Presentació d'aula sobre el tema.

1. + 3r ESO

2. Les activitats que s’inclouen en el sector terciari també reben el
nom de sector de serveis.
Aquest sector inclou activitats tan diverses com ara l’educació, la
cultura, la sanitat, el comerç, el transport, la banca i l’administració
pública, que serveixen per millorar la qualitat de vida de les
persones.
El sector terciari ha estat l’últim a desenvolupar-se, però
actualment és el més important, sobretot als països rics, fins al
punt que el seu valor és un indicador fonamental per conèixer el
nivell de vida d’un país.

3. El sector terciari o de serveis és el sector econòmic que comprèn
les activitats que, a diferència del que passa en els sectors primari i
secundari, no produeixen béns materials, sinó que ofereixen
serveis a la població o als altres sectors d'activitat.
En aquest sector s'inclouen un gran nombre d'activitats, entre les
quals destaquen les vinculades a la sanitat, l'educació, el turisme,
el comerç, el transport i la logística, les comunicacions, la cultura,
l'oci, els esports, etc.
Als països desenvolupats, el sector terciari o de serveis ha anat
creixent en importància, tant pel nombre de treballadors que
ocupa, com per la riquesa que genera, fins al punt que,
actualment, és el sector econòmic que predomina en la societat.

4. Els països amb menys nivell de desenvolupament també
tendeixen a incrementar el nombre de persones ocupades en
aquest sector.
L'expansió més gran del sector terciari s'ha produït amb l'aparició
i la generalització de la societat de la informació, que comporta
canvis tan importants com el desenvolupament tècnic i científic, la
mundialització de l'economia i el creixement dels intercanvis; fins i
tot ja es parla de revolució del terciari.

5. Acostumem a dir que el conjunt de les activitats vinculades a la
tècnica i la ciència formen part del sector terciari superior o
quaternari. Es tracta de serveis relacionats amb els avenços en
camps com ara la microelectrònica, la informàtica, la bioindústria,
la biogenètica, la indústria espacial…
També s'inclouen en aquest sector, en constant expansió, la
prestació de serveis a empreses, amb llocs de treball relacionats
amb la gestió de grans companyies, el control de qualitat, la
selecció de personal, l'estudi de mercats, els programes de
publicitat, les estratègies de venda, etc.
Les persones que treballen en el sector quaternari cal que tinguin
una preparació científica especialitzada i acostumen a guanyar
sous elevats.

6. Com a contraposició al sector terciari superior trobem el terciari
banal, que s'identifica amb feines que exigeixen poca preparació i
que acostumen a ser mal remunerades, com ara els serveis
domèstics, les tasques de neteja o la venda ambulant

7. EL SECTOR QUATERNARI
Aquest sector genera condicions de coneixement que fan possible un
desenvolupament més gran dels diferents sectors de l'economia. S'associa a
un elevat contingut intel·lectual; per exemple, la recerca.
Avui dia assistim a una gran transformació de l'economia mundial, que sens
dubte té molt a veure amb l'expansió d'aquest sector.

8. Els serveis no han substituït la indústria, sinó que hi ha una gran
interrelació i dependència entre tots dos sectors d'activitat,
perquè, per poder ser modernes i competitives, les indústries
necessiten, cada vegada més, un gran nombre de serveis molt
variats: transport, emmagatzematge, disseny, comercialització,
logística, etc.
Per tot plegat, quan parlem d'una societat terciaritzada o amb
preponderància dels serveis, no vol dir que la indústria hagi
desaparegut en benefici dels serveis, sinó que els serveis han
adquirit una funció prioritària i decisiva per al desenvolupament
de l'economia i la societat.
Els serveis també es multipliquen per donar resposta als canvis
socials recents. Com a mostra, tot seguit en presentem tres
exemples significatius:

9. • L'augment de l'esperança de vida fa que siguin
imprescindibles una sèrie de serveis relacionats amb l'atenció
a les persones grans o dependents: residències, centres de
dia, personal sanitari, fisioterapeutes, etc.
• La incorporació de la dona al mercat laboral converteix en
urgent la creació d'escoles infantils i de serveis que facilitin la
feina domèstica: aliments precuinats, tintoreria ràpida, etc.
• La reducció de la jornada laboral i la generalització de les
vacances pagades expliquen l'oferta d'activitats de lleure i la
gran importància del sector turístic.

