Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Lockeconeixement

6,873 views

Published on

Lockeconeixement

  1. 1. John LockeConeixement iexperiència
  2. 2. Objectiu L’origen del Empirisme coneixement és l’experiència FenomenismeInvestigar COM CONEIXEMEN Crítica de les pensa la ment T idees metafísiques: Déu, humana Jo, el mónNetejar la filosofia de conceptes La moral es basa Emotivisme absurds ÈTICA en el sentiment, sExaminar les base no és racional de la decisió La política es ahumana i de la vid fonamenta en la Contractualisme protecció dels Liberalisme social POLÍTICA drets naturals dels homes
  3. 3. CONEIXEMENT L’EXPERIÈNCIA COM A CRITERI
  4. 4. QUÈ ÉS EL CONEIXEMENT?D’on procedeixen les idees Són innates o adquirides? Fins a on pot conéixer la que tenim en la ment? Reminiscència o tabula rasa? ment humana?Com es formen les idees que tenim en la ment? Ciència/pseudociència Què és un coneixement Ciència/religió autèntic i un Ciència /metafísica pseudoconeixement? PREGUNTA PELS Trobar els fonaments ELEMENTS DEL (igual que Descartes) CONEIXEMENT PREGUNTA PELS LÍMITS DEL CONEIXEMENT La filosofia com a “geografia mental” El coneixement com a joc de construcció
  5. 5. Pregunta filosòfica però també D’on procedeixen les idees psicològica. Psicologisme: que tenim en la ment? estudi dels processos mentals produeixen el coneixementLocke defensa un Tot contingut mental plantejament procedeix de l’experiència Aristòtil EMPIRISTA Occam La ment és inicialment una tabula rasa No hi ha coneixements innats“Empeiria” = experiència La ment humana, de forma sensible = dades, espontània, fabrica el Platócontinguts que s’obtenen coneixement a partir d’uns Descartes a través dels sentits materials sensorials bàsics Coneixem fenòmens, no la realitat
  6. 6. RACIONALISME EMPIRISMEOrigen La ment mateixa (Raó). Lexperiència sensibleCriteri Indubitabilitat Verificabilitat empírica. Principi de còpia (relació amb lexperiència sensible)Facultat La Raó autosuficient. La Raó que depén de Innatisme. lexperiència. Tabula rasa. Tot coneixement és el resultat del treball de la ment sobre materials empíricsValor Certesa: claredat i distintició. Provisionalitat. Escepticisme.Substàncies Dualisme: res cogitans Fenomenisme. No és (pensament), res extensa possible el coneixement de (matèria) substàncies (matèria i jo són ficcions).
  7. 7. 1. IDEES SIMPLES I COMPLEXES Imaginem que la nostra ment fos una tabula rasa i es trobés per primera vegada davant de això… BLANC AMARG SEC Com el descriuria? DUR Una bona forma d’entendre la pregunta és imaginar-se com ho veuria un robot que disposés d’un sistema de FRED sensors LLEUGER
  8. 8. 1. IDEES SIMPLES I COMPLEXESBLANC BLANC +AMARG AMARG + IDEES SEC + IDEASEC SIMPLES DUR + COMPLEXA FRED + LLEUGERDUR •“Matèria primera”FRED del coneixement •Dades immediatesLLEUGER de l’experiència Conjunt didees •Contingut elemental simples formant de la ment (“àtoms”) el mateix objecte
  9. 9. 1. IDEES SIMPLES I COMPLEXES2. LES IDEES IDEES SIMPLES IDEES COMPLEXES PRINCIPI EMPIRISTA L’experiència és l’origen i el límit del nostre coneixement PRINCIPI DE CÒPIA Totes les idees complexes són còpies didees simples (no innatisme) Per saber si una idea és vertadera o falsa he de buscar el contingut empíric del qual procedeix
  10. 10. 1. IDEES SIMPLES I COMPLEXESLenteniment rep les idees Lenteniment és actiu quansimples de forma passiva: construeix les idees complexes areceptivitat. partir de les simples.No podem inventar idees La varietat de les ideessimples. complexes és infinitaEl cec de naixement no pot Podem imaginar-nos ideesimaginar-se el color verd complexes que no existeixen
  11. 11. 2. IDEES DE SENSACIÓ I DE REFLEXIÓ IDEES DE SENSACIÓ IDEES DE REFLEXIÓ Percepció destímuls externs a la Percepció de les operacions de ment que arriben a través dels la nostra pròpia ment quan òrgans sensorials. socupa de les idees
  12. 12. 2. IDEES DE SENSACIÓ I DE REFLEXIÓNo és el mateix processar els estímuls i executar totes les funcions queimplica conduir un cotxe... IDEA DE SENSACIÓ IDEA DE REFLEXIÓQue provar de fer-ho prenent CONCIÈNCIA a cada moment de les ideesque hi ha en la nostra ment, dels estímuls que processem i les funcionsque executem
