DIBUIX TÈCNIC: TIPUS, SUPORTS, ESTRIS I NORMALITZACIÓ

DIBUIX TÈCNIC: TIPUS, SUPORTS,
ESTRIS I NORMALITZACIÓ
Silvia Mejías Tarancón
“El llenguatge gràfic
és el mètode que
utilitza el dissenyador,
enginyer o projectista
per a pensar, resoldre
i comunicar les seves
idees a través del
procés del disseny”
James Earle Fraser
Escultor i dissenyador
(1876-1920)

ÍNDEX
1. LLENGUATGE GRÀFIC (Comunicació gràfica, dibuix
tècnic versus dibuix artístic i antecedents, tipus,
característiques i normalització del dibuix tècnic)
2. SUPORTS I ESTRIS (Papers, compàs, llapis i regles)
3. DIBUIXOS (Esbós, croquis i plànol)

COMUNICACIÓ GRÀFICA
• Des de la prehistòria el llenguatge gràfic ha estat una forma
d'expressió universal per a la humanitat fent-lo servir com una eina
de comunicació, transmissió d'idees i de pensaments.
• L'enginyer, arquitecte o projectista és bàsicament un/a
dissenyador/a.
• L'estímul de la creativitat i la imaginació es recolza en el
llenguatge gràfic.
• Les més simples estructures no s'haurien pogut dissenyar o
construir sense dibuixos, diagrames i detalls que expliquin la seva
construcció.

DIBUIX TÈCNIC VERSUS DIBUIX ARTÍSTIC
DIBUIX TÈCNIC DIBUIX ARTÍSTIC
Pretén transmetre una informació tècnica amb exactitud
i habitualment amb l’objectiu de fabricar un objecte
Pretén provocar
emocions
Els dibuixos tècnics (habitualment plànols) són
documents que es basen en la construcció d’alguna cosa i
van signats per un tècnic que es responsabilitza d’ells.
L’obra artística va signada
per l’autor/a per atribuir-
li el seu valor artístic
Les dimensions d’un dibuix tècnic (habitualment plànols)
estan normalitzades, el dibuix ha d’estar centrat i s’ha de
dibuixar un caixetí i un requadre.
Les dimensions d’un llenç
es poden escollir
lliurament
El dibuix tècnic s’ajusta estrictament a unes normes. El dibuix artístic no
s’ajusta a normes
Pel dibuix tècnic cal conèixer unes tècniques i uns usos
per fer servir instruments, escales, acotacions, símbols,
etc.
No cal saber cap tècnica
El dibuix tècnic no fa servir colors. El dibuix artístic sí fa
servir colors

ANTECEDENTS DIBUIX TÈCNIC
• Els primers documents són del renaixement Italià on arquitectes i artistes es
van interessar a descobrir les lleis de la construcció de les projeccions de
l'objecte sobre el pla, tot creant les bases teòriques de la perspectiva
geomètrica.
• Gerald Descarreguis (1593-1662) enginyer va publicar el primer tractat sobre
les seccions còniques on es basen les idees de projecció.
• Gaspard Monge (1746-1818) mentre era professor a l'escola Politècnica de
França va desenvolupar els principis de la projecció que constitueixen avui la
base del nostre dibuix tècnic.
• l'iniciador de les consideracions projectives a la geometria creant una
nova branca de la matemàtiques anomenada “Geometria Descriptiva”.
• Descobridor el principi de la projecció ortogonal, denominat “Sistema
dièdric”.

DIBUIX TÈCNIC
El llenguatge mitjançant les paraules (signes) ens permet comunicar
sensacions i coses que percebem pels sentits (oïda, vista, olfacte, tacte i
gust). El dibuix tècnic és un llenguatge i presenta tres característiques
fonamentals que han de ser respectades a l'hora de fer un treball:
• GRÀFIC: fa servir signes gràfics, regit per normes internacionals que ho
fan més comprensible.
• UNIVERSAL: és un llenguatge universal amb el qual ens podem
comunicar amb altres persones, sense importar l'idioma.
• PRECÍS: perquè un dibuix tècnic representi un element de comunicació
complet i eficient, ha de ser clar, precís i constar de totes les seves
dades.

