Presentació de Grècia. Fet per Eduard Riu, Escola Intermunicipal del Penedès.

1. EDUARD RIU
eriu@intermunicipal.com

2. COM TREBALLAREM
 Apunts
 Esquemes (entregar el dia de l’examen)
 Treballs
 Lectures, resums, pel·lícules i sortides
Jocs
 Exàmens

3. No sempre controles el que et passa,
però sempre controles com hi respons.

4. SOCIALS 2n ESO
• Tema 1: EL MÓN CLÀSSIC
A) GRÈCIA
B) ROMA
• Tema 2: DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA
* CRISTIANISME I L’ISLAM
• Tema 3: EL FEUDALISME I LES PRIMERES
CIUTATS MEDIEVALS
• Tema 4: GEOGRAFIA

5. Tema 1: GRÈCIA
1. Enssituem
2. Elsorígensdelacivilitzaciógrega
2.1.L’Hèl·lade
3. Lespolisgregues
4. Lescolonitzacions
4.1.Empúries
5. L’èpocaclàssica
6. L’èpocahel·lenística
7. Lamanera deviuredelsgrecs
7.1.Lademocràciad’Atenes
8. Laculturagrega

6. Tema 1 Grècia.
Què he defer per treure un 10?
• L’examen val 4 punts.
• Els exercicis valen 3 punts.
• Treball memory cards 3
punts.
Per aprovar cal, com a mínim,
fer 1 punt de cada apartat!

7. I les classes com seran?
• Explicacions i resoldre dubtes
• Fer els exercicis a classe. Demaneu-me ajuda!
• Fer les memory cards. Cal portar el material
necessari: paper, colors i, sobretot, informació!!!

8. Memory cards?

9. Memory cards
Troia - Aquil·les
Minotaure – Mite
Mediterrani - Talassocràcia
Grècia – Peloponès
Creta – Cnossos
Micenes – Agamèmnon
Polis – Atenes
Aristocràcia – Època arcaica
Democràcia – Pèricles
Colònia – Empúries

10. Memory cards
Guerres mèdiques- Pèrsia
Guerra del Peloponès– Esparta
Alexandre el Gran- Època hel·lenista
Acròpolis – Àgora
Homer – Odissea
Religió grega – Zeus
Sòcrates – Filosofia
300 – Pas de les Termòpiles
Jocs Olímpics – Olímpia
Hèl·lade - Hellas

11. 1. Ens situem
Edat Antiga. Comença amb l’aparició de
l’escriptura i acaba amb la fi de l’Imperi romà
d’Occident al s. V dC
Hi trobem l’aparició de cultures com la egípcia,
la mesopotàmica, la xinesa, la grega o la
romana.

12. La història de l’antiga Grècia es divideix en tres grans períodes:
Època ARCAICA
s. IX-VI aC
Època CLÀSSICA
s. V-IV aC
Època
HEL·LENÍSTICA
s. IV-I aC

13. Com ho sabem? Homer (s.VIII aC)
Homer va escriure dos llibres:
La Ilíada: narra les lluites entre els grecs i els troians
(cavall de Troia, Ulisses, Aquil·les).
L’Odissea: narra el retorn d’Ulisses (rei d’Ítaca)
després de la guerra amb Troia.

14. Fitxa Troia-mite

15. 2. Els orígens de la civilització grega
La civilització grega es va desenvolupar a la
península del Peloponès, a les illes del mar
Egeu i a la
costa de la
península
d'Anatòlia.

16. L’espai físic
Grècia és un territori molt
muntanyós i de costa molt
abrupta. Per aquest
motiu, la civilització grega
va florir a l’entorn de
ciutats estats,
anomenades polis, que
eren independents les
unes de les altres.
Als grecs no els governava
un mateix rei o faraó, però
els unien la llengua, la
cultura i les amenaces de
pobles estrangers, que els
grecs anomenaven
bàrbars.

19. Cnossos
Micenes
Delfos
Focea
Milet
Esparta
Troia
Rodes
Creta
Lesbos
MarJònic
MarEgeu

23. El Peloponès
Les característiques especials
del relleu, del clima i
de les costes del món grec,
van provocar la
importància del comerç
marítim i de la colonització.
Aquest espai geogràfic es caracteritza per la
dispersió territorial, a causa del gran nombre de
petites illes i de muntanyes que separen les
diferents regions. Un altre característica és la
pobresa i l’escassa productivitat del sòl, deguda
a la sequera del seu clima mediterrani.

