2. 1. Els inicis de la Rev. Francesa
CAUSES
– Descontentament popular: alça
de preus dels aliments i males
collites.
– Crisi financera per l'alt cost de
l'Estat i la cort.
• La burgesia reclamava una
reforma fiscal que obligués
l'aristocràcia a pagar impostos
3. 1. Els inicis de la Rev. Francesa
CAUSES
Finalment el rei, Lluís XVI, va aprovar que l'aristocràcia
pagués impostos. Aquest fet va provocar una revolta dels
privilegiats, que van demanar la convocatòria dels Estats
Generals.
Als Estats Generals hi havia representats la noblesa, el
clero i el Tercer Estat (no privilegiats). Les votacions
eren 1 vot per estament.
Els representants del Tercer Estat van demanar que fos
un vot per persona (ells eren més nombrosos); la negativa
dels altres dos estaments va provocar que el Tercer Estat
abandonés els Estats Generals.
4. 1. Els inicis de la Rev. Francesa
CAUSES
El Tercer Estat va formar la
Assemblea Nacional i va
aprovar una constitució.
París es va aixecar i va
recolzar la nova Assemblea. El
14 de juliol de 1789 els
revolucionaris van assaltar la
Bastilla.
Poc després, la revolta també
es va estendre al camp. (La
Grande Peur)
https://www.youtube.com/watch?v=4K1q9Ntcr5g
5. 1. Els inicis de la Rev. Francesa
LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)
Lluís XVI atemorit per l'esclat de les revoltes va acceptar
la nova Assemblea Nacional Constituent.
L'Assemblea Nacional Constituent va decretar:
– Pèrdua del poder absolut del rei.
– Abolició del feudalisme.
– Promulgació de la Declaració dels Drets de l'Home i el
Ciutadà.
– Aprovació d'una Constitució que recollia les il·lustrades.
Aprovada la Constitució es va formar una nova Assemblea
Legislativa.
6. 2. La I República francesa (1792-1799)
LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)
El juny de 1791, Lluís XVI i la seva família van intentar
fugit de París perquè no acceptaven la nova Assemblea.
El rei fou descobert i tancat al Palau Reial.
La invasió d'Àustria (que volia alliberar el rei) + el clima de
revolta va provocar la detenció i empresonament de Lluís
XVI per part dels revoltats i la proclamació de la
República.
La nova república estava controlada pels GIRONDINS
(burgesos moderats) que crearen una CONVENCIÓ
NACIONAL.
7. 2. La I República francesa (1792-1799)
LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-
1794)
El nou govern de la Convenció va jutjar
Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta, i
els acusà de traïció. Foren executats!
La mort de Lluís XVI va provocar que les
monarquies europees creessin una coalició
absolutista amb l'objectiu d'acabar amb la
revolució.
A l'interior de França, van esclatar
nombroses revoltes reialistes.
8. 2. La I República francesa (1792-1799)
LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)
Davant la força que estaven agafant les revoltes
antirevolucionàries i la necessitat de salvar la revolució,
van provocar que els JACOBINS (republicans defensors
del sufragi masculí universal) fessin un cop d'Estat i
instal·lessin el COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA, amb
una nova constitució, i encapçalar per ROBESPIERRE.
El Comitè de Salvació Pública ve fer:
– Un exèrcit per derrotar els invasors estrangers.
– Persecucions contra els contrarevolucionaris (El Terror)
– Van portar a terme polítiques socials.
9. 2. La I República francesa (1792-1799)
LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)
L'any 1794, la radicalització de les polítiques jacobines va
provocar que la majoria de la població i la resta de la
burgesia (més moderada) fessin un cop d'Estat.
LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)
La nova república va crear un nou govern anomenat
DIRECTORI amb dues cambres legislatives: Consell dels
500 i el Consell dels Ancians.
La política del nou Directori era un terme mig entre
l'absolutisme i la democràcia social jacobina.
10. 3. El període napoleònic (1799-1815)
• L'any 1799 el general Napoleó Bonapart va fer un cop
d'Estat i va ser nomenat cònsol (Consolat)
– Va crear un govern centralitzat, personalista i autoritari.
L'objectiu va ser posar fi a la revolució i establir un
sistema polític que reflectís algunes de les conquestes
revolucionàries moderades.
– Va restablir el liberalisme econòmic i elaborà una sèrie
de codis socials. (civil, penal i de comerç)
– L'any 1804 Napoleó, recolzar per l'exèrcit i la majoria de
la burgesia, es va autoproclamar EMPERADOR.
12. 3. El període napoleònic (1799-1815)
• El poder militar de Napoleó va ser aclaparador i va
aconseguir derrotar els monarques absoluts europeus,
com els d'Àustria, Nàpols o Prússia.