DIBUIX TÈCNIC
• El dibuix tècnic és la representació gràfica d'un objecte o
una idea pràctica.
• Aquesta representació es guia per normes fixes i
preestablertes per a poder descriure de manera exacta clara
la construcció del que es vol produir:
• dimensions,
• formes característiques
• Per a realitzar el dibuix tècnic es requereix d'instruments de
precisió. Quan no utilitzem aquests instruments es diu dibuix a
mà alçada.

TIPUS DE DIBUIX TÈCNIC I
Amb el desenvolupament industrial i els avanços tecnològics el dibuix ha
augmentat el seu àmbit d'acció. Els principals són:
• DIBUIX MECÀNIC: s'empra en representació de peces o parts de
màquines, maquinàries industrials, vehicles, motos, grues, avions, etc.
• DIBUIX ARQUITECTÒNIC: ventall de representacions gràfiques que realitzen
diferents plànols per a construcció (edificis, cases, autopistes, esglésies ,
fabriques, ponts etc.). Amb els seus respectius detalls en les quals apareixen
plans de planta, façanes, seccions, perspectives, columnes, detalls i altres.
• DIBUIX ELÈCTRIC: representació gràfica dels elements que formen les
instal·lacions elèctriques en una estructura arquitectònica: escomeses,
tauler, línia de circuits, interruptors, presa corrents, sortides de llums, etc.

TIPUS DE DIBUIX TÈCNIC II
• DIBUIX ELECTRÒNIC: expressa
simbòlicament connexions i disseny de
components electrònics com poden ser
resistències, inductors, transistors, fonts
d'alimentació, etc.
• DIBUIX GEOLÒGIC: s'empra en geografia i en
geologia, es representen diverses capes de la
terra emprant una simbologia (contingut de
minerals en cada capa). S'usa en mineria i en
exploracions de jaciments petrolífers.
• DIBUIX TOPOGRÀFIC: representa gràficament
les característiques d'una determinada
extensió de terreny ens mostra els accidents
naturals i artificials, cotes o corbes de nivell.
• DIBUIX URBANÍSTIC: emprat en l'organització
de les ciutats: ubicació de centres urbans, zones
industrials, carrers, avingudes, jardins,
autopistes, zones recreatives entre altres.

NORMALITZACIÓ
Fins al segle XIX els coneixements es transmetien per contacte directe entre
mestres i aprenents. Com al dibuix tècnic s’utilitzen excessius detalls en les
tècniques de representació per a evitar problemes d'interpretació s’aplica una
normativa. Les primeres normes sorgeixen amb la Revolució Industrial com a
solució a l'anarquia existent, als EUA a (Seller) i a Anglaterra ( Whitworth) i la
primera associació a la I Guerra Mundial (DIN):
RELACIÓ DE LES PRINCIPALS NORMES D’ORGANISMES QUALIFICAT
UNE Elaborades per AENOR (Associació Espanyola de Normalització,
https://www.aenor.com/ )
DIN Deutsche Institut für Normung, Alemanya (https://www.din.de/de)
ISO Organització Internacional per a l’estandarització
(https://www.iso.org/home.html )
ASTM Qualitat de materials (American Society for Testing materials)
ASME Construcció d’equips mecànics, condicions de fabricació, de prova i recepción
(American Society of Mechanical Engineers)
NBE Normes bàsiques d’edificació

NORMES DE SEGURETAT I HIGIENE
• Fer els treballs amb netedat:
• No prendre aliments i/o begudes durant el desenvolupament d’un dibuix.
• Tenir les mans netes; rentar-se les mans abans utilitzar els materials.
• Portar els materials i instruments necessaris a la classe de dibuix tècnic
i aquests han d'estar nets i en bon estat: làmines, regles, llapis, compàs,
etc.
• No treure la punta al llapis sobre el tauler o taula de dibuix.
• Evitar bufar sobre el dibuix per a retirar les restes d'esborrany.
• Ajustar i manipular el compàs amb cura i no aplicar oli a les
articulacions.
• Netejar o rentar les regles i l'esborrany o goma d'esborrar.
• És millor treballar o dibuixar amb llum natural, si es treballa amb llum
artificial, procurar que la llum no sigui molt intensa, perquè genera ombres i
una llum molt feble fa força molt la vista.
• Els tipus de llapis a utilitzar seran d'acord amb el traç que es realitzi.
• No s'ha de pressionar el llapis amb exagerada força.
• No s’ha de recolzar el cos sobre la taula de dibuix i evitar mals d’esquena.
• La distància entre els ulls i el llapis ha de ser d'aproximadament 30 cm per a
evitar el desgast de la vista.

