaths.org/diferentes-tipos-de-ensayos-clin1i2c7os/
133. Estudis observacionals analítics de
Casos i controls
Analítics tenen grup de comparació
133
Observacionals, l’exposició (un factor de risc/benefici) no la
posa l’investigador sinó que ja bé donada)
140. Transversals
140
Estratègia epidemiològica en la qual s’examina relació entre
diferents variables en una població definida en un moment de
temps determinat, per exemple: la presència o absència d’una
malaltia i de altres variables són determinades en cada subjecte
(quantes persones hi ha infectades entre 2010-2020 a
Catalunya pel Zica?)
Les dades de cada subjecte representen essencialment un
moment del temps. Aquestes dades poden correspondre a la
presència, absència o diferents grau d’una característica o
malaltia.
Aquest dissenys no permeten abordar l’estudio d’una
presumpta relació causa-efecte. L’anàlisi dels resultats es pot fer
en dos sentits: per comparació de totes les variables en els
individus que pateixen la malaltia d'interès, comparats amb els
que no la pateixen, o bé per comparació de la prevalença de la
malaltia en diferents subgrups de població.
147. Los casos incidentes son todos los casos nuevosque aparecen en una
población en un período de tiempo específico.
Los casos prevalentes son todos los casos existentes, nuevosy anteriores,
en una población en un período de tiempo determinado.
147
153. Muestra total
del estudio
(todos sanos)
153
Desenlace
(Incidencia en
expuestos: IA1)
Desenlace
(Incidencia en NO
expuestos: IA0)
SEGIMIENTO
Expuestos
NO
Expuestos
154. • Mostra (població de gent sana / tots el individus estan sans quan comença l’estudi)
• Classificació de la gent en funció de la seva exposició (exposats o NO exposats)
• Se’ls segueix en el temps (el seguiment és una de les característiques més importants
de les Cohorts “les Cohorts tenen seguiment”)
• Permeten calcular INCIDÈNCIA (es a dir, quants desenllaços nous es desenvolupen
amb el pas del temps: exposats, IA1; NO exposats, IA0 )
un factor de riesgo/beneficio
154
159. 159
Estudio de cohortes retrospectivo (estudio de cohorte
histórico)
Una cohorte de individuos que comparten un factor de
exposición se compara con otro grupo de control de individuos que
no son expuestos a ese factor, a fin de determinar la influencia del
factor en la incidencia de una enfermedad, tal como una
enfermedad o la muerte.
En este tipo de estudios los sujetos se clasifican por su exposición
en algún momento del pasado (por lo que fumaban por ejemplo
hace 20 años) y se mide la incidencia de enfermedad desde
entonces hasta una fecha cercana, pero previa, al inicio del estudio
(los cánceres que ya han aparecido en los últimos 18 años, si
excluimos los que aparecieron en los dos primeros años de este
“seguimiento virtual”).
160. 160
Diseño
El estudio de cohortes retrospectivo compara grupos de individuos que son iguales en
muchos aspectos, pero difieren por una característica determinada (por ejemplo,
enfermeras que fuman y enfermeras que no fuman) desde el punto de vista de un
resultado determinado (como el cáncer de pulmón).
Los datos sobre los sucesos relevantes para cada individuo (la forma y el tiempo de
exposición a un factor, el período de latencia y el momento de cualquier incidente
posterior al resultado) se obtienen de los registros existentes y pueden ser analizados de
inmediato para determinar el riesgo relativo de la cohorte en comparación con el grupo
de control. Esto se expresa como una relación de riesgo o razón de momios
Esto requiere, fundamentalmente, la misma metodología que en los estudios de
cohortes prospectivos, excepto que el estudio retrospectivo se realiza post-hoc, es decir,
analizado hacia atrás.
Los estudios de cohortes retrospectivos requieren un cuidado particular ya que los
errores debido a los factores de confusión y al sesgo son más comunes que en los
estudios prospectivos.
161. Supongamos que comenzamos
nuestro estudio sobre la
asociación entre el hábito de
fumar y el cáncer de pulmón en
2008.
Ahora encontramos que en
nuestra comunidad se
encuentra disponible un
registro antiguo de niños de
primaria de 1988, y que habían
sido encuestados sobre sus
hábitos de fumar en 1998.
Usando estos recursos de datos
en 2008, podemos comenzar a
determinar quién en esta
población ha desarrollado
cáncer de pulmón y quién no.
161
162. Aún así, se procede de la causa hacia el efecto (la flecha de la
parte inferior marca el “mismo sentido”, por lo que se analizan
igual que los estudios prospectivos, si bien tendremos menor
control sobre la medición de la exposición (por la deficiencias
del registro preexistente)
162
En esta gráfico hemos
movido hacia la
derecha la barra que
marca en el tiempo el
inicio del estudio, hasta
situarla justo después
del punto en el que
representamos la
aparición de los casos.
163. 163
Ventajas
El estudio de cohortes retrospectivo exhibe los beneficios de estudio de
cohorte y tiene ventajas distintas relativas al estudio prospectivo:
• Están conducidos en una escala más pequeña.
• Típicamente requieren menos tiempo para completar.
• Generalmente son menos caros, porque los recursos se dedican
principalmente a recoger datos.
• Son mejores para analizar resultados múltiples.
• En un contexto médico, pueden abordar enfermedades raras, que requieren
de grandes cohortes en estudios prospectivos.
Los estudios retrospectivos son especialmente útiles en abordar enfermedades
de incidencia baja, desde que las personas afectadas han sido identificadas
como tal .
Otro beneficio clave puede ser el hecho de que los estudios retrospectivos son
generalmente menos caros que los estudios prospectivos. Además, tiene todos
los beneficios de un estudio de cohorte.
