Treball amb suport

Treball amb Suport en
Trastorns Mentals Severs
Projecte en un Centre d’Inserció Laboral
del Baix Llobregat

Gener 2009

Remedios Martín García

LA RECOMPENSA DEL TRABAJO BIEN HECHO ES LA
OPORTUNIDAD DE HACER MÁS TRABAJO BIEN HECHO.

Jonas Edward Salk (1914-1995) Médico y epidemiólogo estadounidense

EL TRABAJO AYUDA SIEMPRE, PUESTO QUE
TRABAJAR NO ES REALIZAR LO QUE UNO
IMAGINABA, SINO DESCUBRIR LO QUE UNO TIENE
DENTRO.

Boris Leonídovich Pasternak (1890-1960) Poeta y autor ruso.

SIEMPRE QUE TE PREGUNTEN SI PUEDES HACER UN
TRABAJO, CONTESTA QUE SÍ Y PONTE ENSEGUIDA A
APRENDER COMO SE HACE

Franklin Delano Roosevelt (1882-1945) Político estadounidense.

¡TRABAJA! SI NO LO NECESITAS PARA ALIMENTARTE,
LO NECESITAS COMO MEDICINA.

William Penn (1644-1718) Religioso británico.

SI TE DIGNAS GUARDARME A TU LADO EN EL
CAMINO DEL PELIGRO Y DE LA OSADIA, SI ME
PERMITES QUE COMPARTA CONTIGO LOS GRANDES
DEBERES DE TU VIDA, CONOCERÁS MI VERDADERO
SER.

Rabindranath Tagore (1861-1941) Filósofo y escritor indio.

Remedios Martin Garcia Pàgina 2

CONTINGUT

INTRODUCCIÓ. ....................................................................................................................................................... 4

DIAGNÓSTIC............................................................................................................................................................ 6

TMS LIMITACIONS i CAPACITATS ............................................................................................................ 6

UNA NORMATIVA PER LA JUSTÍCIA ...................................................................................................... 10

BAIX LLOBREGAT UNA TERRA DE FEINA........................................................................................... 16

La necessitat d’un servei de treball amb suport per TMS al Baix Llobregat ......................... 19

DEFINICIÓ DEL PROJECTE.............................................................................................................................. 21

TÍTOL .................................................................................................................................................................. 21

FUNDAMENTACIÓ ......................................................................................................................................... 21

PLANIFICACIÓ ...................................................................................................................................................... 23

EL PROCÈS DE TREBALL AMB SUPORT ............................................................................................... 23

CENTRE D’INSERCIÓ LABORAL D’ESPLUGUES................................................................................. 26

PROGRAMA DEL TREBALL AMB SUPORT ........................................................................................... 27

APLICACIÓ ............................................................................................................................................................. 30

OBJECTIUS. ....................................................................................................................................................... 30

PROCESSOS CLAUS D’INSERCIÓ LABORAL......................................................................................... 31

DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA ............................................................................................... 38

AVALUACIÓ ........................................................................................................................................................... 49

INDICADORS DE AVALUACIÓ. .................................................................................................................. 49

CONCLUSIONS ...................................................................................................................................................... 50

Bibliografía ............................................................................................................................................................ 53

ANNEXOS................................................................................................................................................................ 56


TREBALL AMB SUPORT PER PERSONES
AMB TRASTORNS MENTALS SEVERS

INTRODUCCIÓ.

Quan portes temps treballant al món de la Salut Mental neix una inquietud per anar més
enllà de la xarxa hospitalària i clínica, i et planteges com poder ajudar a integrar o
reincorporar-se a la vida social activa a les persones diagnosticades d’ algun tipus de
patologia mental. Cada vegada hi ha més interès en el camp de l’atenció comunitària en
relació al món laboral i s’han de contemplar tots els àmbits d’intervenció possibles. Les
actuacions adreçades a la inserció laboral de les persones amb TMS és un dels eixos
centrals per aconseguir l’èxit del procés de rehabilitació.

Des de sempre el treball és una activitat important en la realitat de l’home, ja que aquest es
desenvolupa i creix com a persona gràcies a aquesta activitat laboral. L’home es configura
prenent contacte o relació amb els altres, el treball ens fa sentir realitzats i essent part
d’aquesta societat, ens dóna autonomia personal i econòmica. Alguns autors fan
referència a l’ importància del món laboral .

“El trabajo es un ingrediente esencial de la vida normal y
saludable en nuestra cultura. La gente sufre si está privada de él.”1

Les persones que pateixen algun trastorn mental presenten més dificultats per exercir un
dret fonamental de l’esser humà.

“Durante la enfermedad la sociedad excusa temporalmente de la
obligación de trabajar a las personas enfermas. Este elemento del
“rol de enfermo” es enteramente apropiado para pacientes
durante un corto período de tiempo o en enfermedades totalmente
recuperables; pero no es tan apropiado para enfermedades
crónicas o disfunciones permanentes. Entonces lo que comenzó
como una exención humana y sensible se convierte en una
deprivación desmoralizadora” 2

La xarxa sanitària cobreix una part d’aquestes necessitats de les persones amb problemes
de salut mental, però és necessari incidir en tota la seva globalitat, i és en aquest punt on

1 (Hewitt, 1949)

2(Roger 1990)


manquen serveis i la mateixa societat ha de millorar per contemplar tots els àmbits
d’intervenció possibles. Les actuacions transversals, les intervencions
interdepartamentals i els dispositius assistencials integrats són essencials per atendre
amb continuïtat les necessitats de les persones amb Trastorns Mentals Severs.

Es perfila un petit desenvolupament en el camp de l’atenció comunitària a les persones
amb patologia mental aquest darrers anys, tant als Estats Units com a Europa amb creació
de noves iniciatives i un creixent augment d’investigacions que aporten nous
coneixements en aquest camp d’intervenció i poc a poc es va incorporant al nostre país.

La inserció laboral en col·lectius amb trastorns mentals té un inici molt recent a Catalunya.
Als anys 90 hi van començar a funcionar alguns projectes dedicats a la inserció laboral de
persones amb trastorn mental. Aquests serveis ofereixen tan eines per la inserció laboral
com cursos de formació.

Aquest Projecte consisteixen en la implantació d’un Programa de Treball amb Suport per
persones diagnosticades de Trastorns Mentals Greus o Severs ubicat dintre d’un servei
existent d’inserció Laboral en Esplugues del Llobregat, que porta en funcionament i
treballant en l’àmbit de l’ inserció laboral per al col·lectiu de Malalts Mentals des de l’any
2002.

Estarà situat a la comarca del “Baix Llobregat” a la Zona Centre, que comprèn les
poblacions de: Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just
Desvern.

El projecte parteix de fer una aproximació al món del col·lectiu de Salut Mental tenint en
compte:

• Situació a nivell legal.

• Característiques del col·lectiu propi, “persones diagnosticades de Trastorns
Mentals Severs o Greus”.

• Opcions de tipus de feines o serveis per persones amb discapacitat.

• Programa i activitats necessàries per un Suport a l’usuari que faci possible una
millora a d’inserció laboral, que es pugui mantenir el major temps i en les millors
condicions dintre d’un joc de treball.

• Crec que poder utilitzar els recursos que ens dóna la societat
(lleis,normatives,serveis...) i apropar aquesta realitat a la comunitat ens ajudarà a
tots a conviure millor.


DIAGNÒSTIC

Per poder tenir més clar la situació del col·lectiu específic al que ens referim en aquest
projecte parlarem dels aspectes més propis i que estarien en diferents Àrees com són
la “Patologia”, “ Normativa” i en relació al “lloc Geogràfic” d’incidència per poder
valorar millor la realitat de tot el conjunt de variables.

TMS LIMITACIONS I CAPACITATS

Hem de partir de la base que ens uneix a tots els éssers humans i que té el seu cos en una
entitat a nivell mundial;L’Organització Mundial de la Salut(OMS) ens dóna una definició en
relació a cas Psiquiàtric:

“Tot trastorn manifest de les funcions mentals, que sigui prou
específic de del punt de vista clínic perquè pugui ser identificat
com específic amb seguretat, referint-lo a un patró clarament
definit, i prou greu com perquè origini una pèrdua de la capacitat
professional o d’adaptació social en un grau tal que determina una
absència del treball o l’aplicació de mesures judicials i socials” 3

Aquesta definició ja ens dóna eines en relació a la importància que té el treball dins de la
malaltia mental.
4
Segons un estudi sobre la prevalença de malalties mentals a Catalunya situava aquesta al
voltan del 17,5% a la població més gran de 14 anys.

A nivell legal ens trobem amb diferents lleis, decrets i normes que ens ajuden a mesurar i a
donar qualitat per una millor inserció de aquest col·lectiu.

En el Reial Decret 1971/1999 es fa referència a la classificació dels diferents graus de
discapacitat a partir de la població global i en el seu redactat es basa en tres aspectes per
la valoració de les discapacitats, un de els és “la disminució de la capacitat laboral”.

Repercussió del trastorn en la seva activitat laboral vindrà donada per:

a) El dèficit en el manteniment de la concentració, la continuïtat i el ritme en
l'execució de tasques.

3 (OMS 2006)

4 (Rajmil, y otros, 1998)


b) La deterioració o descompensació en l'activitat laboral a causa del fracàs en
adaptar-se a circumstancies estressants, entenent com a tals la presa de decisions,
el planificar i finalitzar a temps els treballs, la interacció amb caps i companys, etc
(Salvador Carulla, Rodriguez Vazquez y Guillen Gestoso 1996). Es tindrà igualment
en compte la capacitat del subjecte per a adaptar-se a les diferents possibilitats
que el treball adaptat presenta: Centres Especials d'Ocupació i Centres
Ocupacionals, tenint en compte que el que es valora és la capacitat de l'individu, no
l'existència de recursos laborals, d'un o altre tipus, que seran valorats, si s’escau, a
través del Barem de Factors Socials. També es ponderarà que la relació entre
valoració i possible correspondència amb una prestació econòmica sigui positiva
en la rehabilitació terapèutica de l'individu, tendint a evitar una valoració que
afavoreixi la concessió de prestació econòmica en els casos que existeixin
possibilitats de caràcter laboral, deixant aquella només per als casos que el
Trastorn Mental interfereixi amb qualsevol tipus d'activitat productiva.

