1. L’ORIGEN DE LA VIDA
I L’EVOLUCIÓ

2. ÍNDEX
1. La generació espontània. 8. Teories fixistes.
2. Experiment de Redi. – Creacionisme
3. Experiments de – Catastrofisme
Needham, Spallanzani i 9. Teories evolucionistes.
Pasteur.
– Lamarckisme
4. La Panspèrmia.
– Darwinisme
5. Origen de les
biomolècules. – Teoria sintètica o
neodarwinisme
6. L’experiment d’Urey i
Miller. 10.Proves de l’evolució.
7. Origen de les cèlules. 11.L’hominització.

3. LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA
• Afirmava que els èssers vius podien aparèixer de
la matèria inerta.
• Era fruit de la mera observació:
– Cucs que sortien del fang.
– Mosques que sortien de la carn podrida.
– Polls que sortien de la suor.

4. LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA
• Experiment de Redi (1668).

5. LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA
·Escalfa i segella amb un tap.
Needham ·Passat el temps observa
(1745) microorganismes.
·Confirma la teoria.
·Bull i segella hermeticament.
Spallanzani ·Passat el temps i no observa
(1768) microorganismes.
·No hi ha generació espontània.
·Bull i doblega el coll.
·Passat el temps no observa
microorganismes.
Pasteur
·No hi ha generació espontània.
(1862)
·Biogènesi: la vida només es pot
generar a partir de
la mateixa vida.

6. LA PANSPÈRMIA
• Teoria proposada per Svante Arrhenius, en 1908.
• Defensa que la vida va arribar a la Terra des de l’espai.
A FAVOR EN CONTRA
·En la pols estel·lar i en els estels ·No s’han trobat cel·lules en els
existeixen molècules orgàniques, i meteorits.
que un impacte d'un meteorit contra
·Hi ha dubtes sobre la resistència
un planeta pot arrencar fragments
dels bacteris a les altes temperatures
del planeta i projectar-los fins a un
que assoleixen els meteorits en caure
altre planeta.
sobre la Terra.
·Els bacteris i les seves espores són
·Les condicions poc favorables de
summament resistents.
l’espai per a la supervivència de
·Anàlisi de cometes I meteorits on qualsevol forma de vida.
s’ha trobat aigua compostos de
·No explica com es forma la vida al
carboni.
planeta d’origen.

7. ORIGEN DE LES BIOMOLÈCULES
• Hipòtesi proposada per Alexander I. Oparin i John
B.S.Haldane (dècada 1920).
• Síntesi prebiòtica: La vida va sorgir a partir dels
components de l’atmosfera de la Terra primitiva
sotmesos a enormes descàrregues elèctriques.
• Sopa prebiòtica: Oceans rics en matèria orgànica d’on
van sorgir entitats que es podien autoreplicar
• És una evolució química des de la matèria inerta a les
cèl·lules més primitives.

8. ORIGEN DE LES BIOMOLÈCULES
Radiació solar.
L’atmosfera primitiva
estava formada por: CH4
, NH3 , H2 i vapor d’agua.
Descàrregues elèctriques.
La Terra es refreda, el
vapor d’aigua es condensa
provocant plujes.
Sopa prebiòtica.

9. L’EXPERIMENT D’UREY I MILLER
• Tractava d’imitar les condicions ambientals de la Terra
primitiva.
Electrodes
Introducció de
CH4 , NH3 , H2
Simulació de
Descàrrega l’atmosfera
Vapor d’aigua elèctrica (CH4 , NH3 , H2
i vapor d’agua)
Aigua Condensació
dels vapors
Recollida de mostres
Font de calor

10. ORIGEN DE LES CÈL·LULES
• La cèl·lula és la unitat bàsica d’organització biològica
des d’un punt de vista funcional: sistema més simple
amb automanteniment i autoreproducció.
TEORIA ENDOSIMBIONT
TEORIA DE L’ARN
DE LYNN MARGULIS
Defensa que les cèlules
Defensa que en les
eucariotes (més complexes)
primeres molècules el
provenen de l’associació de
A.R.N. actua com a
cèlules procariotes (les més
material genètic, podent
simples) en simbiosi o
fer copies de si mateix.
col·laboració mútua.

11. L’EVOLUCIÓ
• TEORIES FIXISTES
Les especies romanen invariables des que es van crear.
– CREACIONISME
– CATASTROFISME
• TEORIES EVOLUCIONISTES
Les especies s’originen a partir d’altres mitjançant canvis
graduals i successius.
– LAMARCKISME
– DARWINISME
– TEORIA SINTÈTICA O NEODARWINISME

12. TEORIES FIXISTES
• CREACIONISME
- Els éssers vius són avui tal com van ser dissenyats en
un inici.
- Les troballes fòssils van qüestionar aquestes idees.
• CATASTROFISME
- Explica els fòssils com a resultat de grans catàstrofes
d’escala planetària succeïdes en la història de la Terra,
originant extincions massives i posteriors creacions
d’organismes nous.

