Periode comprés entre 1975-1982

2. La transició
• Index
• Introducció. Introducció. Motors i opositors al canvi
polític
1.- El govern d`Arias Navarro (desembre. 75-juliol 1976).
2.- La presidència d`Adolfo Suárez (1976-1981)
La reforma política de 1976.
Les eleccions de 1977.
La Constitució de 1978.
Les eleccions de 1979 i la crisi de l'UCD.
El fracàs dels intents involucionistes. El 23-F (1981)
3.- La desintegració de la UCD i la victòria socialista de
1982

3. Context històric i bloc temàtic
• La transició a la democràcia . (1975-1982)
(Oficialment, Espanya en democràcia) .
• La transició va ser una operació política conseqüència d'un pacte
entre els reformistes del franquisme (com Suárez) que es van
convertir a la democràcia i l'oposició a la dictadura. Fou un pacte
molt desigual (l'exèrcit, l'església i els poders econòmics no van
respondre dels seus actes durant la dictadura) perquè els
reformistes del règim estaven al poder i l'oposició venia de dècades
de clandestinitat i exili.
• Aquest acord pretenia construir un sistema democràtic i acabar
amb el fantasma d'una nova guerra civil. Tot plegat, dirigit per la
Corona.
• Per últim, assenyaleu el període de l transició al que pertanyen els
documents.

4. CRONOLOGIA.TRANSICIÓIDEMOCRÀCIACRONOLOGIA.TRANSICIÓIDEMOCRÀCIA

5. Motors i obstàcles al canvi
democràtic
Nova oposició amb
un nou moviment
obrer, dominat
per CCOO i el
PCE
L'allunyament de
l'Església de la
dictadura i la
idea la
reconciliació
nacional
Canvis socials
*Noves classes
Dirigents
*Desenvolupament
Classes mitges
*Moviment obrer
La monarquia.
El Rei nomenat
per Franco, donà
suport als canvis
i aturà colps militars
Els reformistes
del franquisme, com
Suárez.

6. CCOO (nou sindicat fundat per comunistes i col.lectius catòlics de base)
aprofita la llei per a infiltrar-se en el sindicat
vertical i negociar amb els patrons, combinant vagues (acció il·legal) amb accions legals
Aquests sindicats protagonitzaran una conflictivitat social cada vegada major, demanant
millores laborals i salarials, però també un canvi polític, i tindran el recolzament de
partits polítics clandestins (PCE sobretot), universitaris i el sector progressista de l’església
La nova oposició i nou moviment obrer

7. El PCE, que no havia desaparegut mai dins d’Espanya, serà el partit més fort
de l’oposició, dirigit des de l’exili (Santiago Carrillo), organitzant l’oposició
i infiltrant-se en organitzacions com CCOO, d’estudiants, associacions de veïns,...
Des de 1956 abandona la lluita armada i aposta per la reconciliació nacional i accions
massives de protesta per a enderrocar el règim
Santiago Carrillo, secretari gral.PCE

8. El PSOE, menys fort que el PCE, es reorganitzarà a l’interior (junt a UGT) i,
finalment, els dirigents joves de dins d’Espanya, amb Felipe González al front,
es faran amb el control del partit al Congrés de Suresnes (1974) . Es tracta d’un
partit petit encara i amb escassa presència en l’antifranquisme.
Felipe González, líder del PSOE

9. La Junta democràtica i
Coordinació Democràtica
La Junta democràtica va ser un organisme
fundat l’any 1974 antifranquista impulsat
pel PCE, on s’integraven CCOO, PSP
(Tierno Galvàn), el Partido Carlista i
personalitats com García Trevijano i José
Vidal Beneyto.
Va tenir un important suport de masses
(s’organitzava a nivell territorial, seguint el
mateix esquema).

10. La formació d'un govern provisional que substitueixi a l'actual, per a retornar a l'home
i a la dona espanyols, majors de divuit anys, la seva plena ciutadania mitjançant el
reconeixement legal de totes les llibertats, drets i deures democràtics.
L'amnistia absoluta de totes les responsabilitats per fets de naturalesa política i
l'alliberament immediat de tots els detinguts per raons polítiques o sindicals. # La
legalització dels partits polítics, sense exclusions.
La llibertat sindical i la restitució al moviment obrer del patrimoni del Sindicat Vertical.
Els drets de vaga, de reunió i de manifestació pacífica.
La llibertat de premsa, de ràdio, d'opinió i d'informació objectiva dels mitjans estatals de
comunicació social, especialment en la televisió.
La independència i la unitat jurisdiccional de la funció judicial.
La neutralitat política i la professionalitat, exclusivament militar per a la defensa
exterior, de les Forces Armades:
El reconeixement, sota la unitat de l'Estat espanyol, de la personalitat política dels
pobles català, basc, gallec i de les comunitats regionals que ho decideixin
democràticament.
La separació de l'Església i de l'Estat.
La celebració d'una consulta popular, entre els dotze i els divuit mesos –contats a des
del dia de la restauració de les llibertats democràtiques-, amb totes les garanties
de llibertat, igualtat d'oportunitats i imparcialitat, per a triar la forma definitiva de
l'Estat.
La integració d'Espanya en les Comunitats europees, el respecte als acords
internacionals i el reconeixement del principi de la coexistència pacífica
internacional.
Programa de la Junta Democràtica.