Existeixen uns criteris de valoració que té en compte els criteris específics:

Classe I (0%)

Presenta sistematologia psicopatològica aïllada, que no suposa disminució alguna de la
seva capacitat funcional.

Classe II: discapacitat lleu (1 - 29%) (a+b+c)

a) La capacitat per a portar a terme una vida autònoma està conservada o lleument
disminuïda, d'acord al desitjable per a la persona de la seva edat i condició, excepte en
períodes retallats de crisis o descompensació.

b) Pot mantenir una activitat laboral normalitzada i productiva excepte en els períodes
d'important augment de l'estrès psicosocial o descompensació, durant els quals pot ser
necessari un temps de repòs laboral al costat d'una intervenció terapèutica adequada.

c) Complir els criteris diagnòstics requerits, sense que existeixin símptomes que
excedeixin els mateixos

Classe III: discapacitat moderada (30 - 59%) (a+b+c)

a) Restricció moderada en les activitats de la vida quotidiana (la qual inclou els contactes
socials) i en la capacitat per a ocupar un treball remunerat en el mercat laboral. La
medicació i/o el tractament són necessaris de forma habitual. Si a pesar d'això persisteix la
simptomatologia clínicament evident: - que interfereix notablement en les activitats del
pacient: tendència a l'extrem superior de d’interval. - que no interfereix notablement en
les activitats del pacient: tendència a l'extrem inferior d’interval.

b) Les dificultats i símptomes poden aguditzar-se en períodes de crisis o descompensació.
Fora dels períodes de crisis: - L'individu només pot realitzar tasques ocupacions amb
supervisió mínima en centres ocupacionals (tendència a l'extrem superior d’interval) - La
persona és capaç de desenvolupar una activitat laboral normalitzada en un lloc de treball
adaptat o en un centre especial d'ocupació (tendència a l'extrem inferior d’interval).

c) Presenta alguns símptomes que excedeixen els criteris diagnòstics requerits, situant-se
la repercussió funcional dels mateixos entre lleu i greu


Classe IV: discapacitat greu (60 - 74%) (a+b+c)

a) Greu restricció de les activitats de la vida quotidiana. Precisa supervisió intermitent en
ambients protegits i total fora d'ells.

b) Greu disminució de la seva capacitat laboral, posada de manifest per deficiències
importants en la capacitat per a mantenir la concentració, continuïtat i ritme en l'execució
de les tasques i repetits episodis de deterioració o descompensació associats a les
activitats laborals, com a conseqüència del procés en adaptar-se a circumstàncies
estressants. No pot mantenir una activitat laboral normalitzada. Pot accedir a centres i/o
activitats ocupacionals, encara que fins i tot amb supervisió el rendiment sol ser pobre o
irregular.

c) Es constaten tots o gairebé tots els símptomes que excedeixen els criteris requerits per
al diagnòstic, o algun d'ells són especialment greu.

Classe V: discapacitat molt greu (75%)

a) Repercussió invalidant de la malaltia o trastorn sobre l'individu, manifestat per
incapacitat per a cuidar de si mateix ni tan sols en les activitats bàsiques de la vida
quotidiana. Per això, necessiten d'una altra o altres persones de forma constant.

b) No existeixen possibilitats de realitzar treball algun, ni encara en centres ocupacionals
supervisats, encara que pot integrar-se en centres d'activitat que promoguin, si escau, el
pas al centre ocupacional.

c) Es constaten tots els símptomes que excedeixin els criteris requerits per al diagnòstic, o
alguns d'ells són extremadament greus.

La majoria de discapacitats en Salut Mental es donen em el grup dels Trastorns Mentals
Severs (TMS) 5.

El terme TMS més consensuat va ser el que va emetre l’Institut Nacional de Salut Mental
de EEUU en 1987 (NIMH,1987), i que inclou tres dimensions:

1. Diagnòstic; Inclou trastorns psicòtics i alguns trastorns de la personalitat. El
criteri diagnòstic inclou principalment les persones que pateixen algun tipus de
psicosis funcional(no orgànica), que a la classificació CIE-10 inclou els següents
diagnòstics:Trastorns esquizofrènics, Depressió major recurrent, Trastorn bipolar
maníac, Trastorn bipolar depressiu, Trastorn bipolar mixt, Paranoia,Agarofòbia
greu, Trastorn obsessiu compulsiu, Trastorn Límit de la Personalitat, Personalitat
Esquizotípica.

2. Durada de la malaltia i del tractament; El criteri de durada del trastorn
intenta discriminar al grup de persones que presenten trastorns de duració
prolongada i descartar els casos que, encara que hi presentin símptomes o
diagnòstics de gravetat, si tenen temps curts de evolució i perd tant un pronòstic

5(Comite de Entidades representantes de Personas con Discapacidad de Aragón(CERMI-Aragón)
2006)


encara no molt clar. El criteri utilitzat és un període de dos anys de durada de
tractament i no de la malaltia ja que és freqüent que existeixi un període premorbit
o inclús simptomatologia activa sense tractar-hi difícil de delimitar en el temps.

3. Presencia de Discapacitat; esta determinada per la presencia de una disfunció
moderada o severa del funcionament global, que es mesura a través del
GAF(Global Assesment of Functioning APA,1987), que indica una afectació de
moderada a severa del funcionament laboral, social i familiar.

El funcionament social ha demostrat ser un potent predictor de la evolució futura. Existeix
ja evidéncia acumulada al llarg de l’anterior dècada demostrant que el funcionament
promòrbit i l’ajust social desprès dels primers episodis resulten ser un dels millors
predictors de l’evolució a llarg plaç, tant pel que concerneix a les variables clíniques com a
les no clíniques 6.

Com a conseqüència, sembla necessari utilitzar paràmetres de valoració del funcionament
social que aporten informació respecte al grau de autonomia i independència de la
persona i de les seves necessitats de supervisió i suport.

Entre els instruments de valoració del Funcionament Social s’ha propulsat l’Escala de
7
Funcionament Global ,utilitzant com punts de tall la puntuació corresponent a l’afectació
lleu 8en els casos més restrictius,o el de moderat 9 que indica important severitat dels
símptomes con afectació greu en el funcionament i competència social.

En general, les persones que pateixen esquizofrènia presenten en major o menor mida
dèficit en alguna o en vàries de les següents grans àrees que es poden tenir en compte a
l’hora de valorar la severitat de la pèrdua de desempenyorament social 10:

• Autocures (falta d’higiene personal, deficient maneig del seu entorn, hàbits de la
vida no saludables, etc…)

• Autonomia(deficient maneig dels diners, falta de autonomia en el maneig del
transports, nul·la utilització de l’oci i temps lliure, dependència econòmica i mal
desempenyorament laboral.)

• Autocontrol (incapacitat del maneig de situacions destrés, falta de competència
personal, etc…)

• Relacions Interpersonals (falta de xarxa social, inadequat maneig de situacions
socials, dèficit en habilitats socials.)

6 (Perlick, y otros 1992)
7 (Global Assessment of Functioning, APA 1987)
8 Una puntuació de 70 o menys
9 Una puntuació inferior a 50
10 (Blanco y Pastor 1997)


• Oci i temps lliure (aïllament, incapacitat de manejar l’oci, incapacitat de gaudir,
falta de motivació i interès.)

• Funcionament cognitiu(dificultats d’atenció, percepció, concentració i
processament d’informació.)

Aquest conjunt de discapacitats o dificultats en el funcionament
psicosocial generen problemes per el desempenyorament
normalitzat del rols socials, i en interacció amb diferents factors i
barreres socials (estigma, rebuig social, insuficiència de recursos
d’atenció i suport social, etc. Originen un risc de desavantatge
social i marginació (aïllament social, atur, pobresa, falta de
vivenda, exclusió social.) (WHO / ILO 2000)
Crec que és necessari desenvolupar programes de suport al col·lectiu de Salut Mental ja
que és evident que presenten especials dificultats d’inserció laboral tenint en compte
diferents raons, per una banda la situació actual del mercat laboral amb manca d’ocupació,
també per les característiques pròpies d’aquest col·lectiu i per últim per la falta de
coneixement o mal concepte d’aquestes malalties, fa que de vegades es discriminin i no
tinguin igualtat de condicions i drets que la resta de persones.

Les persones amb trastorns mentals greus, es troben en els seus entorns de vida amb
factors que actuen com a barreres i que determinen les seves limitacions per la realització
d’activitats i restringeixen la seva participació en els contexts socials.

La intervenció sobre aquest factors ambientals individuals i socials, formen part d’un
procés d’accés i recuperació dels seus drets com a persones i com a ciutadans 11.

L’àmbit del treball, com a element normalitzador de la vida d’aquestes persones, el
concepte de suport adquireix una importància cabdal a l’hora d’establir i implementar les
estratègies adients que condueixen a aquest propòsit.

UNA NORMATIVA PER LA JUSTÍCIA

A nivell normatiu ens trobem en primer joc amb la Declaració dels Dret Humans de la
O.N.U. de l’any 1948 que fa referència a la persona i el treball. En el seu art.23.1. ens diu
que “tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a condicions
equitatives i satisfactòries del treball i a la protecció contra l’atur”.I en art.23.2. fa
referència a “Tota persona té dret, sense discriminació alguna, a igual salari per treball
igual”.

El art.25.1 també ens afegeix aspectes en relació els drets de les persones i el món laboral,
“Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que l’hi asseguri, així com a la seva
família, la salut i el benestar, i en especial la alimentació, el vestit, la vivenda, la assistència
mèdica i els serveis socials necessaris;tenen ací mateix dret als segurs en el cas de atur,

11 (WHO / ILO 2000)


malaltia, invalidesa, buidedat,vellesa o d’altres casos de pèrdua de els seus medis de
subsistència per circumstancies independents de la seva voluntat”

El nostre marc legal és la Constitució Espanyola que en el seu art.9.2, estableix que
correspon als poders públics promoure les condicions per a què la llibertat i la igualtat de
l’individu siguin reals i efectives, i eliminar els obstacles que impedeix o limitin la seva
plenitud. També al art.35, exposa que “tots els espanyols tenen el deure de treballar i el
dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a la
remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les seves famílies”. I al art.49,
conté un mandat als poders públics perquè duguin a terme una política d’integració de les
persones amb discapacitat psíquica, física o sensorial, i els garanteixin el poder gaudir dels
drets reconeguts en el títol I de la Carta Magna.