  13. 13. 2. IDEES DE SENSACIÓ I DE REFLEXIÓ Dormir sense somiar. No hi ha idees de sensació ni de reflexió perquè no hi ha conciència. Pensem sempre? No. Observar. Hi ha idees de sensació perquè a la ment arriben estímuls externs (color, sons, etc.). Però no cal que hi hagi idees de reflexió perquè no shi posa prou atenció. Hi ha ides de sensació perquè veiem colors i grafies. Però si volem fer bé la prova cal que hi parem atenció en el que veiem, que diferenciem entre grafia i color, que siguem conscients de lacte de percebre
  14. 14. 3. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES IDEA SIMPLE DE VERMELL QUALITAT DE VERMELLUna QUALITAT és la capacitat (la potència) que tenen els objectes deproduir idees en la nostra ment.Les qualitats depenen de la matèria dels cossos.Però això no significa que les idees siguin la còpia exacta de les qualitats.
  15. 15. 3. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIESQualitats primàries: solidesa, extensió, forma, moviment,repòs i nombre.Inseparables del cos, qualsevol que sigui lestat en què estrobi, i tals que aquest cos les conserva constantmenten totes les alteracions i canvis que pugui sofrir acausa de la major força que hom pugui exercir sobre ell.
  16. 16. 3. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES Les qualitats primàries són OBJECTIVES, pertanyen realment als cossos. Les idees que tenim daquestes qualitats són el seu reflexe fidel (REALISME) OBJECTIVITAT CORRESPONDENCIA REAL Sucre material amb Idea mental duna qualitats primàries qualitat primària: forma
  17. 17. 3. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIESQualitats secundàries: color, olor, sabor, temperatura,textura, gust. Les qualitats secundàries són SUBJECTIVES, no pertanyen realment als cossos. Les idees que tenim daquestes qualitats no són el seu reflexe fidel (FENOMENISME) SUBJECTIVITAT NO CORRESPONDÈNCIA Sucre material amb REAL Idea mental duna qualitat qualitats secundàries primària: color, sabor
  18. 18. 3. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES Si les qualitats secundàries fossin objectives, llavors no sexplica com és possible que LA MATEIXA AIGUA SIGUI FREDA I CALENTA AL MATEIX TEMPS
  19. 19. 3. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES Però aquesta confusió no es produeix amb les qualitats primàries. Les idees que obtinc de tocar un cub i una esfera amb cada mà no es confonen a lhora de tocar el prisma LES QUALITATS PRIMÀRIES SÓN OBJECTIVES, PERÒ LES QUALITATS SECUNDÀRIES SÓN SUBJECTIVES
  20. 20. 3. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIESLes qualitatssecundàries no sónres en els objectesmateixos sinó quesón la conseqüènciade loperació de lesqualitats primàriesen nosaltres
  21. 21. 4. CLASSIFICACIÓ DE LES IDEES IDEES DE SENSACIÓ IDEES DE QUALITATSIDEES SIMPLES PRIMÀRIES (volum, pes, Idees que fan referència moviment...)Les dades primàries a lexperiència externade la nostraexperiència. IDEES DE QUALITATS SECUNDÀRIES (color, olor, sabor, temperatura...) IDEES DE REFLEXIÓ Percebre El coneixement que té la Imaginar Pensar ment dels seus propis Voler actes i percepcions Creure... Idea de SUBSTÀNCIA: representen cosesIDEES COMPLEXES particulars que subsisteixen en si mateixes (taula, préssec)Producte dels Idea de MODE: es refereixen a coses que no subsisteixen enelesprocessos de mateixes sinó en altres (triangle, gratitud).combinació que realitza Idea de RELACIÓ: neixen de comparar una idea amb unala ment quan opera altra (anterioritat, posterioritat, causalitat...).sobre idees simples.
  22. 22. 5. CRÍTICA DE LES IDEES INNATES «Suposem un home cec de naixement, que ara és adult i que ha après a distingir, mitjançant el tacte, un cub d’una esfera aproximadament de la mateixa grandària, de manera que quan els toca sap dir quin és el cub i quin és l’esfera. Suposem ara que el cub i l’esfera estan a sobre d’una taula i que el cec recupera la vista; la pregunta és: ¿podrà ara distingir-los a través de la vista abans de tocar-los i dir quin és l’esfera i quin és el cub?»La ment construeix el coneixement a partir delexperiència.La ment no pot elaborar conceptes de formaindependentRefutació de linnatisme
