Material de Fonaments de les arts

1. EL POSTIMPRESSIONISME
finals sXIX principis del sXX

2. EL POSTIMPRESSIONISME
Continuació de l’Impressionisme, tot i que hi ha un rebuig a les seves limitacions
A França també. El nom li donà el crític britànic Fry arrel d’una exposició del
1910”
• Temes sobre la vida real, amb més emocions.
• No formen un grup com els impressionistes
• Experimenten tècnicament amb l’aplicació pictòrica: el puntillisme
• Molt important la teoria del color.
• Visió més personal de l’artista.
• Més interès que en els impressionistes pel dibuix i les formes.
• Dins el puntillisme/divisionisme en destacaran Seurat i Signac.
ANTECEDENTS DE LES PRIMERES AVANTGUARDES
VAN GOGH.
Nit estelada, 1874
PAUL CÉZANNE.
Muntanya de santa Victòria
TOULOUSE LAUTRREC.
La Goulue, 1867
PAUL GAUGUIN.
Dones de tahití a la platja, 1891

3. VAN GOGH. Iris, 1889
Vincent van Gogh
1853-1890
Gerro amb dotze
Girasols,1888
El dormitori de Van Gohg a Arle, 1888
Autoretrat, 1889

4. Irises (Ogata Korin),Segle XVIII
Gerro amb lliris, Van Gogh 1889

5. Cartes a Theo
La primera carta que Vincent Van Gogh va escriure al seu germà menor Theo
està datada a l'agost de 1872, l'última al juliol de 1890. En els divuit
anys que les separen Vincent va escriure almenys nou-centes missives -
gairebé unes tres al mes- encara que la freqüència va variar bastant.
L'extensió és encara més important que el seu nombre, a mesura que la
correspondència augmentava creixia també el volum de cadascuna, amb
freqüència vuit fulles i fins i tot més.
JO CONSERVO DE LA NATURA UN CERT ORDRE DE SUCCESSIÓ I UNA
CERTA PRECISIÓ EN LA UBICACIÓ DELS TONS [...] M'INTERESSA
MENYS QUE EL MEU COLOR SIGUI PRECISAMENT IDÈNTIC, AL PEU DE LA
LLETRA, DES DEL MOMENT QUE APAREIX BELLO SOBRE MI TELA, TAN
BELLO COM A LA VIDA.. Autonomia del color
«Des del meu malaltia escriu en 1889- m'assalta en els camps una
sensació tan terrible de soledat que no em decideixo a sortir [...].
Només davant del cavallet, pintant, sento una mica de vida ».
«El somiador cau algunes vegades en un pou, però després diuen que
s'eleva».
Vincent van Gogh va escriure la última carta al seu germà Theo el
diumenge 27 de juliol de 1890. No la va acabar, sinó que la va
ficar a la butxaca, va sortir als camps de blat que envoltaven
Auvers armat amb un revòlver i es va disparar al pit

6. Muntanya de santa Victòria, 1895
PAUL CÉZANNE
1839-1906
Els jugadors de cartes, 1895
El gerro blau, 1887

9. No es tracta de pintar la vida, es tracta de fer viva la
pintura.» « Peinture n'est pas la vie, la vie est de faire
de la peinture. »
«El dibuix i el color no són diferents, a mesura que es
pinta es va dibuixant. » / « Dessin et la couleur ne
sont pas différents, que vous dessinez est peint. »
«Els impressionistes volien reproduir les seves sensacions;
¡Jo no !.» / « Les impressionnistes voulaient
reproduire leurs sentiments; Je ne sais pas!. »

10. HENRI de TOULOUSE-LAUTREC
1864-1901
Rue des Moulins,
1894
'La compañía de Mademoiselle Eglantine' (1896)
Dansa àrab,1894

11. Les obres que Toulouse-Lautrec realitza sobre Fuller mostren,
valent-se d'una línia molt fluida, les movedisses espirals al
voltant de la figura de la ballarina, l'esforç es trasllueix en
l'arc de tensió del seu cos des dels peus al cap. Els traços
verticals que dóna feina eleven davant dels nostres ulls aquesta
síntesi sinuosa, efímera i absoluta entre el moviment i la llum
que produeix el seu ball tan característic. Al seu torn, les
litografies posteriors a aquests estudis previs aconsegueixen
enriquir aquesta visió mitjançant l'ús savi del color: el pintor
decideix retratar-la en fases successives amb una gamma de colors
canviants, realçant fins i tot algunes proves a mà amb pols d’or.
Loïe Fuller en el Folies Bergère (1893) La rueda (1893)

12. Visió després del sermó, 1888
PAUL GAUGUIN
1848-1903
Pits ab flors roges, 1899
Arearea o el gos vermell, 1892

13. Dones de Tahití, o Dones de Tahití a la platja, 1891

14. GEORGES SEURAT. Bathers at Asnières ,1884.
PAUL SIGNAC. Dones al pou,1892.
Puntillisme