Al any 1979 L’Estatut D’Autònoma ens diu en el seu Preàmbul, “El poble català proclama
com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i
manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de
vida digna per a tots els qui viuen, resideixen i treballen a Catalunya.” I al art.8, fa
referència a qui correspon, “Correspon a la Generalitat, com a poder públic i en l’àmbit de
la seva competència, promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de
l’individu i dels grups en què aquest s’integra siguin reals i efectives, remoure els obstacles
que impedeixin o dificultin llur plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la
vida política, econòmica, cultural i social.”

Més tard a l’any 2006 en L’Estatut en el seu Títol I ,l’art.25.2.diu, “Les persones excloses
del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de
mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no
contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis.” I als art.40.5.
“Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats
i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les
mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar
directe.”I al art.42.2. ens diu que “Els poders públics han de vetllar per la plena integració
social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció,
especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social.”

Tots aquest aspectes legals necessiten unes reglamentacions que regulin i/o mesurin la
seva aplicació, i així millorar els seus preceptes inicials d’igualtat entre les persones.

Un gran avenç en relació a tot això va ser la llei 13/1982 D’integració social de les
persones amb minusvalidesa(LISMI),que té uns principis de Normalització o integració, de
No discriminació i Equiparació d’oportunitats (discriminació positiva).

Els seus Principis es basen en els següents punts:

• Normalització o integració:”serà finalitat primordial de la política d’ocupació … la
seva integració en el sistema ordinari de treball…” art.37.

• No discriminació:”S’entendran de nul·litat i sense efecte…les clàusules de
convenis…. Decisions que suposin discriminacions en l’ocupació en matèria de
retribucions, jornades i demés condicions de treball” art.38.2


• Equiparació d’oportunitats (discriminació positiva):”es fomentarà l’ocupació dels
treballadors minusvàlids mitjançant l’establiment d’ajudes que facilitin la seva
integració laboral”

Aquesta llei es desenvolupa amb aquest preceptes:

• Defensa que “la finalitat primordial de la política de col·locació de treballadors amb
discapacitat serà llur integració en el sistema ordinari”

• Suposa un avenç molt important en l’establiment de la normativa necessària per
garantir la igualtat de drets entre tots els ciutadans.

• L’obligatorietat de les empreses de més de 50 treballadors a tenir contractat un
2% de personal amb discapacitat i, en el cas de les administracions públiques ,fins
a un 3%.

El desenvolupament de la llei d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI) fa possible
diverses mesures d’acció positiva, es regula la inserció laboral en els Centres Especials de
Treball (CET).El Reial Decret 1368/1985 és el que regula el caràcter especial dels
minusvàlids que treballen en els C.E.T.

El Reial Decret 2273/85 és el que regula el concepte, estructura i organització del C.E.T.
així com el seu caràcter , qualificació, gestió, finançament i el seu seguiment i control.

L’Ordre 1/3/90, de la Generalitat de Catalunya, sobre els Serveis de Suport a la Integració
Laboral (SSIL), amb la intenció de contribuir positivament a la integració social dels
treballadors dels CET cap el sistema ordinari de treball. Una vegada assolida la integració,
vetllaran perquè l'activitat laboral es realitzi sense discriminacions.

Desprès d’aquestes lleis més generals es veu necessari desenvolupar diverses normes que
entenen la inserció laboral com a part fonamental d’una integració social plena i regulen
alguns aspectes concrets.

La LLEI 27/2002, de la Generalitat de Catalunya, sobre mesures legislatives per regular
les empreses d’ inserció sociolaboral, són una avenç per la millora . L’objecte d’aquesta
Llei és establir un marc legal que promogui:

a) La inserció laboral de persones en situació d’exclusió social o en greu risc
d’arribar-hi, per a aconseguir-ne la total integració social.

b) El registre, la regulació i el foment de les empreses d’inserció.

c) Destinataris de la inserció sociolaboral

d) Persones en situació d’exclusió social o en greu risc d’arribar-hi que estiguin
desocupades i que tinguin dificultats importants per a integrar-se en el mercat de
treball ordinari.


e) Persones amb disminució física, psíquica o sensorial o amb malalties mentals que
tinguin possibilitats d’inserció en el món laboral.

f) Persones destinatàries de la renda mínima d’inserció.

g) Persones que no puguin accedir a la renda mínima d’inserció, perquè no
compleixen els requisits establerts per l’article 6.1 de la Llei 10/1997, del 3 de
juliol, de la renda mínima d’inserció.

h) Joves majors de setze anys i menors de trenta provinents d’institucions de
protecció de menors.

i) Persones amb problemes de drogoaddicció o alcoholisme que es trobin en procés
de rehabilitació i reinserció social.

j) Interns de centres penitenciaris la situació dels quals els permeti accedir a una
ocupació, persones en llibertat condicional i persones descloses.

k) Persones que no puguin accedir a la renda mínima d’inserció, però que es trobin,
segons el parer dels serveis socials competents, en situació de risc d’exclusió.

l) Aturats de llarga durada més grans de quaranta-cinc anys.

La “LEY 56/2003 DE EMPLEO” ens mostra la necessitat de elaborar programes per
persones amb risc d’exclusió o integració laboral.

Art. 26.1 “El Gobierno y las comunidades autónomas adoptarán, de acuerdo con los
preceptos constitucionales y estatutarios, así como con los compromisos asumidos en el
ámbito de la Unión Europea, programas específicos destinados a fomentar el empleo de las
personas con especiales dificultades de integración en el mercado de trabajo,
especialmente jóvenes, mujeres, parados de larga duración mayores de 45 años,
discapacitados e inmigrantes, con respeto a la legislación de extranjería”.

La Llei 44/2007, sobre Empreses d’Inserció, ve a regular a nivell estatal el volum creixent
d’aquestes organitzacions. Se suma a l’Estratègia Europea de Treball (EEE) sobre lluita
contra l’exclusió social i foment de l’ocupació de les persones amb més dificultats i
encoratja implícitament a les Comunitats Autònomes que encara no han creat el seu
Registre d’Empreses d’Inserció a fer-ho per tal que les pròpies empreses hi puguin en
registrar.

També de redacció recent i àmbit geogràfic estatal, el Real Decret 870/2007, sobre Treball
amb Suport, regula la incorporació de persones amb discapacitat al mercat de treball
ordinari, mitjançant la fórmula del Treball amb Suport (TAS). Aquesta contempla la
presència temporal d’un preparador laboral que acompanya de manera individual a la
persona amb discapacitat mentre s’acaba d’adaptar al lloc de treball ordinari que
desenvolupa.

Aquest Real Decret fa una definició del concepte de Treball amb suport;- “S’entén per
treball amb suport el conjunt d’accions de orientació i acompanyament individualitzat en
el lloc de treball, fetes per preparadors laborals especialitzats, que tenen per objecte

facilitar l’adaptació social i laboral de treballadors amb discapacitat amb especials
dificultats d’inserció laboral amb empreses del mercat ordinari de treball en condicions
similars a la resta dels treballadors que desempenyorin llocs equivalents.”

• Les accions del treball amb suport es desenvoluparan en el marc de projectes de
treball amb suport, en els quals s’hauran contemplar, al menys, les següents
accions:

• Orientació, assessorament i acompanyament a la persona amb discapacitat,
elaborant per cada treballador un programa d’adaptació al lloc de treball.

• Feines d’apropament i mútua ajuda entre el treballador beneficiari del programa
de treball amb suport, el contractant i el personal de l’empresa que contracta
tasques amb el treballador amb discapacitat.

• Suport al treballador en el desenvolupament de habilitats socials i
comunitàries,per que es pugui relacionar amb l’entorn laboral en les millors
condicions.

• Formació específica del treballador amb discapacitat en les tasques inherents al
lloc de treball.

• Seguiment del treballador i avaluació del procés d’inserció en el lloc de treball.
Aquestes accions tindran per objecte la detecció de necessitats i la prevenció de
possibles amenaces o riscos, tant per el treballador com per l’empresa que l’hi
contracta, que posin en perill l’objectiu d’inserció i permanència en el lloc de
treball.

Els destinataris finals del programa de treball amb suport seran treballadors amb
discapacitat inscrits en els Serveis Públics de Feina com a demandants de treball no
ocupats, així com treballadors amb discapacitat contractats per Centres Especials de
Treball, sempre que, en ambdós casos, es trobin en algun d’aquest supòsits; - Persones
amb paràlisis cerebral, persones amb malaltia mental o persones amb discapacitat
intel·lectual amb un grau de minusvalua reconegut igual o superior al 33%. – Persones
amb discapacitat física o sensorial amb un grau de minusvalua reconegut igual o superior
a 65%.

Totes aquestes lleis i Decrets han necessitat més normes que regulin i ajudin a millorar les
dificultats d’incorporació al món laboral normalitzat a les persones amb discapacitats, per
això s’han publicat altres normes com:

El Real Decreto 2271/2004 sobre l’accés de les persones amb discapacitat a treballar a
l’Administració Pública.

El Real Decreto 290/2004 que es regulen els enclavaments laborals com mesures de
foment de l’ocupació de les persones amb discapacitat.

El Real Decreto 469/2006 que regulen les Unitats de Suport a l’Activitat Professional.

Al any 2007 es regula el programa de Treball amb suport com a mitjà per fomentar el
treball de les persones amb discapacitat en el mercat ordinari de treball i per últim el 22


de maig del 2008 s’aproven les bases reguladores per a la concessió d’ajuts i subvencions
als programes d’igualtat d’oportunitats en el treball.

El Govern de la Generalitat de Catalunya considera la igualtat d’oportunitats un eix
fonamental de la seva política per assegurar la cohesió i la justícia social. El Departament
de Treball vol donar un nou impuls a les estratègies i dispositius per facilitar la inserció
sociolaboral de totes les persones i col·lectius amb dificultats especials d’inserció en el
mercat laboral, assegurant una veritable igualtat d’oportunitats en el treball. I per aixó ha
promogut la definició de l’estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat
a Catalunya 2008-2010.

