Quèésmésimportant?Aprendre filosofiaAprendre afilosofarAbordar els continguts propis de la filosofiaAprendre a pensarLa filosofia ha de contribuir a generar en nosaltres una actitud reflexiva i crítica, capaç de revisar els coneixements i de respondre als problemes dels nostres temps
3.
ORIGEN I CONSEQÜENCIESDE PENSARLa vida ens porta a fer preguntes.Les dues metes permeten distingir dues modalitats de preguntesLes que contenen els problemes fonamentals sobre els que tradicionalment ha tractrat la filosofiaLes referides a l’activitat d’ aprendre a pensar
4.
Preguntes de lafilosofiaSón preguntes “radicals”, en el sentit d’anar a “l’arrel” de l’assumpte.Mostren la curiositat que sentim pel que ens envoltaExpressen l’afany de conèixer-se a un mateixEns condueixen a deliberar sobre problemes concrets que tenen a veure amb la nostra forma de viure, d’actuar amb nosaltres mateixo ¡s i amb els altres
5.
Classificació de lespreguntes filosòfiquesPREGUNTES COM:Què és la realitat?Què és conèixer?Només sóc un cos o alguna cosa més? PREGUNTES COM:Quin és el sentit de les nostre accions?Quins fins em de perseguir?FilosofiateòricaFilosofiapràctica
6.
NousreptesEl gir aplicaten la filosofia demana que proporcioni orientacions per afrontar a escala humana problemes sobre: els dilemes ètics de la medicina, els resics que planteja l’avanç de la riquesa…No s’ espera que els filòsofs proporcionin solucions per als problemes quotidians, però sí que ofereixin uns principis étics que ajudin a l’ hora de prendre decisions.
7.
Preguntes de laactivitat filosòficaAprendre a pensar ens connecta directament amb el diàleg filosòficUn diàleg és filosòfic si promou el raonament. Hi ha preguntes que com diu Matthew Lipman ajuden molt:
8.
Preguntes de laactivitat filosòfica (2)Quines raons tens per dira aixó?Com estas definint el terme que acabes de utilitzar?Què segueix al que acabes de dir?Quins altres problemes estan relacionats amb el que estem tractant?El que estàs dient ara és coherent amb el que has dit abans?El que dius ho podria defensar qualsevol ésser racional? Per què?Comparat amb què?Quin interés creus que hi ha darrere d’ auqesta infromació?De quina altra forma es pot veure aquest assumpte? Etc.
9.
Algunes preguntes filosòfiques?LAPREGUNTA DEL COSMOSLa cosmologia estudia l’ origen i l’ evolució del univers. Ja els primer filòsofs grecs van ser cosmòlegs
10.
Algunes preguntes filosòfiques?(2)Elprimer en introduir el terme comsologia fou el filòsof alemany Christian Wolf en l’obra Cosmologia general (1731). Ho va introduir per designar-hi la part de la filosofia que tracta del món en general, entenent-lo com un tot. Em aquesta ciència, la filosofia i les ciències de la naturalesa conviuen i es complementenChristian Wolf (1679-1754)
11.
Algunes preguntes filosòfiques?(3)L’ORIGEN DEL UNIVERS Antecedents històrics Tradició judeocristiana i mes tard la muslmana-L’ univers va començar en un temps passat com a resultat de l’acte creador i directe de Déu. Sant Agustí, en el llibre La ciutat de Déu, planteja que la creació devia haver tingut lloc uns 5000 anys aCEl pensament grec- Aliè a la idea d’ una creació a partir del no-res, acceptava com un fet inqüestionable l’ esxistència de l’ ésser humà i del món des de sempre.
12.