  23. 23. 5. CRÍTICA DE LES IDEES INNATES Largument del desconeixement infantil. Si hi haguessin 1 idees innates, els infants també les tindrien. Però els infants desconeixen determinats principis de la demostració que per als adults són evidents (axiomes) Largument de la necessitat deducació. Si certes veritats 2 fossin innates, no caldria ensenyar-les, ja que la raó humana les descobriria immediatament. Però determinades veritats suposadament innates (Déu) són realment ensenyades. Largument de la manca de consens Si certes veritats fossin 3 innates, llavors hi hauria un acord entre tots els éssers humans. Però és evident que aquest acord no existeix ni sobre veritats especulatives (Déu) ni sobre principis morals.
  24. 24. 6: LES IDEES, UNA VISIÓ COMPARATIVA PLATÓ ARISTÒTIL DESCARTES LOCKEEssència (què és = Essència (forma) Fenomen mental (sensació, Contingut de lentenimentconcepte = definició) memòria, voluntat, humà. concepte, etc.)Extramental: les idees no Extramental: les idees no Mental: les idees no tenen Mental. Les idees no sónsón conceptes mentals, tot i són conceptes mentals, tot i entitat pròpia fora de la models per a lexperiènciaque estan en l’ànima que la ment humana les pot ment. No hi ha un món de sinó que són el resultat dehumana copsar les idees. I les idees lexperiencia (inversió del tampoc estan en les coses. dualisme platònic) Influència d’Occam (principi d’economia) Tipus: simples/complexes;Trascendent: les idees Immanent: les idees estan sensació/reflexió.estan en un món particular. en les coses. Hilemorfisme Tipus: adventícies, de la Idees metafísiquesDualisme ontològic. Món imaginació i innatesintel·ligible vs mónsensible. Model vs còpiaInnatisme. Reminiscència No innatisme. Tabula rasa. Innatisme. La ment No innatisme. Tabula rasa.(conèixer és recordar) Coneixement per humana té idees que no No abstracció. abstracció procedeixen de Coneixement per inducció. l’experiència (matemàtiques/Déu)
  25. 25. 7. TIPUS DE CONEIXEMENT 1 Coneixement intuïtiuConeixement del qual no cal demostració perquè resulta evident.La seva certesa es basa en la impossibilitat de dubtar de que una ideadeterminada forma part de la meva ment en un moment determinat. Es evident que estic experimentant una sensació de dolor. La idea de dolor, per tant, es certa de forma intuïtiva. Sem fa present sense que calgui demostració alguna.
  26. 26. 7. TIPUS DE CONEIXEMENT 2 Coneixement demostratiuConeixement que té lloc com a resultat dun procediment deductiu.La seva certesa es basa en la correcta connexió entre idees, és a dir, enla derivació duna idea-conclusió a partir daltres idees-premises
  27. 27. 7. TIPUS DE CONEIXEMENT 1 Coneixement sensorialConeixement de lexistència dobjectes externs.No hi ha dubte que hi ha objectes externs que produeixen les idees quehi ha en la ment humana. Però tampoc hi ha Es evident que estic dubte que aquesta experimentant una sensació la sensació de dolor. provoca el foc que La idea de dolor, per tant, es certa de hi en la meva mà forma intuïtiva. Sem fa present sense que calgui demostració alguna.
  28. 28. 8. CRÍTICA DE LA IDEA DE SUBSTÀNCIASUBSTÀNCIA: Essència, suport dels accidents Àristòtil: el conjunt de propietats que determinen La forma subsisteix = la forma és la forma d’una cosa independent de les qualitats accidentals Descartes: tot allò que Pensament i matèria existeix i no necessita de res per existir Aristòtil: si li treiem les propietats gustatives, olfactives, el color, etc. ens quedaríem amb l’essència de poma (forma). Aquesta és la substància. Descartes: si li treiem les propietats secundàries, ens quedaríem amb les primàries (extensió, matèria). Aquesta és la substància
  29. 29. 8. CRÍTICA DE LA IDEA DE SUBSTÀNCIA Quin és l’origen de la Quin és l’origen de la idea de substància? idea de substància?•La idea de substància és una idea complexa•La idea de substància la forma la ment a partir de la reunió d’un conjuntd’idees simples que estan presents en diferents fenòmens individuals•Presuposem que hi ha alguna cosa que “soporta” les característiques queens arribem mitjantçant les idees simples•Però aquesta cosa no es pot percebre ella mateixa sense les idees simplesde les seves característiques.•Tenim idea de les qualitats, però no pas del substrat (base) d’aquestesqualitats La poma que veïem no és més que una suma didees a les que posem el nom “poma” Però no existeix la poma com a substància independent de les idees simples

×