11. Plataforma de Coordinació
Democràtica
L’any 1975 se fundava amb el PSOE al capdavant
d’altres petits partits d’extrema esquerra,
catòlics (Ruiz Giménez), el PNV/EAJ, UGT,
independents i socialdemòcrates.
Pretenia la instauració d’un règim democràtic i
l’apertura d’un procés constituent amb el
reconeixement del dret d’autodeterminació.
L’any 1976, es fusionaria amb la Junta i aleshores
rebria el nom de Junta Democràtica d’Espanya.

12. Conflictes socials

13. El moviment estudiantil també protagonitzarà protestes contínues des de 1956, amb
nous sindicats estudiantils clandestins formats ja per joves que no havien viscut
la Guerra Civil i que s’oposen al Sindicato Español Universitario (SEU, falangista)
Les protestes arriben a l’exèrcit: es forma la clandestina Unión Militar Democràtica (UMD)
L’oposició dins de la pròpia església catòlica és cada vegada major: part de la jerarquia
(Tarancón, abat de Montserrat), església catalana i basca (nacionalisme), organitzacions
obreres catòliques (JOC, HOAC), capellans antifranquistesde base,...
La secularització de la societat espanyola (anys 60), el concili Vaticà II hi tenen a vore
el Cardenal Tarancón dirigeix l’Església espanyola amb una
majoria partidaria de la reconciliació nacional .
D’altres moviments opositors

14. Al País Basc la resistència l’organitza, des de 1959,
ETA, amb activitats terroristes. El primer atemptat mortal
es produeix el 1968. Combinava el nacionalisme basc
amb les idees de l’extrema esquerra del Ché i d’altres
grups guerrillers dels 60 i 70. El règim respon amb
repressió i estats d’excepció.
A l’esquerra del PCE apareixen partits maoistes, trotskistes i comunistes radicals, alguns
d’ells propugnant el terrorisme contra el règim i el sistema (el FRAP i els GRAPO)

15. Oposició social i política anys 70
Els grups que practiquen la lluita
Armada (ETA, GRAPO, FRAP)
El PCE esdevé principal grup
polític opositor. El PSOE encara
partit petit
El nou moviment obrer i les
CC.OO
El moviment estudiantil
L’Església s’allunya del règim i
proclama la reconciliació (1971)

16. Els reformistes del franquisme
Adolfo Suárez Osorio
Martín Villa Pío Cabanillas
-Procedien del Movimiento. Es van declarar “demòcrates”. Perquè les seues
propostes de canvi foren creïbles havien de pactar canvis amb l’antifranquisme
-Procedien del Movimiento. Es van declarar “demòcrates”. Perquè les seues
propostes de canvi foren creïbles havien de pactar canvis amb l’antifranquisme

17. -Joan Carles I. Educat en l’Espanya franquista, jurà els principis del
règim.
-Després de 1975, impulsà els canvis i aturà les maniobres del búnker
franquista, com al 1981. (a diferència de 1923)
-Joan Carles I. Educat en l’Espanya franquista, jurà els principis del
règim.
-Després de 1975, impulsà els canvis i aturà les maniobres del búnker
franquista, com al 1981. (a diferència de 1923)

18. Els canvis en l’estructura social.
 El desenvolupament de la indústria , més l’expansió del sector serveis van suposar una
transformació molt important de les estructures socioprofessionals de la població.
 DISTRIBUCIÓ SECTORIAL:
 Creixement del nombre d’OBRERS INDUSTRIALS: 4 milions.
 Va disminuir el nombre de llauradors i de jornalers
 Va augmentar el volum de les classes mitjanes. Es consolida la BURGESIA URBANA.
 Van créixer:
1950
1975
-Professionals autònoms.
- Funcionaris de l’Estat.
- Professionals qualificats: gestió industrial o financera/ activitats terciàries.
-Professionals autònoms.
- Funcionaris de l’Estat.
- Professionals qualificats: gestió industrial o financera/ activitats terciàries.

19. Canvien els pautes culturals i socials (lentament): naix una nova societat de
classes mitjanes i proletariat industrial que demanda canvis polítics i socials
Augmenta la població escolaritzada, disminueix l’analfabetisme i les classes mitjanes
arriben a la universitat: el govern ha de reaccionar amb una nova llei educativa (1970)
Major importància de la universitat: més alumnes de noves classes socials i
protestes estudiantils (i d’alguns professors) demanant llibertat i democràcia
Canvis en la família: major força de la família nuclear, més mobilitat, els fills s’independitzen
joves (reclamen més independència dels pares) i lenta incorporació de la dona a les activitats
educatives i productives (continua marginada per la societat masclista i el sistema franquista)
El règim apareix com una estructura política obsoleta front la nova societat

20. El consumisme

21. El nou capitalisme
espanyol
• El desenvolupisme dóna
lloc al creixement
industrial i financer.
Aquest nou capitalisme
margina els terratinents
i financers de sempre.
El nou capitalisme
pretèn entrar en Europa
i per això és un obstàcle
el terror del franquisme

22. Obstàcles
El búnker franquista, format per les forces de
Seguertat, la majoria de l’exèrcit, la burocràcia
del Movimiento i la família Franco. Procedia dels anys finals del règim.
Aleshores van sorgir grups armats que practicaven el terrorisme contra la
premsa, l’oposició democràtica, etc (Fuerza Nueva, Guerrilleros de Cristo Rey)
que volien crear una espiral de violència per a justificar la intervenció de
l’exèrcit.

