Treball de filosofia de 2on de Batxillerat C.

1. Asignatura: Filosofia
Components:
Rubén Molero Alabau
Francisco Jesús Moya Guillem
Clara Pérez Soler
Rebeca Vidal Ruiz
Curs: 2n Batxillerat C

2. 1. La República i la Teoria de les Idees.
2. Per què és necessària la Teoria de les Idees? Motius
fonamentals.
3. Què és una Idea? Antecedents, característiques.
4. De què hi ha Idees?
5. Quina posició defensa Plató en la Teoria de les Idees
sobre la realitat i la veritat?
6. Com s’explica l’origen i ordre del món?
7. Bibliografia
Índex

3. Plató

4. LA REPÚBLICA
ESTAT, Organització política de l’Estat i del govern COSA PÚBLICA
SOCIETAT I en general
(Res pública)
ÉSSER
HUMÀ
ESTAT IDEAL
Ordre del SER
etern Bé, justicia i
bellessa
Vida feliç i justa
Realitat inteligible
Inmaterial y eterna
(IDEA)
Teoria de
les idees
Realitat sensible
Material i corruptible
(COSES)

5. República

6. LA REPÚBLICA
FRAGMENTS A DESTACAR I
PERSONATGES.

7. LLIBRE VI
PER EVITAR LA
CORRUPCIÓ
EDUCACIÓ DELS
GOVERNANTS
CRITICA LA FORMA
Basada en la IDEA DEL D’ENSENYAR DELS
BÉ, que proporciona una SOFISTES
visió general i de conjunt de
totes les coses bones.
Què és el bé?
Clicka’m per a
vore un vídeo
Plató diu que es inefable, o explicatiu del
incomunicable, tot i açò, el LLIBRE VI.
defineix com tot allò que
tots perseguim, però que no
sempre sabem reconèixer-lo
i per això fem errors.

8. LLIBRE VII
Educació especial que han de rebre els polítics ideals.
Basada en les
Antesala Dialèctica (filosofia)
matemàtiques.
En aquest llibre, Plató narra
el conegut mite de la
caverna, on explica el que
ha de recórrer el governant
en la seua educació, el pas de
l’opinió al coneixement.

9. Mestre de Plató, utilitzat per donar els punts de vista de Plató,
ser la seua veu com a homenatge.
SÒCRATES
Germà major de Plató. Insistent i intel·ligent.
ADIMANTO
Germà xicotet de Plató. Simpàtic i maldestre, de
vegades interpreta malament el que Sòcrates diu.
GLAUCÓ
Personatges

10. TEORIA DE LES IDEES

11. LA TEORIA DE LES IDEES
• La capacitat Si cal que existeixi la
Frent al relativisme d’abastar veritats veritat, cal que hagen
dels Sofistes objectives, realitats que no canvien
universals i absolutes
defensa de la realitat.
mai. Realitats no
materials, eternes i
immutables. Que es
• Que els objectes trobaran més enllà del món
Accepta d’Heràclit estan en permanent visible.
canvi.
Accepta de • El coneixement que
Parmènides
ens aporta els nostres
sentits és enganyós. IDEES
Plató està convençut de què tan sols Cal que hagen realitats així, si no les
pot haver coneixement vertader d’allò haguera no hi ha possibilitat d’abastar
que no canvia. coneixements reals, objectius i
vertaders.

12. LA TEORIA DE LES IDEES
Antropologia,
Ontologia
psicologia i ètica
Món Món
intel·ligible sensible Cos Ànima
Epistemologia Política
Coneixement
Estat ideal
Opinió

13. ONTOLOGIA
MÓN SENSIBLE
MÓN INTEL·LIGIBLE
És el món del devenir i de la multiplicitat
És el món del ser
És el mon de tot allò que canvia
És etern i permanent, trascendental
Plató considera el devenir com una forma
Es troba més enllà de la realitat material
de realitat intermèdia entre el Ser i la nada
Idea
IDEA DEL
BÉ
d’arbre
INTEL·LIGIBLES
SUPERIORS
(IDEES)
INTEL:LIGIBLES
INFERIORS
(ENTES MATEMÀTICS)

14. ONTOLOGIA
La realitat Realitats sensibles Realitats intel·ligibles
Característiques -Realitats materials -Realitats immaterials
- Perceptibles per la vista i la resta dels - Invisibles,però accessibles a la
contraposades sentits intel·ligència
- Apariències - Les essències
- En devenir - Idèntiques
- Coses que naixen i moren - Cada idea és única
- Multiplicitat - Són models
- Copies i imitacions
- Dependència ontològica
Mite de la caverna Interior de la caverna o el món El món exterior, el món de dalt
de baix
Tipus de Saber OPINIÓ CONEIXEMENT

15. EPISTEMOLOGIA
Graus del saber Coneixement Opinió
Característiques -Objecte: la realitat intel·ligible, -Objecte: la realitat sensible, el
del ser devenir
contraposades -.Font: la intel·ligència - Font: els sentits
- Clar, objectiu, fiable - Obscur, superficial, aparent,
- No canvia, és universalment poc fiable
vàlid - Canviant i relatiu
- El savi - La multitud
Mite de la caverna La visió que té el presoner La visió que tenen els
alliberat de les coses de presoners encadenats de les
l’exterior de la caverna coses de l’interior de la
caverna
CONEIXEMENT OPINIÓ IGNORÀNCIA
Versa sobre: Versa sobre: Versa sobre:
EL SER ABSOLUT EL DEVENIR EL NO SER ABSOLUT
La teoria de la reminiscència explica que abans de reencarnar-se a
un cos ha preexistit al món de les idees. D’acord amb aquesta teoria
aprendre o conèixer no és altra cosa que recordar.

