HISPÀNIA ROMANA
EIX CRONOLÒGIC
ELS POBLES PREROMANSCeltes i ibersEls pobles colonitzadors
ELS POBLES COLONITZADORS
FENICIS, GRECS I CARTAGINESOS. Van fundar colònies a les costes de l’est i sud peninsular.. Van obrir mines per extreure metalls (or, argent, coure i estany).. Van comerciar amb els ibers.. Van aportar als habitants de la península un gran nombre de coneixements: l’escriptura, l’ús de la moneda, la producció de la ceràmica al forn, tècniques per elaborar oli i vi, etc.. Els fenicis van fundar Gadir(Cadis) iMalaca(Màlaga).. Els grecs van fundar Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, Mainake.... Els cartaginesos van fundar Ebusus(Eivissa) iCartago Nova (Cartagena).
CELTES I IBERS
ELS IBERSHabitaven les terres de l’est i del sud peninsular.Mantenien intercanvis comercials amb grecs, fenicis i cartaginesos, per tant van  rebre moltes influències d’aquests pobles colonitzadors.Les seves cases eren rectangulars.
. Vivien de l’agricultura: cereals, llegums, vinya i oliveres.. També es dedicaven a la ramaderia de cabres i ovelles.. Coneixien els metalls.. Elaboraven teixits i ceràmica.. Tenien moneda i comerciaven amb altres pobles.. Tenien escriptura pròpia.. Eren governats per reis.ELS IBERS
ELS CELTES. Habitaven el centre, oest i nord de la península.. Vivien en poblats i cases de forma circular.. Eren nòmades.
ELS CELTES. Es dedicaven sobretot a la ramaderia.. Coneixien els metalls.. Fabricaven eines i armes de ferro i bronze.. Elaboraven ceràmica i teixits de llana .. No tenien moneda i comerciaven poc amb altres pobles.. No tenien escriptura.. Eren guerrers i feien de mercenaris.
LA CONQUESTA D’ HISPÀNIA
Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental van tenir com a escenari la península Ibèrica.Els cartaginesos van dominar el sud-est peninsular. Cartago Nova (Cartagena) va ser la capital. D’allí van marxar amb un exèrcit a conquerir Roma i, pel camí, van atacar la ciutat de Sagunt, aliada dels romans.És així com es va iniciar la segona guerra púnica: els romans van desembarcar a Empúries amb l’objectiu de venjar la presa de Sagunt i de tallar el contacte entre Anníbali les seves bases.La conquesta d’Hispània es va allargar durant dos-cents anys (218 aC a 19 aC). Hi podem distingir quatre fases.
PRIMERA FASELes lluites entre romans i cartaginesos  van durar dotze anys.
SEGONA FASEEls romans van aconseguir dominar tota la costa mediterrània, on van trobar una escassa resistència dels ibers.
TERCERA FASEEls romans es van enfrontar als pobles de la Meseta(lusitans, arevacs i vacceus) que van oposar més resistència que els ibers.
QUARTA FASEEs van sotmetre les tribus de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
LES PROVÍNCIES D’ HISPÀNIA
LES CIUTATS D’ HISPÀNIA
LES CALÇADES D’ HISPÀNIA
LA RIQUESA D’ HISPÀNIA
HISPÀNIA EN ELS TEXTOS ANTICSHispània és, de veritat, en part pobra però allà on és fèrtil produeix abundantment cereals, oli, vi, cavalls i metalls de tota mena, en la qual cosa la Gàl·lia li va al mateix nivell; però Hispània la guanya per l'espart de les seves regions desèrtiques, per la pedra especular, per la bellesa dels seus colorants, pel seu ànim en el treball, pels seus forts esclaus, per la resistència dels seus homes i per seu cor vehement. [...] Gairebé tot Hispània és abundant en jaciments de plom, ferro, coure, plata i or.PLINI, segle I d.C.
HISPÀNIA EN ELS TEXTOS ANTICS	Hispania está envuelta por el mar en todas sus partes, a excepción del lado que limita con Galia; en esta zona es muy estrecha, pero se va ensanchando poco a poco hacia nuestro mar (Mediterráneo) y el Océano, según avanza hacia el occidente, donde alcanza su mayor anchura. Es abundante en hombres, caballos, hierro, plomo, cobre, plata y oro, y es tan fértil que, incluso en aquellos lugares donde la falta de agua la hace estéril y pobre, produce, sin embargo, lino y esparto.Mela, Chorographia II,6,86-88
Les grans extensions de terres (latifundis) eren propietat dels patricis. La casa de camp s’anomenava vil·la.  Les terres eren treballades per esclaus.  S’hi produïa blat, oli i vi.
MONUMENTS D’ HISPÀNIA
TEATRE I AMFITEATRE DE SEGÒBRIGA
MURALLES DE LUGO
TEMPLE DE MÈRIDA
TEATRE DE MÈRIDA
AMFITEATRE D’ITÀLICA
PONT D’ ALCÀNTARA, CÀCERES
ARC DE MEDINACELI
AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA

Hispania romana

  • 1.