23. Panorama polític després mort de FrancoPanorama polític després mort de Franco
3 OPCIONS O ALTERNATIVES3 OPCIONS O ALTERNATIVES
Continuisme
Continuació del règim
Franquista transformat
en una Monarquia no
democràtica.
No volen transformacions
importants. Només estan
disposats a introduir
lleugers retocs
Arias Navarro i
el Búnker (immobilistes)
Arias Navarro i
el Búnker (immobilistes)
Rupturisme
Forces antifranquistesForces antifranquistes
Reformisme
Adolfo SUÁREZ,Fraga
Areilza, Garrigues
Osorio (exfalangistes)
i el REI
Adolfo SUÁREZ,Fraga
Areilza, Garrigues
Osorio (exfalangistes)
i el REI
Creació d’un sistema
democràtic a partir de la
reforma progressiva de les
lleis i institucions franquistes.
Trencament amb el
franquisme i construcció
ràpida d’un sistema polític
democràtic liderat per les
forces democràtiques.
Objectiu: restabliment de la
República i dret
d’autodeterminació

24. 1.ELSINICISDELATRANSICIÓ(1975-1978)
Les mobilitzacions popularsLes mobilitzacions populars
 L’oposició havia anat creant organismes unitaris per definir un programa comú de totes les
forces antifranquistes:
 Es van avançar les relacions entre l’oposició catalana i els grups d’oposició a Espanya, que van
donar suport a les demandes de restabliment de l’autonomia a les nacionalitats històriques.
A ESPANYA:
Junta Democràtica
Plataforma de Convergència Democràtica
A ESPANYA:
Junta Democràtica
Plataforma de Convergència Democràtica
S’uneixen en COORDINACIÓ
DEMOCRÀTICA. La seva fórmula era la
RUPTURA DEMOCRÀTICA: un
procediment constituent que per mitjà
d’un govern provisional i d’unes eleccions
generals, posa les bases d’un nou sistema
polítics.
A CATALUNYA:
Assemblea de Catalunya
Consell de Forces Polítiques de Catalunya (finals 75).
A CATALUNYA:
Assemblea de Catalunya
Consell de Forces Polítiques de Catalunya (finals 75).
Format per 11 partits de tot l’espectre
polític.
Júlia López Valera (Institut Banús)

26. El govern d'Arias Navarro
(Desembre de 1975-Juliol 1976)
• El Rei li demana
formar govern a
canvi d’introduir
alguns reformistes
del franquisme com
Suàrez, Areilza o
Fraga.
Arias
Fraga
Areilza Suárez

27.  Tanmateix, el seus instints són franquistes i ofereix limitadíssims
canvis legals dins de l’estructura franquista (llei d’associacions,
amb entitats que reconeguen el Movimiento, dret a vaga, molt
restrictiu) i continua la repressió (Vitoria, març de 1976).
L’oposició (sindical) desencadena una onada de vagues en els
principals centres industrials i urbans (hivern i primavera del 76) .
L’estructura del Sindicat Vertical no pot controlar el moviment de
protesta (vagues per motivacions salarials aviat esdevenien
moviments polítics en defensa de llibertats)

28. Vagues i protestes

29. Vagues i conflictes socials

30. https://es.wikipedia.org/wiki/Sucesos_de_Vitoria
La vaga general de Vitoria. (març del 76)

31. S’uneixen en COORDINACIÓ
DEMOCRÀTICA. La seva fórmula era la
RUPTURA DEMOCRÀTICA: un
procediment constituent que per mitjà
d’un govern provisional i d’unes eleccions
generals, posa les bases d’un nou sistema
polítics.
Junta Democràtica
Plataforma de Convergència Democràtica
Junta Democràtica
Plataforma de Convergència Democràtica

32. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_de_Montejurra
Successos de Montejurra

33. • Conclusió:
• Arias no pot satisfer
l’oposició antifranquista ni
tampoc el búnker (li deien
“mantequilla Arias”).
• Aleshores el Rei li demana
la dimissió (juliol del 76)
L’escollit per les institucions
franquistes, va ser Adolfo
Suárez, aleshores cap del
Movimiento.
• Es tractava d’un jove polític
lligat als reformistes i sense
una identitat ideològica
concreta, però tenia el
suport del president de les
Corts franquistes, Torcuato
Fernàndez Miranda, i també
del Rei.

34. 2.- Els governs d'Adolfo Suàrez
(1976-1981)
 El projecte de canvi volia construir un sistema
democràtic a partir de l’EVOLUCIÓ DE LES LLEIS i de les
INSTITUCIONS FRANQUISTES.
 Es tractava d’impulsar un canvi legislatiu des de les
institucions franquistes. Torcuato Fernàndez Miranda,
president de les Corts és el principal impulsor.
Tanmateix, no res estava resolt i perquè aquest canvi
resultara versemblant (creïble) era imprescindible que
fora acceptat per l’oposició antifranquista i (també per
l’exèrcit).
Torcuato Fernàndez

35. Per això, Suárez:
Va iniciar CONTACTES AMB LES FORCES DEMOCRÀTIQUES.
 Va promulgar un indult (limitat) per a una part dels presos polítics.
 Va proposar la LLEI de REFORMA POLÍTICA (LRP): reconeixia, amb
limitacions, els drets fonamentals de les persones; donava la
potestat legislativa a la representació popular i preveia un sistema
electoral democràtic. (la presentació d’aquesta iniciativa als caps de
l’exèrcit provocà la primera dimissió. La del ministre de la Defensa,
Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil. (setembre del 76)
Problema: havia de ser aprovada per les Corts
franquistes. Finalment va ser aprovada amb
escassa oposició. (oposició del búnker
franquista).
La majoria de diputats obeïren les consignes, com
sempre ho havien fet

