1. L’origen de la vida Del fixisme a l’evolucionisme L’origen de l’ésser humà L' origen de la vida és un tema controvertit i i té implicacions filosòfiques i teològiques. Entre la comunitat científica sembla ben establerta la teoria que la vida va evolucionar a partir de matèria inerta en algun moment ara fa entre 3.900 i 3.500 milions d'anys. Aquest tema també inclou conjectures i idees referent a la hipòtesi d'un possible origen extraplanetari o extraterrestre de la vida, que hauria succeït durant els últims 13.700 milions d'anys d'evolució de l'Univers conegut després del Big Bang .

2. 1. L’origen de la vida HIPÒTESIS PRINCIPALS : Generació espontània (segle XVI) Teoria de la panspèrmia Teoria de la panspèrmia dirigida Creacionisme – disseny intel·ligent Abiogènesis: - Oparin i Haldane - Brou primordial - Coacervats - Hipòtesi del món d’ARN - Creació d’una atmosfera oxidant

3. 1. L’origen de la vida La teoria de la generació espontània , també coneguda com abiogènesi o autogènesi , va ser una idea molt estesa en el passat, segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inert. L'observació directa de certes experiències "confirmava" aquesta teoria, arribant-se a la conclusió (errònia) que les mosques es generaven ordinàriament a partir de la carn en estat de putrefacció, els cucs a partir del fang, etc. Els experiments de Pasteur van rebatre d'una vegada per sempre la teoria de la generació espontània. GENERACIÓ ESPONTÀNIA

4. 1. L’origen de la vida La panspèrmia és la teoria segons la qual l'aparició de la vida a la Terra és d'origen extraterrestre. Suggereix que les "llavors" o l'essència de la vida prevalen disseminades per tot l'univers i que la vida va començar a la Terra gràcies a l'arribada de tals llavors al nostre planeta. Aquestes idees tenen el seu origen en algunes de les consideracions del filòsof grec Anaxàgores. L'astrònom Fred Hoyle també va recolzar aquesta teoria . TEORIA DE LA PANSPÈRMIA

5. 1. L’origen de la vida La panspèrmia dirigida afirma que la vida va ser sembrada a la Terra, i potser també en uns altres planetes, per éssers intel·ligents que procedien d’altres sistemes solars que havien aconseguit un grau d’evolució avançat. TEORIA DE LA PANSPÈRMIA DIRIGIDA

6. 1. L’origen de la vida La ideologia del disseny intel·ligent sosté que la vida a la Terra i l'origen de l'home són el resultat d'accions racionals empreses de forma deliberada per un o més agents intel·ligents. Els proposadors del disseny intel·ligent no prenen partit explícit sobre la identitat del o dels creadors o sobre els mitjans que van utilitzar per a dissenyar i després crear la vida, però són protegits per la majoria dels partidaris de la lectura literal de la Bíblia. El debat, especialment intens en els Estats Units s'ha estès a altres països per mitjà de la influència d'esglésies evangèliques i altres grups religiosos fonamentalistes. DISSENY INTEL·LIGENT

7. 1. L’origen de la vida Treballant independentment, al 1920 aquests dos científics van proposar teories similars de com es va iniciar la vida a la Terra. ABIOGÈNESI: OPARIN I HALDANE L’any 1953, Stanley Miller va comprovar experimentalment la hipotesi d’Oparin: en un aparell que reproduïa les condicions de l’atmosfera primitiva i sotmés a descàrregues elèctriques va aconseguir fabricar molècules orgàniques entre les quals hi havia uns quants aminoàcids.

8. 1. L’origen de la vida Uns brou primitiu de molècules orgàniques es va generar en una atmosfera sense oxígen i que contenia metà, amoníac, vapor d’aigua, àcid sulfhídric a través de l’acció de la radiació ultraviolada, descàrregues elèctriques de l’atmosfera, energia alliberada per minerals radioactius, activitat dels volcans... ABIOGÈNESI: BROU PRIMITIU

10. 1. L’origen de la vida Oparin defensava que a partir de les petites porcions de brou primordial es van formar els coacervats , gotes riques en matèria orgànica separades del medi acuós per una membrana rudimentària. A dins seu les reaccions químiques succceixen a velocitats diferents que en el medi. Es reprodueixen formant gotes filles idèntiques. Creixen fussionant-se amb altres . Oparin els anomenava protobionte s Els protobiones van evolucionar fins convertir-se en eubiontes , organismes cel·lulars procariotes anaeròbics heteròtrofs. Moltes teories modernes de l’origen de la vida agafen les idees d’Oparin com a punt de partida . ABIOGÈNESI: COACERVATS