Aquesta pretén identificar els aspectes clau que dificulten la incorporació laboral de les
persones amb discapacitat i proposar les accions necessàries per facilitar, promoure i
fomentar aquesta inserció sociolaboral, tenint en compte les diferents vessants que
incideixen en la incorporació d’aquests col·lectius al mercat de treball.

Des de la vesant del departament de Salut, la Generalitat de Catalunya en el seu Pla
director de salut mental i addiccions realitzat el març del 2006 té en compte les següents
aspectes claus per una millor atenció integral a les persones amb problemes de salut
mental.

A nivell internacional i europeu hi ha unes línees a seguir:

-OMS(gener 2005) En la conferència europea de L’OMS sobre salut mental a Hèlsinki;

• Es va establir un marc d’acció global.

• Es va assolir un compromís polític ferm.

• Es va demanar a la Comissió Europea que ajudés a posar en pràctica aquest marc
d’acció, en col·laboració amb l’OMS.

UE. Llibre verd sobre salut mental: Promoció de la salut mental de la població. Cap a una
estratègia sobre salut mental a la Unió Europea. Aspectes en què s’ha de centrar
l’estratègia de la UE;

• Promoure la salut mental a tota la població.

• Fer front a la malaltia mental mitjançant la prevenció.

• Millorar la qualitat de vida de les persones afectades.

• Desenvolupar sistemes d’informació, investigació i coneixements sobre salut
mental a tota la UE.


Dintre de les actuacions del Pla director de Salut Menta i Addiccions es veu com a
principals activitats preventives i de promoció de la salut la necessitat de desenvolupar
una Guia d’activitats preventives en l’àmbit laboral. A nivell assistencial es creu necessari
potenciar la rehabilitació i la inserció comunitària.

En el Pla integral d’atenció a les persones amb problemes de salut mental es crea un model
d’integració en salut mental. Com Objectius principals té:

• Fer un enfocament biopsicosocial de l’atenció.

• Donar resposta global a les necessitats de les persones amb malaltia mental i a les
de les seves famílies.

• Implicar els diferents sectors.

• Augmentar el compromís i la cohesió dels diferents departaments de la Generalitat
en aquest àmbit.

• Promoure un instrument facilitador del desenvolupament de les línies d’acció de
futur.

BAIX LLOBREGAT UNA TERRA DE FEINA

Aquest projecte està situat a la Comarca del Baix Llobregat, que presenta unes
característiques pròpies a nivell social, econòmic i laboral. Ens troben amb una comarca
que té una població en creixement, encara que presenta diferències entre les seves zones.

En relació amb la manera en què els canvis demogràfics afecten a l’estructura de la
població,es pot veure com fruit de l’augment de la natalitat dels darrers anys, continua
creixent la població de menys de 15 anys (tant el grup de població de 0 a 4 anys com el
grup de 5 a 14 anys augmenten el seu pes percentual en relació amb l’any anterior). Per la
seva banda, el col·lectiu de més de 64 anys també creix, representant així l’any 2007 més
del 13% de la població(percentatge però inferior al del conjunt de la província o de
Catalunya). Aquest grup de més edat està format majoritàriament per dones.

La proporció de dones sobre el total de població de la comarca és del 50% (2007), tot i que
aquest percentatge augmenta fins al 56,5% en el cas de les persones de més de 64 anys i
fins al 71,6% en el cas de les persones de més de 84 anys. Això reflecteix una situació de

feminització de la vellesa. La proporció de menors de 25 anys sobre el total de població és
del 26,6% (2007). L’any anterior era del 26,8%.La proporció de menors de 15 anys és del
15,9% (2007). Aquesta proporció ha augmentat en relació amb l’any anterior (15,7%).El
percentatge de menors de 5 anys respecte al total de població és del 5,4% (2007), i ha
augmentat en relació amb l’any anterior, que era del 5,3%.La proporció de persones de
més de 44 anys sobre el total és del 37,2% (2007), quan l’any anterior era del 36,7%.Les
persones de més de 64 anys han augmentat del 13,2% al 13,3% l’any 2007.La proporció
de persones de més de 84 anys sobre el total també s’ha incrementat (del’1,3% a l’1,4%
l’any 2007). El pes de la població estrangera sobre el total és del 9,9% l’any 2007, quan
l’any anterior era del 9,5%.L’estructura d’edat de la població de nacionalitat estrangera és
força més jove que la de nacionalitat espanyola. La distribució per sexe mostra diferències
en funció de la nacionalitat: hi ha nacionalitats més masculinitzades i d’altres més
feminitzades.

En relació a la activitat econòmica i la estructura productiva ens troben amb diferents
sectors econòmics com són: Construcció, comerç i hostaleria que són les activitats
econòmiques que tenen més pes en l’estructura productiva (centres de cotització, població
assalariada i autònoma) . Les Petites i Micro Empreses ,el 71% dels centres de cotització
de la comarca són micro (fins a 5 assalariats/des). Hi ha un increment de petites i micro
empreses, tant en centres de cotització com població assalariada, al Baix Llobregat el
2007.

La Zona Nord presenta el menor creixement en estructura productiva de la comarca. Per
sectors econòmics: Zona Delta concentra un major percentatge de població assalariada en
serveis; zones Nord i Vall Baixa, en indústria i Centre i Vall Baixa en construcció. La Zona
Vall Baixa concentra el major percentatge de població assalariada en centres de cotització
de menor grandària.

El sector serveis és el que presenta un major pes en el total del PIB comarcal però la seva
aportació a la variació del PIB, és inferior a la observada en el total de Catalunya. El segon
sector econòmic que té un major pes en el PIB del Baix Llobregat és l’industrial que
presenta, a més,una major aportació a la variació del PIB a la comarca que al conjunt de
Catalunya. Tot i això, cal observar que han estat els sectors primaris i construcció els que
han observat un major creixement percentual del seu PIB al Baix Llobregat.

El sector serveis continua sent el sector econòmic que té més pes en l’estructura
productiva del Baix Llobregat ( el 63% de tota la població assalariada; 72% de tota la
població autònoma i un 69% de la totalitat dels centres de cotització). Respecte l’any
anterior, aquest sector ha vist augmentada, de manera destacada, la seva població
assalariada però ha vist disminuït el pes de la població autònoma d’aquest sector respecte
el total d’autònoms.

L’agricultura és el sector econòmic que menys pes té en l’estructura productiva comarcal
(sense superar l’1% del total de cada una de les variables), tot i això, ha observat un
lleuger increment en el número de centres de cotització i població autònoma.

El sector industrial és el segon sector econòmic en aportacions al Producte Interior Brut
del Baix Llobregat (35,16% del total), tot i això, respecte l’any anterior, s’ha observat una
disminució del número de centres de cotització; població autònoma i, en especial, de
població assalariada (disminució de 1,6 punts percentuals respecte el 2006).


Un dels sectors econòmics que ha observat un creixement constant a la comarca ha estat el
sector de la construcció. Al 2006 aquest sector va presentar el creixement més important
de Producte Interior Brut al Baix Llobregat. A més, ha observat un creixement en el
número de centres de cotització; població assalariada i població autònoma, respecte al
2006. Tot i això, si es recullen les dades dels darrers trimestres del 2007 (tercer i quart
trimestre) es pot observar un canvi de tendència, disminuint, entre altres, el percentatge
de població ocupada en el sector.

El sector de la construcció concentra en la comarca el 12% de la població assalariada
total. Les zones Centre i Vall Baixa superen aquesta proporció (amb un 14 i 13% del total
de la seva població assalariada).

La taxa d’atur registrat al Baix Llobregat ha augmentat fins al 13,0%. El nombre absolut
d’aturats és de 2.386 persones més respecte al mes de novembre. L’atur registrat a
Catalunya també continua en augment, situant-se en el 13,7%, 0,7 punts per sobre de la
taxa d’atur comarcal. La taxa espanyola ha augmentat fins al 16,6%. Pel que fa als
municipis de la comarca, tots han augmentat la seva taxa de persones aturades. Hi ha
quinze municipis que tenen una taxa d’aturats inferior a la del conjunt del Baix Llobregat
(13,0%): Sant Just Desvern (7,9%), Sant Joan Despí (10,4%), Esplugues de Llobregat
(10,6%), D’altra banda, hi ha municipis amb una taxa d’atur superior a la de la comarca:
Cornellà de Llobregat (13,7%).

En relació als recursos propis per aquest col·lectiu ens troben amb una varietat de
associacions i serveis específics com són:

• Empreses protegides; Centres especials de Treball, Empreses d’inserció i per últim
tindrien dins del mercat laboral protegit , però ubicat en empreses ordinàries el
Treball amb Suport (TAS).

• Dispositius previs a l’ocupació; Centre ocupacionals,(Servei de Teràpia
Ocupacional, Servei Ocupacional d’inserció), Serveis de Suport a la Integració
Laboral,Servei d’Orientació Laboral Especialitzat, Itineraris d’inserció
sociolaboral,Oficina Tècnica Laboral, Serveis Prelaboral.

La distribució per comarca d’aquest serveis varia segons els recursos propis, en la
Comarca del Baix Llobregat ens troben amb :

• 10 Centres SOI , 2 Serveis de Prelaboral,1 Oficina SOLE, 19 CET, 2 SSIL, 12 USAP, 4
Empreses d’Inserció, 5 entitats del Tercer Sector .

La activitat Laboral que realitzant aquest serveis són: Manipulats, Jardineria, Neteja,
Recogita i selecció selectiva (Residus sòlids urbans), Servei diari de Càtering, Bugaderia.

En relació amb el Treball amb Suport no es coneixen dades exactes en el món de la Salut
Mental ja que bàsicament els estudis realitzats al any 2005 per l’associació de Treball amb
suport ens dóna un augment de serveis en Catalunya però no venen especificats per
discapacitats i això dificulta poder tenir una visió exacta de la realitat del col·lectiu.