10. Una de les característiques principals del sector terciari és la gran
varietat d'activitats que comprèn.
Les activitats del sector terciari presenten els trets següents:
• Són molt heterogènies, no tan sols per la quantitat de serveis
que hi ha o per la qualificació del personal, sinó també per les
dimensions de les empreses que els ofereixen (grans, com és
una companyia aèria, petites, com ara un centre d'estètica, o
fins i tot individuals, com un treballador autònom que fa
d'electricista).
• Es tracta d'activitats intangibles i immaterials, en les quals el
que s'ofereix i es valora és l'esforç personal en la prestació del
servei.

11. • Són activitats que no es poden emmagatzemar. Els serveis es
fan quan es necessiten. L'oferta i la demanda es coordinen
gràcies a les noves tecnologies de la informació i la
comunicació.
• Estan situades a prop del consumidor, perquè normalment és
imprescindible el contacte directe entre l'oferta i la demanda.
• Tenen un nivell de mecanització relativament baix, tot i que la
informàtica acostuma a ser un mitjà i una finalitat essencials.
Molts serveis no es poden fer amb màquines ni es poden
estandarditzar.
• Estan repartides d'una manera desigual; mentre que en
alguns països ocupen més del 70% de la població activa, en
d'altres, no arriba al 30%. A més, hi ha una gran desigualtat
segons que es tracti de serveis del terciari superior o del banal.

12. Trobem diverses maneres de classificar les activitats terciàries.
Una d'aquestes maneres distingeix quatre grups:
• Serveis socials. Agrupen les activitats vinculades a
l'Administració, l'educació, la sanitat,etc. Molts serveis socials
són de caràcter públic; és a dir, alguna administració pública
els crea, els organitza i els finança per a la població a partir
dels impostos.
Aquestes prestacions socials públiques acostumen a distribuir-
se de manera descentralitzada per garantir que tots els usuaris
hi puguin accedir. No obstant això, també hi ha serveis socials
privats, que creen l'oportunitat de fer negoci.
• Serveis de distribució. Comprenen les activitats relacionades
amb la circulació de persones, de béns i d'informació, com ara
els transports, les telecomunicacions i el comerç a l'engròs.

13. • Serveis a les empreses. La majoria de les empreses
encarreguen serveis a altres empreses terciàries
especialitzades. Es tracta d'activitats com ara la publicitat, la
recerca, la banca i les finances, les assegurances,
l'assessorament jurídic i fiscal, etc.
• Serveis al consumidor. Estan relacionats amb el comerç al
detall, l'hostaleria (bars i restaurants), l'oci (viatges i turisme),
les reparacions i les instal·lacions, i els serveis individuals
(servei domèstic, perruqueria, aprenentatge de llengües, etc.).

14. El nivell econòmic d'un país determina, en gran manera, el nombre
i la qualitat dels serveis sanitaris.
• La sanitat als països pobres. Els països pobres sovint no disposen
dels serveis sanitaris bàsics i pateixen les conseqüències de malalties
greus i infeccioses com ara la sida, la tuberculosi o la malària.
Moltes d'aquestes malalties es poden prevenir i fins i tot curar amb
vacunes i medicaments, però la majoria d'habitants d'aquests països
no poden pagar els productes farmacèutics, de manera que de
vegades malalties poc importants tenen conseqüències greus.
• La sanitat als països rics. Els països rics disposen de mitjans científics
i tecnològics avançats per combatre moltes malalties.
Amb tot, en aquests països augmenten les malalties d'estil de vida,
derivades de maneres de viure poc saludables (sedentarisme, dieta
desequilibrada, tabaquisme…), que generen malalties
cardiovasculars, diabetis o càncer, entre d'altres.