11. 1. L’origen de la vida L' hipòtesi del món d'ARN postula que un món ple de vida basada en àcid ribonucleic (ARN) existí abans de l'aparició de la vida actual, basada en àcid desoxiribonucleic (ADN). L'ARN, que pot servir tant per a emmagatzemar informació, com l'ADN, com per actuar com un enzim, podria haver suportat vida cel·lular o precel·lular. Algunes hipòtesis sobre l'origen de la vida presenten la catàlisi i l'emmagatzemament d'informació basades en ARN com el primer pas en l'evolució de la vida cel·lular . ABIOGÈNESI: HIPÒTESI DEL MÓN D’ARN

12. 1. L’origen de la vida ABIOGÈNESI: CREACIÓ D’ATMOSFERA OXIDANT Hi ha una relació molt estreta entre les primeres etapes de l’evolució dels éssers vius i les modificacions de l’atmosfera terrestre. L’aparició d’una atmosfera oxidant (fa 2400 milions d’anys) degut a la producció d’oxigen en la fotosíntesi aeròbia, va conduir a l’inici del procés respiratori i va permetre que els organismes aerobis creixessin i es reproduïssin a una velocitat més gran que els anaerobis. La presència d’oxigen va originar la capa d'ozó de l’estratosfera, que impedeix l’arribada d’una gran part de la radiació ultraviolada, cosa que va permetre la conquesta del medi terrestre.

13. 2. Del fixisme a l’evolucionisme Creacionisme Fixisme Catastrofisme Teoria de Lamarck Teoria de Darwin Neodarwinisme Equilibri puntuat Teoria neutralista

14. 2. Del fixisme a l’evolucionisme CREACIONISME: Espècies creades en un principi per un Ésser Infinit . S’anomena creacionisme a les creencies inspirades en doctrines religioses, segons les quals la Terra i els éssers vius provenen d’un acte de creació d’un ésser diví. També s’anomena creacionisme als moviments pseudocientífics i religiosos que militen en contra del fet evolutiu. El moviment creacionista més conegut i políticament actiu és d’origen cristià protestant i va iniciar-se als Estats Units. .

15. 2. Del fixisme a l’evolucionisme FIXISME - Espècies immutables - Fòssils: restes d’éssers vius que van viure en el passat . Carl Von Linné Georges Cuvier CATASTROFISME - Espècies immutables, però s’extingeixen per catàstrofes - Explica els fòssils com a resultat de grans catàstrofes d’escala planetària succeïdes en la història de la Terra, originant extincions massives i posteriors creacions d’éssers nous .

16. 2. Del fixisme a l’evolucionisme LA TEORIA DE LAMARCK - Primer naturalista que va defensar la idea de l’evolució dels éssers vius i va proposar una teoria basada en lleis naturals i en l’herència dels caràcters adquirits. - - La teoria és fàcil d’acceptar de manera intuïtiva i ha influït fortament en el pensament biològic posterior. No obstant això és errònia, els caràcters adquirits no s’hereden. Tendència natural cap a la complexitat L’evolució es realitza des de les espècies més senzilles fins a les més complexes Desenvolupament d’adaptacions al medi Les variacions del medi provoquen adaptacions en els organismes Herència dels caràcters adquirits Les modificacions adquirides pels organismes durant la seva vida es transmeten als seus descendents

17. 2. Del fixisme a l’evolucionisme LA TEORIA DE DARWIN Les formes de vida no són estàtiques sinó que evolucionen ; les espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen. El procés de l'evolució és gradual , lent i continu, sense salts discontinus o canvis sobtats. Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú . Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida. La selecció natural és la clau, en dues fases, que explica tot el sistema. La primera fase és la producció de variabilitat : la generació de modificacions espontànies en els individus. La segona, la selecció a través de la supervivència en la lluita per la vida : els individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents amb les seves avantatges. - No podia explicar com es produïa la variabilitat en els individus ni com es trasmetien aquestes variacions.

18. 2. Del fixisme a l’evolucionisme NEODARWINISME En les dècades de 1930 i 1940, la teoria sintètica de l’evolució perfeccionava la de Darwin a la llum, principalment, de la teoria cromosòmica de l'herència iniciada per Mendel i de la genètica de poblacions. La teoria sintètica de l'evolució o neodarwinisme es caracteritza per: Un rebuig de l'herència dels caràcters adquirits , La ratificació dels gradualisme en l'evolució El reconeixement del mecanisme de la selecció natural amb les seves dues fases actualitzades. - Primera, la producció de mutacions cromosòmiques o variabilitat genètica . - Segona, la selecció dels portadors de dotació genètica més favorable per fer front a les pressions ecològiques; aquests, estadísticament parlant, tenen una probabilitat de supervivència i de procreació més alta que la resta de la població. -

