SlideShare a Scribd company logo
UNITAT 2
LA FORMACIÓ
D’EUROPA
La civilització romana va ser el primer
gran imperi d’Europa. Es va
caracteritzar, entre d’altres, per:
1. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
-Una llarga durada. Entre els segles VI
a.c. i V d.c.
- Ocupar un gran territori, al voltant
de tota la Mediterrània.
Pots veure el procés d’expansió a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma
-Donar molta importància a la ciència
i al coneixement basat en la raó.
-Basar el benestar de les classes altes
(homes lliures) en l’explotació dels
esclaus.
La vida de
les classes
altes.
La vida de
les classes
altes.
L’escola era només per als xiquets i
joves de les classes altes.
Les dones rebien un altre tipus
d’educació.
La vida de
les classes
altes.
Sempre hi havia
excepcions.
Hipàtia d’Alexandria
va ser una.
La vida de
les classes
altes.
“Reserva el teu dret a
pensar. Fins i tot pensar
una cosa equivocada és
millor que no pensar
res.”
Hipàtia d’Alexandria
-Comoditat i certa llibertat de les dones
de classe alta.
Els ciutadans
rics ajudaven
a governar
Senat Romà, on es discutien les lleis i aspectes
importants de govern.
Les classes
baixes
treballaven.
- Construcció de grans ciutats i obres
d’enginyeria.
Aqüeductes
del Pont du
Gard i de les
Farreres
-Desenvolupament de l’agricultura, el
comerç i l’artesania
Reconstrucció d’una vil·la romana, dedicada a l’explotació agrícola i ramadera.
-Desenvolupament de l’agricultura, el
comerç i l’artesania
Principals vies comercials romanes i productes importats.
-Desenvolupament de l’agricultura, el
comerç i l’artesania
Vaixells de transport
-Desenvolupament de l’agricultura, el
comerç i l’artesania
-Coexistència de diferents religions:
paganisme, judaisme, cristianisme.
Alguns dels principals déus romans
-Coexistència de diferents
religions: paganisme,
judaisme, cristianisme.
Elements i imatges
de la religió jueva
-Coexistència de diferents religions:
paganisme, judaisme, cristianisme.
Pintura mural d’un altar cristià d’època romana
- A finals del segle Vé l’Imperi Romà
estava molt debilitat i partit en dos.
- L’Estat no podia mantenir l’exèrcit
necessari per tal de controlar tots els
territoris.
- L’activitat comercial i artesana
havia disminuït i no hi havia tanta
riquesa. Per tant l’Estat no rebia
tants impostos.
-Al nord d’Europa hi havia una sèrie de
tribus molt més endarrerides però molt
agressives.
2. EXPANSIÓ DE LA RELIGIÓ
CRISTIANA PER LES TERRES DE
L’IMPERI
Expansió del Cristianisme en època
romana
El Cristianisme es va
iniciar a la província
romana de Palestina
El calendari cristià
comença a comptar a
partir de l’any del
naixement de
Jesucrist.
El Cristianisme es va iniciar amb Jesús
de Natzaret. Es va escampar per tot
l’Imperi amb les predicacions dels
apòstols.
Expansió del Cristianisme en època
romana
El Cristianisme condemnava l’esclavitud,
base de l’economia romana. Defensava
que rics i pobres eren iguals.
Per això els romans n’eren contraris.
El Cristianisme va estar prohibit a
l’Imperi fins el 313. A finals del segle
IV es va convertir en religió oficial.
Abans de ser oficial la seva religió els cristians es
reunien en la clandestinitat a llocs com les
catacombes o cases particulars.
L’emperador Constantí
va decretar que el
Cristianisme fos religió
oficial de l’Imperi.
El Cristianisme a finals del segle IV es