LA NECESSITAT D’UN SERVEI DE TREBALL AMB SUPORT PER TMS AL
BAIX LLOBREGAT

Les societats canvien i es desenvolupen de manera dinàmica cap a nous models i tipus
d’organització social, econòmica, cultural i política. Al llarg de la història s’han pogut
esbrinar diferents èpoques que han determinat el tipus d’organització social i que han
desembocat en canvis importants trastocant l’estructura i l’organització de les societats i
per tant, de les relacions i visions de les persones.

Actualment estem vivint un d’aquests moments de canvi i transició. No podem preveure
amb exactitud com serà el nostre món, la nostra ciutat o el nostre poble en un futur però sí
que podem analitzar i veure quins són els canvis, petits o grans, que s’estan duent a terme
i que fan que la nostra societat es vagi redefinint i amollant a la nova situació.

La inserció s’ha convertit en la pedra angular de les polítiques socials. En els últims anys,
la inserció per lo econòmic a adquirit importància com a forma fonamental de lluita contra
l’atur en els països rics, on la feina es segueix considerant com a medi d’integració social.
Quant falta aquesta, o es desenvolupa en situacions de precarietat, la persona queda en
situació de vulnerabilitat i a les portes de l’exclusió.

Així doncs, cal dir que actualment ens trobem en un moment de transició comprés entre
l’etapa industrial i l’etapa informacional que en zones està més desenvolupades i en
d’altres menys. De totes maneres l’important és entendre que vivim un procés de
modificacions i canvis tal i com ja havia passat en d’altres moments històrics. Ara bé, el
que cal és saber i identificar aquest nou model d’organització social, econòmic i cultural
que a poc a poc es va fent més palès en la vida diària de cadascun de nosaltres.

La globalització dels mercats i la creixent integració de les economies fan que la recerca i
el desenvolupament (R+D), la transferència tecnològica i la ràpida difusió de les noves
tecnologies facilitin la innovació i per tant la competitivitat de les empreses. Aquests
canvis no només afecten al món empresarial sinó que ho fan en tots els àmbits socials i
toquen, per tant, tots els patrons socials existents. A partir d’aquí sorgeix la necessitat
d’amollar també, l’educació, la salut, l’organització del treball, les relacions socials a aquest
nou marc, és a dir, si no s’entra en aquesta dinàmica de xarxes, es corre el perill de quedar-
ne desconnectat i aïllat creant així un desenvolupament de la societat a dues velocitats
entre els que estan connectats i tenen accés i els que no i per tant les conseqüents
desigualtats i exclusions a tots els nivells que pot comportar aquesta situació.

Es per tot això que tenim que donar més importància i donar més eines per poder
incloure en tot aquest canvi als sectors de més risc, entre els quals es troben el col·lectiu
de malalts mentals al que va destinat aquest projecte de ajuda a la inserció amb les eines
que ens dóna la societat; lleis per pal·liar les diferencies, recursos especials per sostenir
un equilibri, sensibilització de la població i els politics per donar una sortida més digna .

Si tenim en compte que la comarca del Baix Llobregat esta molt implicada en donar suport
a aquest col·lectiu ja que té molts serveis específics i porta molts anys en dedicació a la
Salut Mental és molt important i em de tenint en compte que el passat 9 d’octubre es va
signar el protocol d’intencions a favor de potenciar la ciutat de Sant Boi com a referent
nacional i europeu en l’àmbit de la Salut Mental comunitària per que fa als serveis


assistencials, la investigació i la docència i entre les accions a desenvolupar des de Salut
Mental hi ha la proposta de realitzar programes que promoguin la inserció sociolaboral de
les persones amb malalties mentals. Aquest projecte va encaminat a oferir un nou servei
que promogui la inserció i la millora de qualitat de vida de un col·lectiu en risc d’exclusió
no només per la situació sociolaboral d’ara ja que per si sol es troba amb més dificultats de
a tots els nivells socials.

La inserció laboral és un procés d’autonomia personal que es realitza acompanyat d’un
professional, perseguint la incorporació i manteniment de la persona al mercat de treball
ordinari de forma regular. Aquesta definició resulta massa ambiciosa en relació a les
possibilitats reals de les persones amb malalties mentals greus, per això és necessari
treballar amb més incidència per donar una sortida de millor qualitat de vida a aquest
col·lectiu ,reduir la simptomatologia ,augmentar la satisfacció personal i l’autoestima,
millorar les relacions familiars i de l’entorn social pròxim, sentir-se més actiu, més valorat
i sobre tot sentir-se útil i amb més seguretat. També és evident que hi ha una part negativa
que s’ha de tenir en compte de vegades l’esforç i l’estrès que s’ha de fer per mantindre un
lloc de treball pot donar recaigudes i poden aparèixer més dificultats de les que ja
presenten per la seva pròpia malaltia.

El Treball amb suport dóna eines per ajudar als col·lectius en risc d’exclusió, ja que és la
integració laboral de persones amb discapacitat i amb un nivell suficient d’hàbits laborals.
Posem a disposició de les empreses la figura del treballador laboral que duu a terme el
procés de formació, entrenament pràctic en el mateix lloc de treball i el posterior
seguiment. Mitjançant aquesta metodologia és pot garantir d’adquisició i execució per
part del usuari de les tasques concretes que ha de desenvolupar així com el
desenvolupament de les competències i habilitats laborals específiques que millorin el
rendiment i l’adaptació al lloc de treball.


DEFINICIÓ DEL PROJECTE

TÍTOL

“El desenvolupament de Programes de Treball amb Suport per persones amb

Trastorns Mentals Severs en un Servei d’Inserció Laboral a la zona Centre de

la Comarca del Baix Llobregat ; Cornellà, Esplugues, Sant Jon Despí ,Sant Just

Desvern.”

FUNDAMENTACIÓ

El interès per el treball de persones amb malalties mentals greus esta creixent de manera
significativa, és important tenir en compte que el desenvolupament de programes per
afavorir l’ integració dels TMS al món laboral té una doble justificació:

A. Per una part són un complement de l’atenció sanitaris(tractament i rehabilitació).

B. També com a suport bàsic per assegurar el manteniment en la comunitat de
aquestes persones, eliminant barreres i millorant la seva capacitat real d’exercir
els drets bàsiques dels ciutadans.

A la zona centre de la Comarca del Baix Llobregat ens troben en una població
diagnosticada com a TMS de 363 persones, de les quals, segons estudis en altres
comunitats, un 80% no tindria feina i probablement la meitat de aquest serien subsidiaris
del programa de Treball amb Suport . Això suposaria una població de 145 persones.

Les persones amb Trastorn Mental Sever o Greu s’afronten a dificultats que tenen a veure
amb la seva malaltia com serien; els efectes secundaris de la medicació, poques habilitats
socials, actituds sobre protegides i desconeixement per part de la família . També
dificultats generades per el món laboral ; exigència de qualificació específica, o por per
part de l’empresari per no tenir suficient rendibilitat.

L’estigma social pot portà a les persones amb malalties mentals a desenvolupar cert auto
estigma, que se manifesta en la auto limitació en el treball, la baixa autoestima fa que es
vegin a sí mateixos com inferiors i fracassats , sentin-se insegurs i temorosos dels seus
propis comportaments.


Segons diferents estudis realitzats a nivell autonòmic 12 en relació a la situació dels
malalts mentals i la tassa d’atur, coincideixen en que aquestes dificultats dites
anteriorment fan una crua realitat per incorporar al món laboral a aquest col·lectiu. Les
dades que apareixen en aquest estudis ens diuen que estan al voltant del 80- 90% les
persones que estan en atur i que nomes un 5% tenen una feina regular. També apareix
una data significativa en relació a experiències de rebuig i discriminació amb l’àmbit
laboral al voltant del 44%. Un 60% porta més de quatre anys en atur i té dificultats per
conèixer les seves possibilitats laborals o de formació. La falta d’informació és un dels
problemes principals per que quasi un 72% no han buscat feina a la seva vida i la meitat
valoren negativament la recerca de feina.

Una de les causes de la falta de treball és la paralització dels estudis, donat que aquesta
malaltia apareix en la joventut, això fa que només un 13’5% arribin a tenir estudis
universitaris i més de un 30% va abandonar-los abans de acabar la carrera.

La situació econòmica no és més alentidora, un 19’1% no rep cap pensió ni ingrés i la
mitjana cobra uns 300-600€.

Des d’ altre besant hem de tenir molt present tres aspectes que donaran més valor al fet de
poder insertar al món laboral a aquest col·lectiu en risc d’exclusió;

• Una activitat productiva serveix per si mateix com estímul al desenvolupament
cognitiu, com element organitzador de la vida quotidiana i com a vehicle de
relacions socials.

• Una activitat retributiva permet l’autonomia necessària per el desempenyorament
d’un rol social actiu.

• Una activitat valorada augmenta la autoestima a través del rol social de treballador
i del reconeixement social que implica.

Els programes de “Treball en Suport” tenen el seu origen en USA i en Canadà que conten
amb moltes experiències consistentment avaluades i que, a pesar de basar-se en un
context laboral i de serveis molt diferents als nostres, però ajuden a tenir en compte
alguns aspectes que donen bon resultat. Els elements bàsics dels models de Treball amb
Suport (“Supported employement”)es basen en:

• Recerca ràpida de treball, amb formació posterior en el lloc de treball.

• Feines i retribucions normals o “de mercat”.

• Es té en compte prioritàriament les preferències del usuari.

• Sistemes flexibles de suport, de llarga durada.

• Estreta col·laboració entre l’equip de suport i l’equip sanitari

12(Muñoz 2008) i (Comite de Entidades representantes de Personas con Discapacidad de
Aragón(CERMI-Aragón) 2006)


PLANIFICACIÓ

EL PROCÈS DE TREBALL AMB SUPORT

El treball amb suport és un procés dinàmic dirigit per l’individu. Aquest és un procés que
es distingeix de cinc fases diferents.

Primera Fase. Introducció al Servei de treball amb suport.

Aquesta fase compren la més amplia gama d’activitats, la majoria de les quals són
específiques no sols als diferents grups de discapacitats sinó també a individus de
qualsevol grup desfavorit. Hi ha dos valors fonamentals, en primer lloc, subministrar una
informació accessible i de un manera adequada i , en segon lloc, ajudar a l’individu a
utilitzar aquesta informació i a prendre una decisió be informada.