15. A Espanya, el desenvolupament de la societat del benestar ha
comportat el creixement i la consolidació de serveis socials com
ara la sanitat, l'assistència social, l'educació i la cultura.
La sanitat a Espanya
La sanitat a Espanya gaudeix d'un nivell de qualitat elevat, dins del
conjunt de països de la Unió Europea, tant pels mitjans humans
com pels materials de què disposa.
El Sistema Nacional de Salut atén els ciutadans a través dels
serveis d'Atenció Primària (serveis bàsics als centres de salut) i
d'Atenció Especialitzada (als centres d'especialitats i hospitals).
A Espanya, igual que a altres països de la Unió Europea, la
incidència de la crisi econòmica ha repercutit en una retallada de
les despeses en sanitat, en la reducció del personal sanitari i en
una despesa menor en fàrmacs. La manca de personal incrementa
les llistes d'espera.

16. L'educació a Espanya
Des dels anys setanta del segle passat, l'educació obligatòria s'ha
anat ampliant, i ara mateix va des de sis fins a setze anys
(Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria). A més, per
a les edats compreses entre el naixement i els sis anys hi ha
l'educació infantil, que és voluntària, i que s'ha generalitzat entre
els tres i els sis anys.
L'ampliació de l'educació obligatòria garanteix una igualtat més
gran d'oportunitats per als ciutadans i ha atès les exigències
creixents del món laboral.
La taxa d'escolarització és del 100% per bé que hi ha un fracàs
escolar elevat, perquè molts alumnes deixen d'estudiar quan
acaben l'ensenyament obligatori o fins i tot abans.

17. Els progressos en el camp de l'electrònica han permès que, en
pocs anys, la informàtica hagi esdevingut un dels factors més
importants per al desenvolupament. Actualment, gràcies a la
informàtica, qualsevol feina es pot fer amb més eficàcia i rapidesa.
El desenvolupament de la informàtica i de les telecomunicacions
ha fet possible l'existència de grans xarxes per on circulen dades,
textos, sons i imatges.
La xarxa més utilitzada és Internet. Cada dia, milions de persones
hi accedeixen i la fan servir en la seva vida laboral i personal per
obtenir i intercanviar informació i també per relacionar-se.
Tanmateix, cal recordar que als països menys desenvolupats
l'accés a Internet continua restringit.

18. La informació i l'entreteniment generen riquesa i influeixen en
l'opinió pública. La importància de les comunicacions en el món
actual ha convertit aquest sector en un àmbit de lluita pel poder
entre diferents empreses i, ateses la importància estratègica i les
dimensions d'aquestes companyies, també entre aquestes
empreses i els Estats.
En aquest sentit, és habitual que un mateix grup d'empreses, a
més de tenir canals de televisió, emissores de ràdio, diaris i
revistes, i de produir els seus propis programes, també controli
companyies telefòniques i informàtiques. D'aquesta manera,
creixen i es reforcen els instruments de pressió sobre el poder
polític i l'opinió pública per afavorir els interessos econòmics i
polítics de les empreses en qüestió. La conseqüència de tot plegat
és la degradació de la informació.

19. Els mitjans de comunicació tenen un paper clau en
l'homogeneïtzació cultural del món sencer, com també en el
replantejament de valors ètics i estètics, en la unificació de pautes
de consum i de comportament i en la difusió d'unes mateixes
preocupacions de tipus universal (el medi ambient, els drets
humans, etc.).
Malgrat tot, també hi ha grups alternatius (moviments socials,
ecologistes, pobles i grups marginals) que utilitzen les possibilitats
d'aquests mitjans de comunicació i d'aquestes tecnologies per
difondre les seves reivindicacions i les seves visions particulars del
món.
Internet també fa possible que individus que no es coneixen
personalment entrin en contacte, s'organitzin i formin comunitats
virtuals amb interessos comuns o afins.