SUPORT
• Els suports són tots aquells materials
sobre els quals es realitzen els dibuixos i
dissenys.
• El costat major del format és igual al costat
menor per l'arrel quadrada de 2
• Al dibuix tècnic el suport més utilitzat és el
paper i es regeix per normes de grandària,
qualitat i pes, la qual cosa es coneix amb el
nom de format.
• El format de paper fa referència a les
mesures del paper I habitualment s'usa el
DIN A4 (210 x 297 mm) A0=1m2.

FORMAT PAPER
A dibuix tècnic les làmines han de tenir el format següent:
•El requadre que consisteix en una línia que es dibuixa al voltant del
paper a fi de que les figures dibuixades no arriben als extrems.
•El caixetí cada format porta un a la part inferior dreta per a indicar les
dades del dibuix.
Requadre
Caixetí

TIPUS DE PAPER
Entre ells podem enumerar:
• PAPER OPAC: s’utilitza per a treballs amb
llapis, és recomanable per a tinta o aquarel·la
(cartolina cansson blanc aspre). Aquesta
cartolina cansson ha de fixar-se al tauler de
dibuix amb cinta adhesiva.
• PAPER TRANSPARENT: S'utilitza el paper
cansson o paper d'enginyer de 60-85 grams,
aquest gruix varia d'acord amb el seu pes.
• El paper d'enginyer s'expenen en
rotllos de 1.50 m. d'ample per 20 m de
llarg i venen protegits dins d'un cartutx
de cartó.
• El paper transparent serveix per als
dibuixos que han de ser copiats
fàcilment per una màquina especial
anomenada copiadora ozalid.

LLAPIS
• És l’eina de dibuix més bàsica.
• Està format per un embolcall de fusta i una mina de
carbó grafit.
• Es classifiquen per la seva duresa.

LLAPIS
• Es posen nombres que
van del 9, el màxim, fins
a 1, el mínim.
• L’1, però, s'omet i es
posa directament la
lletra.
• L’escala va des del 9H,
el més dur, passant per
un H, un F, un HB,
l’estàndard, el B i el 9B,
que ja seria el més tou.
• El llapis F és
lleugerament més dur
que l'HB.

TAULA RESUM CLASSIFICACIÓ TIPUS DE LLAPIS
• Es fa servir per a
dibuix tècnic per
fer construccions
auxiliars, traçats
precisos i per fer
línies primes
iclares.
• Quan s’esborren
sovint queden
marques damunt
del paper.
• F: Semidura i es fa server
per línies mitges.
• HB: Semitova i es fa
server per línies gruixudes
i dibuix geomètric
• S’utilitzen per fer dibuixos
a mà alçada.
• També per acabar un
dibuix a llapis, resseguint
les arestes de les formes
dels objectes dibuixats
• Per a definir el resultat I
ressaltar els contorns de
les figures
• Per al dibuix
artístic.
• NO emprat en
dibuix tècnic.
• Es faren línies
gruixudes i
fosques que no
acostumen a deixar
marca quan
s’esborren, però
que poden fer que
el paper s’embruti
en desplaçar sobre
les línies els regles i
els escaires.
Usos
1 a 4 Dures
5 a 9 Molt dures
-----
1 a 9
Números
H
HB F
B
Lletres
DURA
MITJANA
TOVA
DURESA

EXEMPLE

LLAPIS
• Al Dibuix Tècnic s'utilitzen habitualment els llapis:
• H, 2H o 4H (Construccions auxiliars)
• HB, F o B (Per reflectir el resultat final i algun detall)
• La punta ha de ser cònica per a això ha d'esmolar-se
constantment.
• Per a triar el grau de llapis, s'ha de tenir en consideració
el tipus de línia que es requerida.
• S’utilitza llapis dur per a:
• construccions geomètriques precises
• treball de precisió i exactitud
• les línies tènues de construcció,
• línies guies per a lletres i