37. La llei va ser sotmesa a REFERENDUM el 15 de
desembre de 1976, amb el 81 % de vots a favor.
L’oposició d’esquerres (a la clandestinitat)
demanà l’abstenció perquè la considerada
insuficient. (era un frau de llei)

38. Aquestos resultats mostraven la capacitat del
govern per a portar a terme la iniciativa i van
obligar l`oposició a un replantejament de la
seua estratègia, abandonant els conceptes
de ruptura democràtica i el rebuig a la
monarquia.
En qualsevol cas, res no estava decidit i el
govern necessitava que l`oposició poguera
participar lliurement en la presa de decisions
(aleshores no estaven legalitzats els partits
polítics d`esquerra ,però si es tolerava el PSOE i
la UGT).
Conclusió

39.  Durant els mesos posteriors a l’aprovació de la Llei va haver-hi un procés d’intenses
negociacions entre el govern i algunes forces polítiques democràtiques i també
contactes amb el partit comunista (PCE). L’OBJECTIU era preparar condicions per a la
celebració d’eleccions generals.
 Al carrer, als centres de treball, les universitats i les associacions portaven a terme
mobilitzacions i demandes de democràcia.
 El camí cap a la democràcia es va completar amb una sèrie de decrets que van
permetre la llibertat sindical, amnistia per a delictes polítics, legalització dels partits
polítics.
 Es va dissoldre el TOP i es van abolir el Movimiento Nacional i la seva premsa, i el
Sindicat Vertical. (els seus funcionaris es van integrar en l’aparell de l’Estat)
 Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill: Joan Carles.
 La LEGALITZACIÓ del PCE i del PSUC era considerada imprescindible per l’oposició
democràtica. Suárez va decidir fer-ho (abril) tot provocant una crisi de govern.
La legalització del PCE i les eleccions del 77

40. La legalització del PCE
• Precisament, contra la
legalització del PCE, es
desenvolupà l`activitat
terrorista de grups
d`extrema dreta es
multiplicà (Guerrilleros de
Cristo Rey, Fuerza Nueva,
etc).
• Es tractava de crear una
espiral de violència que
empentara els
comandaments militars
franquistes a intervenir,
per la via del colp d`estat, i
tornar a la situació de
1975.
•
• Les maniobres del búnker
franquista, tingueren com
a punt culminant
l’assassinat de diversos
advocats laboralistes
(militants del PCE i de
CC.OO) al gener de 1977.
• D`altra banda, els atemptats
terroristes del GRAPO
(grup d`extrema esquerra) i
d`ETA, multiplicaven la
tensió.

41. Enterrament dels advocats d’Atocha.
Una demostració de la serenitat i la
disciplina del PCE. (gener del 77).
Enterrament dels advocats d’Atocha.
Una demostració de la serenitat i la
disciplina del PCE. (gener del 77).

42. La legalització del PCE. A la dreta, imatge
de la reunió en la qual s’acceptà la
bandera i la monarquia
La legalització del PCE. A la dreta, imatge
de la reunió en la qual s’acceptà la
bandera i la monarquia

43. De tota manera, la violència terrorista i feixista no
aconseguí els seus objectius i possibilità
l’aproximació de Suàrez a Carrillo .
D`aquestos contactes secrets, va nàixer la legalització
del PCE el 9 d`abril de 1977.
Açò va crear una crisi al si del govern i de l`Exèrcit,
amb la dimissió del ministre de Marina Pita da Veiga.
El PCE, acceptà, per a evitar més tensions, la bandera
espanyola franquista (i no la republicana) i la
institució monàrquica. Al cap i a la fi, el més
important ja no era la ruptura, sinó la legalització i el
pas a un sistema democràtic.
Els militars, tot i els recels, acceptaren, sobretot per la
mediació del rei, a qui devien obediència. Tot i això,
el resentiment dels generals cap a Suàrez era molt
gran, com es veuria al 1981, en ocasió del 23-F.
Conclusió de la legalització del PCE

44. • A finals d’abril es
legalitzaven els
sindicats
• Els partits a
l’esquerra del PCE
es van legalitzar
després de les
eleccions de 1977

45. General Fernando Santiago i Díaz de
Mendivil. Setembre de 1976
General Fernando Santiago i Díaz de
Mendivil. Setembre de 1976
Almirall Pita da Veiga
1977, abril
Almirall Pita da Veiga
1977, abril
Els militars
dimisionaris.
Els militars
dimisionaris.