LA PERSPECTIVA ACTUALL’any 1948, Gamow va plantejar que l’univers havia tingut l’ origen fa, aproximadament, 15000 milions d’ anys.En un punt de l’ espai va tenir lloc el big bang o gran explosió. Aquesta teoria afirma que l’univers va començar sent infinitament petit i infinitament dens. Passats uns minuts, la temperatura va descendir a mil milions de graus, va permetre la formació dels primers nuclis d’ hidrogen i d’ heli que es concentrarien i girarien a causa de la seva pròpia gravetat , fet que va donar lloc a les estrelles.Algunes preguntes filosòfiques?(4)
13.
Algunes preguntes filosòfiques?(5)QUÈENS DEPARA EL FUTUR?L’ univers segueix expandin-se Big crunchL’ univers pot seguir expandint-se indefinidamentL’ univers podria tornar a contraure’s fins arribar altra vegada a contenir en un punt tota la seva massa, que podria produir de nou, una altra gran explosió
14.
Algunes preguntes filosòfiques?(6)LAPREGUNTA PEL SENTIT DE L’ EXISTÈNCIAAccepcion del terme “sentit”El terme “sentit” té molts significats, però les accepcions més importants des del punt de vista filosòfic són tres: com a finalitat, com a significació i com a valor.
15.
Algunes preguntes filosòfiques?(7)Elsentit com a finalitat o direccióLes accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat i hi són adequades.No té sentit una acció que no contribueix a aconseguir el fi que se suposa que persegueix
16.
Algunes preguntes filosòfiques?(8)Elsentit com a significacióTé sentit el que significa quelcom. Així, un miissatge “té sentit” quan està compost d’ acord amb les regles gramaticals.Les paraules són signes, però tambe ho poden ser també les coses o els esdevenimentsEls símbols són uns signes que significa un objecte que, alhora, és un símbol d’ una altra realitat.
Algunes preguntes filosòfiques?(10)Elsenti, problema o misteri?Un problema és una situació en què hi ha quelcom desconegut que cal esbrinar i que implica dificultat.Un misteri és una situació que afecta i compromet en el que és més profund
19.
Algunes preguntes filosòfiques?(11)TRESTIPUS DE RESPOSTANo hi ha sentit.L’ existència i el món són absurds.Hi ha un sentit immament. Altres consideren que l’ existència té finalitat, significat o valor, però entenent que la mort és un límit absolut per a la humanitat.Hi ha un sentit transcendent, un sentit que depassa la mort. Aquesta és, en general, la posició de les religions.
20.
Algunes preguntes filosòfiques?(12)Religiói sentitTot i que les diferències entre les religions són molt grans, totes pretenen descobrir i oferir un sentit últim per a la vida.
21.
Algunes preguntes filosòfiques?(13)Lareligió com a relligamentEl filòsof Xavier Zubiri troba la característica bàsica del fenomen religiós en una interpretacióetimològica de la paraula “religió” aquest terme prové de la veu llatina religo, relacionada amb el verb religare , que signifiaca “”relligar”, “vincular, “lligar”.Xavier Zubiri (1898-1983)
22.
Algunes preguntes filosòfiques?(14)Lareligió com a relacióLa religió és una relació entre l’ ésser humà i una realitat d’ ordre superior que es considera divinaPot tenir caràcter personal o de força còsmicaEs distingeix dues dimensionsLa dimensió de l’ encontre. La dimensió de resposta.
23.
Algunes preguntes filosòfiques?(15)Lapregunta de la mortLa mort es defineix per relació amb la vida La mort se sol concebre com el final de la vidaEl concepte biològicNo hi ha un acord general sobre el que es pot entendre biològicament per vidaEl concepte filosòfic de vidaLa vida no té una naturalesa, un ésser ja fet i acabat, sinó que consisteix, en activitat, a fer-se a si mateixa permanent i contínua
24.
