2. Família ANACARDIACEAE MATA
Gènere Pistacia
Nom: Pistacia lentiscus.
Nom comú en Català : Mata. Llentiscle. Llentrisca.
Nom comú en Castellà: Lentisco.
Distribució per illes: A totes les Illes Balears.
Hàbitat: Totes les garrigues, boscs i brolles.
Endèmica: No.
Característiques per reconeixer-la: La mata o
llentiscle és un arbust que pot arribar a fer-se un
arbret; és molt abundant a les garrigues i sotoboscs
dels pinars i alzinars. Són molt característiques les
fulles compostes amb folíols coriacis, així com l'aroma
resinós que fa tota la planta.
Família MALVACEAE
MALVA
SILVESTRE
Gènere Malva
Nom: Malva sylvestris.
Nom comú en Català : Malva. Vauma.
Nom comú en Castellà: Malva silvestre.
Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.
Hàbitat: Voreres de camps i camins.
Endèmica: No.
Característiques per reconeixer-la: La calícula és
petita i lineal i el color dels pètals és morat vermellós.
Família CISTACEAE ESTEPA BLANCA
Gènere Cistus
Nom: Cistus albidus.
3. Nom comú en Català : Estepa blanca. Estèpera
blanca. Estepa d´escurar.
Nom comú en Castellà: Estepa fina. Estepa
margalidera. Estepa blanca. Jaguarzo blanco.
Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.
Hàbitat: Boscos aclarits, voreres i matolls.
Endèmica: No.
Característiques per reconeixer-la: L'estepa blanca
té les flors roses, però les fulles són d'un verd molt
clar. Només es pot confondre amb Cistus incanus, que
a les Balears viu exclusivament a Menorca, però
aquest últim té les fulles de color verd fosc i amb
pecíol; tots les altres estepes tenen flors de color
blanc.
Família CISTACEAE
ESTEPA
LLIMONENCA
Gènere Cistus
Nom: Cistus monspeliensis.
Nom comú en Català : Estepa llimonenca. Estepa negra
Nom comú en Castellà: Estepa morisca. Estepa.
mosquera. Estepa negra. Jaguarzo negro.
Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.
Hàbitat: Garrigues, brolles i muntanyes, fins a 900 m.
Endèmica: No.
Característiques per reconeixer-la: L'estepa negre té
les flors blanques, i les fulles de color verd fosc. És
fàcil d'identificar perquè les fulles, que són molt
allargades, tenen glàndules que donen un aroma
característic i s'aferren entre els dits. A algunes zones
amb forta pressió de pastura l'estepa negra pot arribar
a ser l'arbust dominant.
4. Família OXALIDACEAE VINAGRELLA
Gènere Oxalis
Nom: Oxalis pes-caprae.
Nom comú en Català : Vinagrella. Flor d'Avellana. Fel
i vinagre.
Nom comú en Castellà: Agrios.
Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.
Hàbitat: Camps, voreres de camins i zones humides.
Endèmica: No.
Característiques per reconeixer-la: Aquesta herba
d'origen sud-africà ha colonitzat la major part dels
camps de conreu de les Illes, i fins i tot se la pot
trobar a dintre de les comunitats naturals. Les fulles
són inconfusibles, són trifoliades amb folíols amb
forma de cor que es troben a sobre d'un pecíol de
prop de 20 cm; també és molt característica la seva
flor groga, la floració és hivernal.
Família GERANIACEAE AGULLETA
Gènere Erodium
Nom: Erodium malacoides
Nom comú en Català : Rellotges. Agulleta. Forquilles.
Bec de cigonya.
Nom comú en Castellà: Filamaría.
Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.
Hàbitat: Horts, camps i vores de camins.
Endèmica: No.
Característiques per reconeixer-la: Planta herbàcia
molt freqüent als camps de conreu i a les garrigues.
Les fulles no solen estar profundament lobulades i el
bec del fruit és més petit de 3 cm.
5. Família LILIACEAE ALLASSA BLAVA
Gènere Muscari
Nom: Muscari comosum.
Nom comú en Català : Cap de moro. Pipiu blau.
Calabruixa. Coll de colom. Allassa blava. All de bruixa.
All de culobra. Barralet.
Nom comú en Castellà: Jacinto penachudo.
Guitarrillo. Nazarenos.
Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.
Hàbitat: Camps cultivats i garrigues.
Endèmica: No.
Característiques per reconeixer-la: Les fulles que
són molt llargues i poc rígides, sovint queden esteses
pel terra. La inflorescència està formada per un raïm
de flors verdoses en posició més o menys horitzontal;
a la part superior de la inflorescència hi ha un grup de
flors d'un color blau-lilós intens dirigides cap a munt
que criden molt l'atenció i que poden semblar les
autèntiques flors. Viu als camps de conreu de secà i
Família LILIACEAE
PORRASSA
Gènere Asphodelus
Nom: Asphodelus aestivus.
