Abordatge PCC-MACA en el 7 x 24 en una ABS: Imma Ferré.
Descripció del model d’abordatge del 7 x 24 en una ABS d’àmbit rural que assumeix l’equip d’AP.
Abordatge PCC-MACA en el 7 x 24 en una ABS: Imma Ferré.
Descripció del model d’abordatge del 7 x 24 en una ABS d’àmbit rural que assumeix l’equip d’AP.
Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
El programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya: proposta d'indicadors d’avaluació. Joan Carles Contel..
Exposa la triple avaluació del Programa (Triple AIM).
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
S'estima que aproximadament el 35% de les consultes a Urgències d'Oncologia són de baixa complexitat, tot i que poden requerir una atenció i/o procediment amb caràcter preferent. Des d'aquesta premissa sorgeix la Consulta d'Atenció Immediata -CAI- com a dispositiu de suport a l'atenció continuada del pacient oncològic.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Dr.Trueta. Lluïsa Garcia.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUJT, considerats AHC.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Arnau de Vilanova. Marina Peirón.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HAV, considerats AHC.
Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
El programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya: proposta d'indicadors d’avaluació. Joan Carles Contel..
Exposa la triple avaluació del Programa (Triple AIM).
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
S'estima que aproximadament el 35% de les consultes a Urgències d'Oncologia són de baixa complexitat, tot i que poden requerir una atenció i/o procediment amb caràcter preferent. Des d'aquesta premissa sorgeix la Consulta d'Atenció Immediata -CAI- com a dispositiu de suport a l'atenció continuada del pacient oncològic.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Dr.Trueta. Lluïsa Garcia.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUJT, considerats AHC.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Arnau de Vilanova. Marina Peirón.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HAV, considerats AHC.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Verge de la Cinta. Blanca Cuevas.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVC, considerats AHC.
Unidad de cronicidad y complejidad en el Baix Llobregat NordSilvia Porcuna
Aqui os dejo la presentación que se hizo para la Jornada de enfermería en Prácticas Avanzadas en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
Es la experiencia de mi trabajo diario como enfermera gestora de casos.
The liaison nurse at the Hospital Clinic of Barcelona. A description of the project as it was in the year 2008. The liaison nurse was dedicated to manage patients at risk as an intermediary between primary care and hospital care. Language: Catalan
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Universitari de Bellvitge. Carme Sanclemente.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUB, considerats AHC.
Sesión-Hernias Abdominales manejo desde Atención PrimariaJavier Blanquer
Este documento presenta las guías de un acuerdo departamental para el manejo de hernias abdominales. Resume los criterios para el diagnóstico y clasificación de hernias inguinales y crurales, así como los factores que deben considerarse en la historia clínica. Además, establece los criterios para la derivación de pacientes al cirujano, incluyendo una derivación preferente para hernias recientes o dolorosas y una derivación inmediata para hernias estranguladas. Por último, describe las posibles complicaciones de la cirugía
Este documento describe los fundamentos y aplicaciones de la dermatoscopia. La dermatoscopia es una técnica no invasiva que amplía la imagen cutánea para mejorar el diagnóstico de lesiones. Describe los diferentes patrones dermatoscópicos como el reticular, globular y homogéneo y cómo estos patrones pueden indicar si una lesión es benigna o maligna. También explica los tipos de dermatoscopios y sus indicaciones principales para el diagnóstico temprano del melanoma.
La mesa comunitaria San Blas (Mecosab) es un colectivo conformado por 35 entidades del barrio con el objetivo de dar a conocer los recursos disponibles, detectar necesidades y fomentar la colaboración entre vecinos. Se reúnen periódicamente en las instalaciones de las entidades miembros para promover acciones comunitarias que mejoren la calidad de vida en el barrio. Cualquier entidad puede sumarse a Mecosab.
Este documento presenta un programa de seguimiento para pacientes con insuficiencia renal crónica (ERC) desarrollado por J. Javier Blanquer Gregori del Centro de Salud San Blas. El programa incluye una evaluación inicial del paciente que examina la etiología de la ERC y comorbilidades, así como pruebas analíticas regulares. También describe un plan de tratamiento que aborda factores de riesgo cardiovascular, control metabólico, prevención de nefrotoxicidad y criterios para derivación a nefrología. El objetivo es mejor
El documento describe un programa de seguimiento para pacientes con insuficiencia cardíaca (IC) que enfatiza la importancia del autocuidado. La enfermera juega un papel clave en la educación del paciente sobre la detección temprana de descompensaciones, el seguimiento de una dieta saludable y el ejercicio regular. El programa también destaca la necesidad de una atención multidisciplinaria que involucre a profesionales del hospital y de atención primaria.