20. Tot plegat contribueix a confirmar un canvi d'escala inèdit: el que
abans passava i era conegut a escala local, regional o estatal, ara
té una transcendència mundial immediata. Més que mai, el món
s'ha fet petit i la seva lògica local s'ha convertit en global, en una
mena de veïnatge universal.

21. La circulació mundial de persones, mercaderies, informació i
diners constitueix una de les característiques centrals del
funcionament de l'economia globalitzada d'avui dia.
El paper de les comunicacions s'estén a diversos aspectes de la
vida quotidiana. La difusió de les produccions culturals arreu del
món, la creació d'una consciència ambiental global, la identificació
de problemes, l'aparició d'empreses globals, la circulació de diners
i el coneixement dels fets en el moment que passen són aspectes
en els quals les comunicacions tenen un paper essencial.
La creació de xarxes mundials, com ara Internet, facilita l'accés a la
informació organitzada i actualitzada de milions d'usuaris. Seria
difícil imaginar l'existència de moviments mundials preocupats
pels problemes ambientals o de campanyes pels drets humans
sense una acció coordinada de molts llocs diferents alhora.

22. Actualment, els mitjans de comunicació tenen un abast global i
difonen l'estil de vida occidental (com hem de vestir, què hem de
menjar, quina música hem d'escoltar, quines pel·lícules hem de
veure, quins llocs hem de visitar...).
Tanmateix, no tothom té accés a aquestes pautes de consum.
Molts en queden al marge (perquè no volen o perquè no poden) i
molts altres no passen del missatge publicitari i l'accepten de
manera acrítica, cosa que incrementa les desigualtats socials.
LA COMUNICACIÓ IMMEDIATA
Els diaris recullen simultàniament les notícies d'arreu del món i la televisió hi és, en el
moment precís, al lloc exacte on es produeixen els fets, i ho transmet a tots els
països del món.
Precisament, aquesta és una característica central en els sistemes de comunicació
actuals: relacionen en temps real (instantàniament, simultàniament) territoris situats
a milers de quilòmetres de distància.

23. Anomenem espais innovadors aquelles àrees en els quals es
localitzen activitats productives que incorporen alta tecnologia i
que difonen el seu dinamisme a l'entorn econòmic i social, amb la
qual cosa generen un impacte sobre el desenvolupament local i de
tota la regió.
La possibilitat d'incorporar la innovació tecnològica a la producció
de béns i serveis encara es troba restringida a unes determinades
branques d'activitat, a uns certs tipus d'empresa i a algunes
regions. En els espais innovadors es produeix una concentració
d'empreses i de centres especialitzats (universitats, instituts,
laboratoris) dedicats a la recerca i el desenvolupament de nova
tecnologia.

24. De vegades, es produeix la concentració espontània d'empreses
innovadores a partir de la demanda del mercat, però en alguns
casos aquests espais són el resultat de polítiques d'intervenció
institucional: són les tecnòpolis o parcs cientificotecnològics.
Aquest tipus de complexos s'acostumen a situar a prop de les
grans àrees metropolitanes, on, a més de la presència
d'universitats i centres que proporcionen assistència tècnica,
s'ofereixen tota mena de serveis i equipaments: infraestructures
de transport i comunicacions, mà d'obra qualificada i proximitat a
altres empreses que poden ser clients o proveïdors potencials.

25. El creixement econòmic general de les darreres dècades ha estat
possible gràcies al desenvolupament de la recerca científica i de
les seves aplicacions pràctiques.
Els governs i les grans empreses dediquen grans quantitats de
diners a finançar equipaments de recerca. Quan una empresa fa
una innovació, la patenta, i tothom qui vulgui utilitzar la nova
tècnica o el nou procés ha de pagar. Les patents són una font
d'ingressos força important.
Els països més desenvolupats destinen entre el 2 i el 3% del PIB a la
recerca tecnològica. Això explica que concentrin el nombre més
alt de "cervells", que, a vegades, provenen de països poc
desenvolupats, on no hi ha els mitjans suficients per investigar o
per continuar la seva carrera científica.