va convertir en religió oficial de
l’Imperi Romà.
Amb l’oficialitat del cristianisme es van començar
a construir les primeres esglésies.
Teodosi va ser
l’emperador que
va declarar el
Cristianisme religió
oficial de l’Imperi
Romà.
Per recordar la història de Roma:
-http://es.slideshare.net/cherepaja/te
ma-11-roma-17107658
3. L’IMPERI BIZANTÍ
Al segle IV l’emperador Teodosi va deixar
en herència als seus dos fills l’Imperi
Romà i aquest va quedar dividit en dos:
Imperi d’Orient i d’Occident.
Bizanci és el nom que va rebre la part
oriental de l’antic Imperi Romà a partir
del segle VI.
La capital de l’imperi Bizantí era
Constantinoble
El nom actual de l’antiga
Constantinoble és
Istambul, la ciutat més
famosa de Turquia
Recreació de l’antiga
Constantinoble
Bizanci era governat per un emperador
que controlava la política i la religió
Justinià va ser un
dels més
poderosos
emperadors
bizantins.
Bizanci era governat per un emperador
que controlava la política i la religió
La cort de
Teodora i Justinià
destacava pel
luxe i la riquesa.
L’economia de Bizanci es basava en
l’agricultura, però el comerç va permetre
acumular grans riqueses.
Bizanci era un lloc què feia de
pont entre Orient i Occident.
La Ruta de la Seda anava de
Xina a Constantinoble
4. EL NAIXEMENT DE L’EDAT
MITJANA
Des del segle V els pobles germànics
van aprofitar la debilitat de l’Imperi
Romà per envair el seu territori i s’hi
van instal·lar. Els romans els deien
bàrbars en
sentit despectiu.
-L’any 475 una d’aquestes tribus va
aconseguir enderrocar l’emperador romà
i l’Imperi va desaparèixer. Es va
fragmentar.
-En aquest moment es diu que acaba
l’Edat Antiga i comença l’Edat Mitjana.
-L’Edat Mitjana la dividim en tres fases:
-Alta Edat Mitjana. Entre els segles VI i
XI.
-Plena Edat Mitjana. Segle XII
-Baixa Edat Mitjana. Segles XIII XIV i
XV.
5. LA DIVISIÓ DEL TERRITORI I LA
FORMACIÓ DE LES MONARQUIES
GERMÀNIQUES
-Un cop conquerit el
territori de l’Imperi
Romà i desaparegut
aquest com a unitat
política, cada tribu
es va instal·lar a un
lloc concret i hi va
crear una monarquia
dirigida per un rei.
Europa es
va
disgregar
en
diferents
regnes que
coneixem
com a
regnes
germànics.
Els invasors germànics eren pocs però es
van imposar sobre la població gràcies a la
seva força militar.
-Malgrat el seu domini els invasors van
adoptar aspectes de la cultura romana,
que era molt superior. Per exemple la
llengua (llatí) i la religió (Cristianisme).
-Amb el temps els invasors es van
fusionar amb la població autòctona o
indígena.
-A la Península Ibèrica el poble germànic
més important que s’hi va instal·lar van
ser els visigots.
Toledo va ser la
Capital del regne.
Els primers segles de l’Edat Mitjana van ser de molta pobresa. Moltes
ciutats van desaparèixer i gairebé tothom vivia al camp.
Els invasors es van apropiar de les terres per la força i els pagesos o colons
treballaven les terres dels senyors en condicions molt dures.
Era una època de moltes inseguretats perquè els senyors guerrejaven entre
ells per tal d’aconseguir territoris o riqueses.
Hort
Persones i animals
compartien l’espai
de la casa
El peix era un
complement a
la dieta
Paller
Es van començar a construir els primers castells
Església visigòtica de Santa Comba de Bande, a Galícia. Fins i tot els
edificis monumentals eren molt pobres.
Es van començar a construir els primers castells

