Comentari PAU de "Sol ixent. Impressió" de Claude Monet

1. Claude Monet: Sol ixent. Impressió

2. Fitxa tècnica
 Títol: Sol ixent. Impressió.
 Autor: Claude Monet(París, 1840






- Giverny, 1926).
Cronologia : 1872 .
Tècnica: oli sobre tela.
Dimensions: 48 x 63 cm.
Estil: impressionista.
Tema: paisatge.
Localització: Musée Marmottant
(París).

3. Obres del mateix autor:
L’estació de Saint-Lazare (1877).

4. Nínfees (1915)

5. Biografia de l’autor
 Claude
Monet va ser el pintor més
representatiu de l’Impressionisme. Després
d’uns inicis com a caricaturista a Le Havre, al
1859 marxà a París, on va tenir contacte amb
Pisarro, Renoir, Sisley i, sobretot, Bazille.
Després d’uns inicis desafortunats, l’any
1870 va fer un viatge a Londres. Allà, les
particularitats del clima del país, així com
l’estudi de l’obra de John Constable i
William Turner li van donar una altra visió
del tractament pictòric de la llum.
De tornada a França l’any 1871, Monet es va establir a Argenteuil
fins al 1878, període en el qual va pintar els quadres més famosos i
característics del moviment impressionista. En aquestes obres
centra l’atenció en els reflexos de la llum a la superfície de l’aigua i
Pissarro: El jardí de Pontoise Constable: El carro de fenc (1821)
Turner: Naufragi Bazille:
(1877)
l’atmosfera que crea aquest efecte. (1810) Pêcheur a l’épervier (1868)

6. The Seine at Argenteuil (875)

7.  Novament a París, la fama del pintor francès va augmentar, i a
partir de 1890 es va concentrar en sèries de quadres en què
pintava un mateix tema a diferents hores del dia per tal de
representar les variacions de les tonalitats d’un mateix cos
segons la manera com hi incideix la llum. Va arribar a pintar més
de tres mil quadres, la majoria dels quals són escenes
fluvials, paisatges o marines que resumeixen una nova manera
de representar una realitat sempre canviant.
Catedral de Rouen (1890-1894)

8. Descripció formal
 Sobre un fons nebulós, en el qual a penes s’endevinen els pals
dels grans vaixells mercants i les xemeneies fumejants de les
factories del port, el sol, representat per una petita rodona
ataronjada, s’obre pas il·lumina les tranquil·les aigües marines,
on, apropant-se a l’espectador, naveguen tres petites
embarcacions de rem.
 En
aquest quadre Monet prescindeix dels criteris de
representació convencionals, de manera que, obeint només les
emocions suscitades per la representació directa dels elements
naturals, abandona la pràctica acadèmica de perfilar i detallar els
objectes. Tot el que apareix a la tela és fruit d’un conjunt de
pinzellades, brillants i dinàmiques, que només insinuen i
aconsegueixen amb això una sorprenent sensació d’esbós.

9.  Pel que fa als colors, hi domina el to blau grisenc de la tènue
boirina amb la qual el pintor ha embolcallat tota l’obra. En
paral·lel, contrasta fortament l’ataronjat del sol i el seu reflex
lumínic. L’elecció dels dos colors complementaris no ha estat
casual, sinó que respon al fet que el pintor coneix la llei del
contrast simultani, descoberta l’any 1839 pel químic francès
Eugène Chevreul. Segons aquesta llei, la juxtaposició de dues
tonalitats complementàries fa que la intensitat de totes dues
sigui més gran, cosa que permet abandonar el sistema
tradicional del clarobscur.

10. Temàtica
 Sol ixent. Impressió mostra una vista plàcida del port de Le
Havre, on Monet va passar la joventut. En aquesta obra recorre
a un dels temes preferits de l’època: la representació dels
reflexos de la llum damunt l’aigua. S’hi pot observar també
l’interés que suscita en el pintor francès la voluntat de captar la
presència i la influència de l’atmosfera en la natura. Això fa, per
exemple, que no es puguin distingir clarament les formes de les
embarcacions del fons.
 Aquesta obra, presentada en la primera exposició
impressionista, l’any 1874, va donar nom al moviment arran de
les dures paraules que va publicar a la revista satírica Le
Charivari el crític d’art Louis Leroy, que basant-se en el quadre
de Monet, va titular la seva crítica “Exposició dels
impressionistes”. Aquest enunciat al·ludia al caràcter poc definit
del quadre, i va arribar a afirmar que “el paper d’empaperar en
estat embrionari és fet amb molta més cura que aquesta pintura”.

11. Models i influències
 L’obra de Monet no es pot entendre sense l'experiència
pictòrica de l’escola de Barbizon i la influència del paisatgista
anglès William Turner. Dels primers, va heretar la defensa
que, a mitjan dècada del 1840, va fer un grup de paisatgistes
francesos de la pintura a l’aire lliure (à plein air). De l’artista
anglès, les pintures del qual va poder estudiar durant un viatge
a Londres (1870-1871). Monet va recollir l’intent de representar
en les seves teles la sensació vaporosa de l’atmosfera i les
variacions de la llum, un interès tradicional que va esdevenir
l’eix principal de la seva obra.
 Monet va aportat a l’art un element clar de trencament en
relació amb el sistema perceptiu i representatiu tradicional
i, malgrat que va continuar mostrant una actitud eminentment
naturalista, la seva experimentació va servir com a base per a
les revolucions postimpressionistes i avantguardistes
posteriors.
William Turner:El pont de del Parlament(1835).
Camille Corot: L’incendi Mantes (1868-1870).

12. Jackson Pollock: Cavall de fusta: Numero 10 A (1948)