26. La gran quantitat de recursos econòmics necessaris per a la
recerca ha accentuat, encara més, les diferències entre països, un
fet que ha generat noves formes de dependència i colonització.
A més a més, alguns dels avenços obtinguts per mitjà de la recerca
(vacunes, medicaments, tecnologies informàtiques) podrien
resoldre problemes bàsics per a milions de persones malaltes o
per a zones amb dèficits greus (accés a l'aigua, als aliments, a
l'educació i la cultura), però el cost de les patents o l'objectiu
d'obtenir un benefici empresarial ho impedeixen.
LES PATENTS
Una patent és un títol que reconeix el dret d'explotar en exclusiva la invenció
patentada, cosa que impedeix que d'altres la puguin fabricar, vendre o utilitzar sense
el consentiment del titular. El dret atorgat per una patent és, sobretot, el de
l'exclusió de tercers de la fabricació, la utilització o la introducció en el mercat del
producte o procediment patentat.
La patent es pot referir bàsicament a un procediment, a un aparell, a un producte
nou o al seu perfeccionament o millora. La durada de la patent és de vint anys a
partir de la data de presentació de la sol·licitud.

27. Un parc cientificotecnològic o de recerca és un organisme
gestionat per especialistes que busca promoure la innovació i
afavorir la competitivitat i el desenvolupament econòmic.
Per assolir-ho, els parcs tecnològics estimulen la creació
d'empreses d'innovació i gestionen la transferència del
coneixement i dels avenços tecnològics entre universitats,
empreses i mercats, juntament amb altres institucions d'R+D.
Molts parcs tecnològics són d'iniciativa universitària, com ara
l'espai innovador de Cambridge, que es va formar a partir del
creixement d'una zona d'empreses d'alta tecnologia als voltants
d'aquesta universitat anglesa.
Paral·lelament, el Trinity College de la universitat va crear el seu
propi parc tecnològic. S'hi van instal·lar empreses amb centres
d'R+D, i d'altres que volien aprofitar la tecnologia desenvolupada
per la universitat i la mà d'obra qualificada.

28. Hi ha parcs d'iniciativa estatal. L'Estat francès va crear el parc de
Sophia Antipolis amb la col·laboració d'empreses públiques,
universitats i instituts d'investigació, cosa que va provocar una
concentració elevada d'empreses d'alta tecnologia al sud-est del
país, una zona poc desenvolupada.
ELS PARCS TECNOLÒGICS A ESPANYA
A Espanya hi ha una gran quantitat de parcs tecnològics, aplegats a l'APTE
(Associació de Parcs Científics i Tecnològics d'Espanya). La majoria col·laboren amb
les universitats i d'altres en depenen directament.
Els parcs tecnològics donen feina a 150 000 persones i allotgen cap a 6 500 entitats.
Al món ja han sorgit els parcs tecnològics de tercera generació, destinats a afavorir
l'atracció de talents, la creativitat i les innovacions per mitjà dels espais de
col·laboració. Per arribar a aquests objectius, els parcs tecnològics d'Espanya han
marcat unes directrius essencials per al període 2014-2020:
• Ser el centre d'una economia del coneixement i de xarxes de generar i de
transferir tecnologia.
• Fer de base del sistema d'innovació espanyol i els sistemes d'innovació locals i
autonòmics.

29. El concepte R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació)
s'utilitza actualment en els estudis de ciència, tecnologia i societat.
Tots els països procuren potenciar, segons les seves possibilitats,
les activitats vinculades a R+D+I mitjançant polítiques de suport
(subvencions, deduccions, préstecs bonificats, convocatòries…),
atès que un alt nivell d'R+D+I implica més fortalesa i competitivitat
dels productes o processos.
Es considera que la recerca i la innovació s'han de retroalimentar
per anar generant i facilitant el desenvolupament integral de les
societats.