TÈCNIQUES PER AL TRAÇAT A LLAPIS
• Les línies al llapis han de ser:
• nítides,
• uniformes i
• precises en tota la seva longitud.
• Per a traçar, s’ha de sostenir el llapis fermament, amb comoditat i soltesa,
tot mantenint una pressió uniforme sobre ell i simultàniament fer girar la
punta a mesura que es faci la línia. D'aquesta manera, es conservarà per
més temps la punta i la línia resultarà d'un gruix uniforme.
• Les línies preliminars es tracen molt febles perquè puguin ser esborrades
amb facilitat, mentre que les definitives han de ser fortes i destacades.
• En traçar, la posició correcta del llapis és d'uns 60° aproximadament, en la
direcció en què es fa el traç i s’ha de mantenir la inclinació al llarg del
traçat.
• Les línies horitzontals es tracen d'esquerra a dreta i pel cantó superior de
la regla o paral·lela i els i les esquerranes hauran de traçar de dreta a
esquerra.
• Les línies verticals es tracen de baix cap amunt. Si el dibuixant és dret,
col·locarà l'esquadra cap a la dreta de la línia i en sentit contrari si és
esquerrà.

ESTRIS: PORTAMINES
• Té a l’interior un mecanisme de pinça
que permet subjectar una mina i anar
traient-la a mesura que es desgasta.
• Les mines es classifiquen de la mateixa
manera que les dels llapis, per la seva
duresa.
• Fent servir normalmente un diàmetre fix
de mina: 0,2; 0,3; 0,5; 0,7 o 0,9 mm però
també pel seu diàmetre.
• El diàmetre de 0,5 mm és el més usual.

ESTRIS: GOMES
• Estan fetes de cautxú i permeten eliminar del paper els traços de
llapis, facilitant la correcció d’errades en el dibuix
• Com que són autèntiques «esponges», no s’han de tenir a la mà
gaire temps, ja que absorbeixen el greix i la suor.
• Quan les gomes s’embruten, cal netejar-les fregant sobre un paper
a part.
• Han d'esborrar fàcil sense deixar petjades, sense tacar ni
embrutar, de preferència de color blanc o transparent
• Existeixen així mateix plantilles per a esborrar, les quals són de
metall, s'empren per a protegir les línies pròximes a la línia que s'ha
d'esborrar sense danyar la resta.

ESTRIS: RETOLADORS TÈCNICS
• La tinta en el dibuix tècnic es fa servir per a repassar o "passar a
tinta" els dibuixos que prèviament s’han fet a llapis.
• Serveixen per retolar el dibuix un cop s’ha fet a llapis.
• El gruix de línea está calibrat amb mides compreses de 0,1 a 2 mm

GRUIXOS i VALOR DE LÍNIA
• En el moment de passar a
tinta caldrà distinguir els
diferents elements del
dibuix i en funció de la
importància què tinguin en
el dibuix es farà servir un
gruix diferent.
• Un dibuix s’ha de resoldre
TOT amb la mateixa
tècnica: o tot a llapis o tot
a tinta i sempre de color
negre.

És l’estri que utilitzem per traçar
arcs de circumferència o
circumferències completes i
també per a traslladar distancies.
Té dos braços units per una
articulació a la part superior, per
on se subjecta.
ESTRIS: COMPÀS

TIPUS DE COMPÀS
Compàs
comú
Compàs
amb extensió o
de barres
Compàs
amb puntes
seques
Compàs
amb
tiralínies
Compàs
amb
bigotera
Compàs de
bomba

TÈCNIQUES PER AL TRAÇAT AMB COMPÀS
• El compàs s’ha de manejar amb una sola mà (generalment la dreta).
• És aconsellable usar llapis o mina més dura (2H o 4H).
• S'obren les potes del compàs amb el dit mitjà i polze.
• Es col·loca la punta metàl·lica del compàs en el centre, es mou l'altre braç
del compàs amb els dits índex i mig fins a ajustar el radi prèviament establert.
• Després es recull el mànec del compàs i es procedeix al traçat del cercle fent
girar a la dreta en sentit de les agulles del rellotge.
Abans de començar el traçat d'arcs amb el compàs s’ha d'esmolar la
mina i després s'ajunten les puntes de tal forma que la punta metàl·lica
quedi una mica més llarga que la mina.