Algunes preguntes filosòfiques?(16)Lamort com a fenomen humàLa mort només té significació plena quan es tracta del cessament de la vida humana. Perquè només l’ ésser humà és conscient que està viu i , per això, només ell sap que ha de morir.MORT I FILOSOFIAAlguns filòsofs van establir una relació entre mort i filosofia, ja que van entendre que la filosofia és una preparació per a la mort.EXPERIÈNCIA DE LA MORTPodem constatar que no podem viure la nostra mortLA MORT COM A DEFINICIÓ DE L’ ÉSSER HUMÀExistencialismecorrent filosòfic que exposa que el que és peliculiari característic de l’ ésser humà no cal buscar-ho investigant-ne l’ essència, sinó més aviat reflexionant sobre l’ existència
25.
Algunes preguntes filosòfiques?(17)Sentitde la mort i transcendènciaLa significació de la mort serà diferent segons la forma que tinguem de comprendre l’ ésser humà. Podem prendre dues posicionsMonisme posició filosòfica que defensa que no hia ha composició en la realitat humana. Hi ha diversos tipus, entre ells el panteismeDualisme defensa que l’ ésser huma està constituït per dos tipus de realitat: una material, el cos i una altra espiritual, l’ ànima. Aquestes teories solen concebre la mort com la separació dels components
26.
Algunes preguntes filosòfiques?(18)Lapregunta pel malEls filòsofs han considerat les dues vessants del problema, és a dir, no només han mirat de justificar l’ existència del mal en un món el principi del qual és Déu, sinó que vegades ha suposat en Déu l’ única possibilitat de triomf davant del mal.
27.
Algunes preguntes filosòfiques?(19)LAJUSTIFICACIÓ D’ UN DÉU BO DAVANT EL MALL’ intent dejustificar Déu davant l’ existència del mal és tan antic com aquelles doctrines en què s’ afirma un únic principi benèfic del món.Les doctrines emanatistes responen que, si del principi beb`fic provenen totes les coses per emanació, aleshores el mas es deu a una degradació inevitable que afecta les diferents classes d’ éssers emanats de la divinitat.
28.
Algunes preguntes filosòfiques?(20)TIPUSDE MALEl mal metafísic s’ identifica amb la finitud de les coses.El mal físic prové del funcionament de les lleis naturals.El mal moral té la seva arrel en últim termini en la llibertat dels éssers humans per elegir entre diferents formes d’ acció.
29.
Algunes preguntes filosòfiques?(21)DELMAL METAFÍSIC AL MAL MORALLa pregunta pel mal sorgeix més de la consciència moral que de la reflexió metafísica, per això podem trobar més indicis de resposta en la raó pràctica que en la teòrica
30.
Algunes preguntes filosòfiques?(22)ELMAL COM A INJUSTÍCIACom és possible que els homes bons pateixin el moral o físic? Sembla justificat el patiment dels malvats, però no el del just o el de l’ innocent
31.
Algunes preguntes filosòfiques?(23)DÉUCOM A GARANT DE LA JUSTÍCIAEn els temps moderns l’ absurd no consisteix en el fet que coexisteix Déu i el mal, sinó que el mal tingui l’ última paraula en la històriaPosteriorment, filòsofs com Nietzsche han parlat de “ la mort de Déu”, és a dir, la progressiva desaparició de les creences religioses en el món contemporani
32.
Algunes preguntes filosòfiques?(24)Lapregunta per la ciènciaExisteixen reflexions sobre el coneixement científic des de l’ antiguitat, però és en el segle XX quan es pensa amb més interès sobre els problemes que giren entorn d’ aquesta coneixement
33.
Algunes preguntes filosòfiques?(25)Diferentsconcepcions de la ciènciaLa ciència ofereix un coneixement objectiu, cert i fiable.Falsacionisme contra inductivismeLa concepció considera que la ciència s’ identifica amb el coneixement objectiu, cert i fiable. Per això el que no pot confirmar-se empíricament no és científic. Però aquesta concepció s’ enfronta amb el difícil problema de la inducció.Una forma de revisar la posició extrema de l’ inductivisme és defensar que les lleis obtingudes per inducció només són probablement verdaderes.