30. Les anomenades Infraestructures Cientificotècniques Singulars
(ICTS) són grans instal·lacions, recursos, equipaments i serveis,
únics en el seu gènere, dedicats a la recerca i el desenvolupament
tecnològic d'avantguarda i de màxima qualitat, com també a
fomentar la transmissió, l'intercanvi i la preservació del
coneixement, la transferència de tecnologia i la innovació.
El seu objectiu principal és posar a la disposició de la comunitat
científica, tecnològica i industrial nacional i internacional
infraestructures cientificotècniques indispensables per al
desenvolupament d'una recerca científica i tecnològica única o
excepcional.
L'Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i Innovació 2013-
2020 té com a objectiu ampliar el Mapa Nacional d'ICTS. Aquest
mapa servirà com a eina de planificació i desenvolupament de la
recerca i la innovació a Espanya.

31. El sincrotró de llum ALBA és una infraestructura científica de
tercera generació, situat a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), i és el
més important de la zona del Mediterrani. Es tracta d'un complex
d'acceleradors d'electrons per produir llum de sincrotró, que
permet observar l'estructura atòmica dels materials i estudiar-ne
les propietats. […]
Aquesta gran infraestructura científica genera 5000 hores de llum
anual i ofereix servei a més de 1000 investigadors de la comunitat
acadèmica i del sector industrial cada any. Des del 2012 acull
usuaris oficials d'institucions espanyoles (75%) i també d'altres
països (25%).
L'ALBA el gestiona el Consorci per a la Construcció, l'Equipament i
l'Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS) i està
cofinançat a parts iguals per les administracions espanyola i
catalana.

32. L'agència estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)
és la principal institució pública dedicada a la recerca a Espanya, i la
tercera d'Europa. […] El seu objectiu fonamental és dur a terme i
promoure recerques en benefici del progrés científic i tecnològic, per
la qual cosa està oberta a la col·laboració amb entitats espanyoles i
estrangeres. […]
Té com a missió el foment, la coordinació, el desenvolupament i la
difusió de la recerca científica i tecnològica […], amb la finalitat de
contribuir a l'avenç del coneixement i al desenvolupament econòmic,
social i cultural, com també a la formació de personal […].
Pel seu caràcter multidisciplinari i multisectorial, el CSIC abasta tots
els camps del coneixement. […] S'organitza al voltant de vuit àrees
cientificotècniques: Humanitats i Ciències Socials, Biologia i
Biomedicina, Recursos Naturals, Ciències Agràries, Ciència i
Tecnologies Físiques, Ciència i Tecnologia de Materials, Ciència i
Tecnologia d'Aliments i Ciència i Tecnologies Químiques.

33. La despesa interna en recerca i desenvolupament (R+D) a Espanya
l'any 2013 fou de 13012 milions d'euros, cosa que va comportar un
descens del 2,8% respecte a l'any anterior. Aquesta despesa va
representar l'1,24% del producte interior brut (PIB), davant l'1,27% de
l'any 2012.

34. Al llarg de la segona meitat del segle XX el sector dels serveis va
experimentar un creixement molt fort fins a convertir-se,
actualment, en el més rellevant de l'economia catalana, tant pel
que fa a la població ocupada (74,1% del total) com pel valor
econòmic que generen les seves activitats (73,8% del PIB). Cal dir,
però, que per raons diverses aquest creixement l'han
experimentat tots els àmbits d'aquest sector.
Tanmateix, a partir del 2008 la crisi econòmica també ha afectat
l'activitat terciària, tot i que en menor grau que l'impacte que ha
tingut en les activitats industrials o de la construcció.
La davallada del consum de les famílies ha arrossegat a la baixa
l'activitat dels serveis personals i col·lectius que es regeixen per
l'oferta i la demanda. D'altra banda, les retallades que s'han
produït en els pressupostos dels serveis de tipus institucional i
públic han agreujat aquesta situació.