ESTRIS: REGLES GRADUADES
• Són instruments que utilitzem per prendre i traslladar
mides lineals.
• La seva graduació s’indica en mil·límetres.
• Els més habituals solen ser els plans bisellats de 20 o
30 cm.

S’utilitza per
mesurar
l’amplària dels
angles i traçar
angles:
• També rep el
nom de
transportador
d’angles.
• Pot ser
semicircular o
circular
• Està graduat en
graus
sexagesimals
ESTRIS: GONIÒMETRE

És un instrument que s'utilitza per al traçat de
corbes irregulars. Aquest instrument se'l coneix
també amb el nom de "corbes franceses"
ESTRIS: PISTOLETES O PLANTILLES DE CORBES

• El joc d’escaire i cartabó
s’utilitzen per traçar angles,
línies rectes, paral·leles i
perpendiculars
• La hipotenusa del cartabó ha de
tenir la mateixa longitud que el
cateto major de l’escaire.
ESTRIS: JOC ESCAIRE I CARTABÓ
• Angles: 90º, 30º i 60º
• Nom en català: Escaire
• Nom en castellà: Cartabón
• Angles: 90º, 45 º i 45º
• Nom en català: Cartabó
• Nom en castellà: Escuadra

Amb l’escaire i el
cartabó es traça
una línia
Es desplaça el
cartabó i es traça
una línia paral·lela
Es gira el cartabó i
es traça una línia
perpendicular
FEM PARAL·LELES I PERPENDICULARS

Emprant l'esquadra i el cartabó es poden traçar amb facilitat angles de
30º, 45º, 60º y 90º.
També es poden traçar angles d'altres valors diferents per composició
de l'esquadra i el cartabó.
TRAÇAT D’ANGLES

Aquí es concreten altres possibles combinacions per
obtenir diferents angles mitjançant l’escaire i el cartabó.
TRAÇAT D’ANGLES

• S’utilitza per a mesurar en dibuixos que
contenen diverses escales.
• Per a efectuar una mesura es col·loca el
escalímetre damunt del dibuix fent coincidir
el zero amb el punt on el qual es va prendre
la distància.
• Es col·loca en direcció i sentit del
mesurament i es traça una marca tènue i
petita amb un llapis esmolat.
• En efectuar mesuraments successius en una
mateixa línia, s'ha de realitzar des d'un sol
origen sense traslladar l'escala a fi d'evitar els
errors acumulatius.
ESCALÍMETRE
Aquest escalímetre té en
una de les seves vores
una escala calibrada
d’1:25 si el gires pots tenir
d’altres escales: 1:20,
1:50, 1:75, 1:100, 1:125 i
1:200.
L’escalímetre és una regla la secció transversal de la qual
té forma prismàtica a fi de contenir diferents escales en la
mateixa regla.

TAULA RESUM FUNCIONS DELS ESTRIS
ESTRI FUNCIÓ
REGLE GRADUAT Mesurar i traçar segments rectilinis
JOC D’ESCAIRES
Traçar paral.leles i perpendiculars, a més
d’angles de 45º, 60º, 30º i 90º
COMPÀS
Traçar arcs i circumferències
LLAPIS
Realitzar tota mena de dibuixos, especialment
els esbossos i els croquis que són dibuixos a
mà alçada
RETOLADORS
Dibuixar línies, arcs, etc en plànols definitius
que previament han estat fets a llapis

• Dins del procés de disseny d'un producte, podem
emprar diferents tècniques de dibuix per aconseguir
definir la nostra idea gràficament.
• D'aquesta forma altra gent podrà construir el producte
correctament.
EL DIBUIX AL DISSENY

ESBÓS
• Els esbossos són els primers dibuixos que es fan d'una
idea són la primera aproximació de l’objecte a estudiar,
sense molts detalls, proporcionant la informació
imprescindible per reconèixer l’objecte.
• Es fan sense seguir cap norma, per representar de
forma senzilla les diferents solucions inicials del disseny
d'un objecte fent les línies més importants.
• Els esbossos són dibuixos a mà alçada, és a dir,
s'efectuen a pols sense l'ajuda d'instruments auxiliars
de dibuix, només amb el llapis i la goma.