  • 2.
  • 3.
    ELS POBLES PREROMANSCeltesi ibersEls pobles colonitzadors
  • 4.
  • 5.
    FENICIS, GRECS ICARTAGINESOS. Van fundar colònies a les costes de l’est i sud peninsular.. Van obrir mines per extreure metalls (or, argent, coure i estany).. Van comerciar amb els ibers.. Van aportar als habitants de la península un gran nombre de coneixements: l’escriptura, l’ús de la moneda, la producció de la ceràmica al forn, tècniques per elaborar oli i vi, etc.. Els fenicis van fundar Gadir(Cadis) iMalaca(Màlaga).. Els grecs van fundar Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, Mainake.... Els cartaginesos van fundar Ebusus(Eivissa) iCartago Nova (Cartagena).
  • 6.
  • 7.
    ELS IBERSHabitaven lesterres de l’est i del sud peninsular.Mantenien intercanvis comercials amb grecs, fenicis i cartaginesos, per tant van rebre moltes influències d’aquests pobles colonitzadors.Les seves cases eren rectangulars.
  • 8.
    . Vivien del’agricultura: cereals, llegums, vinya i oliveres.. També es dedicaven a la ramaderia de cabres i ovelles.. Coneixien els metalls.. Elaboraven teixits i ceràmica.. Tenien moneda i comerciaven amb altres pobles.. Tenien escriptura pròpia.. Eren governats per reis.ELS IBERS
  • 9.
    ELS CELTES. Habitavenel centre, oest i nord de la península.. Vivien en poblats i cases de forma circular.. Eren nòmades.
  • 10.
    ELS CELTES. Esdedicaven sobretot a la ramaderia.. Coneixien els metalls.. Fabricaven eines i armes de ferro i bronze.. Elaboraven ceràmica i teixits de llana .. No tenien moneda i comerciaven poc amb altres pobles.. No tenien escriptura.. Eren guerrers i feien de mercenaris.
  • 11.
  • 12.
    Les guerres entreRoma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental van tenir com a escenari la península Ibèrica.Els cartaginesos van dominar el sud-est peninsular. Cartago Nova (Cartagena) va ser la capital. D’allí van marxar amb un exèrcit a conquerir Roma i, pel camí, van atacar la ciutat de Sagunt, aliada dels romans.És així com es va iniciar la segona guerra púnica: els romans van desembarcar a Empúries amb l’objectiu de venjar la presa de Sagunt i de tallar el contacte entre Anníbali les seves bases.La conquesta d’Hispània es va allargar durant dos-cents anys (218 aC a 19 aC). Hi podem distingir quatre fases.
  • 13.
    PRIMERA FASELes lluitesentre romans i cartaginesos van durar dotze anys.
  • 14.
    SEGONA FASEEls romansvan aconseguir dominar tota la costa mediterrània, on van trobar una escassa resistència dels ibers.
  • 15.
    TERCERA FASEEls romanses van enfrontar als pobles de la Meseta(lusitans, arevacs i vacceus) que van oposar més resistència que els ibers.
  • 16.
    QUARTA FASEEs vansotmetre les tribus de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
  • 17.
  • 22.
  • 24.
  • 27.
  • 28.
    HISPÀNIA EN ELSTEXTOS ANTICSHispània és, de veritat, en part pobra però allà on és fèrtil produeix abundantment cereals, oli, vi, cavalls i metalls de tota mena, en la qual cosa la Gàl·lia li va al mateix nivell; però Hispània la guanya per l'espart de les seves regions desèrtiques, per la pedra especular, per la bellesa dels seus colorants, pel seu ànim en el treball, pels seus forts esclaus, per la resistència dels seus homes i per seu cor vehement. [...] Gairebé tot Hispània és abundant en jaciments de plom, ferro, coure, plata i or.PLINI, segle I d.C.
  • 29.
    HISPÀNIA EN ELSTEXTOS ANTICS Hispania está envuelta por el mar en todas sus partes, a excepción del lado que limita con Galia; en esta zona es muy estrecha, pero se va ensanchando poco a poco hacia nuestro mar (Mediterráneo) y el Océano, según avanza hacia el occidente, donde alcanza su mayor anchura. Es abundante en hombres, caballos, hierro, plomo, cobre, plata y oro, y es tan fértil que, incluso en aquellos lugares donde la falta de agua la hace estéril y pobre, produce, sin embargo, lino y esparto.Mela, Chorographia II,6,86-88
  • 30.
    Les grans extensionsde terres (latifundis) eren propietat dels patricis. La casa de camp s’anomenava vil·la. Les terres eren treballades per esclaus. S’hi produïa blat, oli i vi.
  • 31.
  • 32.
    TEATRE I AMFITEATREDE SEGÒBRIGA
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39.