Les activitats incloses deuran ser apropiades, centrades en l’ individu. També, aquestes
deuran formar part d’un pla personalitzat de treball pactat, i l’últim fi és ajudar a
l’individu a participar en el mercat de treball. Es suposa que al final d’aquesta fase
l’individu pren una decisió be informada sobre si desitja utilitzar el treball amb suport
com a medi per a aconseguir una feina, i en cas afirmatiu, si desitja fer-ho com aquest
servidor en particular.

Segona Fase -Traçat d’un Perfil Professional.

Les activitats compreses en aquesta fase estan encaminades a que l’individu capti les seves
habilitats, així com els seus punts forts i febles. El resultat final és traçar un perfil detallat
sobre qüestions professionals- un perfil que a la seva fi jugarà un paper important en la
resta del procés. El Treball amb suport dota a les persones en busca de feina de
l’oportunitat d’escollir un lloc de treball que sigui compatible amb els seus interessos,
aspiracions, necessitats, situació i experiència prèvia. Aquest procés de planificació esta
basat en l’enfoc d’empoderament (empowerment approach), animant al participant a
prendre les seves pròpies decisions sobre el seu futur professional, i a participar en el
disseny del seu propi projecte, d’acord al seus interessos i aspiracions.

Tercera Fase- Recerca de Feina.

La recerca de feina representa una fase important, ja que les activitats incloses en aquesta
fase poden influir en les empreses i d’ aquesta forma garantir una feina a les persones que
la busquen. Donat que no existeix un sistema òptim per trobar una feina, els serveis de
Treball amb suport deuran considerar aquelles activitats que millor s’ajustin a les
necessitats de les parts implicades.


El procés deurà ser-hi en les mans del client, en tant que el paper de l’agencia de Treball
amb suport és el de Orientar i Oferir assessorament. Existeixen mètodes que s’han
mostrat adients per trobar un lloc de treball o una empresa adequada. Són els següents:

• Dissenyar un Currículum Vitae.

• Respondre a ofertes de feina publicades.

• Enviar cartes de presentació a Empreses.

• Trucar per telèfon a empreses sense previ avis.

• Participar en treballs de prova.

• Crear contactes amb empreses i cadenes.

• Crear llocs de treball per part de l’agencia de treball amb suport.

Quarta fase- Implicació de l’Empresa.

Les activitats compreses en aquesta fase depenen de la implicació de l’empresa, així
com del format que agafa la reunió amb aquesta. Hi ha que indicar que és en aquesta
fase quant s’especifica l’oferta de l’empresa, i per tant es dóna per suposat la
celebració de una reunió entre aquesta i un professional del treball amb suport aquest
últim presumiblement acompanyat de la persona en recerca de feina. Possibles temes
a tractar durant la reunió :

• Habilitats i experiència requerides per l’empresa.

• Jornada laboral.

• Condicions de treball.

• Cultura del lloc de la feina.

• Suports requerits per la persona en recerca de feina.

• Suports disponibles per part del servei de Treball amb Suport.

• Suports disponibles per part de l’empresa i dels treballadors.

• Questions de confidencialitat.

• Formació en relació a la conscienciació per l’empresa i els treballadors.

• Requisits de salut i seguretat laboral.

• Disponibilitat de fons i suports a traves de programes governamentals.

• Orientació i assessorament a l’empresa en relació a les seves obligacions i
responsabilitats legals.


Quinta fase- Dotació de suports dintre i fora del lloc de treball.

El grau, quantitat i tipologia del suport dedicat a una persona dependrà de les seves
necessitats, capacitats i situació laboral. La dotació dels suports és un element
essencial del treball amb suport i per tant ha de ésser present en totes les fases del
procés.

El suport professional deurà desaparèixer de forma gradual i complir-se per el suport
dels altres companys treballadors. Tant el grau de suport subministrat com
l’estratègia de suplantació deuran ser planificats i examinats conjuntament amb els
treballadors, l’empresa i l’individu.

La provisió de suport dintre i fora del lloc de treball capacita a l’individu, i ofereix
l’oportunitat d’aprendre i de treballar adequadament, formant part d’un equip de
treball i de contribuir a la cultura de l’empresa, ames d’ajudar a pujar en la seva
carrera professional. També això serveix per dotar a l’empresa d’un mecanisme de
suport i oferir als treballadors nous coneixements i una major capacitat de
comprensió. Tot això contribueix al desenvolupament de suports naturals en el medi
laboral.

Tot aquestes mides de suports han de estar centrades en l’individu i ser flexibles.

Suports dintre del lloc de treball:

• Donar ajuda i assessorament en temes de sociabilitat.

• Designar a un tutor/company de feina.

• Establir la cultura del lloc de feina.

• Ajudar al client a adaptar-se al lloc de treball.

• Donar ajuda a l’empresa i treballadors.

• Determinar les costums i pràctiques en el lloc de treball.

• Determinar les oportunitats de ascens.

Suports fora del lloc de treball:

• Resolució de problemes com ; transport, tipus de roba laboral, etc...

• Tractar sobre les relacions laborals interpersonals.

• Prestar asistencia en el tràmits d’ajudes socials.

• Mantenir contacte amb els professionals de la Salut i Treball Social.

• Escoltar i assessorar a l’usuari en relació a qualsevol qüestió que pugi
plantejar.


CENTRE D’INSERCIÓ LABORAL D’ESPLUGUES

El servei d’Inserció Laboral d’Esplugues obert des de l’any 2002 està dirigit a persones
amb problemes de salut mental. Atén principalment a la població del Baix Llobregat, però
també està obert a persones que vinguin derivades d’altres serveis de la xarxa de salut
mental.

El servei d’inserció ofereix un total de 20 places, amb una vinculació parcial.

En la següent taula es pot veure la distribució per anys i serveis derivants.

Derivacions des de serveis de la zona al Centre d’Inserció Laboral

Derivacions 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Total
Ajuntament S. Just 3 3
Ajuntament Cornellà 7 3 3 13
Ajuntament Esplugues 2 1 3
Asociació Familiars B.LL. 2 4 4 10
Autoderivació 1 2 3 9 15
S.R.C. Cornellà 14 4 1 1 20
CSMA Cornellà 7 11 17 10 14 7 17 83
CSMA Esplugues 10 14 12 10 11 10 14 81
H. de Dia Esplugues 9 13 9 15 12 21 16 95
Parroquia Sant Joan Despi 1 1
TOTALES 40 42 39 35 51 50 67 324

En aquest gràfic podem veure com la meitat de les derivacions provenen de la zona
centre de la Comarca del Baix Llobregat objecte aquest projecte.


PROGRAMA DEL TREBALL AMB SUPORT

Objectiu general :

“Incrementar la quantitat i qualitat d’activitat productiva i de treball , mitjançant diferents
activitats orientades en primer lloc a aconseguir la continuïtat laboral d’aquells que tenen
feina i facilitar l’accés al món laboral dels que no la tenen però poden arribar a tenir-la i
secundàriament, el desenvolupament d’activitats ocupacionals pels que no poden
aconseguir-ho i/o mantenir-ho”.

Destinataris del programa.

S’ha de tindre en compte que dintre del grup de persones amb TMS, podríem fer tres
subpoblacions que presenten problemàtiques especifiques i requereixen per tant
estratègies relativament diferenciades:

a) Persones amb treball, en els que es tracta de intentar impedir que es perdi
mitjançant un treball a vàries bandes (pacient,família, professionals sanitaris i
entorn laboral).

b) Persones que van tenir treball però ho han perdut a conseqüència de la seva
malaltia, població en principi més favorable per tornar a treballar.

c) Persones que mai han tingut un treball.

Intervencions necessàries.

Si hem de tenir en compte tot això, per intentar cobrir les necessitats d’activitat productiva
i treball de les diferents persones que formen dits col·lectius, hem de estar en condicions
d’oferir un ampli ventall d’intervencions, diferenciades però adequadament integrades en
programes individualitzats.

Nombraré diferents tipus d’intervencions:

• Un adequat Tractament sanitari.

• Programes específics de Rehabilitació Psicosocial.


• La avaluació de necessitats i possibilitats del usuari en l’àmbit de l’ocupació i el
treball, incloent la seva historia laboral prèvia, situació actual, aspiracions i
desitjos,etc… així com també l’elaboració d’un itinerari personalitzat.

• Diferents activitats dirigides a l’Orientació vocacional de cada usuari, ajudant-lo a
definir les seves possibilitats en el context concret en el quès trobi.

• Programes d’adquisició d’hàbits laborals bàsics.

• Possibilitat de desenvolupar Activitat Ocupacional, com eslavó previ, com activitat
de transició en situacions de retrocés en el procés d’integració.

• Diferents activitats i programes de Formació bàsica i compensatòria, per superar
dificultats i llacunes concretes en el procés d’aprenentatge previ de alguns usuaris.

• Els programes específics de Formació Professional que correspongui en cada cas,
d’acord a l’itinerari formatiu definit per cada usuari.

• La possibilitat de desenvolupar diferents formes de Treball supervisat, de caràcter
temporal , com a fase de transició entre el període formatiu i el de feina.

• Diferents activitats d’Orientació i suport en la recerca de feina.

• Disponibilitat d’alternatives múltiples de treballs, des de modalitats amb diferents
nivells de protecció fins el treball ordinari en les seves diverses formes.

• Diferents mecanismes de Suport en el lloc de treball, amb intervencions si és
necessari no solsament sobre els pacients ,sinó també sobre l’entorn familiar,
professional i laboral.

Dispositius

Dispositius i nivells organitzatius convenients:

• Un nivell Sanitari que inclogui el seguiment individualitzat a lo llarg del procés
d’integració laboral( tractament comunitari, rehabilitació psicosocial i orientació
vocacional).

• Un nivell Ocupacional- prelaboral, que compleixin funcions en el procés d’atenció
comunitària dels usuaris i també funcions especifiques en el procés d’integració
laboral, com són les de avaluació i orientació,adquisició d’hàbits bàsics i la activitat
ocupacional (transitòria i/o alternativa).

