1. 2.3. L'evolució biològica
Teories fixistes i creacionistes:
Déu va crear les espècies, que
s'han mantingut immutables al
llarg del temps.
vs
Teories evolucionistes: les
espècies poden canviar i
transformar-se en noves
espècies.
Quines es poden provar científicament?
2. Fixisme
Georges Cuvier va proposar a
principis del s.XIX la teoria del
catastrofisme: en el passat
havien existit espècies diferents
de les actuals, que no havien
variat al llarg del temps, que van
extingir-se degut a catàstrofes
naturals. Posteriorment, es van
crear noves espècies, també
immutables.
3. Evolucionisme
Hi ha diverses teories evolucionistes:
- Lamarckisme
- Darwinisme
- Teoria sintètica de l'evolució
- Teoria de l'equilibri puntuat
5. Teoria lamarckista (1809):
1. Els organismes mostren una tendència cap a la
complexitat.
2. La funció crea l'òrgan: els organismes
s'adapten al medi modificant els seus òrgans o
fent-ne aparèixer de nous si hi ha la necessitat.
Si un òrgan no s'usà, acabarà desapareixent
(llei de l'ús i el desús).
3. Els caràcters adquirits són heretats per la
descendència.
13. Amb 22 anys, Charles Darwin va
viatjar durant 5 anys en el Beagle
al voltant del món, i va realitzar
nombroses observacions a partir
de les quals va elaborar la seva
teoria de l'evolució.
No la va publicar fins que el 1858 va
rebre una carta del naturalista
Alfred Wallace, que amb les seves
investigacions havia arribat a les
mateixes conclusions que Darwin.
El 1859 Darwin publicà la seva teoria
en L'origen de les espècies.
Alfred Wallace
14. Teoria darwinista (1859):
1. Lluita per la supervivència: els recursos són
limitats i neixen més individus dels que poden
sobreviure, i lluiten per la supervivència.
2. Variabilitat entre els individus d'una mateixa
espècie: els individus que neixen són diferent entre
sí (en tamany, color, etc...)
3. Selecció natural dels individus més ben
adaptats al medi: els individus que tenen una
variació avantatjosa sobreviuen i es reprodueixen
més, mentre que els que tenen una variació
desavantatjosa moren i/o no es reprodueixen.
16. Exemple: Evolució de Biston betularia a Manchester,
abans i després de la Revolució industrial
17. 2.6. Proves de l’evolució
Ornitorinc: té característiques de rèptil i de mamífer.
Proves taxonòmiques: els éssers vius es
classifiquen segons la semblança, la qual es
deu a l'existència d'un avantpassat comú.
18. Proves biogeogràfiques
Basades en la distribució geogràfica de les espècies:
els organismes que viuen en la mateixa àrea
evolucionen de manera similar, però les poblacions
que queden aïllades evolucionen de manera diferent.
20. Evolució dels cavalls:
Els fòssils permeten
establir les relacions de
parentiu entre les
diferents espècies.
21. Proves anatòmiques:
Es basen en l'estudi comparat de les estructures
corporals per establir relacions de parentiu.
Òrgans homòlegs: tenen la mateixa estructura interna però
funcions diferents. Indiquen un avantpassat comú. Les estructures
s'han adaptat en funció del medi.
22. Òrgans anàlegs: Tenen la mateixa funció, però un origen diferent.
NO indiquen relació de parentiu.
23.
24. Òrgans vestigials: Són òrgans que han perdut la seva funció al
llarg de l'evolució, però en les espècies predecessores tenien
una funció important.
Extremitats de la serp
Extremitats inferiors
de la balena
25. Proves embriològiques
Es basen en les
semblances en les
primeres etapes del
desenvolupament
embrionari. Com més
emparentades són dues
espècies, més semblants
són els embrions durant
les primeres fases de
desenvolupament.
27. Com més emparentades estiguin dues
espècies, més semblances genètiques tindran.
Proves genètiques
28. 2.7. Neodarwinisme o Teoria
sintèticade l’evolució
Afegeix a la teoria darwinista els coneixements sobre
genètica i dinàmica de poblacions.
1. La variabilitat entre els individus es deu a les
mutacions genètiques i la recombinació durant la
reproducció sexual.
2. La selecció natural actua sobre les poblacions, fent
que alguns al·lels siguin més freqüents que altres.
3. L’evolució es produeix de manera gradual.
4. Perquè una població esdevingui una espècie diferent,
cal que estigui aïllada reproductivament.
30. Especiació per aïllament:
L’especiació és el procés de formació d’una nova espècie
a partir d’una altra ja existent.
Dos individus són d’espècies diferents quan no poden
reproduïr-se entre sí ni tenir descendència fèrtil.
Per a que una població esdevingui una nova espècie
diferent, cal que estigui aïllada de la resta de
poblacions de la seva espècie. Les mutacions i la
selecció natural faran que cada població evolucioni de
maneres diferents.
Aquest aïllament pot ser causat per un riu, un mar, una
muntanya o la separació dels continents, etc.
32. 2.8. Equilibri puntuat
Les noves espècies apareixen tot seguit després d'una
bifurcació de la línia evolutiva.
Les noves espècies es desenvolupen ràpidament.
A l'origen de la nova espècie hi ha una petita subpoblació
de la forma ancestral.
La nova espècie s'origina en una part petitíssima de
l'àmbit de distribució geogràfica de l'espècie ancestral,
en una àrea aïllada a la perifèria d'aquest àmbit.
