Global Marine Service provides 24/7 support for electrical and automation systems and diesel engines at ports around the world. They are an official representative of Schneider Electric and provide services such as problem solving, inspections, audits, and detailed reporting for maritime vessels. Their headquarters are located in Belgium and they are led by Mike Resseler.
Global Marine Service provides 24/7 support for electrical and automation systems and diesel engine maintenance for vessels in ports around the world. They offer inspection audits, troubleshooting assistance, spare parts, and detailed reports of work performed onboard. The company is located in Brasschaat, Belgium and can be contacted through Mike Resseler by phone or LinkedIn.
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Global Marine Service provides 24/7 support for electrical and automation systems and diesel engines at ports around the world. They are an official representative of Schneider Electric and provide services such as problem solving, inspections, audits, and detailed reporting for maritime vessels. Their headquarters are located in Belgium and they are led by Mike Resseler.
Global Marine Service provides 24/7 support for electrical and automation systems and diesel engine maintenance for vessels in ports around the world. They offer inspection audits, troubleshooting assistance, spare parts, and detailed reports of work performed onboard. The company is located in Brasschaat, Belgium and can be contacted through Mike Resseler by phone or LinkedIn.
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Conferència del Professor Pere Ibern, Barcelona Gadruate School of Economics CRES-UPF, presentada a la jornada de treball del Fòrum de la Professió Mèdica del COMB.
Albert Alonso, president de la International Foundation for Integrated Care. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
Arnau valls - Sesión técnica UOC Forum CIS
El Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) puso en marcha en 2010 la iniciativa “Hospital Líquido (H2.0)” para prestar servicios y ofrecer contenidos a pacientes y familias a través de plataformas digitales: online care, telemedicina, portal del paciente, redes sociales, comunidades online, apps móviles, etc.
En 2015, el HSJD se plantea avanzar para consolidarse como el hospital pediátrico de referencia en la utilización de tecnologías orientadas a proveer servicios directamente a pacientes y familias.
Oscar solans - Sesión técnica UOC Forum CIS
Beneficis pels ciutadans
•Compromís amb la cura de la seva salut, que li permet major autonomia i comoditat
•Prevenció i monitoratge
•Reconeix LMS com a principal font d’informació de salut
•Interacció amb professionals sanitaris a distància
Beneficis pels proveïdors i els professionals de Salut
•Reducció d'errors i proves redundants
•Visió única dels serveis sanitaris
•Permet contacte no presencial
•Compartir informació millora la qualitat dels serveis de salut
Beneficis per l’Administració
•Un ús millor i més eficient dels recursos sanitaris
•La reducció de costos com a conseqüència de la prevenció dels ciutadans i un major compromís en la cura de la seva salut
•Garantia de transparència
•Les tecnologies ajuden a la personalització dels serveis de salut
More Related Content
Similar to El Pacient col·laborant en la gestió de la pròpia salut
Conferència del Professor Pere Ibern, Barcelona Gadruate School of Economics CRES-UPF, presentada a la jornada de treball del Fòrum de la Professió Mèdica del COMB.
Albert Alonso, president de la International Foundation for Integrated Care. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
Similar to El Pacient col·laborant en la gestió de la pròpia salut (20)
Arnau valls - Sesión técnica UOC Forum CIS
El Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) puso en marcha en 2010 la iniciativa “Hospital Líquido (H2.0)” para prestar servicios y ofrecer contenidos a pacientes y familias a través de plataformas digitales: online care, telemedicina, portal del paciente, redes sociales, comunidades online, apps móviles, etc.
En 2015, el HSJD se plantea avanzar para consolidarse como el hospital pediátrico de referencia en la utilización de tecnologías orientadas a proveer servicios directamente a pacientes y familias.
Oscar solans - Sesión técnica UOC Forum CIS
Beneficis pels ciutadans
•Compromís amb la cura de la seva salut, que li permet major autonomia i comoditat
•Prevenció i monitoratge
•Reconeix LMS com a principal font d’informació de salut
•Interacció amb professionals sanitaris a distància
Beneficis pels proveïdors i els professionals de Salut
•Reducció d'errors i proves redundants
•Visió única dels serveis sanitaris
•Permet contacte no presencial
•Compartir informació millora la qualitat dels serveis de salut
Beneficis per l’Administració
•Un ús millor i més eficient dels recursos sanitaris
•La reducció de costos com a conseqüència de la prevenció dels ciutadans i un major compromís en la cura de la seva salut
•Garantia de transparència
•Les tecnologies ajuden a la personalització dels serveis de salut
Joan rodón sesión técnica uoc-forum cis
helsenorge.no:
- Mapeo de los servicios/sistemas ya existentes (nacional, regional, proveedor)
- Ofrecer al ciudadano acceso unificado a información de alta de ingreso, informes de urgencias, diagnósticos, derivaciones, informes de pruebas de laboratorio, radiología, etc.
Este documento describe el sistema de Registros Personales de Salud implementado en el Hospital Universitario Quirón Dexeus. El sistema tiene como objetivos empoderar al paciente dándole acceso a su información médica de forma ubicua y segura, mejorar la adherencia a tratamientos, y reducir costes. Las funcionalidades incluyen ver el perfil, carpeta de salud con documentos médicos, solicitar citas y documentos, ver el equipo médico, y nuevas funcionalidades como integración con videoconferencia. Los pacientes opinan positivamente sobre la
Josep vilalta - sesión técnica uoc forum cis
Interoperabilidad transversal DACS + Blue Button
Capacidad para decidir con quién comparte su información.
Dr Frederic Llordachs - Responsable d’ eHealth
Cada cop hi ha més evidència que facilitant que el ciutadà es responsabilitzi (EMPODERANT) del seu estat de salut i del maneig de la seva salut es milloren els resultats tant des d’un punt de vista social, clínic i econòmic.