35. L'evolució dels serveis socials en els darrers vint anys ha estat
molt destacable, sobretot pel que fa a:
• L'educació. Actualment, la població d'entre 3 i 16 anys té
garantit un lloc escolar i està escolaritzada en la seva totalitat,
ja sigui en escoles públiques, privades o concertades. També
s'ha incrementat la demanda en els ensenyaments secundari i
universitari, fet que mostra una societat més culta i lliure. A
Catalunya hi ha dotze universitats.
• La sanitat. A Espanya no fou fins el 1986 que es generalitzà per
a tots els ciutadans el dret a rebre assistència sanitària
gratuïta. A Catalunya és el Servei Català de la Salut (CatSalut)
l'organisme que garanteix una cobertura sanitària pública per
a tots els catalans.

36. Els serveis personals (neteja, restauració, lleure, cultura, etc.) o
assistencial (per cobrir les necessitats específiques de la gent gran,
dels nens i les nenes, de les persones amb discapacitats) també
han crescut de manera espectacular, tant pel tipus de serveis com
pel nombre de treballadors. Aquest fet és un exponent d'una
societat pròspera i desenvolupada.
Els serveis col·lectius principals es basen en:
• L'administració pública. És un servei imprescindible per al
correcte funcionament i gestió de la societat. La integren la
Generalitat, els ajuntaments i altres institucions i organismes, i
es compon de funcionaris i edificis públics, entre altres.
• El sistema financer. Catalunya és la seu d'alguns bancs que
tenen un gran pes i capacitat d'influència i inversió. La Borsa
de Barcelona està plenament integrada en el sistema borsari
mundial.

37. La inversió en R+D creix un 0,2% a Catalunya, la comunitat amb més empreses
innovadores de l'Estat
La inversió privada en innovació va créixer un 0,2% el 2013. Les empreses catalanes
van invertir 1676 milions d'euros en R+D i van capgirar així la tendència a la baixa dels
últims anys (…).
D'altra banda, Catalunya concentra el 20,9% de les empreses d'innovació tecnològica
de tot l'Estat. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2013 n'hi
havia 8206.
També va créixer el nombre de professionals ocupats en R+D. El 2013 es va arribar a
més de 44500 persones treballant en el sector, un 0,1% més que l'any anterior.
Aquesta xifra representa el 21,9% del personal dedicat a la innovació del conjunt de
l'Estat espanyol. En un rànquing europeu, Catalunya ocuparia la 8a posició, per sobre
de països com Alemanya, els Països Baixos o el Regne Unit.
ARA, 10 de febrer del 2015.

38. EL DOMINI .CAT
El .cat és el domini que més va créixer al conjunt de l’Estat espanyol durant el 2014,
amb un increment del 17% en el número de dominis actius.
Cal destacar que, seguint la tendència d’un mercat cada cop més segmentat, el 2014
van aparèixer un gran nombre de noves extensions de domini dirigides a comunitats
lingüístiques o ciutats, com són el .eus (Euskadi), el .gal (Galícia) el .berlin o el .scot
(Escòcia).
Pel que fa al domini .cat, el 2014 va ser l’any més reeixit de la seva història.
Concretament, es van donar d’alta 23534 nous dominis.cat (...). Aquest increment va
permetre que, el 31 de desembre del 2014, s’arribés a la xifra de 83300 .cat actius. (...)
Pel que fa a la tipologia d’usuaris, el .cat és un domini utilitzat majoritàriament per
empreses, comerços i autònoms, ja que més del 60% dels llocs web amb una
extensió.cat corresponen a aquests col·lectius.

39. La tecnologia permet dissenyar i crear béns i serveis que satisfan
les nostres necessitats personals i socials.
La manera de produir, de viure i, fins i tot, les formes de govern
s'han globalitzat i, amb aquest fenomen, també s'han transformat
les bases de la nostra societat.
Els progressos en el camp de l'electrònica han fet possible que en
molt pocs anys la informàtica s'hagi convertit en un dels factors
més importants de desenvolupament.

