1. Tema 10: “Les activitats del
sector terciari”
Ciències Socials
3er ESO

2. Apartat 1: EL SECTOR TERCIARI
• El sector terciari inclou totes les activitats econòmiques relacionades amb els
serveis.
• Actualment, és el sector predominant a Europa (on treballa més gent).
• El sector terciari es pot dividir en:
- Sector terciari superior: el desenvolupen persones amb preparació acadèmica
amb sous ben remunerats: ciència, tecnologia, direcció empresarial, política,
educació...
- Sector terciari banal: són feines que exigeixen poca preparació i que es
corresponen amb sous baixos: serveis domèstics, neteja, venda...
• El sector terciari a augmentat la seva importància els últims anys degut als
canvis socials que els han propiciat:
- L´augment de l´esperança de vida provoca la necessitat de serveis cap a la
gent gran: infermeres, residències, etc.
- La incorporació de la dona al món laboral genera la necessitat de persones
que tinguin cura dels nens o de la llar.
- Les vacances pagades han desenvolupat els serveis vinculats a l´oci i el
turisme.

3. Apartat 2: “ELS SERVEIS”
• Les activitats més importants del sector terciari són:
1) Els serveis socials: educació, sanitat, policia, bombers,
administració pública...
2) La distribució: transport de persones i mercaderies,
transport d´informació (telecomunicacions, periodisme),
comerç a l´engròs...
3) Els serveis a les empreses: publicitat, banca, advocats,
arquitectes, enginyers, recerca, seguretat privada...
4) Els serveis al consumidor: comerç al detall, hostaleria
(bars i restaurant), lleure (oci) i turisme,
emmagatzematge, manteniment, neteja, perruqueria...

4. Apartat 3: “EL COMERÇ”
• El comerç consisteix en la compra i venda de mercaderies.
• El primer comerç de la història es va fer mitjançant el bescanvi
(“trueque”): canviar un producte per un altre. Més tard es va
inventar la moneda.
• El comerç es pot dividir en:
- Comerç interior: té lloc a dins d´un país. Pot ser de dos tipus:
1) Comerç a l´engròs: el fan els majoristes (vendre grans
quantitats d´un producte a les empreses o a altres comerciants)
2) Comerç al detall: es ven directament al consumidor, en petites
quantitats (supermercats, botigues)
- Comerç exterior: comerç entre països.
1) Exportar: vendre mercaderies a altres països
2) Importar: comprar mercaderies a altres països

5. Apartat 3: “EL COMERÇ”
• La balança comercial és la diferència entre els béns que exporta un
país i els que importa
- Pot ser positiva (quan el país fa més exportacions que
importacions)
- Pot ser negativa (quan el país fa més importacions que
exportacions)
• La balança de pagaments és la diferència entre els beneficis
obtinguts per un país mitjançant les exportacions i la despesa que
ha tingut amb les importacions.
- Pot ser excedentària: el país guanya capital financer
- Pot ser deficitària: el país perd capital financer
• La divisa és una moneda estrangera. Actualment, els intercanvis
comercials entre països es fan amb dòlars (la moneda dels E.U.A.)
• L´objectiu d´un país és la balança de pagaments excedentària.

6. Apartat 4: “EL COMERÇ INTERNACIONAL”
• Els fluxos comercials són els intercanvis comercials habituals entre
països. Hi ha quatre fluxos comercials:
- Fluxos de matèries primeres: representen el 40% del comerç
internacional. Són imprescindibles degut a que cap país té tots els
recursos naturals necessaris. El comerç més important és, sens
dubte, el del petroli.
- Fluxos de productes manufacturats o elaborats: els països
industrialitzats els venen a tot el món. Cada cop hi ha més països
industrialitzats.
- Fluxos de capital: són els intercanvis de diners entre països. Poden
ser préstecs (quan un país demana diners a un banc estranger) o
inversions (quan un país compra empreses o accions en borsa a
l´estranger).
- Fluxos d´informació: es fan constantment per internet, telèfon o
televisió per satèl.lit.

7. Apartat 4: “EL COMERÇ INTERNACIONAL”
• Els blocs comercials són aliances entre països propers per fer
intercanvis comercials sense impostos aranzelaris.
• Actualment són vuit els blocs comercials mundials:
- NAFTA (Amèrica del Nord): E.U.A., Canadà i Mèxic
- MCCA (Amèrica central): Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa
Rica i El Salvador
- Comunitat andina (Amèrica del Sud):
Veneçuela, Colòmbia, Perú, Equador i Bolívia
- MERCOSUR (Amèrica del Sud): Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai
- UMA (Nord d´Àfrica): Líbia, Marroc, Algèria, Tunísia i Mauritània
- Xina-ASEAN (Sud-est d´Àsia):
Xina, Tailàndia, Vietnam, Indonèsia, Malàisia, Myanmar, Filipines, Si
ngapur, Cambodja, Laos i Brunei
- ANZCERTA (Oceania): Austràlia i Nova Zelanda
- Unió Europea (Europa)

8. Apartat 5: “EL TRANSPORT AERI I MARÍTIM”
• El transport aeri és ideal pels desplaçaments humans
de llarga distància, encara que també s´utilitza pel
transport de mercaderies lleugeres. El problema és el
seu elevat cost (en combustible i seguretat).
• Les companyies low cost (baix cost) han abaratit els
viatges turístics de mitjana distància.
• El transport marítim és massa lent pel transport de
passatgers a llargues distàncies, per tant, és exclusiu
del transport de mercaderies pesants.
• Són claus al comerç marítim internacional els canals de
Panamà i Suez, així com els estrets de Gibraltar,
Ormuz, Adén i Singapur.

9. Apartat 6: “EL TURISME”
• A partir del 1950 els països desenvolupats comencen a fer
turisme (fins llavors, el turisme era exclusiu dels rics)
gràcies a les vacances pagades, la jubilació, el cap de
setmana i la millora dels transports.
• El turisme està gestionat pels tour operadors (empreses
que gestionen els vols i els establiments hotelers).
• El turisme és una important font d´entrada de divises i crea
molts llocs de treball. També genera problemes: treball
temporal i mal pagat, especulació del sòl, contaminació...
• Els països més rics són els que fan més turisme i els que
més turisme reben (Europa, Amèrica del Nord i Japó).
També reben molts turistes els països del Carib i el Sud-est
d´Àsia.