Este documento trata sobre la atención a la cronicidad en la insuficiencia cardíaca. Explica la alta prevalencia de diabetes en España y sus complicaciones cardiovasculares, renales y oculares. Incluye algoritmos de diagnóstico de diabetes y criterios de riesgo. También describe programas educativos para pacientes, objetivos de control glucémico, fármacos antidiabéticos, y el manejo de complicaciones agudas y crónicas. Finalmente, analiza datos de control en una consulta de diabetes.
Nuevos Fármacos Nueva indicación Insuficiencia CardiacaJavier Blanquer
Los fármacos para la insuficiencia cardíaca ofrecen nuevas indicaciones. Se describen cuatro pilares farmacológicos para el tratamiento de la insuficiencia cardíaca con fracción de eyección reducida: inhibidores de la enzima convertidora de angiotensina, betabloqueantes, antagonistas de los receptores de mineralocorticoides e inhibidores de cotransportador sodio-glucosa tipo 2. Algunos antidiabéticos como los agonistas del receptor del péptido simil glucagón-1 y los inhibidores del
Este documento proporciona información sobre cómo los médicos pueden ayudar con la eutanasia de acuerdo con la nueva ley española. Explica los pasos del proceso, incluida la evaluación inicial de una solicitud, la documentación requerida, el papel de la comisión de revisión y los procedimientos para llevar a cabo la prestación de ayuda médica para morir. El objetivo es construir buenas prácticas médicas que respeten los derechos de los ciudadanos y garanticen la defensa de todos los
Este documento trata sobre la insuficiencia cardíaca. Resume lo siguiente:
1. Define la insuficiencia cardíaca como un síndrome clínico caracterizado por síntomas y signos causados por una anomalía estructural o funcional del corazón que reduce el gasto cardíaco o eleva las presiones intracardiacas.
2. Explica que el diagnóstico requiere determinar el tipo de disfunción ventricular (sistólica o diastólica), la causa subyacente y la gravedad funcional.
3. Las caus
Este documento discute la relación entre la insuficiencia cardíaca y la diabetes. La prevalencia de insuficiencia cardíaca es más alta en pacientes con diabetes, quienes también tienen peores resultados clínicos y pronósticos. Algunos fármacos antidiabéticos como los inhibidores SGLT2 han demostrado beneficios cardiovasculares, incluyendo una reducción en las hospitalizaciones por insuficiencia cardíaca. El control adecuado de los factores de riesgo cardiovascular es importante para prevenir la insuficiencia cardíaca
El documento presenta la aplicación GVA+Salut, que permite a los usuarios solicitar citas médicas, acceder a información sobre recetas médicas y obtener justificantes de citas de forma digital. La aplicación también proporciona información sobre centros de salud, permite añadir otros usuarios y genera certificados COVID-19.
Este documento contiene resúmenes de 12 casos clínicos presentados en las Sesiones Clínicas por la Imagen del Centro de Salud San Blas. Los casos incluyen lesiones en la piel de diferentes partes del cuerpo como la areola, hombro, coronilla, planta del pie y rodilla de pacientes de diversas edades, que son examinados e identificados a través de dermatoscopia.
Este documento presenta 7 casos clínicos discutidos en la sesión "Casos tomados por la imagen-2022" del Dr. J.J. Blanquer en el Centro de Salud San Blas. Cada caso incluye información del paciente, imágenes dermatoscópicas y el diagnóstico discutido. Los casos abarcan diferentes patologías como escabiosis, queratosis seborreica, carcinoma basocelular y otros. El objetivo es demostrar la utilidad de la dermatoscopia en el diagnóstico de enfermedades de la piel.
La Unión Europea ha propuesto un nuevo paquete de sanciones contra Rusia que incluye un embargo al petróleo. El embargo se aplicaría gradualmente durante seis meses para el crudo y ocho meses para los productos refinados. El objetivo es aumentar la presión económica sobre Rusia para que ponga fin a su invasión de Ucrania.