46. Les eleccions de 1977

47. Les primeres eleccions democràtiquesLes primeres eleccions democràtiques
 ELECCIONS GENERALS el 15 de juny de 1977. Es presenten la major part dels partits que
havien vertebrat l’oposició al règim.
PCE: legalitzat abril-77 (Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri)PCE: legalitzat abril-77 (Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri)
PSOE: socialisme democràtic ( Felipe González i Alfonso Guerra)PSOE: socialisme democràtic ( Felipe González i Alfonso Guerra)
AP ( 1990 PP):federació de partits d’antics dirigents franquistes
( Fraga Iribarne i López Rodó). Aglutina franquisme sociològic
AP ( 1990 PP):federació de partits d’antics dirigents franquistes
( Fraga Iribarne i López Rodó). Aglutina franquisme sociològic
UCD:creada per Suárez. Aglutina 15 partits d’ideologia demòcrata cristiana, liberal i
socialdemòcrata. Partit nou format per quadres tècnics i buròcrates. Gira al voltant de Súarez
UCD:creada per Suárez. Aglutina 15 partits d’ideologia demòcrata cristiana, liberal i
socialdemòcrata. Partit nou format per quadres tècnics i buròcrates. Gira al voltant de Súarez
Júlia López Valera (Institut Banús)

49.  La jornada electoral va ser de normalitat absoluta, amb alta participació (78%). El triomf va ser
per a la UCD que va tenir 166 diputats i el PSOE 118.
El PCE no va aconseguir els resultats esperats (9%). El PSOE aglutinà el vot de l’esquerra (29%)
AP es quedà com a representant del vot catòlic més conservador i del franquisme sociològic.
Els partits del búnker no van obtenir cap representant.
Apareixen les minories nacionalistes (PNV/EAJ i Pacte Democràtic després CiU)
. Es constitueix el PRIMER GOVERN DEMOCRÀTIC.
Sobre aquesta base es redactarà la Constitució, però també se signaràn els Pactes de la
Moncloa i la llei d’ammnistia. Caldrà el consens, perquè cap partit es pot imposar

50. Els Pactes de La Moncloa

51. Els Pactes de la Moncloa
 La Transició va coincidir amb l’inici de la crisi econòmica internacional. PUJA IMPORTANT DEL
PREU DEL PETROLI.
 A Espanya va ser pitjor perquè es va afegir la incertesa política i el retard a l’hora de prendre
mesures contra la crisi.
 La crisi energètica va portar a la CRISI INDUSTRIAL, l’ATUR va augmentar, i la renda anual per
habitant va disminuir.
-Disminució de les exportacions.
- Retallada inversions estrangeres.
- Caiguda dels ingressos per turisme.
- Retorn dels emigrants d’Europa.
-Increment de preus. Inflació (dos
xifres)
Des del 1977, CAIGUDA DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA
L’ATUR va augmentar: 8,1% al 1973 / 19, 9% al 1982.
Va frenar el corrent migratori.
Va disminuir la taxa de natalitat Estancament
creixement demogràfic

52. Evolució preu barril de petroli (en dòlars USA)

54. 0
5
10
15
20
25
30
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
AÑOS
%
La inflació a España

55.  La crisi va alterar l’estructura de l’economia, representant la fi del cicle del desenvolupisme.
Els pactes de la Moncloa
Resoldres aquestos problemes necessitava d’una entesa i per això a l’octubre del 1977 les
principals forces polítiques van signar els PACTES DE LA MONCLOA. Eren uns acords per sanejar
l’economia i un programa d’actuació política. Van significar el punt de partida per a la construcció
de l’Estat del Benestar
Aquests són alguns dels personatges clau de
la Transició espanyola i autors del Pacte de la
Moncloa. Tierno Galván (PSP), Santiago
Carrillo (PCE), personatge no identificat, Joan
Reventós (PSC), Felipe González (PSOE),
Adolfo Suárez (UCD), Fraga Iribarne (AP),
Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) i Roca i Junyent
(CDC).

56.  Objectiu: REDUIR LA INFLACIÓ i posar en pràctica un CONJUNT de REFORMES.
• Política monetària restrictiva.
• Reducció de la despesa pública.
• Devaluació de la pesseta.
• Creixement moderat dels salaris.
• Política monetària restrictiva.
• Reducció de la despesa pública.
• Devaluació de la pesseta.
• Creixement moderat dels salaris.
• Reforma tributària: impost sobre el
patrimoni i IRPF.
• Control de la seguretat social:
augment finançament públic, extensió
assegurança d’atur i assistència
sanitària, augment pensions jubilació.
•Modernització del sistema financer.
• Nou marc de relacions laborals.
• Reforma tributària: impost sobre el
patrimoni i IRPF.
• Control de la seguretat social:
augment finançament públic, extensió
assegurança d’atur i assistència
sanitària, augment pensions jubilació.
•Modernització del sistema financer.
• Nou marc de relacions laborals.
D’altres elements a considerar:
•Es garanteixen la llibertat
d’expressió i el dret d’associació
•Reforma del codi penal
•Regulació dels mitjans de
comunicació públics.
•Reorganització de les forces de
seguretat.
D’altres elements a considerar:
•Es garanteixen la llibertat
d’expressió i el dret d’associació
•Reforma del codi penal
•Regulació dels mitjans de
comunicació públics.
•Reorganització de les forces de
seguretat.

57. Valoracions
• Va establir un marc de
consensos i acords, evitant
la inestabilitat de 1936.
• La conflictivitat laboral per
la crisi no es va solucionar.
• Els partits i sindicats de
l’esquerra, a partir
d’aleshores, deixen d’actuar
com a moviments polítics i
socials (en campanyes
electorals i actes concrets.).
Té relació amb el
desencant???
• No es va construir cap
organisme per a vigilar el
seu compliment.
• Els sindicats acceptaren,
encara que es tractava d’una
negociació política (portada
pels polítics)
• Alguns acords s’acompliren
als 80, amb el
desenvolupament de l’Estat
del Benestar.