• Un nivell formatiu, amb la funció, sobre la base d’un itinerari individualitzat i fen
servi tant els recursos específics com “normalitzats”, per complementar la
formació dels usuaris a través d’activitats de formació bàsica i compensatòria,
formació professional, treball supervisat o “en practiques” i orientació en la
recerca de feina.


• A nivell laboral, es tracta de facilitar oportunitats graduals de treball, incloent
treball de transició i entorns protegits, treball amb suport i ordinari.

Professionals

Professionals necessaris:

• Es requeriran diferents perfils professionals, per una banda els sanitaris
tradicionals i d’altres més específics com són:

• Monitors de Tallers i Centres Ocupacionals.

• Monitors de formació professional.

• Tècnics en rehabilitació.

• Orientadors laborals i experts en els processos d’inserció Laboral.

• Monitors de suport, especialment per els programes de treball en el mercat laboral
ordinari.

Itineraris

Funcionament i integració del programa.

Cada usuari tindrà un itinerari individualitzat, que en funció dels seus interessos i
capacitats personals i les possibilitats del medi, li permetran utilitzar els recursos
disponibles per arribar el nivell més adequat possible de integració a curt, mig i llarg plac.

En cada àmbit territorial, el conjunt de recursos funcionin de manera integrada, cobrint de
la millor manera possible les diferents necessitats del col·lectiu.


APLICACIÓ

OBJECTIUS.

Objectiu General:

• Participar de forma activa en el procés d’adaptació i manteniment del usuari en el
lloc de treball i el seu seguiment.

Objectius específics:

• Ajudar en el ajust d’expectatives del usuari tenint en compte el treball i les seves
tasques.

• Treballar la derivació del usuari, juntament amb l’empresa, en el cas que sigui un
Centre Especial de Treball; o en el cas de un contracte amb disminució.

• Analitzar el lloc de treball, in situ, junt amb el usuari en el supòsit de ser un CET o
contracte de disminució.

• Analitzar el lloc de treball conjuntament amb l’usuari fora del context laboral en el
supòsit d’una empresa ordinària.

• Millorar i/o mantenir la capacitat d’organització de les tasques laborals a realitzar.

• Millorar i/o mantenir la capacitat de conciliar productivitat, auto manteniment i
oci.

• Crear i/o mantenir espais de coordinació amb l’empresa en el supòsit que sigui un
C.E.T.

• Iniciar i/o mantenir cites de seguiment.

• Aclarir dubtes que poden anant sorgint en relació a les tasques a realitzar.

• Detectar i contindré ansietats.

• Crear i/o mantenir espais de coordinació amb els terapeutes de referència.

• Donar suport emocional a lo llarg del procés d’adaptació del lloc de treball i/o
activitat formativa.

• Treballar conjuntament amb l’usuari eines per la resolució de problemes en l’àmbit
laboral.

• Assessorar i/o orientar a la família en els casos que surti una demanda.

• Facilitar la implicació de la família en el procés laboral en el cas de que no existeixi
o sigui inadequada (sempre que estigui el consentiment de l’usuari.)


Em de tenir en compte si el treball amb suport va destinat a treball protegit (CET) o cap
empreses ordinàries, en la metodologia es realitzaran diferents activitats :

• C.E.T:

o Visites al lloc de treball.

o Cites prèviament pactada amb l’usuari.

o Contactes telefònics.

o Reunions de coordinació amb l’empresa.

o Reunions de coordinació amb els terapeutes de referència.

• EMPRESA ORDINÀRIA:

o Cites prèvies pactades amb l’usuari.

o Contacte telefònic.

o Reunions de coordinació amb els terapeutes de referència.

PROCESSOS CLAUS D’INSERCIÓ LABORAL

El procediment en els processos d’acompanyament a la inserció en de tenir en compte les
diferents fases per les que l’usuari ha de passar, els processos claus necessaris són
l’ acollida i el tancament ,els altres dependrà de l’itinerari propi de cada usuari.

Fase d’ acollida és el moment que s’inicia amb l’arribada de la persona al servei, finalitza
amb un diagnòstic d’ ocupabilitat que es concreta en una proposta de Pla de Treball
consensuada entre el tècnic i l’usuari. Es desenvolupa:

1. Recepció de la demanda:

• Conèixer la demanda inicial.

• Informar sobre els serveis relacionats amb la demanda.

• Informar sobre els serveis de l’entitat.

• Registrar les dades personals.

• Donar cita (dia i hora) amb assignació de tutor.

• Registrar la cita a l’agencia del tutor/orientador.


2. Diagnòstic d’ ocupabilitat i pla de treball:

• Validar les dades de l’usuari i de la demanda/consulta Expedient.

• Realitzar l’entrevista de diagnòstic (autodiagnòstic) d’ ocupabilitat.

• Derivació a orientació.

• Elaboració del pla de treball.

• Signar el pacte de pla de treball (o contracte d’itinerari d’inserció).

Documents :

o Full de registre de demanda/Full de derivació de demanda.

o Guio de la informació de l’entitat.

o Targetes de citació.

o Agenda del tècnic.

o Full de protecció de dades.

o Eines de difusió :tríptics, targetes, dossiers.

o Expedient de l’usuari:Registre de dades.

o Eina informàtica Inserqual.

Fase d’Orientació Professional és un procés d’acompanyament que un professional
realitza amb l’usuari amb la finalitat que aquest pugui identificar i potenciar les seves
competències personals i professionals i arribi a construir el seu projecte personal i
professional, per millorar la seva ocupabilitat, en un procés de revisió contínua. Es
desenvolupa:

1. Informar del resultat del diagnòstic ocupacional.

2. Establir els objectius i compromisos de treball de les parts implicades
(orientador/usuari).

3. Elaborar el pla de treball.

4. Signar el pacte de pla de treball(o contracte d’itinerari d’inserció).

5. Derivar i acompanyar.

Documents:

o Guió d’entrevista semiestructurada.


o Llistat de test i de proves utilitzats a l’entitat de creació pròpia o no
estandarditzats (nom, breu descripció, destinataris, valoració feta per
l’entitat).

o Proves psicotècniques estandarditzades: qüestionaris d’interessos
professionals , tests d’autoconeixement, habilitats, aptituds i actituds.

o Fitxa perfil.

o Pla de treball, itinerari, amb signatura de compromís usuari/tècnic.

o Codi deontològic de l’orientador.

o Calculadora del potencial del servei.

o Registre temporalitzat dels espais(Aulari).


Fase de Formació és l’acció o conjunt d’accions que permet adquirir o desenvolupar
qualsevol tipus de competència/es (tant vinculades a coneixement , com a habilitats, com a
actituds)ja sigui presencial o a distància. Es desenvolupa:

1. Ajustament de la necessitat formativa als recursos i a la disponibilitat de la
persona usuària i a les necessitats d’avaluació de la formació.

2. Informar l’usuari tant dels continguts i les característiques del curs com de
l’establiment de tutor i de coordinacions amb els tècnics de formació del curs.

3. Incorporació de l’usuari al procés de formació.

4. Acompanyament de l’usuari durant el període de formació.

5. Avaluació final de la participació de l’usuari en l’activitat formativa.

Documents:

o Base de dades de recursos formatius del territori, llistat d’indicadors de
qualitat per avaluar els centres de formació.

o Fitxa de derivació interna o externa.

o Targeta d’informació del recurs de formació per a l’usuari (lloc,
curs,durada, persona de contacte...)

o Fitxa de coordinació entre tècnics (acompanyament formació)

o Document de compromís de coordinació entre entitats.

o Expedient de l’usuari.



Fase de Formació en Context Laboral s’entén com a formació en context laboral
l’acció que permet adquirir, aplicar i desenvolupar les competències professionals
(coneixements, les habilitats i les actituds) assolides tant en contextos formals com no
formals, en un entorn productiu. Es desenvolupa:

1. Facilitar el recurs de formació en context laboral per adquirir la competència
professional.

2. Sol·licitar l’admissió al recurs a l’organització (empresa, empresa d’inserció)

3. Informar l’usuari sobre les característiques el recurs escollit i anotar-les.

4. Acompanyament en l’adquisició i acompliment de competències.

Documents:

o Base de dades d’organitzacions/programes formació treball del
territori, segons criteris de qualitat.

o Llistat d’indicadors de qualitat en formació en context laboral.

o Targeta d’informació del recurs de formació en context laboral per a
l’usuari.

o Expedient de l’usuari.

o Calendari d’acompanyament.

o Document de compromís entre entitats.

o Fitxa de derivació de l’usuari al recurs laboral (intern o extern).

o Fitxa de coordinació entre tècnic i tutor d’empresa- formador.

o Criteris d’avaluació.


Fase de Intermediació és aquella que s’inicia en el moment en què la persona té
assolides les competències personals i professionals, coneix i sap utilitzar les tècniques i
canals de la recerca de feina, coneix les característiques i situació del mercat de treball on
pretén introduir-se i entra en contacte amb les ofertes de treball mitjançant els dispositius
de recerca de feina existents a la seva disposició. Es desenvolupa:

1. Prospecció d’empreses.

2. Intermediació mitjançant una Borsa de Treball pròpia.

3. Intermediació mitjançant Borses de Treball d’altres organismes, entitats,
empreses,...

4. Club de Feina.

5. Seguiment de les ofertes de feina.

6. Revisió i ajustament de les expectatives d’ocupació.

Documents:

o Base de dades empresarial, segons criteris de qualitat per a ofertes
laborals i pràctiques.

o Fitxa de seguiment de presentació a ofertes.

o Agenda de l’ocupació.

o Full de registre de la contractació (fotocòpia del contracte, condicions
laborals) .

o Fitxa d’empresa.

o Fitxa de seguiment de l’oferta (nombre de CV presentats, candidats
aprovats, tancament de l’oferta).

o Definició del perfil de les persones que formen part de la borsa de
treball.

o Fulls, tríptics i altres elements de difusió de l’entitat.

o Eina Informàtica Inserqual.

Fase de Ocupació s’inicia en el moment en què l’usuari s’incorpora plenament a la
realització de les seves funcions laborals en un lloc de treball en el mercat ordinari, ja sigui
per compte propi o aliè i fins que es considera que aquest s’ha adaptat de forma correcta a
l’entorn laboral, respon satisfactòriament a la definició del lloc de treball i el consolida. Per
tant, la fase d’acompanyament acaba quan s’avalua la competència envers el lloc de
treball. Es desenvolupa:

1. Informació a l’usuari sobre la fase.

2. Seguiment de l’usuari.

3. Seguiment de l’usuari amb l’empresa.

Documents:

o Fitxa de seguiment, amb indicadors de competència.

o Avaluació de competència professional .