Este documento proporciona recomendaciones sobre qué hacer y no hacer en el tratamiento de la hipertensión arterial. Entre las cosas que se recomienda hacer se encuentran medir la presión arterial de forma correcta, evaluar el riesgo cardiovascular global, administrar medicación antihipertensiva antes de acostarse, y utilizar combinaciones sinérgicas de fármacos. También se recomienda evaluar la presión arterial ambulatoria mediante monitorización ambulatoria en la mayoría de pacientes. Entre las cosas que no se recomienda hacer están establecer el
PRESENTACIÓN ORIENTADA A ESTABLECER LOS CRITERIOS BÁSICOS EN PARA MANTENER LOS CRITERIOS DE CORRECTA ATENCIÓN EN LOS PROBLEMAS DE SALUD CRÓNICOS EN ATENCIÓN PRIMARIA
J. Javier Blanquer propone una opción para mantener las sesiones clínicas del Centro de Salud San Blas de forma virtual debido a la necesidad de actualización y formación del personal durante la pandemia. El responsable docente organizará sesiones multidisciplinares o específicas de 15 minutos utilizando documentación en PowerPoint y herramientas multimedia publicadas en un blog, para luego resolver dudas. Se solicita al personal indicar temáticas de interés para las sesiones.
1. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
1
REDISSENYANT L’ATENCIÓ PRIMÀRIA
A. INTRODUCCIÓ
En les últimes setmanes, a vegades sense adonar-nos, hem realitzat canvis en la nostra
manera de relacionar-nos amb els usuaris/es i pacients que en altres circumstàncies haguessin
sigut revolucionàries:
- Hem treballat com un equip unit per donar la millor atenció a la nostra població.
Totes i cadascuna de nosaltres, les persones que treballem al centre de salut, hem
fet fàcil l’impossible.
- Hem utilitzat l’atenció telefònica com a porta d’accés majoritària, solucionant, de
forma no presencial, totes les consultes administratives i aquelles que no precisen
valoració física del pacient (peticions i recepcions de proves complementàries,
prolongació de crònics, parts de confirmació, petició d’ambulància...). És una
ferramenta molt efectiva per donar resposta a moltes de les necessitats que
habitualment ens plantegen els nostres pacients, i per evitar aglomeracions en les
nostres instal·lacions.
- Hem donat una resposta al dia: “Fer hui el treball de hui”. Hem sigut més
accessibles que mai, ja que hem solucionat diàriament totes les consultes.
- Hem concertat cites Presencials, prèvia valoració telefònica, quan les patologies
ho requerien o ho necessitaven.
- Hem aconseguit crear i mantenir un circuit diferencial entre pacients “infecciosos”
i la resta, millorant la seguretat entre els propis pacients i amb nosaltres mateixos.
D’aquesta vivència, i de la resposta que hem donat, hem d’estar orgullosos i
orgulloses. Alhora ha de servir-nos d’experiència i hem d’incorporar-ho per millorar el futur de
l’Atenció Primària.
Però alhora, per les necessitats del pla de contingència, hem hagut de deixar de banda
altres vessants que ens fan distintius i són l’essència de l’Atenció Primària:
- la longitudinalitat, és a dir, la continuïtat assistencial pel mateix equip de
professionals, ha estat un dèficit en aquest període, tot i que s’ha intentat corregir,
en certa manera, en les últimes setmanes.
- el control i seguiment de les patologies cròniques. Amb la urgència hem deixat de
banda l’estratègia. La diabetis, hipertensió, tabac, dislipèmia.... provoquen infarts,
ictus i neoplàsies que són les malalties de major morbimortalitat, abans, ara i
després del coronavirus.
- La prevenció de la malaltia i promoció de la salut.
2. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
2
B. OBJECTIU
L’objectiu de futur ha de ser introduir els canvis necessaris, en l’organització del nostre
equip, per fer possible compaginar els avantatges que hem experimentat durant el treball en
contenció, corregint les deficiències que hem detectat durant aquest període.
C. MÈTODE
- Treball en equip, amb generositat, dedicació, responsabilitat i respecte per la feina
dels altres. Tots i totes hem sigut protagonistes del canvi i anem a ser-ho del futur.
- Flexibilitat i adaptació. Anem a crear i inventar la nova Atenció Primària, per tant
els ajustos i canvis seran constants. Caldrà estar alerta per percebre les necessitats,
escoltar els suggeriments i adaptar-nos a ells.