58. La llei d’amnistia de 1977
• Al mateix temps es va promulgar una Llei d’Amnistia pels presos
polítics, però també pels policies franquistes implicats en crims. (avui
els col.lectius de la memòria ho discuteixen)

59. La Constitució de 1978
Els pares de la
Constitució: Roca (CiU), Fraga
(AP). Peces Barba (PSOE), Solé Tura
(PCE-PSUC); Cisneros, Pérez Llorca
i Herrero de Miñón (UCD). Tots tres
drets.

60. La Constitució del 1978La Constitució del 1978
 Les Corts elegides el 15 de juny de 1977 van iniciar l’elaboració d’una CONSTITUCIÓ
DEMOCRÀTICA (encarregada a una ponència formada per diputats de tots els partits amb
representació. Representants d’UCD, PSOE, PCE, AP, CiU)
La redacció fou fruit del CONSENS. Va predominar la negociació i l’acord en les qüestions més
cabdals i polèmiques. Va haver generositat de totes les opcions polítiques
La redacció fou fruit del CONSENS. Va predominar la negociació i l’acord en les qüestions més
cabdals i polèmiques. Va haver generositat de totes les opcions polítiques
Es defineix Espanya com un “Estat social i democràtic de dret”.Es defineix Espanya com un “Estat social i democràtic de dret”.
Té un caràcter progressista, tot i que és ambigua, per tal que pogués ser assumida tant per
l’esquerra com per la dreta.
Té un caràcter progressista, tot i que és ambigua, per tal que pogués ser assumida tant per
l’esquerra com per la dreta.
Espanya és una Monarquia parlamentària. El rei té només funció representativa (però és
inviolable) i no dona comptes dels seus actes.
Espanya és una Monarquia parlamentària. El rei té només funció representativa (però és
inviolable) i no dona comptes dels seus actes.
Estat no confessional.Estat no confessional.
Àmplia declaració de drets i llibertats individuals i/o col·lectius. Sufragi universal. Dret a la vida.
Divisió de poders imperfecta, afavoreix el poder executiu sobre la resta
Àmplia declaració de drets i llibertats individuals i/o col·lectius. Sufragi universal. Dret a la vida.
Divisió de poders imperfecta, afavoreix el poder executiu sobre la resta
Reconeix la llibertat de mercat (capitalisme), però permet la intervenció de l’Estat en la
propietat per motius d’interès general.
Reconeix la llibertat de mercat (capitalisme), però permet la intervenció de l’Estat en la
propietat per motius d’interès general.
Preveu un estat autonòmic, que permet a les nacionalitats i regions tenir autonomia política,
alhora que reconeix les llengües pròpies de cada territori com a cooficials.
Preveu un estat autonòmic, que permet a les nacionalitats i regions tenir autonomia política,
alhora que reconeix les llengües pròpies de cada territori com a cooficials.

61. VA SER APROVADA PER REFERÈNDUM EL 6 DE DESEMBRE DE 1978.
67% PARTICIPACIÓ. 88% VOTS AFIRMATIUS
En Esukadi, votà només la meitat del cens, però guanyà el SÍ.
(el PNV s’abstingué en el títol VIII que regulava l’estat autònòmic, però
anuncià que treballaria dins del marc polític)
VA SER APROVADA PER REFERÈNDUM EL 6 DE DESEMBRE DE 1978.
67% PARTICIPACIÓ. 88% VOTS AFIRMATIUS
En Esukadi, votà només la meitat del cens, però guanyà el SÍ.
(el PNV s’abstingué en el títol VIII que regulava l’estat autònòmic, però
anuncià que treballaria dins del marc polític)

62. En detall
• La monarquia.
El PCE acceptà la
monarquia pel suport
reial als canvis i perquè
(raonà) el més important
aleshores va ser el pas
de la dictadura a la
democràcia.
El PSOE no votà aquest
títol
• Estat social i democràtic de
dret, significava el
reconeixement de drets i
llibertats individuals i
d’altres drets col.lectius o
socials (que implicava la
intervenció de l’Estat per
aconseguir la plena
ocupació o una justa
distribució de la riquesa).
Va ser un dels principals
avanços de l’esquerra.

63. En detall (2)
• Estat aconfessional
( i no laic com en 1931).
• Dret a la vida (per oposició
a les execucions del
franquisme). Permetrà
l’avortament (1985)
• Predomina el poder executiu
sobre el Parlament.
• El Parlament format per
Congrés i Senat.
• Destaca un procediment
electoral que afavoreix el
bipartidisme (3% dels vots
per circumscripció entren
els partits al repartiment de
diputats).
• Diferència: 30.000 vots per
diputat en Sòria i 80.000 en
Barcelona

64. En detall (3)
• Establí l’estat autonòmic
(títol VIII)
• Dret a l’autogovern de les
regions espanyoles.
Prohibeix les federacions
entre regions i el dret a
l’autodeterminació.
• Integritat i indissolubilitat
de l’estat (artícle 2)
• Reconeix les nacionalitats
històriques (Catalunya, País
Basc i Galícia). És la via
ràpida. Andalusia aconseguí
un estatut amb més
competències l’any 1980.
• La resta d’autonomies
accediràn per la via lenta.
• PV/Canàries tindràn un
accés diferenciat (més tard)
amb una llei orgànica
• Navarra accedí a través de
la millora dels furs o fueros