Este documento describe el caso de Vicente, un hombre de 84 años con enfermedad pulmonar obstructiva crónica e insuficiencia renal leve que fue enviado al hospital por disnea progresiva. Se le diagnosticó una estenosis aórtica severa mediante ecocardiograma. Debido a su edad avanzada y comorbilidades, presentaba un alto riesgo quirúrgico. Sin embargo, rechazó someterse a una intervención de válvula aórtica transcatéter debido a que es el principal cuidador de su esposa, que
Este documento discute la necesidad de sistemas de información que apoyen el flujo de atención en SARquavitae. Actualmente, SARquavitae atiende a más de 10,000 personas en 56 centros residenciales y ha experimentado un aumento significativo en la actividad asistencial entre 2010-2014. Se propone un sistema de información multidisciplinar que registre todo el proceso de atención y permita la coordinación entre profesionales. También se propone un sistema de información integrado que conecte todos los niveles de atención que SARquav
Miguel Ángel Mayer - Research Programme on Biomedical Informatics (GRIB) de l’IMIM-UPF: La reutilització de la informació clínica per la recerca biomèdica
El documento describe la plataforma Phemium de servicios personalizados de telemedicina. Phemium ofrece una variedad de herramientas para la interacción entre pacientes y proveedores, así como la personalización de procesos clínicos y modelos de negocio según cada proyecto. La plataforma también permite la integración con dispositivos médicos, aplicaciones clínicas y geolocalización para brindar múltiples escenarios de telemedicina de manera única para cada cliente.
El documento describe la evolución del sistema de información de servicios sociales en Cataluña hacia un modelo más integrado centrado en el ciudadano. Se detalla el estado actual del sistema y su visión a corto y medio plazo, con el objetivo de mejorar los procesos de atención, implementar la interoperabilidad con otros sistemas y gestionar la información de forma más efectiva.
La telemonitorización es un instrumento de atención sociosanitaria que permite el monitoreo remoto de pacientes. Ofrece beneficios como mayor autocuidado, prevención, disminución de la frecuentación en atención primaria y de la estancia hospitalaria, y disminución de reingresos y desplazamientos. Aunque es una realidad constatada sus beneficios, el mercado de la telemonitorización aún es inmaduro y lento debido a resistencias al cambio.
El passat 10 de febrer de 2015 va tenir lloc la Jornada: Traslladar l'aportació de valor de les TIC als estats econòmics de les organitzacions sanitàries. Els pressupostos TIC i el reflex econòmic dels intangibles. Presentació de la jornada realitzada per Rafael Lledó, Director general Hospital de Granollers
Col·legi d’Economistes de la Salut - OSI i Fòrum CIS
El Pacient col·laborant en la gestió de la pròpia salut
1. El Pacient col·laborant en la gestió de la pròpia salut.
Albert Alonso (aalonso@clinic.ub.es).
8 de març de 2012
Si no vaig errat, va ser arran de la lectura de l’article d’Eysenbach i Diepgen del 2001 [1], quan
per primer cop vaig interioritzar la importància real i futura d’incorporar el pacients en la gestió
de la seva salut. Recordo especialment, i ha estat grat revisar de nou l’article, una de les figures
que sortia en el mateix i que, al meu entendre, traduïa tot un canvi de paradigma. És aquesta:
Penso que encara il·lustra força bé la situació: una accessibilitat del pacient al coneixement
mèdic en condicions pràcticament d’igualtat amb els professionals sanitaris i que venia a trencar
aquella característica dels metges que ens era més pròpia: ser els interlocutors privilegiats amb
el pacient per entendre el que li passava en funció dels coneixements que teníem. Això tenia una
capacitat transformadora del pacient –i del seu entorn- que així esdevenia un actor en potència.
Els autors de l’article anticipaven l’aparició d’un consumidor de serveis de eSalut, que podia i
volia ser part activa de la gestió de la seva malaltia.
Ha passat gairebé una generació i potser el balanç és una mica desigual tot i que la direcció és la
que els autors deien. Atrapats en la crisi actual i en la cerca de solucions que ens permetin tirar
endavant, anem a la cerca de pacients intel·ligents [2], el pacient que ajuda a pacients (Pacient
expert de l’ICS o bé del NHS anglès). De fet, darrerament es parla del pacient com a
coproductor de salut (i de benestar social –no oblidem aquesta peça!-) i sembla que aquest és un
camí que aporta beneficis importants: Un estudi anglès recent ha revisat diferents intervencions
on els pacients –gent gran- són cogestors actius i ha trobat millores entre el 3 i 12 % pel que fa a
qualitat de vida (HRQL) i una reducció del 47% d’estades hospitalàries [3].
Per tant, sembla que funciona. Però aleshores, per què sembla que encara ens cal parlar de com
fer-ho? És aquesta la nostra realitat?
Potser aquest podria ser el punt d’inici per a aquest debat. Fins a quin punt estem realment
incorporant al pacient en la gestió de la seva salut? Podem fer un petit mapa d’on som i que ens
cal?
Bon debat!
2. Referències
[1] Eysenbach, G. and T. L. Diepgen. "The role of e-health and consumer health informatics for
evidence-based patient choice in the 21st century." Clin.Dermatol. 19.1 (2001): 11-17.
[2] http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/15-ciencia/513718-nomes-sortirem-de-
la-crisi-sanitaria-amb-intelmligencia.html
[3] Windle, K., Wagland, R., Forder, J., D’Amico, F., Janssen D and Wistow, G. (2009)
National evaluation of partnerships for older people projects: final report Personal Social
Services Research Unit, University of Kent, Canterbury.