- L’accés telefònic inicial al metge de família. D’aquesta manera els pacients i
nosaltres mateixos, ens n’adonarem de les possibilitats de la consulta NO
presencial. Sols després d’aquesta valoració telefònica, citarem, el mateix dia si
cal, de forma concertada els pacients que valoració física.
- Manteniment d’un circuit respiratori-infecciós. Caldrà conservar centralitzada
l’atenció PRESENCIAL al CSI Jaume Roig, donat que els centres auxiliars no tenen
les condicions per separar els pacients que físicament acudeixen als centres.
Mantindrem aquesta distribució mentre interioritzem, nosaltres i els pacients,
l’atenció telefònica inicial, i mentre comptem amb l’autorització de Conselleria i de
la Direcció del Departament.
- Resoldre diàriament les consultes que es produesquen.
- Reincorporació de tot el personal amb la desaparició del grup de contenció. Això
possibilitarà la longitudinalitat assistencial, donat que cadascú s’encarregarà de
l’atenció telefònica dels seus pacients, així com dels domicilis NO URGENTS.
- Introduir el control de les patologies cròniques de forma proactiva. Amb
l’explotació de la ferramenta Alumbra podrem tenir un control estricte dels
nostres pacients, anticipant-nos a les seues necessitats, assegurant-nos la
continuïtat assistencial i un adequat seguiment, evitant visites innecessàries dels
pacients.
3. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
3
D. APLICABILITAT
1. AGENDES MÈDIQUES
1.1.ATENCIÓ NO PRESENCIAL I PRESENCIAL CONCERTADA
La citació A DEMANDA al METGE DE FAMÍLIA serà SEMPRE NO PRESENCIAL -
TELEFÒNICA
L’agenda s’anomena DR/A < __> - NO PRESENCIAL i és l’única accessible des del
mostrador (*cal triar en el “Lloc” > “Teléfono”)
Aquestes demandes d’atenció s’han de resoldre en el dia (“la feina de hui s’ha de fer
hui”), donant una resposta telefònica i finalitzant el procés, o be concertant una nova cita NO
PRESENCIAL de seguiment o una PRESENCIAL, si precisa valoració física.
L’agenda PRESENCIAL és CONCERTADA, és a dir, sols accessible des del mòdul de
“consulta” (professionals sanitaris), i s’anomena DR/A < __> - PRESENCIAL.
La finalitat d’aquesta organització és:
- Crear l’hàbit en el pacient de concertar cita abans d’acudir al centre de salut
- Possibilitar la resposta durant el mateix dia per part del seus professionals de
referència
- Disminuir l’afluència i conglomeració de persones en el centre
o Resolent o dirigint adequadament les consultes formulades pels pacients
de forma no presencial
o Gestionat telemàticament totes les tasques administratives
o Gestionat telemàticament totes les consultes clíniques que no precisen
valoració física
o Concertant de forma filtrada i escalonada les visites PRESENCIALS.
- Disposar del temps necessari per gestionar la demanda i la consulta, anticipar-se a
les necessitats dels usuaris (aplicació Alumbra, recepció d’exploracions
complementàries sol·licitades...) i realitzar treball coordinat d’UBA
4. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
4
1.2.ATENCIÓ PRESENCIAL NO PROGRAMADA
UBICACIÓ
Situada en la planta baixa, en consultes d’urgències.
AGENDES
Gestionen les agendes ASSISTENCIAL i COVID19 METGE
TASQUES
- Pacient amb motiu clínic sense citació prèvia (no MAI TASCA
ADMINISTRATIVA)
- Pacients amb valoració telefònica prèvia, que precisen valoració
presencial però amb metge, propi i espills, absents.
- DOMICILIS URGENTS
- DOMICILIS NO URGENTS DELS ABSENTS (no presents en Logística ni en
Assistencial)
S’atén sols el motiu de la consulta
ACCÉS
Es manté el circuit respiratori
ACCÉS ATENCIÓ EXPLORACIÓ
PATOLOGIA
GENERAL
PORTA PRINCIPAL CONS. 2 URG CONS. 2 URG
PATOLOGIA
RESPIRATÒRIA
PORTA
URGÈNCIES
CONS. 1 URG
(telefònica)
CONS. 3 o 4
PEDIATRIA
HORARI
De dilluns a divendres de 8 a 20 h.
