1. 3. FONAMENTS BIOLÒGICS DE LA
CONDUCTA

2. 1. Una història mil·lenària
La psicobiologia és la ciència que estudia els fonaments biològics de la conducta,
com s'organitza el sistema nerviós i quines són les seves funcions.
• Antic Egipte: els òrgans dels faraons es conservaven en gerres d'alabastre
durant la momificació. Malgrat això, el cervell era rebutjat.
• Hipòcrates: L'home hauria de saber que del cervell vénen les alegries, els
plaers, el riure i les bromes, i també les tristeses, l’aflicció, l'abatiment i les
lamentacions.
• Shakespeare: Digues, on s'origina la fantasia: al cor o al cervell? (El mercader
de Venècia)
• Franz Gall: inventà la frenologia, segons la qual les protuberàncies del crani
podien revelar les nostres qualitats mentals i la nostra personalitat.
• Segle XX: gran interès per la fisiologia dels processos mentals i de la conducta.
1

3. 2. Genètica i conducta
2.1 Naturalesa de la genètica
La genètica és la ciència que estudia els
mecanismes de l'herència, com es transmeten
els trets de pares a fills. Les unitats bàsiques de
l'herència són els gens.
Un gran avenç per la genètica va ser el
descobriment de l'ADN per Watson i Crick el
1953.
Cada cèl·lula conté 23 parells de
cromosomes, que determinen el nostre
genotip.
L'ADN és una molècula en forma de doble hèlix
unida per bases químiques: adenina, guanina,
timina i citosina. L'ADN produeix ARN, que
elabora les proteïnes. 2

4. 2. Genètica i conducta
2.2. El genoma humà
El genoma és el conjunt de cromosomes d'un organisme amb els seus gens
corresponents. El genoma de cada espècie defineix les seves capacitats
específiques. La seva seqüenciació es va completar el 2003 gràcies al projecte
Genoma humà, dirigit per Collins i Venter. Algunes de les seves característiques
són:
• L'ADN conté les instruccions per fer tots els organismes.
• Els gens estan interrelacionats i es poden solapar.
• El 95% del genoma és funcional i el 5% restant és "escombraria genètica".
• El codi genètic és universal. Som genèticament idèntics en un 99,9%.
• En el futur, el genoma permetrà la curació de les malalties de base genètica.
• Possibles problemes ètics i socials.
3

5. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
3.1 Les neurones i els seus missatges
A. Composició de les neurones
• Cos cel·lular: o soma. Conté el nucli, el magatzem d'informació genètica, els
orgànuls que sintetitzen ARN i proteïnes.
• Axó: prolongació de la neurona que condueix l'impuls nerviós del soma a una
altra neurona.
• Dendrites: prolongacions del cos cel·lular que actuen com a receptors de
senyals procedents d'altres neurones.
4

6. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
B. Classificació de les neurones
Segons la seva estructura:
• Unipolars: només tenen una prolongació. Pròpies dels invertebrats.
• Bipolars: tenen dues prolongacions, moltes són sensorials.
• Multipolars: solen ser motores i abunden a l’encèfal i la medul·la espinal.
Segons la seva funció:
• Sensorials o aferents: són sensibles a diversos estímuls i envien informació
dels teixits i òrgans sensorials cap a la medul·la espinal i el cervell.
• Motors o eferents: transmeten informació des de la medul·la espinal i el cervell
cap als músculs i glàndules.
• Interneurones: recullen els impulsos neuronals sensitius i els transmeten a les
neurones motores, encarregades del moviment.
5

7. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
C. Cèl·lules glials
Les cèl·lules glials envolten i mantenen les neurones, són més nombroses que
aquestes i constitueixen la meitat de la massa total del cervell.
Tenen diverses funcions vitals: s'encarreguen de protegir el cervell enfront de virus
i bacteris, realitzen funcions de suport i reparació de teixits i produeixen mielina, la
capa aïllant que recobreix els axons.
6

8. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
3.2 L’impuls nerviós
La funció principal de les neurones és
generar i difondre els impulsos nerviosos.
El SN és un sistema electroquímic de
comunicació que ens permet pensar, sentir
i actuar.
L'impuls nerviós és una ona elèctrica que
avança per la superfície de la neurona i les
seves prolongacions. Es produeix per les
variacions en la distribució d’ions.
7

9. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
3.3 La sinapsi neuronal
La sinapsi és la unió entre dues neurones que
interactuen i intercanvien informació o entre
neurones i cèl·lules musculars o glandulars. Va ser
descoberta per Santiago Ramón y Cajal.
La sinapsi elèctrica es produeix pel flux directe
del corrent des de la neurona presinàptica a la
postsinàptica.
La sinapsi química és més lenta que l'elèctrica,
perquè la neurona presinàptica allibera el
neurotransmissor que passa a difondre per
l'esquerda sinàptica i s'uneix després als receptors
de la membrana cel·lular postsinàptica.
8

10. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
3.4 Neurotransmissors
Els neurotransmissors són productes químics
que tenen la missió de comunicar les neurones
entre si. Provoquen diferents reaccions en les
cèl·lules adjacents. Els més importants són:
• Dopamina: regula l'activitat motora i els nivells
de resposta en moltes parts del cervell.
• Serotonina: regulació dels estats d'ànim, control
d'ingesta, son i dolor.
• Noradrenalina: intervé en les respostes
d'emergència.
• Acetilcolina: actua com a missatger en totes les
unions entre la neurona motora i el múscul.
• Encefalines i endorfines: opiacis endògens que
regulen el dolor, la tensió i aporten calma.
9

11. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
3.5 Els receptors i els efectors
El cervell coordina tots els sistemes corporals
mitjançant els receptors i els efectors.
Els òrgans dels sentits reben senyals
electromagnètics, químics, electroquímics i
mecànics. Aquests senyals són processats pels
receptors, encarregats de transformar els diferents
tipus d'energia en impulsos nerviosos.
Els efectors són òrgans encarregats d'executar les
respostes als estímuls ordenats pel SNC. Les
respostes poden ser:
• Motores: per exemple, realitzar un moviment
senzill.
• Secretores: l'efector és una glàndula que allibera
hormones al torrent sanguini.
10

12. 4. Divisió del sistema nerviós
4.1 El sistema nerviós central (SNC)
El sistema nerviós humà està compost per dos sistemes:
• El sistema nerviós central (SNC) controla el funcionament del cos. Està
compost pel cervell, el cerebel, el bulb raquidi i la medul·la espinal. Processa la
informació de l'exterior i ordena les respostes de l'organisme.
• El sistema nerviós perifèric està format pels ganglis i els nervis. Transmeten
sensacions i altres informacions al SNC i resta de parts de l'organisme.
El SNC es divideix en:
• Sistema somàtic: la part del SN que relaciona l'organisme amb el medi
ambient extern.
• Sistema nerviós autònom (SNA): regula les funcions internes de l'organisme.
Es divideix en sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic.
11

13. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
A. Àrees del SNC
• Telencèfal: (hemisferis cerebrals) està compost per:
• Escorça cerebral: envolta els hemisferis cerebrals.
• Ganglis basals: relacionats amb els moviments automàtics i rítmics.
• Sistema límbic: relacionat amb la motivació i l’emoció. Es divideix en hipocamp
i amígdala.
• Diencèfal: compost pel tàlem i l’hipotàlem. Processa i distribueix la informació
sensorial i motora.
• Cervell mitjà o mesencèfal: controla els moviments oculars, la coordinació dels
reflexos visuals i auditius i els músculs esquelètics.
• Cerebel o metencèfal: relacionat amb el moviment i l'aprenentatge d'habilitats motores.
• Protuberància: compta amb neurones que distribueixen informació des dels hemisferis
al cerebel.
• Bulb raquidi: controla la digestió, la respiració i el sistema cardiovascular.
• Medul·la espinal: recull la informació somato-sensorial enviada al cervell i distribueix
les fibres motores cap als òrgans efectors.
12

14. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
B. Els hemisferis cerebrals
El cervell es divideix en dos hemisferis. Cada hemisferi controla el costat
oposat del cos.
Els hemisferis semblen simètrics però són anatòmicament diferents. L'esquerre
és el més racional i el dret és el més emocional.
Cada hemisferi es divideix en quatre lòbuls:
• El lòbul frontal està associat amb les funcions mentals superiors.
• El lòbul temporal rep sons i impulsos olfactius i controla la parla i la memòria.
• El lòbul parietal està associat a les sensacions corporals.
• El lòbul occipital és la zona de processament visual de l'escorça.
13

15. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
C. Funcions de l'escorça cerebral
El funcionament del cervell és holista, encara que continuem
mantenint una divisió artificial del còrtex en quatre àrees
bàsiques:
• Escorça somato-sensorial: es troba al lòbul parietal, a
l’àrea posterior a la cissura de Rolando. Rep informació dels
sentits corporals.
• Escorça motora: es troba al lòbul frontal, a la zona
anterior a la cissura central. Participa en la iniciació dels
moviments voluntaris.
• Escorça auditiva: es troba al lòbul temporal, on es
processen les senyals enviades per les neurones sensorials
a l’oïda.
• Escorça visual: es troba al lòbul occipital. A cada zona
de l'escorça visual es projecten diferents àrees de la retina.
14

16. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
4.2 El sistema nerviós perifèric (SNP)
El sistema nerviós perifèric (SNP) està format per grups neuronals (ganglis i
nervis perifèrics) que estan fora del SNC (encèfal i medul·la espinal) i es
prolonguen cap als teixits i òrgans del cos.
El SNP es divideix en dos components:
• El SN somàtic proporciona informació sensorial sobre l'estat muscular i
l'ambient extern al SNC, i envia missatges del cervell cap als òrgans sensorials
i els músculs esquelètics.
• El SN autònom transporta la informació des de i cap als òrgans i glàndules
internes del cos i regula les activitats involuntàries, com els canvis del batec
cardíac o la pressió sanguínia.
15

17. 3. Estructura i funció del sistema nerviós (SN)
A. El sistema nerviós
autònom (SNA)
El SNA regula de forma automàtica i
inconscient les funcions de l'organisme. Es
divideix en:
• SN simpàtic: estimula les reaccions de
lluita o fugida. En situacions d'emergència,
el cos ha de respondre a canvis sobtats de
l'ambient extern o intern.
• SN parasimpàtic: inhibeix o redueix
l’acció dels òrgans i és responsable del
repòs i manteniment del cos.
16

18. 5. Sistema endocrí
El sistema endocrí i el SNA s'encarreguen de
l’homeòstasi. Està format per diferents glàndules:
• Hipòfisi: situada a la base del cervell, controla el
sistema endocrí i segrega diversos tipus d'hormones.
• Tiroide: situada a la gola, produeix la tiroxina.
• Paratiroides: produeix l’hormona paratiroïdal.
• Pàncrees: controla el nivell de sucre en sang
mitjançant la insulina i el glucagó.
• Glàndules suprarenals: regulen el ritme del cor, la
pressió sanguínia i la respiració.
• Ovaris i testicles: regulen la reproducció i el
desenvolupament sexual.
17

19. 6. Mètodes d'exploració cerebral
A. Electroencefalografia (EEG)
L'electroencefalografia mesura els senyals elèctrics del cervell en la superfície
del crani, perquè els impulsos nerviosos transmesos per les neurones són de
naturalesa electroquímica.
B. Tomografia axial computada(TAC)
L'exploració per tomografia computada és una imatge de raigs X millorada per
ordinador i la seva resolució és més gran que la de les radiografies
convencionals.
C. Tomografia per emissió de positrons (PET)
L'exploració per PET descriu l'activitat metabòlica de diferents àrees cerebrals i
mostra com cada àrea gasta el seu combustible químic: la glucosa.
D. Imatges per ressonància magnètica (IRM)
Un detector registra la manera com els àtoms d'hidrogen responen dins el cos
a un camp magnètic. Quan els àtoms alliberen senyals, aquests són
processats en imatges per la computadora.
18

20. 7. Cervell d'home i cervell de dona
Els homes i les dones no només es diferencien per les seves
característiques físiques i psicològiques i per la seva funció
reproductora, sinó que també difereixen en les seves capacitats
intel·lectuals.
Moltes proves suggereixen que les dones són millors que els
homes en habilitats com l'ús del llenguatge, la fluïdesa verbal, la
velocitat d'articulació i la gramàtica.
Per la seva banda, els homes mostren una millor execució en
tasques espacials (resolució de laberints, acoblament d'imatges,
rotació mental i destreses mecàniques).
Una explicació de les diferències cognitives d'homes i dones és
que les hormones sexuals condicionen l'organització del cervell en una
etapa precoç de la vida.
19

21. 8. Patologies cerebrals
A. Autisme
Es caracteritza per una alteració del llenguatge i la comunicació, manca de
vincles afectius amb els pares, rebuig al contacte físic i per tenir una imaginació
limitada.
B. Epilèpsia
L'epilèpsia és una greu alteració de l'activitat elèctrica cerebral i pot ser
hereditària; es manifesta per diferents tipus d'atacs.
C. Malaltia d'Alzheimer
Es caracteritza per una progressiva pèrdua de la memòria que condueix a una
demència severa i afecta la capacitat de pensar, parlar o realitzar les tasques
bàsiques de neteja personal.
D. Malaltia de Pàrkinson
És un trastorn neurològic originat per un dèficit del neurotransmissor dopamina
al cervell. Causa tremolors, dificultats per caminar, etc. 20