25. Els orígens històrics
A partir del 2000aC, es va desenvolupar a l’illa
de Creta la civilització cretenca o minoica.
Aquests van aprofitar la bona situació geogràfica
per dur a terme una gran activitat comercial pel
Mediterrani.
Palau minoic de Cnossos (Creta)

27. Els cretencs van ser destruïts per
la civilització micènica, que tenia
el centre a Micenes (Peloponès).
Es distingien pel seu caràcter bel·licós, per les
ciutats fortificades, les tombes monumentals dels
seus reis i per una escriptura grega.
Porta de les lleones, Micenes
Màscara del rei Agamènnon

29. 2.1. Hèl·lade
Els grecs estaven organitzats en
polis: petits estats compostos per
una ciutat i les terres de conreu,
zones de pastura i boscos dels
voltants. Les polis gregues eren
políticament independents entre
elles.
Malgrat aquesta divisió política,
tots els habitants de les polis
gregues compartien una mateix
forma de vida i cultura. Tenien
també una mateixa llengua,
literatura, religió i celebracions
esportives.
Els grecs antics anomenaven
Hèl·lade el conjunt de territoris de
cultura grega.

30. HÈL·LADE
ÈPOCA ARCAICA
Aristocràcia
Literalment «poder dels
aristoi», és a dir dels millors.
El terme s’utilitza per
anomenar un grup social
minoritari que domina
econòmicament i
políticament sobre una
majoria.
En aquesta època, el domini de les
polis estava en mans d’un nombre
reduït de famílies: l’aristocràcia.
Els aristòcrates eren els propietaris
de les terres, controlaven el poder i,
a més a més, eren els únics que
podien comprar armament de ferro
i cavalls.
La resta de la població eren
camperols, sense terres i amb
poques possibilitats de millorar les
seves condicions de vida. Aquest
fet, unit a un augment de la
població i que no hi havia recursos
alimentaris per a tots, va provocar
una important emigració cap al
Mediterrani.

31. MAPA DE LES COLÒNIES DE GRÈCIA
Grècia
Territori sotainfluència dels grecs
Polis gregues
Colònies gregues

32. Fitxa mapa

33. 3. Les polis
Cada polis era un estat (país). Tenien un sentiment de pertinença a una zona petita:
la de la població on vivien i les terres del voltant.
Les polis van aparèixer en un lloc elevat que era, alhora, ciutadella defensiva
i recinte sagrat destinat a acollir els temples: l’acròpolis.
Allí on arriba la meva llança,
allí s’acaba la meva pàtria.

34. Parts d’una polis
Acròpolis
Lloc destinats per construir-hi
grans temples en honor als
déus.
Acròpolis d’Atenes
Àgora
Plaça pública. S’hi feien els
mercats i les reunions
polítiques.

35. La Península Balcànica està dividida per petites valls
aïllades per muntanyes, per això l’antiga Grècia mai no
va ser un estat unificat sino un conjunt de polis (=país).

36. Atenes s. V aC

39. Atenes
• Acropolis parteno
erectèon atenea
nike
L’acròpolis
1. Partenó
2. Erectèon
3. Temple
d’Atena Nike
4. Propileus
2
1
4
3

42. Atenes - Acròpolis
Partenó Erectèon

47. Fitxa Atenes-polis

48. 4. El procés de colonització
• En arribar, hi fundaven una
nova polis, que esdevenia
independent, però seguia
tenint relacions culturals i
comercials amb la polis
mare o metròpoli.
• Els grecs es mantenien al
marge de la població
autòctona però hi establien
relacions comercials:
productes agrícoles,
ceràmica i objectes de ferro.
• La colonització grega va tenir
lloc entre els segles VIII i VI aC.
• L’augment de la població i les
poques terres per cultivar, van
provocar el procés de
colonització. Tot començava
quan un grup de grecs d’una
mateix polis es traslladaven a
una zona apta per l’agricultura
i el comerç.

49. Colonització: procés d’expansió de les polis
gregues perquè les seves terres produïen poc.
Colònia: territori ocupat per una polis grega
fora de les seves fronteres.
Metròpolis: polis grega que funda polis fora
del seu territori.

50. La colonització grega
Emporion

51. 4.1. La colònia d’Empúries
• Empúries va ser fundada l’any 575 aC per grecs
procedents de la polis Focea (actual Turquia).
• Empúries (Emporion en grec) va experimentar un
gran creixement econòmic, gràcies a la venda a la
població indígena ibera de ceràmica, armes i teixits.
• Empúries estava envoltada de poderoses muralles
(per no ser atacs pels ibers) i tenia una plaça central
(àgora) que era el lloc de reunió i discussió dels
habitants de la polis.