More Related Content

What's hot

Unitat 13. Grècia
Unitat 13. GrèciaUnitat 13. Grècia
Unitat 13. Grècia
Cristian Domínguez Bolaños
 
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjana
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjanaUnitat 1 l'inici de l'edat mitjana
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjana
Carmen Barrero
 
La fragmentació del món àntic
La fragmentació del món ànticLa fragmentació del món àntic
La fragmentació del món àntic
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Pauhistoria
 
La fragmentació del món àntic
La fragmentació del món ànticLa fragmentació del món àntic
La fragmentació del món àntic
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
Cristian Domínguez Bolaños
 
Menorca després de l'imperi romà
Menorca després de l'imperi romàMenorca després de l'imperi romà
Menorca després de l'imperi romàeduardriudavets
 
Tema 1 els origens del feudalisme
Tema 1 els origens del feudalismeTema 1 els origens del feudalisme
Tema 1 els origens del feudalisme
xgoterris
 
La fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-AndalúsLa fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-Andalús
nausica1
 
Llei xii taules
Llei xii taulesLlei xii taules
Llei xii taules
Remei Baldó Asensi
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
Merce Lopez Tugues
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
2nESO
 
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món antic
Maria Polo
 
Presentació edat mitjana europa
Presentació edat mitjana europaPresentació edat mitjana europa
Presentació edat mitjana europaeduardriudavets
 
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i EgipteUnitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Cristian Domínguez Bolaños
 
Presentació edat moderna
Presentació edat modernaPresentació edat moderna
Presentació edat moderna
eduardriudavets
 
Copia de inici edatmitjana
Copia de inici edatmitjanaCopia de inici edatmitjana
Copia de inici edatmitjana
Sílvia Cortina Juclà
 
L'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,Shayaan
L'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,ShayaanL'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,Shayaan
L'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,Shayaan
Dolors
 

What's hot (20)

Unitat 13. Grècia
Unitat 13. GrèciaUnitat 13. Grècia
Unitat 13. Grècia
 
Inici edat mitjana.
Inici edat mitjana.Inici edat mitjana.
Inici edat mitjana.
 
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjana
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjanaUnitat 1 l'inici de l'edat mitjana
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjana
 
La fragmentació del món àntic
La fragmentació del món ànticLa fragmentació del món àntic
La fragmentació del món àntic
 
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
 
La fragmentació del món àntic
La fragmentació del món ànticLa fragmentació del món àntic
La fragmentació del món àntic
 
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
 
Menorca després de l'imperi romà
Menorca després de l'imperi romàMenorca després de l'imperi romà
Menorca després de l'imperi romà
 
Tema 1 els origens del feudalisme
Tema 1 els origens del feudalismeTema 1 els origens del feudalisme
Tema 1 els origens del feudalisme
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
La fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-AndalúsLa fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-Andalús
 
Llei xii taules
Llei xii taulesLlei xii taules
Llei xii taules
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món antic
 
Presentació edat mitjana europa
Presentació edat mitjana europaPresentació edat mitjana europa
Presentació edat mitjana europa
 
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i EgipteUnitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
 
Presentació edat moderna
Presentació edat modernaPresentació edat moderna
Presentació edat moderna
 
Copia de inici edatmitjana
Copia de inici edatmitjanaCopia de inici edatmitjana
Copia de inici edatmitjana
 
L'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,Shayaan
L'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,ShayaanL'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,Shayaan
L'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,Shayaan
 

Similar to Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa

Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
6sise
 
POWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è APOWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è A
pompeufabramollerussa
 
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islam
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islamTema 1 l'alta edat mitja i l'islam
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islam
Josep Gracia
 
Presentació història espanya
Presentació història espanyaPresentació història espanya
Presentació història espanyaeduardriudavets
 
Edat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è AEdat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è A
escolafolchitorres
 
Presentació els romans
Presentació els romansPresentació els romans
Presentació els romans
Einesinternet2015
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
eduardriudavets
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
escolafolchitorres
 
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
rehtseoetam
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
Olmo Heras
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
JavierEugenio
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
jcorbala
 
Roma
RomaRoma
Romasfabo
 

Similar to Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa (20)

Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
POWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è APOWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è A
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islam
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islamTema 1 l'alta edat mitja i l'islam
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islam
 
Presentació història espanya
Presentació història espanyaPresentació història espanya
Presentació història espanya
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
Edat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è AEdat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è A
 
Imperibizanti
ImperibizantiImperibizanti
Imperibizanti
 
Presentació els romans
Presentació els romansPresentació els romans
Presentació els romans
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
L'alta edat mitjana
 
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
L'alta edat mitjana
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
Roma
RomaRoma
Roma
 

More from malmuni1

David
DavidDavid
David
malmuni1
 
El Quattrocento a Italià
El Quattrocento a  ItaliàEl Quattrocento a  Italià
El Quattrocento a Italià
malmuni1
 
El Fauvisme
El FauvismeEl Fauvisme
El Fauvisme
malmuni1
 
Neixement venus adaptada_pau_2017
Neixement venus adaptada_pau_2017Neixement venus adaptada_pau_2017
Neixement venus adaptada_pau_2017
malmuni1
 
David. Donatello
David. DonatelloDavid. Donatello
David. Donatello
malmuni1
 
Neixement de Venus. Sandro Botticelli
Neixement de Venus. Sandro BotticelliNeixement de Venus. Sandro Botticelli
Neixement de Venus. Sandro Botticelli
malmuni1
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
malmuni1
 