13. LAMARCKISME
• Els organismes canvien al llarg del temps de manera
gradual de formes simples a altres de més complexes.
• Els canvis ambientals provoquen que les espècies:
– Modifiquin hàbits.
– Facin servir o no determinats òrgans, que es poden
enfortir, debilitar o desaparèixer (la funció crea
l’organ).
– Les modificacions es transmeten d'una generació a
una altra fins que l'espècie s'ha transformat.

14. LAMARCKISME
UN EXEMPLE DE LAMARCKISME
1. Les girafes 2. En èpoques de sequera 3. Els caràcters
primitives provenien l’aliment disminuia i adquirit eren
d’antílops primitius necessitaven estirar el coll i transmesos a la
que vivien a la les potes per arribar a la part descendència de
sabana i alta. A mesura que els generació en
s’alimentaven de les usaven estos òrgans generació.
fulles baixes de les s’anaven allargant.
acàcies.

15. DARWINISME
PUNTS PRINCIPALS DE LES IDEES DE DARWIN
Totes les poblacions s'adapten al seu
ADAPTACIÓ
entorn.
Hi ha diferències o variacions heretables
VARIABILITAT entre individus d'una població. Aquestes
variacions són aleatòries.
Neixen més individus dels que poden
SOBREREPRODUCCIÓ sobreviure i s'estableix una lluita per la
supervivència.
Augment gradual de les variants
SELECCIÓ hereditàries avantatjoses i eliminació de
les perjudicials.

16. DARWINISME
TEORIA DE L’EVOLUCIÓ
Les espècies no són estàtiques, sinó que estan sotmeses a un
procés d'evolució constant.
Aquest procés evolutiu és gradual i es produeix de forma lenta i
contínua, sense discontinuïtats o canvis sobtats.
Espècies similars estan emparentades i provenen d’un
avantpassat comú.
El motor del procés evolutiu és la selecció natural, basada en
dues característiques essencials: la diversitat i la lluita per la
supervivència.

17. DARWINISME
UN EXEMPLE DE DARWINISME
1. En una població 2. En èpoques que siguin 3. Generació darrere
de girafes els desfavorables com ara de generació, d’una
individus presenten sequera les de coll i potes manera continuada i
variacions: n’hi més llargues podran arribar gradual, entre la
haurà uns amb el a les fulles més altes per població de girafes
coll i les potes més menjar, tenint més seran més
llargs que altres. probabilitat de sobreviure i abundants les de
reproduir-se. potes i colls llargs.

18. TEORIA SINTÈTICA O NEODARWINISME
PUNTS PRINCIPALS
Mutacions: canvis heretables apareguts en la informació
genètica d’una especie.
Aquestes mutacions s’originen a l’atzar i provoquen canvis que
poden afavorir o perjudicar.
La selecció natural fa que sobrevisquin i es reprodueixin els més
ben adaptats.
L’acumulació de canvis favorables modifiquen l’espècie fins que
apareix una nova.

19. TEORIA SINTÈTICA O NEODARWINISME
UN EXEMPLE DE NEODARWINISME
1. Entre els 2. Davant de condicions 3. La selecció natural
avantpassats de canviants del medi, com facilita la supervivència
les girafes les ara una sequera, dels individus que
mutacions l’aliment escasseja. La tenen l’avantatge
originades a l’atzar mutació es mostra adaptatiu. Es
produien individus beneficiosa i els individus reproduiran més i la
amb les potes i el que la tenen i els seus mutació augmentarà de
coll més llargs. descendents tindran freqüència en la
avantatge front la resta. població.

20. PROVES DE L’EVOLUCIÓ
PALEONTOLÒGIQUES Estudi dels fòssils.
Estudi de les semblances i diferències
ANATÒMIQUES entre els òrgans i sistemes dels èsser
vius.
Estudi dels compostos químics i les
BIOQUÍMIQUES
reaccions en les quals intervenen.
EMBRIOLÒGIQUES Estudi del desenvolupament embrionari.
SEROLÒGIQUES Estudi dels mecanismes immunitaris.

21. L’HOMINITZACIÓ
PROCÉS DE CANVI O TRANSFORMACIÓ QUE HA
PATIT L’ÉSSER HUMÀ AL LLARG DEL TEMPS.
Aquest canvi va dotar al gènere homo
BIPEDISME d'innombrables avantatges, així com d'una
sèrie de modificacions físiques notables.
La mà es pot utilitzar per defensar-se, treballar,
ALLIBERAMENT prendre objectes, etc. Es desplaça la posició
DE LA MÀ del polze, enfrontant-lo a la resta de dits, i la
mà esdevé una pinça d'enorme precisió.
DESENVOLUPAMENT Increment del volum cerebral iaugment de la
complexitat i del nombre de cèl·lules cerebrals
DEL CERVELL per fer coses més complexes.
Modificacions a la cavitat bucal i en les vies
LLENGUATGE respiratòries. Apareixen zones al cervell
ARTICULAT especialitzades en el control de la funció de la
parla. Facilita la comunicació.