65. La qüestió territorial en la
transició.
Fins a 1975, el nacionalisme perifèric era important en
Catalunya i el País BAsc (ací una part es manifestava
violentament) i menys en Galícia o Andalusia. En un
segon plà, PV, Canàries.
La democràcia havia de donar una resposta a les peticions
d’autonomia (Volem l’Estatut!).
L’esquerra defensava el dret a l’autodeterminació (després
ho abandonà).
Finalment, s’acceptà una solució de consens, el Café para
todos o el dret a l’autogovern per a totes les regions. (A
tenir present la pressió militar per a evitar el
reconeixement de Catalunya o el PBasc com a nacions)

66. “...llibertat, amnistia, estatut d’autonomia...”
Retorn del president de la Generalitat a l’exili (Tarradellas) el 23
d’octubre de 1977.
“Ciutadans de Catalunya: ja sóc aquí!”
Manifestació de l’11 de setembre de 1976 amb més d’1 milió de persones.
Suárez va permetre el retorn del
president i el restabliment
provisional de la Generalitat.
Primer govern de la
Generalitat presidit per
Tarradellas amb gairebé tots
els grups polítics.

68. • L’Estatut català s’aprovà
l’any 1979.
• Després el d’Euskadi, 1980
• Galícia, 1981.
• Andalusia, 1980
• La resta, entre 1982 i 1983.
• En el PV, les demandes
inicials d’un estatut no van
donar fruit a causa de la
batalla de València
(oposició de la dreta als
símbols, la denominació de
la llengua i del territori. És
el blaverisme).
• El valencianisme fusterià
quedà derrotat.

69.  El procés de construcció es va iniciar a partir del moment en què la Constitució va reglar la
possibilitat que totes les nacionalitats que ho desitgessin es convertissin en comunitats
autònomes, regides per un ESTATUT D’AUTONOMIA, amb un Parlament autònom elegit per
sufragi universal i amb un govern propi.
Dos procediments d’accés:
1.Article 151: més ràpid i
complet per a les nacionalitat
històriques (Catalunya, Galícia i
P.Basc).
2.Article 143: més lent.
Dos procediments d’accés:
1.Article 151: més ràpid i
complet per a les nacionalitat
històriques (Catalunya, Galícia i
P.Basc).
2.Article 143: més lent.
 La majoria dels territoris van seguir
l’article 143, menys les nacionalitats
històriques i Navarra, que es va regir per
un mecanisme especial a partir del seu
peculiar sistema foral.

70. El cas valencià
• Espanyolisme de la
burgesia valenciana.
• Existia un
valencianisme folclòric
(falles i paella)
• El valencianisme polític
havia crescut des de
principis de segle XX,
però era minoritari
• Durant la República
s’aproven les normes de
Castelló (1932).
• Amb la guerra civil, un
projecte d’estatut
d’autonomia no acaba
de cuallar.
• Amb el franquisme
s’amplia la
castellanització.

71. • L’aportació de Joan Fuster
(Nosaltres els valencians,
1962) és el punt de partida
d’un nou valencianisme que
s’escampa per la
Universitat.
• Es tracta d’un
valencianisme catalanista, si
més no, culturalment.
• El 9 d’octubre de 1977, es
produeix una manifestació
unitària en defensa d’un
estatut d’autonomia.
• La burocràcia del
franquisme, la UCD i el
valencianisme conservador
construiràn el fenòmen del
blaverisme, per oposició a
una suposada conspiració
pancatalanista.
• La batalla de València acaba
amb un estatut d’autonomia
inferior al de les
nacionalitats històriques que
és acceptat pel PSOE/PSPV

72. Bandera del consell
preautonòmic Manifestació del 9 d’octubre
de 1977
Aplec en El Puig de 1915
Darrer diumenge d’octubre
a El Puig

73. El blaverisme.

74. 2.4.-Les eleccions de 1979 i la
crisi d’UCD
• Aprovada la
Constitució de 1978,
Suàrez disol el
Parlament i convoca
unes noves
eleccions.
• El resultat és molt
semblant al de 1977.

75. La normalització democràtica es
completa amb les municipals de
1979
• Els pactes post
electorals de
PSOE i PCE donà
la victòria en
moltes capitals de
província

76. Adolfo Suárez discutit com a líder perquè existien diferents tendències dins
el partit (democristians, liberals, socialdemòcrates).
El president s’aïlla en la Moncloa. No compareix al Parlament i no lidera el
seu partit.
A més, també convé destacar:
*l’impacte d’una nova pujada de preus del petroli (1979)
*la qüestió autonòmica, s’estanca (i el govern perd el referèndum
d’Andalusia)
El maig del 1980, el PSOE presentà a les Corts una MOCIÓ DE CENSURA. La va
perdre per poc. Felip González es presenta com un líder sòlid i amb un
programa clar
Oposició dels militars i de la patronal.
El Rei desconfia de Suàrez.
 Davant el fraccionament d’UCD i el qüestionament del seu lideratge, Adolfo
SUÁREZ VA DIMITIR com a president del govern i del partit el 29 de gener de
1981.
Adolfo Suarez
anuncia la seva
dimissió a TVE (29
de gener de 1981).