1.3. ALGORITME DE CITACIÓ.
El pacient pot accedir a una citació de 3 maneres:
- TELEFÒNICA.
Es cita per al mateix dia amb el seu metge/essa propi, o amb l’espill en cas de
no estar present:
5. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
5
Les agendes es redimensionaran segons les necessitats per poder absorbir la
demanda diària.
- PRESENCIAL:
Caldrà comprovar si es tracta de una necessitat administrativa o clínica
ADMINISTRATIVA
Se li indica que s’ha citat telefònicament i que el seu/a metge/ssa
es posarà en contacte telefònicament amb ell/a durant el dia.
CLÍNICA
Se li proposa consulta prèvia telefònica. Si accepta se segueix el
procediment anterior. Si desitja o precisa valoració física
immediata, se cita en agenda ASSISTENCIAL.
En cas de pacients RESPIRATORIS, se segueix el CIRCUIT i s’apunta
des del mostrador d’URG en COVID-19 METGE
- A més hem de gestionar el DOMICILIS que es presenten. Hi ha de 2 tipus
URGENTS – NO DEMORABLES
Seran citats en ASSISTENCIAL
DEMORABLES
Se citaran per al mateix dia
o En consulta del metge/ssa responsable, si està
present, siga en logística com en presencial.
o En ASSISTENCIAL, si el seu metge està absent
(eixides de guàrdia, malaltia.....).
Si una vegada realitzada la valoració telefònica, el professional que ha contactat amb el
pacient considera que no ha estat correctament qualificat (DEMORABLE vs URGENT), ha
d’escriure en la història clínica la seua decisió, avisar al mostrador per canviar d’agenda i
contactar telefònicament amb el metge/ssa que va a realitzar l’atenció per explicar-li la
situació del pacient.
CONSULTA 10 CONSULTA 5
CONSULTA 4 CONSULTA 3
CONSULTA 2 CONSULTA 3 SF
CONSULTA 9 CONSULTA 7
CONSULTA 1 SF CONSULTA 2 SF
CONSULTA 6 CONSULTA 8
6. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
6
SI
ÉS UNA
EMERGÈNCIA?
PRECISA ATENCIÓ
NO DEMORABLE?
DOMICILI
PROTOCOL CIRCUIT
RESPIRATORI
NO
SI
NO*
AGENDA
ASSISTENCIAL
* En ASSISTENCIAL si facultatiu absent
PLANTABAIXAPLANTAPRIMERA
GESTIÓ al DIA
CITAR EN
Gestió
telefònica
AGENDA
NO PRESENCIAL
SI PRECISA VALORACIÓ
FÍSICA
SI
RESPIRATÒRIA
agenda pròpia o espill
ACCÉS
TELEFÒNIC
ACCÉS
PRESENCIAL
ADMINISTRATIVA
CLÍNICA
AGENDA
NO PRESENCIAL
AGENDA
CoVid19 METGE
agenda pròpia o espill
7. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
7
2. TASQUES INFERMERIA
En el futur de l’Atenció Primària, l’activitat proactiva dels professionals ha de ser una ferramenta imprescindible per gestionar eficientment la salut
dels nostres pacients. Inicialment els infermers/eres s’encarregaran de les següents tasques, sense deixar de banda que l’autonomia de cada UBA pot
generar modificacions en l’actual plantejament.
8. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
8
3. CIRCUIT RESPIRATORI
Mantindrem el CIRCUIT RESPIRATORI en funcionament amb la finalitat de disminuir
els riscs de contagi entre els pacients i entre aquests i l’equip d’A.P.
En horari de dilluns a divendres de 8 a 20 h i dissabte de 8 a 15 hores seguirem
emprant el següent algoritme, ja establert.
10. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
10
1. ACTITUT PROACTIVA EN EL CONTROL DELS NOSTRES PACIENTS
1.1.Analítiques no valorades/ no recepcionades
Amb el canvi a l’estat de contenció segurament algunes analítiques (i potser altres
exploracions complementàries) s’han quedat sense valoració. Per localitzar-se, i anticipar-se
així a la demanda dels pacients cal seguir les següents passes.