Fase de Tancament és la fase final del procés d’acompanyament a la inserció laboral que
suposa la finalització de la relació entre l’entitat i l’usuari per voluntat d’una de les parts,
requeriment d’una tercera o bé de comú acord. Es desenvolupa:

1. Informació a l’usuari sobre la fase: acord de tancament.

Documents:

o Fitxa de tancament.



ITINERARI INDIVIDUALIZAT EN FUNCIÓ DELS SEUS
INTERESSOS I CAPACITATS PERSONALS

ACOLLIDA

OCUPACIÓ
ORIENTACIÓ

Acompanyament
a la inserció
INTERMEDIACIÓ
(orientació)

FORMACIÓ
FORMACIÓ EN
CONTEXT
LABORAL

TANCAMENT


DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA

USUARI.

El perfil de l’usuari és el següent:

• Pacients diagnosticats de T.M.S.

• Tenir edat laboral.

• Que no treballin o que estiguin en situació de baixes llargues.

• Amb dificultats en la seva inserció laboral.

• Prestació no incompatible amb la incorporació al mercat laboral.

• Tenir un nivell bàsic d’escolaritat.

• Tenir consciència de malaltia.

• Que trobin compensats i segueixin tractament.

• Amb funcions cognitives mínimament conservades.

• Amb capacitat per assumir compromisos i pactes.

• Amb capacitat per realitzar activitats de forma autònoma.

• Amb disposició i motivació.

• Comptar amb el suport de la família.

OBJECTIUS.

A nivell de l’usuari:

• Adquirir coneixements i habilitats necessàries per la recerca de feina i la formació.

• Millorar la comunicació interpersonal.

• Potenciar la iniciativa en la recerca activa de feina.

• Facilitar el coneixement de la realitat del mercat laboral.

• Oferir informació actualitzada de l’oferta i la demanda.

• Ajustar les expectatives.

• Donar suport emocional i de resolució de problemes.

• Facilitar la cohesió de grup.


A nivell extern amb la comunitat:

• Donar a conèixer el servei a recursos comunitaris.

• Coordinar el servei amb centres derivats i recursos comunitaris.

• Realitzar el seguiment durant l’itinerari d’inserció i de formació.

• Procurar un canvi social treballant la integració laboral i evitant els estereotips
referents a la malaltia mental.

ACTIVITATS.

Sessió informativa.

Es un espai de recepció i presentació del servei i l’equip als possibles usuaris.

Es farà amb una periocitat mensual.

Valoració.

Es faran entrevistes individuals per valorar els paràmetres socials, laborals i expectatives:

• Situació socioeconòmica.

• Situació de l’entorn familiar.

• L’experiència dels processos de rehabilitacions anteriors.

• L’experiència prèvia en el món laboral i formatiu.

• Les expectatives davant del procés d’inserció.

• La motivació.

• També es farà una valoració de les capacitats i habilitats laborals i els dèficits
cognitius.

Grup d’orientació.

En aquest espai es donarà informació sobre el mercat laboral i formatiu.

També es treballarà el reconeixement de les capacitats, interessos i mancances a nivell
individuals.

Ajudar a ajustar les expectatives a la realitat laboral.

Es dissenyarà un itinerari personalitzat per cada usuari.


Grup d’eines instrumentals per a la recerca de feina.

Aquest grup permet per una banda conèixer el procés de recerca de feina i també
treballarà les eines instrumentals: currículums, cartes de presentació, entrevistes de
feina,etc…

Grup de tècniques d’estudi.

Treballarà les tècniques d’estudi adreçades als usuaris de l’itinerari formatiu.

Donarà eines per millorar el rendiment en la formació.

Grup de recolzament.

Es un espai per treballar ansietats i pors que es puguin presentar durant el procés.

Facilitarà estratègies d’afrontament a l’estrès i de resolució de problemes.

Grup d’habilitats Socials.

Millorar la comunicació verbal i no verbal en el món formatiu i laboral.

Adquirir o millorar una sèrie de conductes relacionades amb la feina i amb la formació.

Tutories grupals.

Es realitzarà un seguiment grupal dels usuaris i de les activitats, per valorar i poder fer
nous plantejaments si és necessari.

Tutories individuals.

Es farà un seguiment individual per veure quines millores, necessitats o mancances
apareixen en el procés de cada usuari.

Grup d’auto ajuda.

Ofereix un espai als usuaris per compartir experiències i establir relacions interpersonals.

Punt d’informació laboral.

Servei d’informació, assessorament i orientació professional.

Es un lloc de trobada on disposar de les eines necessàries per la recerca activa de feina.


FASES DEL PROGRAMA

Per valorar si un usuari és tributari de un programa de Treball amb Suport s’ha de tenir en
compte des de el primer moment, en la entrevista de valoració o acollida , però en
qualsevol moment del procés es pot veure la necessitat de incloure a l’usuari en el
programa . és important fer un bon seguiment per apropar-se millor a la realitat de cada
usuari i detectar qualsevol dificultat que interfereixi en la seva incorporació al món laboral
o al procés d’inserció laboral.

Els passos a seguir una vegada sa vist la necessitat de incorporar-lo al programa de Treball
amb Suport serien els següents:

Treballar l’Orientació Professional. Esta dirigida a identificar, a partir de les experiències
tan professionals com personals, les competències transversals, les competències
tècniques i els recursos adquirits dels que disposa cada usuari per poder reconstruir un
itinerari adreçat a una o vàries opcions professionals.

Objectius:

• Crear un espai de reflexió i anàlisi sobre el conjunt de característiques
personals i professionals que permeti i faciliti l’elecció d’una o vàries opcions
professionals.

• Que cada participant clarifiqui els seus interessos, habilitats, actituds i recursos
per a l’ocupació.

• Que cada participant conegui les característiques del mercat laboral actual.

• Que cada participant relacioni els seus recursos personals amb les
característiques del mercat de treball.

• Que l’usuari prengui determinació sobre els seus objectius professionals.

Metodologia:

• Grupal (sessions grupals d’orientació professional i informació sobre el mercat
laboral).

• Individual (entrevistes individuals per facilitar les alternatives possibles per
l’apropament de l’usuari als seus objectius professionals).

Indicadors d’avaluació:

• Que les persones tinguin accés a una orientació professional adequada en
funció de les seves característiques psicosocials.


• Que les opcions professionals triades per les persones siguin coherents amb
les seves característiques personals i professionals en relació al mercat de
treball ordinari.

La Motivació Professional. Està orientat a incidir sobre els aspectes personals dels
usuaris que afavoreixen o dificulten la posada en marxa i el manteniment de l’itinerari
d’inserció, facilitant el reconeixement i desenvolupament de recursos personals propis,
tant a nivell d’habilitats socials com d’autonomia, afavorint l’autoestima i l’autoconfiança.
Considerarem la motivació de l’usuari com un aspecte fonamental que incideix
directament en el desenvolupament del procés d’inserció, treballar-la des d’un principi
afavoreix la implicació i responsabilització progressives de cada usuari sobre el seu
projecte personal d’inserció, el qual evoluciona paral·lelament al canvi de rol de malalt
discapacitat al de candidat a treballador amb capacitats i competències per oferir.

Objectius:

• Incidir sobre els aspectes personals que facilitin la posada en marxa i
manteniment d’activitats en un procés d’inserció laboral.

• Desenvolupar i adquirir habilitats i recursos que permetin superar les barreres
autoimposades.

• Assumir responsabilitats en el desenvolupament i ajustament d’un projecte
personal d’inserció laboral.

• Augmentar l’autoestima i la motivació dels usuaris junt amb la confiança en sí
mateixos per trobar una feina.

Metodologia:

• Grupal (sessions grupals, cohesió grupal, aportació d’informació i d’anàlisi de
les construccions dels participants).

• Individual (entrevistes individuals de seguiment del procés).


• Manteniment del nivell de motivació necessari per portar a terme un procés
d’inserció laboral.

• Nombre d’entrevistes individuals de seguiment i suport personalitzat en funció
de les seves necessitats al llarg de tot el procés d’inserció.

El Disseny de l’itinerari d’inserció laboral. La necessitat d’itineraris d’inserció
individualitzats porta implícit l’elaboració d’un pla d’intervenció personal per a cada
usuari, en funció de la seva situació psicosocial, dissenyant els trets generals de la
intervenció amb ell i marcant els objectius a assolir en cada un dels moment dels seu
itinerari.


Objectius:

• Descripció del pla d’intervenció, és a dir dissenyar conjuntament amb l’usuari,
l’itinerari laboral, establint els objectius i la temporalització adient a curt i mig
termini.

Metodologia:

• Individual (entrevista individual)

• Reunions d’equip interdisciplinar.


• Que cada persona disposi d’un itinerari personalitzat d’inserció laboral en
funció de les característiques de la seva situació psicosocial i de les
possibilitats del mercat laboral.

L’Execució de l’itinerari d’inserció laboral.

La Formació Especifica.

Objectius:

• Facilitar els coneixements teòrics i pràctics concrets i necessaris pel
desenvolupament d’un lloc de treball.

• Recerca del recurs formatiu més adient al desenvolupament de la carrera
professional.

• Seguiment i suport de l’usuari al llarg del procés de formació.

• Coordinació amb el recurs formatiu.

Metodologia:

• Individual (entrevistes individuals de seguiment i suport amb l’usuari i
contactes i entrevistes de coordinació amb el recurs).


• Nombre d’entrevistes individuals de seguiment i suport de l’usuari al llarg del
procés.

• Nombre de contactes i entrevistes de coordinació amb els recursos formatius.

Les Pràctiques Professionals.

Objectius:

• Integració en la cultura d’una empresa ordinària.


Treball amb suport

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Treball amb suport

Similar to Treball amb suport (20)

More from Inserció laboral de persones amb malaltia mental

More from Inserció laboral de persones amb malaltia mental (20)

Treball amb suport