Mesopotàmia
MesopotàmiaMesopotàmia
Mesopotàmia
malmuni1
 

More from malmuni1 (8)

David
DavidDavid
David
 
El Quattrocento a Italià
El Quattrocento a  ItaliàEl Quattrocento a  Italià
El Quattrocento a Italià
 
El Fauvisme
El FauvismeEl Fauvisme
El Fauvisme
 
Neixement venus adaptada_pau_2017
Neixement venus adaptada_pau_2017Neixement venus adaptada_pau_2017
Neixement venus adaptada_pau_2017
 
David. Donatello
David. DonatelloDavid. Donatello
David. Donatello
 
Neixement de Venus. Sandro Botticelli
Neixement de Venus. Sandro BotticelliNeixement de Venus. Sandro Botticelli
Neixement de Venus. Sandro Botticelli
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
Mesopotàmia
MesopotàmiaMesopotàmia
Mesopotàmia
 

Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa

  • 2. La civilització romana va ser el primer gran imperi d’Europa. Es va caracteritzar, entre d’altres, per: 1. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
  • 3. -Una llarga durada. Entre els segles VI a.c. i V d.c.
  • 4. - Ocupar un gran territori, al voltant de tota la Mediterrània. Pots veure el procés d’expansió a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma
  • 5. -Donar molta importància a la ciència i al coneixement basat en la raó.
  • 6. -Basar el benestar de les classes altes (homes lliures) en l’explotació dels esclaus.
  • 7.
  • 8. La vida de les classes altes.
  • 9. La vida de les classes altes. L’escola era només per als xiquets i joves de les classes altes. Les dones rebien un altre tipus d’educació.
  • 10. La vida de les classes altes. Sempre hi havia excepcions. Hipàtia d’Alexandria va ser una.
  • 11. La vida de les classes altes. “Reserva el teu dret a pensar. Fins i tot pensar una cosa equivocada és millor que no pensar res.” Hipàtia d’Alexandria
  • 12. -Comoditat i certa llibertat de les dones de classe alta.
  • 13. Els ciutadans rics ajudaven a governar Senat Romà, on es discutien les lleis i aspectes importants de govern.
  • 15. - Construcció de grans ciutats i obres d’enginyeria.
  • 16. Aqüeductes del Pont du Gard i de les Farreres
  • 17. -Desenvolupament de l’agricultura, el comerç i l’artesania Reconstrucció d’una vil·la romana, dedicada a l’explotació agrícola i ramadera.
  • 18. -Desenvolupament de l’agricultura, el comerç i l’artesania Principals vies comercials romanes i productes importats.
  • 19. -Desenvolupament de l’agricultura, el comerç i l’artesania Vaixells de transport
  • 20. -Desenvolupament de l’agricultura, el comerç i l’artesania
  • 21. -Coexistència de diferents religions: paganisme, judaisme, cristianisme. Alguns dels principals déus romans
  • 22. -Coexistència de diferents religions: paganisme, judaisme, cristianisme. Elements i imatges de la religió jueva
  • 23. -Coexistència de diferents religions: paganisme, judaisme, cristianisme. Pintura mural d’un altar cristià d’època romana
  • 24. - A finals del segle Vé l’Imperi Romà estava molt debilitat i partit en dos.
  • 25. - L’Estat no podia mantenir l’exèrcit necessari per tal de controlar tots els territoris.
  • 26. - L’activitat comercial i artesana havia disminuït i no hi havia tanta riquesa. Per tant l’Estat no rebia tants impostos.
  • 27. -Al nord d’Europa hi havia una sèrie de tribus molt més endarrerides però molt agressives.
  • 28.
  • 29. 2. EXPANSIÓ DE LA RELIGIÓ CRISTIANA PER LES TERRES DE L’IMPERI
  • 30. Expansió del Cristianisme en època romana El Cristianisme es va iniciar a la província romana de Palestina El calendari cristià comença a comptar a partir de l’any del naixement de Jesucrist.
  • 31. El Cristianisme es va iniciar amb Jesús de Natzaret. Es va escampar per tot l’Imperi amb les predicacions dels apòstols.
  • 32. Expansió del Cristianisme en època romana
  • 33. El Cristianisme condemnava l’esclavitud, base de l’economia romana. Defensava que rics i pobres eren iguals. Per això els romans n’eren contraris.