Aquesta mateix procediment s’ha d’emprar per localitzar altres proves complementàries
sol·licitades, com ara RX (seleccionar “Imatge”), “Interconsultes” o ECG (“seleccionar “Altres
proves”)
Seleccionar “els meus pacients “ i el rang de
dates del mesos de FEBRER, MARÇ i ABRIL.
A continuació filtrar per OMPLIDA i amb la
rodeta de la dreta accedim directament a
veure resultats
11. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
11
1.2.Explotació de dades d’Alumbra
Amb l’aplicació Alumbra podrem extraure molta informació que ens permetrà millors
controls dels nostres pacients i anticipar-nos als seus requeriments, aplicant de forma
proactiva els protocols establerts. Amb l’aplicació aconseguirem de forma senzilla:
- Detectar el pacients amb mal control del nostre cup (HbA1c elevades o sense
dades, TA elevades o sense controls. .... )
- Llistar els pacients diabètics sense analítiques en els últims 6 mesos
- Llistat els pacients hipertensos sense analítiques en l’últim any.
- Llistat els pacients amb FRCV sense ECG en els últims 2 anys.
- ....
Per començar, hem d’accedir a l’aplicació
Cal accedir per CONSULTES > CONSULTES DE
COL·LECTIUS CLÍNICS.
Cal l’usuari i contrasenya d’inici de sessió,
marcar la casella i picar CONECTAR.
12. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
12
CIE 10 CIE 9
DIABETIS TIPUS 2 E11 250
HTA I10 401
HIPERCOLESTEROLÈMIA E78 272
FUMADOR F17 305.1
EPOC E44 491
Primerament s’ha de filtrar per DIAGNÒSTIC.
Recordem que actualment estem diagnosticant per CIE 10 però potser encara tenim algun
pacient amb el codi en CIE 9. Per facilitar futures recerques haurem de localitzar els
pacients amb CIE9 per canviar el diagnòstic. En el moment actual haurem de fer recerca
emprant els 2 codis (CIE 9 i 10) per estar segur que no deixem de banda cap pacient.
S’elegeix el CIE pel qual anem a fer la recerca. Posteriorment despleguem la finestra de
“código” i piquem en Más/Buscar... (en la zona inferior esquerre)
13. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
13
En la finestra es posa el codi de la
malaltia i a continuació intro.
Cal acceptar i, en la plana
principal, aplicar.
D’aquesta manera obtindrem el
llistat de tots els nostres pacients
amb aquest diagnòstic.
Ja estem en disposició de localitzar els pacients amb mal control (o sense control) amb
aquest diagnòstic.
Per exemple, saber quins pacients diabètics del meu cup no tenen glicada en els últims 6
mesos o quins tenen un últim valor superior a 8.
14. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
14
Aquest mateix procediment és pot utilitzar per a hipertensos sense xifres tensionals o
analítica en últims 12 mesos.
En la part inferior de la plana ens apareixerà el llistat dels nostres pacients amb
aquestes característiques i en la part més baixa un comandament per exportar-lo
*En aquest cas d’analítiques
per a HTA, busquem per la
variable CREATININA o FILTRAT
GLOM., filtrant per “no existe
resultado”
Aquest dades exportades ens serviran per ser proactius, per anticipar-nos i ser
més eficient, amb un seguiment pautat i sense sobreactuacions sanitàries.
Amb elles, els sanitaris podrem realitzar la sol·licitud de proves complementàries
de forma anticipada, a tots els pacients. Després sols caldrà entregar aquesta sol·licitud
als administratius, que seran els encarregats de citar-la, així com la consulta No
PRESENCIAL, posterior per valorar els resultats .
15. INSTRUCCIONS
DE DESESCALADA
15
2. PREVENCIÓ DE LA MALALTIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT
La Prevenció de la malaltia, l’empoderament del pacient, l’autogestió de la patologia de
baixa complexitat i la Promoció de la Salut, han de ser eixos fonamentals de la nova Atenció
Primària.
Nosaltres, com a actors protagonistes de la sanitat d’Oliva, hem d’ajudar, amb les
ferramentes del segle XXI, a aconseguir aquests objectius.
Per això en les últimes setmanes hem posat en marxa un blog (https://info-
csoliva.blogspot.com) i un canal de Telegram (https://t.me/infocsoliva), que entre tots i totes
hem de emplenar de contingut, amb la finalitat d’informar, assessorar i formar els/les nostres
usuaris/es i pacients.