1. CONCEPTES DAVID HUME
- El punt de partida del coneixement són els sentits.
- La ment humana està formada per percepcions, que poden ser de dos tipus:
• Impressions: percepcions vives, han de ser proporcionades pels sentits.
Són el que sentim, veiem, estimem...
• Idees: percepcions dèbils, consisteixen en el record de les impressions.
S’utilitzen quan pensem o raonem.
Les idees són còpies debilitades, reflexos de les impressions (principi
de la còpia)
- Empirisme psicològic: les idees deriven de les impressions, per tant s’elimina
el concepte d’idees innates.
- Empirisme epistemològic: quan una idea no deriva de l’experiència és una
idea inútil. Una paraula que no tingui una impressió concreta és rebutjada pel
principi de còpia.
- També podem dividir les percepcions en:
• Simples: impressions i idees que no admeten separació.
• Complexes: poden dividir-se en parts més simples.
- Memòria: ens permet transformar les impressions en idees i retenir-les,
conservar-les, reproduir-les... la memòria conserva aquesta còpia mantenint
l’ordre i l’estructura en què apareixen les impressions.
- Imaginació: crea les idees complexes combinant les simples i seguint unes
qualitats d’associació que regeixen la combinació natural de les idees (lleis
d’associació).
- 3 lleis d’associació d’idees:
• Semblança
• Contigüitat espai - temps
• Causa - efecte
- El món es divideix en:
• res extensa: idea del món

2. • res cogitans: idea del jo
• res infinita: idea de Déu
- Principi de causalitat: tenim tendència a associar dues idees quan les veiem
vàries vegades juntes o seguides.
Hume critica aquest principi ja que els fets que puguin passar en un futur no
són demostrables (que cada dia surti el sol no vol dir que demà també hagi de
sortir).
- El jo: no tenim impressió d’un jo únic, la idea del jo hauria de ser permanent;
per tant, el jo és un feix d’impressions que ens hem acostumat a trobar unides.
- Déu: no sabem si Déu existeix, ja que no en tenim impressió.
- Veritats matemàtiques: relacions entre idees que no guarden cap relació amb
la realitat. Poden ser conegudes a priori de l’experiència.
- Qüestions de fet: depenen de l’experiència.
- Per Hume la “substància” és un conjunt d’impressions unides per la
imaginació i que tenen un nom assignat. Tenim impressió de les qualitats de
les coses, no de les coses en si mateixes.
- Emotivisme moral: importància de les emocions. El judici moral ha d’estar
basat en el sentiment. “La raó ha de ser esclava de les passions”. Valorem com
a bo tot allò que ens fa sentir bé.
- Utilitarisme: és bo tot allò que és útil.
- Virtut: acció o qualitat que ofereix un sentiment agradable. El vici és tot el
contrari.
- La nostra felicitat depèn de la felicitat i el benestar dels que ens envolten.
- Posteriorment Hume influencia a: Kant, JS Mill, Nietzsche...