  • 34. El Cristianisme va estar prohibit a l’Imperi fins el 313. A finals del segle IV es va convertir en religió oficial. Abans de ser oficial la seva religió els cristians es reunien en la clandestinitat a llocs com les catacombes o cases particulars. L’emperador Constantí va decretar que el Cristianisme fos religió oficial de l’Imperi.
  • 35. El Cristianisme a finals del segle IV es va convertir en religió oficial de l’Imperi Romà. Amb l’oficialitat del cristianisme es van començar a construir les primeres esglésies. Teodosi va ser l’emperador que va declarar el Cristianisme religió oficial de l’Imperi Romà.
  • 36. Per recordar la història de Roma: -http://es.slideshare.net/cherepaja/te ma-11-roma-17107658
  • 38. Al segle IV l’emperador Teodosi va deixar en herència als seus dos fills l’Imperi Romà i aquest va quedar dividit en dos: Imperi d’Orient i d’Occident.
  • 39. Bizanci és el nom que va rebre la part oriental de l’antic Imperi Romà a partir del segle VI.
  • 40. La capital de l’imperi Bizantí era Constantinoble El nom actual de l’antiga Constantinoble és Istambul, la ciutat més famosa de Turquia Recreació de l’antiga Constantinoble
  • 41. Bizanci era governat per un emperador que controlava la política i la religió Justinià va ser un dels més poderosos emperadors bizantins.
  • 42. Bizanci era governat per un emperador que controlava la política i la religió La cort de Teodora i Justinià destacava pel luxe i la riquesa.
  • 43. L’economia de Bizanci es basava en l’agricultura, però el comerç va permetre acumular grans riqueses. Bizanci era un lloc què feia de pont entre Orient i Occident. La Ruta de la Seda anava de Xina a Constantinoble
  • 44. 4. EL NAIXEMENT DE L’EDAT MITJANA
  • 45. Des del segle V els pobles germànics van aprofitar la debilitat de l’Imperi Romà per envair el seu territori i s’hi van instal·lar. Els romans els deien bàrbars en sentit despectiu.
  • 46. -L’any 475 una d’aquestes tribus va aconseguir enderrocar l’emperador romà i l’Imperi va desaparèixer. Es va fragmentar.
  • 47. -En aquest moment es diu que acaba l’Edat Antiga i comença l’Edat Mitjana.
  • 48. -L’Edat Mitjana la dividim en tres fases: -Alta Edat Mitjana. Entre els segles VI i XI. -Plena Edat Mitjana. Segle XII -Baixa Edat Mitjana. Segles XIII XIV i XV.
  • 49. 5. LA DIVISIÓ DEL TERRITORI I LA FORMACIÓ DE LES MONARQUIES GERMÀNIQUES
  • 50. -Un cop conquerit el territori de l’Imperi Romà i desaparegut aquest com a unitat política, cada tribu es va instal·lar a un lloc concret i hi va crear una monarquia dirigida per un rei.
  • 52. Els invasors germànics eren pocs però es van imposar sobre la població gràcies a la seva força militar.
  • 53. -Malgrat el seu domini els invasors van adoptar aspectes de la cultura romana, que era molt superior. Per exemple la llengua (llatí) i la religió (Cristianisme).
  • 54. -Amb el temps els invasors es van fusionar amb la població autòctona o indígena.
  • 55. -A la Península Ibèrica el poble germànic més important que s’hi va instal·lar van ser els visigots. Toledo va ser la Capital del regne.
  • 56. Els primers segles de l’Edat Mitjana van ser de molta pobresa. Moltes ciutats van desaparèixer i gairebé tothom vivia al camp. Els invasors es van apropiar de les terres per la força i els pagesos o colons treballaven les terres dels senyors en condicions molt dures. Era una època de moltes inseguretats perquè els senyors guerrejaven entre ells per tal d’aconseguir territoris o riqueses. Hort Persones i animals compartien l’espai de la casa El peix era un complement a la dieta Paller
  • 57. Es van començar a construir els primers castells
  • 58. Església visigòtica de Santa Comba de Bande, a Galícia. Fins i tot els edificis monumentals eren molt pobres.
  • 59. Es van començar a construir els primers castells