52. Emporion
El creixement econòmic d'Empúries li va
permetre obtenir independència respecte
Focea i va fer que la ciutat es transformés en
una veritable polis, organitzada i governada a
la manera de les ciutats de Grècia.
Mapa on podem veure el recorregut
que havien de fer els grecs de Focea
per arribar a Empúries.

53. Fitxa Empúries

54. 5. Època clàssica
• Atenes i Esparta van ser les polis més
importants.
• En aquest període, els grecs van haver de fer
front a un enemic molt poderós: l’Imperi
persa.

55. Les guerres mèdiques
(500-479 aC)
Els perses, poble del Pròxim
Orient que havia format un
gran format un gran imperi,
van provar de sotmetre el
territori grec.
Les polis gregues es van unir
per derrotar-los. Atenes, que
havia liderat les polis gregues,
es va convertir en la polis que
dirigia el món grec.
Atenes es va enriquir amb les
aportacions econòmiques de
la resta de polis.
Un elm
(casc de soldat)
Pintura en una ceràmica
on apareixen dos soldats
grecs i perses lluitant
Escena de lluita entre soldats grecs i perses

56. Pintura on apareix el rei Leònides i el seu exèrcit de 300 soldats espartans que van aturar,
temporalment, l’exèrcit persa de 10.000 soldats.
El seu acte ha passat a la història com un exemple d'heroïcitat i de lluita per la llibertat. A més va
evidenciar la importància que tenien una bona preparació i bon equipament en el camp de batalla.

57. 300
https://www.youtube.com/watch?v=x6MW2eU4_oo
300 és el nombre de soldats espartans que
van aturar temporalment l’exèrcit persa al pas
de les Termòpiles. Aquest acte va costar la
vida al rei espartà Leònides i als seus 300
guerrers.
Pas de les
Termòpiles,
a 300km
d’Atenes
Fragment de la pel·lícula «300»
Soldat hoplita
Llança, elm,
escut, cuirassa,
espasa curta i
gamberes.

58. Guerra del Peloponès
entre Atenes i Esparta
(431aC-404aC)
Ruïnes de la ciutat d’Esparta
La rivalitat entre Atenes i
Esparta va desembocar en un
conflicte armat, que va acabar
amb la victòria espartana i va
fi al predomini d’Atenes.
Esparta, una polis situada al
Peloponès, es va caracteritzar
pel seu afany expansionista.
La seva societat estava molt
militaritzada i es distingia per
una educació guerrera.
El seu règim polític, dominat
per una minoria militar,
contrastava amb el sistema
democràtic d’Atenes.

59. 6. L’època
hel·lenística:
Alexandre el Gran
L’enfrontament entre les polis
gregues va ser aprofitat pel rei
Filip II de Macedònia per
conquerir totes les polis gregues
(338 aC.)
A la seva mort, el seu fill
Alexandre el Gran va crear un
gran imperi que s’expandí pel
Pròxim Orient, Pèrsia i Egipte.
D’aquesta manera la cultura grega
es van estendre per tots aquells
territoris.
A la mort d’Alexandre, l’imperi es
va fragmentar. Els diferents
regnes van sobreviure fins que
l’Imperi Romà els va anar
conquerint.
Alexandre el Gran, proclamat rei quan només
tenia 20 anys. Va ocupar Pèrsia, Egipte i el Pròxim
Orient, arribant a l’Índia, fins al riu Ganges.

60. Alexandre
el Gran
La falange és una formació de
soldats, fortament armats amb
llances i espases i protegits per
escuts.
La sarissa era una llança de 4 o
6 metres de llargada.

61. Fitxa Època clàssica

62. 7. La manera de
viure dels grecs
Els grecs basaven la seva
riquesa en l’agricultura; els
conreus principals eren el blat,
la vinya i l’olivera. També hi
havia ramaderia (cabres,
ovelles, porcs i vaques).
Els aliments més habituals eren
el pa de blat o d’ordi, llenties,
olives, cebes, fruita seca,
formatges i el vi. La carn estava
reservada per la gent més rica.
L’activitat artesanal més
important era la ceràmica, que
es decorava amb formes
geomètriques o amb figures
humanes.

63. La societat grega estava dividia
en diversos grups
Ciutadans: homes lliures
nascuts a les polis
gregues. Dins d’aquests hi
havia una minoria rica
(propietaris de terres) i
una majoria de ciutadans
pobres (treballadors,
artesans)
Estrangers (metecs):
nascuts a d’altres ciutats
i que havien aconseguit
fer fortuna gràcies al
comerç o l’artesania. No
tenien drets polítics.
Esclaus: eren el
grup més nombrós.
Les dones, encara que
fossin ciutadanes, no
podien exercir cap dret
polític, no tenien capacitat
jurídica i sempre havien
d’estar representades pel
pare, els germans o el
marit.