L'esbós es realitza per a representar una idea utilitzant un
dibuix previ al disseny definitiu en el qual es destaquen els
aspectes fonamentals dels objectes: forma i aspecte.
Esbós Obra construïda
ESBÓS

CROQUIS
• El croquis és també un dibuix
fet a mà alçada, és a dir,
s'efectuen a pols sense l'ajuda
d'instruments auxiliars de
dibuix, només amb el llapis i la
goma.
• El croquis conté informació
completa sobre la
dimensions (mesures) i la
forma de l'objecte, perquè
pugui ser fabricat.
• És una representació gràfica
molt més detallada que l'esbós
i la seva execució requereix
més precisió i claredat.

El croquis és un dibuix :
• realitzata mà alçada
• en el qual es detallen
les formes i dimensions
d'una peça,
• bé les seves vistes o bé
la seva perspectiva.
• No es fa a escala i se
sol delimitar.
La diferència entre un esbós i un croquis és que en
aquest últim s'indiquen les mesures de l'objecte.
CROQUIS

PLÀNOL
Els plànols són dibuixos delineats, es realitzen amb ajuda
d'instruments de dibuix (escaire, cartabó, regle, compàs,
etc.) o amb aplicacions de dibuis DAO (Disseny Assistit per
Ordinador)
És el darrer pas
de la
representació
d’un objecte per
a aconseguir una
representació a
escala on les
mesures estan
en proporció
exacta amb
l'objecte real.

Acotació: és l'operació d'anotar les
mesures que un objecte té en la realitat,
sobre una representació del mateix,
d'acord amb una sèrie de normes.
Alçat: vista de front d'un objecte.
Esbossos: són els primers dibuixos que
es fan d'una idea. Es realitzen de manera
aproximada, sense molts detalls i sense
seguir cap norma.
Caixetí: part del format reservada a la
zona inferior dreta per a indicar les
dades del dibuix.
Cartabó: plantilla en forma de triangle
rectangle que s'empra principalment per
al traçat de rectes paral·leles i
perpendiculars.
Compàs: instrument que s'empra per
traçar arcs i circumferències.
Croquis: dibuix realitzat a mà alçada,
que conté informació completa sobre la
dimensions (mesures) i la forma de
l'objecte, perquè pugui ser fabricat.
Cota: mesura d'un objecte.
Dibuix: representació gràfica d'una idea
o objecte.
Escaire: plantilla en forma de triangle
rectangle isòsceles que s'empra
principalment per al traçat de rectes
paral·leles i perpendiculars.
Format: paper de mesures fixes sobre el
qual es realitzen els dibuixos tècnics.
Llapis: instrument de traçat fabricat en
fusta i que porta al seu interior una mina
de grafit.
Mà alçada: dibuix a pols sense l'ajuda
d'instruments auxiliars, només amb el
llapis i la goma.
VOCABULARI

Perfil: vista lateral d'un objecte.
Planta: vista des de dalt d'un objecte.
Portamines: instrument semblant al
llapis que es fabrica de plàstic o metall i
porta al seu interior un dispositiu amb
un cap en forma de pinces, que retenen
les mines col·locades al seu interior.
Regle: útil que s'empra per mesurar
longituds i traçar línies rectes.
Transportador d'angles: instrument
emprat per a mesurar i construir angles.
Vistes: diferents imatges d'un objecte
que percep un observador quan se situa
en diferents llocs al voltant del mateix.
VOCABULARI

MOLTES GRÀCIES PER
LA VOSTRA ATENCIÓ!

DIBUIX TÈCNIC: TIPUS, SUPORTS, ESTRIS I NORMALITZACIÓ

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to DIBUIX TÈCNIC: TIPUS, SUPORTS, ESTRIS I NORMALITZACIÓ

Similar to DIBUIX TÈCNIC: TIPUS, SUPORTS, ESTRIS I NORMALITZACIÓ (13)

More from Lasilviatecno

More from Lasilviatecno (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

DIBUIX TÈCNIC: TIPUS, SUPORTS, ESTRIS I NORMALITZACIÓ