77. Què va ser el 23-F?
Precedents
• Descontent militar davant la
democratització: crisi en 1976
(reforma política) i 1977 legaltizació
PCE. Dimissions generals. Obediència
al Rei.
• Descontent militar davant la
democratització: crisi en 1976
(reforma política) i 1977 legaltizació
PCE. Dimissions generals. Obediència
al Rei.
• Exèrcit principal víctima dels
atemptats d’ETA. 1980 any amb més
víctimes.
• Exèrcit principal víctima dels
atemptats d’ETA. 1980 any amb més
víctimes.
• 1978: Operacion Galaxia, amb Tejero
e Ynestrillas
• 1978: Operacion Galaxia, amb Tejero
e Ynestrillas
A més
• La proximitat del General
Armada al Rei dóna
credibilitat aquesta via
• La proximitat del General
Armada al Rei dóna
credibilitat aquesta via
• El búnker encara es troba operatiu:
Fuerza Nueva (1 diputat al 1979) i té
suport en les estructures de l’Estat per a
iniciar una operació colpista.
• El búnker encara es troba operatiu:
Fuerza Nueva (1 diputat al 1979) i té
suport en les estructures de l’Estat per a
iniciar una operació colpista.
• Rei desconfia de Suàrez. S’escampa la
idea d’un govern de concentració que
ature el procés autonòmic, la crisi i
s’enfronte amb ETA (segurament sense
el PCE ) i amb guerra bruta
• Rei desconfia de Suàrez. S’escampa la
idea d’un govern de concentració que
ature el procés autonòmic, la crisi i
s’enfronte amb ETA (segurament sense
el PCE ) i amb guerra bruta

78. • Tanmateix, la dimissió de Suárez,
desactiva una bona part de les
suposades motivacions del colp. A més,
el candidat del govern és un
conservador catòlic Calvo Sotelo.
• Tanmateix, la dimissió de Suárez,
desactiva una bona part de les
suposades motivacions del colp. A més,
el candidat del govern és un
conservador catòlic Calvo Sotelo.
• Però el colp continua, sense una
direcció clara i desemboca en els fets
del 23-F.
• Però el colp continua, sense una
direcció clara i desemboca en els fets
del 23-F.
El 23 de febrer de 1981, mentre al Congrés dels Diputats
es portava a terme la votació d’investidura de Leopoldo
Calvo Sotelo un grup de guàrdies civils comandats pel
tinent coronel ANTONIO TEJERO, va irrompre a l’hemicicle;
interrompre la votació i va retenir els diputats i membres
del govern.

79.  A la mateixa vegada el capità
general JAIME MILANS DEL BOSCH
va declarar l’Estat de guerra a
València i va treure les tropes al
carrer per forçar un CANVI.
La compareixença del rei a la TV per desautoritzar els insurrectes i donar
suport al règim constitucionals va ser decisiva.
 El 27 de febrer es van fer manifestacions multitudinàries en defensa de la
democràcia pels carrers de les ciutats espanyoles.

80. Conclusions
• Els generals més dubtosos van
acceptar les ordres (molts per
obediència al Rei i no per esperit
democràtic.)
• Surt el mite del Rei com a salvador de la
democràcia. El prestigi de la Corona es
multiplica (fins avui?).
• Només un civil fou jutjat i 23 militars
amb penes mínimes, si exceptuem
Tejero i Milans.

82. 3.- La desintegració de l’UCD i la victòria
socialista de 1982
 Dos dies després de l’intent de cop d’Estat CALVO SOTELO
és investit cap de govern.
 Hi haurà poca diferència amb la política de Suárez.
 El govern va signar amb les organitzacions empresarials i
sindical l’ACORD NACIONAL D’OCUPACIÓ per contribuir des
del món laboral a l’estabilitat política.
 S’aprovà la LLEI DEL DIVORCI (abril 1981).
 Una de les decisions més importants va ser la petició
D'INGRÉS D’ESPANYA A L’OTAN (30-05-1982). Els partits
d’esquerra s’hi oposen.
 UCD i PSOE pacten per tal d’aprovar la LLEI ORGÀNICA
D’HARMONITZACIÓ DEL PROCÉS AUTONÒMIC (LOHPA, 30
de juny de 1982). Objectiu: fixar un sostre a les
competències. Va ser anulada parcialment pel Tribunal
Constitucional.
 Calvo Sotelo no va aconseguir frenar la desintegració del
partit: els democristians se’n van a AP; Suàrez funda el CDS i
els socialdemòcrates se’n van al PSOE
 El 28 d’agost de 1982, Calvo Sotelo va decidir dissoldre el
Parlament i convocar noves eleccions generals, octubre del
1982 que guanyarà el PSOE.

84. Conclusions
La victòria socialista de 1982 representa la fi de la transició, perquè
s’evidenciava que era possible un relleu en el govern sense cap
incident/crisi.
Aquesta victòria s’explica per
• L’enfonsament de la UCD: votants més progressistes anaren al PSOE i els
conservadors a AP
• El vot útil de l’esquerra que acabà amb el PCE, ja molt castigat per les
divisions internes
• El programa moderat del PSOE: entrar en Europa, construcció de l’estat del
Benestar. (“por el cambio y que España funcione”).
En definitiva, apareix el mapa polític espanyol que ha dominat el país fins 2011:
dos partits que es tornen en el poder, amb un tercer que ha anat canviant
(CDS entre 1986-1989), IU (1989-2000) i sobretot els partits nacionalistes
(PNV/EAJ i CIU) que han pactat sempre amb PSOE i PP, segons
conveniència.
Podeu afegir que l’any 1986 Espanya entra en la CEE i finalitza l’aïllament del
país