19. 2. Del fixisme a l’evolucionisme Els estudis actuals han modificat la idea darwinista de la selecció natural per poder incloure descobriments científics posteriors i conceptes desconeguts per Darwin com ADN, genètica i poder aixir analitzar fenòmens com la selecció de parentesc, l’altruisme i l’especiació. Estan en debat models com l’equilibri puntuat o la teoria neutralista. -

20. L’ESPÈCIE HUMANA EN EL REGNE ANIMAL REGNE Animal FÍLUM O TIPUS Cordats CLASSE Mamífers ORDRE Primats Subordre Antropoides Infraordre Catarins SUPERFAMÍLIA Hominoidea FAMÍLIA Homínids GÈNERE Homo 3. L’origen de l’ésser humà

21. L' evolució dels humans és el seguit de canvis que van sofrir alguns primats fins arribar a constituir l'actual espècie d' Homo sapiens sapiens . Es tracta d'un procés discontinu, intermitent en l'espai i el temps, a diferència del model darwinista tradicional, que era lineal, continu, lent i lògic. Fa uns 30 milions d'anys alguns simis del vell món (primats superiors) inicien el procés d'hominització . Es poden distingir quatre fases: Fase prehumana o humana temprana, amb els australopitècids i l' Homo habilis ; Fase humana arcaica , amb els arcantrops; com l’Homo Erectus Fase humana primitiva , amb els paleoantrops; com l' Homo neanderthalensis Fase humana moderna , amb els neantrops , Homo Sapiens i Homo Sapiens Sapiens 3. L’origen de l’ésser humà

22. Els éssers humans van aparèixer a la Terra fa més de 130.000 anys durant el període Paleolític. En l'època, la Terra estava sumida en una era glacial (actualment estem un un període interglacial), amb un clima bastant més fred que en l'actualitat. Fa uns 50.000 anys, en finalitzar el darrer període glacial, els éssers humans es van llançar a la conquesta del planeta en diferents branques des de l'Àfrica. Una branca va arribar Austràlia. L'altra va arribar a Àsia Central, per a després bifurcar-se en dues, una a Europa i l'altra va pujar fins a creuar l'Estret de Berin i va arribar a Amèrica. Les últimes àrees a ser colonitzades van ser les illes de la Polinèsia, durant el primer mil·leni dC Homo 3. L’origen de l’ésser humà

23. Homo habilis Origen comú amb Australopithecus Només viu a l’Àfrica 2,3- 1,4 milions d’anys 520- 750 cm 3 Alçada 0,9-1,3 m 3. L’origen de l’ésser humà

24. Homo erectus Àfrica, Àsia i Europa 1,8 m.a – 27 000 anys aC 800- 1300 cm 3 Alçada 1,6- 1,8 m 3. L’origen de l’ésser humà

25. Homo sapiens neanderthalensis Europa. Alguns fòssils a l’Orient Mitjà i l’Àsia Central. 20 000- 35 000 anys aC 1 500 cm 3 Alçada una mica inferior a la la nostra. Torus supraorbitari i monyo occipital . Recol·lectors, caçadors. Cultura mosteriana o mode tècnic 3. Feien servir el foc. Enterraven els seus morts. 3. L’origen de l’ésser humà

26. Homo sapiens sapiens Procedeixen de l’Àfrica i colonitzen Àsia, Europa i Amèrica . 130 000 anys aC 1 300- 1 500 cm 3 Crani alt i ample. Mentó. Són els humans moderns. Pintura rupestre. Art. 3. L’origen de l’ésser humà

27. Arbre genealògic humà 3. L’origen de l’ésser humà

28. Hominització (I) Bipedisme Sense augment de la mida cerebral Adaptació a la vida a la sabana? Més resistència Allibera les mans Reforç del vincle sexual/familiar Es formen grups socials Fills més ben cuidats Més temps d’aprenentatge Canvi d’alimentació De fulles i fruits a carronya i caça 3. L’origen de l’ésser humà

29. Hominització (II) Canvis en el desenvolupament del crani i cara Augmenta la mida del neurocrani De 500 cm 3 a 1 400 cm 3 Bombament de temporals i parietals Front vertical Os mandibular més fi Menys prognatisme. En Homo sapiens , mentó Dents més petites Canins reduïts 3. L’origen de l’ésser humà

30. Hominització (III) Desenvolupament de la capacitat intel·lectual Pensament simbòlic Elaboració d’eines Capacitat de comunicació Expressar idees amb paraules Art 3. L’origen de l’ésser humà