40. Les xarxes socials virtuals s'han convertit en una eina per
contactar amb persones d'arreu del món.
Amb Internet com a canal de comunicació, un conjunt d'individus
concrets, grups, organitzacions, empreses, comunitats, etc., es
vinculen els uns amb els altres i estableixen una relació o un
conjunt de relacions socials.
El tipus de relació entre aquestes persones o col·lectius és divers.
Mentre que en alguns casos el criteri és de parentiu, en d'altres
pot ser d'amistat o de tipus professional.
Les xarxes socials són els centres de reunió habituals d'individus
que volen estar en contacte.

41. Milions de persones utilitzen un dispositiu electrònic en el seu
temps de lleure o durant la seva jornada laboral. Disposem
d'ordinador, Blackberry, iPhone, iPad, tauleta o qualsevol altre
dispositiu per connectar-nos i relacionar-nos amb altres individus,
propers o llunyans en l'espai físic.
Les xarxes poden reunir en molt poc temps milers o milions
d'usuaris amb l'objectiu de comunicar algun tipus de missatge o
d'esperar algun tipus d'informació.
Desenes d'aplicacions com ara YouTube, Google, Twitter,
Myspace, Blogger, Movie Maker, Viquipèdia, Facebook, Hotmail,
Tuenti, WhatsApp o Fotolog formen part de l'univers quotidià de
milions d'homes i dones, molts dels quals ja han nascut en aquesta
nova era tecnològica.
Aquests ambients digitals estan en permanent evolució i els seus
seguidors no deixen d'augmentar.
Un únic lloc web com és Facebook supera els 1350 milions d'usuaris; és a dir, seria el
segon Estat més poblat del planeta, rere la Xina.
El Brasil, Mèxic, l'Índia i els Estats Units són els Estats que tenen més usuaris amb
compte obert en aquest lloc web.

42. Comunicar-nos no havia estat mai tan fàcil. Vivim l'era del gran
desenvolupament de les relacions. Les persones que abans eren
molt lluny, ara són ben a la vora gràcies al desenvolupament de les
tecnologies de la comunicació.
Les xarxes socials ens permeten de manera fàcil i econòmica
compartir opinions, notícies i tota mena de continguts. Podem
interactuar i crear comunitats sobre interessos similars.
Aquestes xarxes milloren la nostra comunicació, la col·laboració i
fins i tot ens resulten una eina excel·lent d'aprenentatge i de
construcció del coneixement.

43. Com tantes altres tecnologies, la informàtica i Internet comporten
una sèrie de riscos i problemes potencials. Es fa imprescindible
controlar determinats usos i continguts en aquestes xarxes
socials.
Utilitzar les xarxes socials com a espai per a la comunicació
multimèdia i la socialització requereix una preparació adequada.
Ser competent a aquest nivell obliga a reflexionar i a ser conscient
de la importància de la privacitat a les xarxes. Les principals
crítiques a la xarxes socials acostumen a centrar-se en la manca de
privacitat que pateixen milions d'usuaris.
Desgraciadament, són habituals les formes de maltractament,
violència i discriminació a les xarxes. Tots hem sentit casos de
l'anomenat ciberbullying. Exposar les nostres opinions, els nostres
sentiments o la nostra imatge pot comportar-nos problemes.

44. L'addicció a l'ús d'aquestes xarxes genera alteracions cerebrals
equiparables a les que provoquen les drogues o l'alcohol. La
nomofòbia és la por incontrolable de sortir de casa sense el telèfon
mòbil. Un nombre considerable d'adolescents afirmen que no
podrien viure sense navegar.
Moltes persones mantenen que és millor conèixer gent per mitjà
de les xarxes virtuals que no pas personalment. En canvi,
paradoxalment, reconeixen que elles mateixes no mostren a la
xarxa la seva personalitat tal com realment és. Amb tot, els
estudis reflecteixen un grau elevat de credibilitat de les
informacions socials entre els usuaris de la comunicació virtual.