16. ANTROPOLOGIA, PSICOLOGIA I ÈTICA
Es considera immaterial i immortal. Constitueix el nostre “jo”
ÀNIMA vertader.
La funció pròpia de la nostra anima és el coneixement i la seva
característica fonamental és la racionalitat
Es considera material i mortal. El cos és com la presó de la nostra
ànima, de la qual aquesta tendeix a alliberar-se. És una font
constant d’apetits i desitjos. COS
El cos arrossega l’ànima fins a les coses sensibles, on mai trobarà
la virtut ni el coneixement.

17. ANTROPOLOGIA, PSICOLOGIA I ÈTICA
Allò que és
• La raó
vertader i bo
• Les passions
Reconeixement
i honors
i emocions
• Els apetits i
Els plaers i els
vens materials
els desitjos

18. POLÍTICA
Plató refusa la democràcia
per: Plató va proposar un govern format a soles per filòsofs.
-Qualsevol ciutadà és Aquesta idea va vindre del intel·lectualisme de Sócrates.
competent sen se tindre una Qualsevol governant que no sàpiga les essències de la
formació adequada. justícia i del bé no podrà ser just.
- Els polítics abusen del seu
poder. Cal que siguen
educat.
- Van executar a Sócrates
Plató arribà a la conclusió de posar una aristocràcia però
no pel llinatge real, si no pels propis mèrits, és a dir, una
meritocràcia.
- Les millors natures: capacitat d’aprenentatge,
honestedat, noblesa.
- Donar-li forma a ixes natures

19. ESTAT IDEAL

21. Per a poder contestar aquesta pregunta cal parlar sobre el context històric de Plató:
• Plató va ser pupil de Sòcrates, darrere de l’assassinat d’aquest a una asamblea democràtica Plató,
molt enfadat per la injustícia de la mort del seu mestre, va canviar el seu pensament sobre la
democràcia, on ell depositava la seua confiança.
• Al veure que no tothom estava capacitat per exercir com a jurat, o simplement que l’empirisme
polític no era just es va proposar pensar en un sistema polític ideal, on el govern estaria format per
filòsofs prèviament formats, (com indica en el llibre VII de la república).
• Plató també va viure sota una oligarquia, formada pel govern dels Trenta Tirans, que tampoc era
viable per a una societat justa.
• Dons en la República parla sobre la teoria de les idees com una via per a formar al polític (filòsof),
com al governant ideal.
• La finalitat d’aquesta teoria és demostrar que la veritat existeix, que és objectiva, i que una vegada
el governant, se’n adone d’aquesta, l’Estat serà un estat ideal i just.

22. • Plató es va centrar en buscar les idees reals i en com aconseguir-les.
Aquestes idees son universalment vàlides i inmutables.
• Per exemple, un governant, solament pot exercir el seu paper
justament, coneguent aquesta idea (la de justícia), sabent el que és.
Per tant un governant amb que cumplix aquesta teoria mai por te
corromput pel poder o altres persones i facilitará al seu poble una
vida ideal.

24. IDEA
Producte del pensament raonat Antecedents
Característiques
ETERNA Filòsofs de
Sòcrates les escoles
jòniques
INTELIGIBLE
UNITATS dels UNITATS de la NATURA
INMATERIAL OBJECTES ÉTICS
PERFECTA

26. IDEES
Agrupacions de
idees
Podem classificar-les segons el seu
origen com
IDEES IDEES FACTICIES IDEES INNATES
ADVENTICIES
Procedeixen del món Es construeixen a Existeix abans de
sensible. través de la que tingam
imaginació. coneixement de ella.
FÍSIQUES
MATEMÀTIQUES
Poden ser
PURES
DEL BÉ

27. Quina posició defensa Plató en la
Teoria de les Idees sobre la realitat
i la veritat?

30. COSMOS
Visible, tangible, i amb cos.
Basat en la perfecció i el bé de la Teoria de les Idees.
El cosmos adopta la forma més perfecta que alberga
Causa DEMIÜRG
tots el poliedres, on cada element es un poliedre
regular.
Déu no
omnipotent
IDEES, perfectes i eternes
Massa de matèria caòtica,
indiferenciada i mòbil.
Espai preexistent, sugeix
juntament al temps.

31. BIBLIOGRAFIA

32. • Llibre de l’assignatura.
• Materials del bloc http://filosoart.blogspot.com.es
• Pàgines recomendades pel bloc.
• http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-
filosofia/Filosofiagriega/Platon/TeoriadelasIdeas.htm
• http://www.filosofiafacil.com/03.Platon.pdf
• Hiperlinks insertats en aquesta presentació.