64. La societat grega es dividia en:
– CIUTADANS (homes lliures amb drets)
– NO CIUTADANS (estrangers, esclaus i dones)

65. 7.1. La democràcia d’Atenes
Al llarg del segle VI aC, el malestar social
que hi havia a Atenes entre l’aristocràcia i
els camperols sense terres, va desembocar
en un seguit de reformes socials i
polítiques.
D’aquesta manera, al segle V aC, es va
instaurar a Atenes un règim de democràcia
limitada: només podien participar els
ciutadans (ni dones ni els metecs ni molt
menys els esclaus).
El més important era participar a
l’assemblea (Ekklesía), on es reunien tots
els ciutadans per decidir dels afers públics.
El principal dirigent atenès de l’època
clàssica va ser Pèricles, que va exercir el
màxim càrrec (magistrat) diverses vegades.
DEMOCRÀCIA =
GOVERN DEL POBLE
Pèricles

66. Atenes
Democràcia
Desenvolupament cultura i arts
Llibertat individual
Esparta
Aristocràcia militar
Societat militar: educació militar
No es fomenta ni la cultura ni les arts.
Tampoc hi ha llibertat individual.

67. Fitxa els grecs i la guerra

68. 8. La cultura
grega
A Grècia es va desenvolupar el pensament racional:
oferir una explicació lògica i raonada als fenòmens de
la natura.
D’aquesta manera apareix la filosofia, per abandonar
les explicacions mítiques o sobrenaturals. Filòsofs
com Sòcrates, Plató o Aristòtil van reflexionar sobre
aspectes de l’existència humana o normes de
conducta individual i col·lectiva.Estoïcisme
Acceptar el destí, suportant
el dolor i la lluita contra les
passions humanes.
Epicureisme
L’únic objectiu és el plaer.

69. Els grans filòsofs de Grècia
Sócrates
Pensava que l’ésser
humà havia de ser el
centre de la filosofia.
Creia en l’existència
certeses absoluta, com
la veritat, el bé i la
virtut.
Plató
Defensava que la
veritat només podia
sorgir de la reflexió. Hi
ha dos mons: el món
de les idees (el
veritable) i el món dels
sentits (confús i
enganyós).
Aristòtil
Es va encarregar de
l’educació d’Alexandre
el Gran.
L’ésser humà té com a
objectiu principal
buscar sempre la
felicitat.

70. La religió dels grecs era politeista, és a dir, es creia en molts déus. Els déus eren
antropomorfs (tenien forma humana) i habitaven al mont Olimp sota l’autoritat de
Zeus, pare dels déus i posseïdor del llamp.
La mitologia grega era un conjunt d’històries que explicaven la creació del món i la
vida dels homes i els déus. Les explicacions mítiques servien per donar respostes a
les preguntes quan encara no s’havien trobat explicacions racions o científiques.
La religió grega

71. CAOS

72. La fi de l’antiga Grècia
El 146 aC, els romans van conquerir Grècia i la
convertiren en una província del seu imperi.

73. GRÈCIA ROMA
POLIS/ARISTOCRÀCIA/DEMOCRÀCIA
COLONITZACIONS
ATENES/ESPARTA
GUERRES
ART
PÈRICLES
ALEXANDRE EL GRAN.
FILOSOFIA
THALASSOCRÀCIA
MITOLOGIA…
MONARQUIA/REPÚBLICA/IMPERI
CONQUESTES
ROMA
GUERRES
URBANISME
ROMANITZACIÓ
MARE NOSTRUM
MITOLOGIA…

74. VOCABULARI
Hèl·lade:Terres i mars on vivien els hel·lens (els grecs).
Aristocràcia:Primera forma de govern de les polis gregues. Governen els rics.
Homer:Autor de laIlíadai Odissea
Acròpolis:Partaltai on se solien edificar els temples dedicats alsdéus.
Àgora:Plaçapública, on hi haviael mercat.
Asty: Nucli urbà de les polis.
Democràcia:Apareix a l’època clàssica,gràcies aPèricles.
GuerresMèdiques:Guerra dels grecs contra els perses.
GuerresdelPeloponès:Guerra entre Atenes i Esparta.
Alexandre el Gran:Rei de Macedònia i de Grècia.
Pèricles:Vaintroduir la democràcia a Atenes.
Dòric/Jònic/Corinti:Ordres arquitectònics grecs.
Cariàtides: Estàtues en formes humanes.

75. EXAMEN!!!

76. Vídeos de la història de Grècia