34.
Algunes preguntes filosòfiques?(26)Elgir historicosociològic de la ciènciaThomas S. Kuhn va provocar una revolució amb la seva obra, en proposar que es consideri propis de la ciència els aspectes històrics i sociològicsL’ estudi de la ciència exigeix en entendre l’ activitat científica com un totLes teories són entitats integradees en marcs conceptuals amplis anomenats paradigmes.
35.
Algunes preguntes filosòfiques?(27)Concepcionsalternatives de la ciència“Tot val”Feyerabend proposa una concepció de la ciència consistent a renunciar completament a la idea quee la ciència és una activitat recional.Concepció retòrica de la ciènciaLa ciència és retòrica. Les hipòtesis i teories científiques són construccions retòriques o metafòriques extremadament eficaces i persuasives
36.
Algunes preguntes filosòfiques?(28)Conicionamentsde la ciènciaEpistemològics PRIMER: Expressa el falsacionisme en afirmar que la ciència és un coneixement fal·lible.SEGON: Es refereix al condicionament evolutiu de la ciència.TecnològiquesLa ciència està condicionada per la ecnoogia
37.
Algunes preguntes filosòfiques?(29)Conicionamentsde la ciènciaEconòmics i políticsFer avançar les fronteres de la tecnoloia és cada vegada més carD’altra banda hi ha falsos interesos que imposen lìmits a la ciència
38.
Algunes preguntes filosòfiques?(30)Conicionamentsde la ciènciaCondicionament de l’ abast del discurs científic.La ciència no és l’ únic saber valuós i no pot respondre que l’ existència humana plantejaEl paper ce l’ ètica en la ciència: condicionaments èticsLa ciència i la tècnica situen l’ ésser humà davant possibilitats múltiples entre les quals ha d’ elegir per comprometre’ s en una direcció o una altra.
39.
Algunes preguntes filosòfiques?(31)LAPREGUNTA PER LA UTOPIAAproximació al concepte d’ utopiaUtilitzem la paraule utopia per referir-se a quelcom dsitjable però inassolibleLa dimensió utòpica de l’ ésser humàEl recurs a la utopia és una característica fonamental de la seva llibertat, ja que l’ ésser humà ha de construir la seva realitatL’ utopia té l’ origen en la insatisfacció
40.
Algunes preguntes filosòfiques?(32)Característiquesbàsiques de la utopiaOrigen l’mimpuls utòpic neix del rebuig de les condicions socials exsitentsFomamentació es basen en determinades concepcions de la naturalesa humana i del bé comúFunció funció crítica.Objectiu idear institucions que condueixin a una societat perfectaMetodologia ampliar la realitatCaràcter global són descripcions detallades de com funcionarien aquests ideals en cas que es realitzessin.
Algunes preguntes filosòfiques?(34)Crítiquesal pensament utòpicDes del pla teòric La impossiblitat de la seva realitzacióLa condemna al totalitarismeDes del nivell dels esdevenimentsLa ciència i la tècnica ens han dut a situacions indesitjablesRègims totalitaris La ideologia del mercat ens ha portat a condicions d’ extrema pobresa al mónLa utopia informacional gestada des del mitjans de comunicació està servint per controlar i unificar les conductes
43.
Algunes preguntes filosòfiques?(35)Defensade la raó utòpicaDe primer cal contestar les crítiques del realisme políticRespecte a la possibilitat de realitzaió. Allò que conté ja possibilitats de millorar Respecte a l’ acusació de totalitarismeEls canvis a millor no tenen per què fer-se des d’ un gover dictatorial que actuÏ en contra de la voluntad de la majoria de persones, sinó mirant de potenciar-ne la dimensió altruista i respectuosa
44.
Algunes preguntes filosòfiques?(36)Laidea d’ una societat justa Segons Marcuse, es tracta d’ obrir camins des de la utopia, descobrint noves possibilitats del que és real