– El 1811 controlava bona part d'Europa, a excepció de la
Gran Bretanya.
– Als països annexats i controlats, Napoleó va destronar
els monarques absolutistes i va imposar les idees
revolucionàries: supressió de drets senyorials o la
proclamació de la llibertat i igualtat de les persones.
13. 3. El període napoleònic (1799-1815)
LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ
• La ocupació francesa dels països derrotats
+ la instal·lació en el govern d'aquests
països de generals o familiars de Napoleó +
l'afavoriment dels interessos de França =
van provocar un sentiment antifrancès a
tota Europa.
• Ràpidament, van aparèixer moviments de
resistència en contra de l'ocupació
francesa; L'aixecament espanyol l'any 1808
va marcar l'inici del declivi.
14. 3. El període napoleònic (1799-1815)
LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ
• L'any 1814 Napoleó fou derrotat a Espanya i Rússia.
Després d'aquestes derrotes va abdicar i va ser exiliat a
l'illa d'Elba.
• Un any més tard (1815) Napoleó fou alliberat i retornà a
França on va formar govern i va intentar recuperar l'antic
imperi francès. PERÒ...
Fou derrotat a la Batalla de Waterloo pels exèrcits britànic
i prussià. Va ser exiliat a l'illa de Santa Helena, on va morir
el 1821.
15. 4. El Congrés de Viena i la Restauració
• Després de la derrota de Napoleó, els estats vencedors es
van reunir en el Congrés de Viena.
– L'objectiu era posar fi a l'expansió de les idees liberals
propiciades per la Revolució Francesa, i garantir la
restauració de l'absolutisme.
• Les seves actuacions van ser:
– Reposar els monarques als seus trons.
– Negació de la sobirania nacional.
– Equilibri entre les potències europees.
– Creació d'un exèrcit comú per frenar qualsevol amenaça
liberal: la Santa Aliança.
17. 5. Les Revolucions de 1830 i 1848
• A partir de 1820 es va obrir a Europa un període de
revolucions liberals que volien acabar definitivament amb
l'absolutisme. Les més importants van ser les de 1830 i
1848. Aquestes revolucions tenien el suport del poble.
– 1830: A França, es va enderrocar al monarca absolutista
Carles X i es va proclamar una monarquia liberal en la
persona de Lluís Felip I d'Orleans.
– 1848: Aquesta revolució va suposar l'aparició dels ideals
democràtics (sufragi universal, sobirania nacional...)
• A França, es va acabar amb la monarquia i es va
imposar la Segona República.
• A Àustria, es va acabar amb la monarquia absolutista i
va suposar la creació de l'autonomia d'Hongria.
18. 5. Les Revolucions de 1830 i 1848
La majoria de les
revolucions van aconseguir
ser sufocades, però van
obrir la porta a la
consolidació de les
reformes democràtiques i
les aspiracions
nacionalistes a la segona
meitat dels segle XIX.
19. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya
LA UNITAT ITALIANA
• A meitats del segle XIX, Itàlia estava dividida en diversos
estats, com els Estats Pontificis, o dominada per potències
estrangeres com la Llombardia que estava controlada per
Àustria.
• L'únic estat que volia la unificació era el Piemont, amb
capital a Torí.
• Tot va començar l'any 1859 quan el primer ministre del
Piemont, Cavour, va iniciar una guerra contra Àustria per
annexionar-se la Llombardia. Al mateix temps, un
aixecament popular, dirigit per Garibaldi, va enderrocar els
governs de la resta d'estats del centre i sud d'Itàlia.
20. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya
LA UNITAT ITALIANA
• Els estats del centre i sud es
van posar sota l'òrbita del
Piemont.
• El 1861, el rei del Piemont
Víctor Manuel II va ser
proclamant com a nou rei
d'Itàlia. El 1870, un cop
annexats els Estats Pontificis,
Roma va esdevenir capital del
nou regne.
21. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya
LA UNITAT ALEMANYA
• A principis del segle XIX, Alemanya estava dividida en 36
estats on Prússia i Àustria es disputaven la hegemonia
per encapçalar una possible unificació.
• La revolució de 1848 va provocar la reunió d'un parlament
a Frankfurt, que li va oferir al rei de Prússia la possibilitat
d'unificar Alemanya. Però aquest ho va rebutjar perquè
provenia d'un parlament liberal.
• El 1861, el nou rei prussià, Guillem I, i el seu primer
ministre, von Bismarck, iniciaren una política militarista i
declararen la guerra als estats veïns de Dinamarca, Àustria
i França.
22. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya
LA UNITAT ALEMANYA
• Prússia guanyà totes les
guerres i això li va permetre
unificar tots els estats
alemanys.
• El 1871 Guillem I va ser
proclamar com a nou
kàiser del nou Imperi
alemany. (II Reich).
