Els trobadors. Guillemde Cabestany
Vida de Guillem de Cabestany:
fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls
contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida,
repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., encara actualment és matèria
literària, per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a El Unicornio (1965) de Manuel
Mujica Laínez, que l'amplia i refà en el context de la novel·la. A continuació la traducció de la
vida del trobador que figura en els Cançoners:
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i
amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i
servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de
Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany
estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era
jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell
Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar
l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb
poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar
el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a
menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué:
"Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i
saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que
ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la
vista i l'oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en
menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella
va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya
va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon
de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per
totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell
Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de
Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els
va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir
2.
Guillem de Cabestanyi la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la
porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per
tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I
Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.
Que la vida és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda,
vídua de R. de Castell-Rosselló, es tornà a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a la
Batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s'esmenta en les versions més
llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-
Rosselló (1197).
D'aquest trobadors es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més
belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dolça tristesa). Aquesta
cançó pot ser trobada junt a la seua traducció al català en l'article de cançons. Les altres dues
cançons són d'atribució dubtosa.
Poema Guillem Cabestany; "Lo doutz cossire" i la traducció vers a vers.
I
Lo dous cossire
que.m don'Amors soven,
dona, .m fai dire
de vos maynh ver plazen.
Pessan remire
vostre cors car e gen,
cuy ieu dezire
mais que no fas parven.
E sitot me desley
per vos, ges no.us abney,
qu'ades vas vos sopley
ab fina benevolensa.
3.
Dompn'en cuy beutatzgensa,
maytans vetz oblit mey,
qu'ieu lau vos e mercey.
Traducció al català.
I
El dolç neguit
que em dona amor sovint,
dona, em fa dir
de vós molts versos agradables.
Pensant contemplo
el vostre cos estimat i gentil,
el qual desitjo
més que no faig evident.
I encara que em desencamino
per vós, no abjuro de vós,
que sempe us suplico
amb amor fidel.
Senyora en qui la bellesa brilla,
moltes vegades m'oblido de mi,
quan jo us lo demano.
II
Tots temps m'azire
l'amors que.us mi defen
s'ieu ja.l cor vire
4.
ves autr'entendemen.
Tout m'avetzrire
e donat pessamen:
pus greu martire
nulhs hom de mi no sen;
quar vos qu'ieu plus envey
d'autra qu'el mon stey
desautorc e mescrey
e dezam en parvensa:
tot quan fas per temensa
devetz em bona fey
penre, neus quan no.us vey.
Traducció al català.
II
Que sempre em detesti
l'amor que us prohibeix a mi
si alguna vegada el cor desvio
vers un altre afecte.
M'heu pres el somriure
i donat pesar:
més greu martiri
cap home no sent;
perquè que jo més anhelo
que a cap altra que al món sigui
5.
refuso i ignoro
imaltracto en aparença;
tot quan faig per temença
heu en bona fe
de prendre, fins i tot quan no us veig.
III
En sovinensa
tenc la car'e.l dous ris,
vostra velensa
e.l belh cors blanc e lis;
s'ieu per crezensa
estes vas Dieu tan fis,
vius ses falhensa
intrer'em paradis;
qu'ayssi.m suy, ses totz cutz,
de cor as vos rendutz
qu'autra joy no m'adutz;
q'una non porta benda
qu'ieu.n prezes per esmenda
jazer ni fos sos drutz,
per las vostras salutz.
Traducció al català.
III
6.
En record
tinc lacara i el dolç somriure,
el vostre valor
i el bell cos blanc i llis;
si en la meva creença
fos tan fidel a Déu,
viu sense dubte
entraria en el paradís;
que així estic
de tot cor a vós rendit
que altra no em dóna goig;
que a cap altra de les més senyorials
jo no li demanaria
jeure ni seria el seu amant
a canvi d'una salutació vostra.
IV
Tot jorn m'agensa
I desirs, tan m'abelhis
la captenensa
de vos cuy suy aclis.
Be.m par que.m vensa
vostr'amors, qu'ans qu'ie.us vis
fo m'entendensa
que.us ames e. us servis;
7.
qu'ayssi suy remazuts
sols,snes totz ajutz
ab vos, e n'ai perdutz
mayns dos: qui.s vuelha.ls prenda!
Qu'a mi platz mais qu'atenda,
ses totz covens saubutz,
vos don m'es jois vengutz.
Traducció al català.
IV
Tot el dia sento
el desig, tan m'agrada
el capteniment
de vós a qui estic sotmès.
Bé em sembla que em venci
el vostre amor, que abans que us veiés
era el meu pensament
que amar-vos i servir-vos;
així he restat
sol, sense cap ajuda
amb vós, i he perdut
molts favors: qui vulgui que els prengui!
Que a mi em plau més esperar-vos,
sense cap acord conegut,
ja que de vós m'ha vingut el goig.
8.
V
Ans que s'ensenda
sobre.lcor la dolors,
merces dissenda
en vos, don', et Amors:
jois vos mi renda
e.m luenh sospirs e plors,
no.us mi defenda
paratges ni ricors;
qu'oblidatz m'es tot bes
s'ab vos no.m val merces.
Ai, bella doussa res,
molt fora gran franqueza
s'al prim que.us ayc enqueza
m'amessetz, o non ges,
qu'eras no sai cum s'es.
Traducció al català.
V
Abans que s'encengui
sobre el cor el dolor,
mercès davallin
en vós, senyora, i Amor:
que el goig a vós em lliuri
9.
i m'allunyi sospirse plors,
no us separin de mi
noblesa ni riquesa;
que se m'oblida tot bé
si amb vós no trobo acolliment.
Ah, bella i dolça criatura,
seria una gran bondat
si la primera vegada que us vaig sol·licitar
m'haguéssiu estimat molt o gens,
perquè ara no sé on sóc.
VI
Non truep contenda
contra vostras valors;
merces vo.n prenda
tals qu'a vos si'honors.
Ja no m'entenda
Dieus mest sos preycadors
s'ieu vuelh la renda
dels quatre reys majors
per qu'ab vos no.m valgues
merces e bona fes;
quar partir no.m puesc ges
de vos, en cuy s'es meza
n'amors, e si fos preza
10.
em baizan, nius plagues,
ja no volgra.m solses.
Traducció al català.
VI
No trobo armes
contra vostres poders;
pietat vos prengui
de tal manera que us sigui honorable.
Que no m'escolti
Déu entre els que preguen
si jo vull la renda
dels quatre reis majors
a canvi que amb vós no em valguin
ni la pietat ni la bona fe;
ja que no em puc allunyar de cap manera
de vós, en qui s'ha posat
el meu amor, i si fos acceptat
besant, i us plagués,
mai no em voldria lliure.
VII
Anc res qu'a vos plagues,
franca dompn'e corteza,
no m'estet tan defeza
11.
qu'ieu ans nonla fezes
que d'als me sovengues.
Traducció al català.
VII
Mai res que a vós us plagués,
franca i cortesa senyora,
no em serà tan prohibit
que no m'afanyi a fer-ho
sense pensar en cap altra cosa.
VIII
En Raimon, la belheza
e.l bes qu'en midons es
m'a gen lassat e pres.
Traducció al català.
VIII
Raimon, la bellesa
i el bé que hi ha en la meva dama
m'han gentilment lligat i pres.