Nom comú en Català : Albó. Porrassa. Caramuixa
(planta seca).
Nom comú en Castellà: Gamón común. Asfódelo.
Distribució per illes: Es troba a totes les Illes
Balears.
Hàbitat: Indrets secs i pedregosos.
Endèmica: No.
Característiques per reconeixer-la: Els albons
creixen per tot menys als terreny llaurats, als marges
dels camps i a les garrigues poden formar catifes de
milers d'individus. Les seves fulles planes amb un nervi
central aquillat el diferencia fàcilment del Asphodelus
fistulosus, també és molt més gran: la inflorescència
pot fer més d'un metre i mig d'alta. Floreix al principi
de la primavera.
6. clarianes de garrigues. Floreix a la primavera.
Família CRUCIFERAE
RAVENISSA
BLANCA
Gènere Raphanus
Nom: Raphanus raphanistrum
Nom comú en Català : Rafenistre. Citró. Enviana.
Raveguissa. Ravenissa.
Nom comú en Castellà: Rábano silvestre. Rábano
salvaje. Rabanillo. Rabaniza.
Distribució per illes: Ma Me Ei Ca.
Hàbitat: Terres cultivades.
Endèmica: No.
Característiques per reconeixer-la: Herba dels
camps de secà i vores de camí. Creix per sobre del mig
metre d'alçada. Té unes fulles de tacte aspre, molt
dividides amb lòbuls irregulars. Les flors són
blanquinoses amb les venes ben marcades de color
violaci. El fruit és molt característic. Floreix durant
quasi tot l'any.
Família RESEDACEAE CAPIRONATS
Gènere Reseda
Nom: Reseda alba.
Nom comú en Català : Capironats. Enturió. Pebre
d'ase.
Nom comú en Castellà: Reseda blanca.
Distribució per illes: Ma Me Ei.
Hàbitat: Camps erms i voreres de camins.
Característiques per reconeixer-la: És molt freqüent
als camps abandonats i marges de camins. Es coneix
molt fàcilment per la seva inflorescència amb moltes
flors petites d'un blanc pur i pètals molt dividits, els
fruits són càpsules amb quatre dents.
7. Família GRAMINEAE CÀRRITX
Gènere Ampelodesmos
Nom: Ampelodesmos mauritanica
Nom comú en Català : Càrritx. Carcera. Carç. Xirca.
Fenassa. Faió.
Nom comú en Castellà: Carrizo.
Distribució per illes: Ma Me Ei Ca.
Hàbitat: Bosc i garriga Balear, des de vora la mar fins
als cims més alts de la Serra de Tramuntana.
Característiques per reconeixer-la: El càrritx forma
part del típic paisatge de les nostres muntanyes. S'ha
estès moltíssim afavorida pels incendis que provoquen
els pastors per generar pastures per les ovelles. Es
tracta d'una gramínia de grans dimensions de fulles
aspres al tacte que poden arribar a tallar la pell de les
mans si l'agafam sense cura.
Família LABIATAE ROMANÍ
Gènere Rosmarinus
Nom: Rosmarinus officinalis
Nom comú en Català : Romaní. Romer.
Nom comú en Castellà: Romero.
Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.
Hàbitat: Abundant des de vora la mar fins a les
muntanyes. Llocs calcàris.
Endèmica: No.
Característiques per reconeixer-la: El romaní és una
de les plantes mediterrànies més conegudes per la
tradició dels seus usos culinaris i medicinals. Les fulles
són lineals, dures i amb l'anvers blanquinós. Les flors
són blaves. Pot florir tot l'any, però a la natura sol
tenir una floració de tardor i una altre al principi de la
primavera. Basta olorar-la per reconèixer-la.
8. Família CRUCIFERAE RAVENISSA
Gènere Sisymbrium
Nom: Sisymbrium irio
Nom comú en Català : Matallums. Apagallums.
Bufallums. Ravenissa
Nom comú en Castellà: Matacandil. Ireos. Partesana.
Oruga leonina. Gebana. Rabanillo amarillo.
Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.
Hàbitat: Prats.
Endèmica: No.
Característiques per reconeixer-la: Freqüent als
herbassars, sovint a dins d'ambients urbans. Es
caracteritza per tenir un raïm a la part de dalt de la
tija que creix a mesura que van madurant les flors. Les
flors obertes a la part de dalt són diminutes amb pètals
grocs; just per davall hi ha els fruit immadurs, aquest
són llargs, prims, i estan erectes sobrepassant a les
flors que tenen just a sobre. Les fulles són tendres,
estan molt retallades. Floreix durant una gran part de
l'any, especialment a l'hivern i primavera.
