1. Meditacions Metafísiques
René Descartes
A partir de la traducció de R. Veciana . Ed. 1984
Àngels Baldó

2. MEDITATIONES PRIMA PHILOSOPHIA
 Recerca de la fonamentació del coneixement
 Dubte metòdic: aplicació a la metafísica i a les ciències
D
E
 Intuïció del “cogito”
S
C  Demostració de l’existència de Déu
A
R  Fonamentació de les veritats de la ciències en la bondat
T
E divina.
S
2 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

3. Quines coses poden ser revocades pel dubte.
 El dubte metòdic
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
P
R
I
M
E
R
A
3 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

4. Pressuposits teòrics
1. Separació de teoria i praxi
M
E
a) Mètode invers en la pràctica: assimilar el probable al
D veritable
I
T
A
b) Moral provisional
C
I 2. Distinció entre voluntat infinita (llibertat) i enteniment
Ó
finit (determinació)
3. Finitud humana respecte de la infinitud divina i
P
R necessitat de purificació de l’error
I
M
E
4. Contingència de les veritats de les ciències i de les
R
A matemàtiques, les quals es basen en l’omnipotència
divina.
4 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

5. Orígens del dubte
1. Infantesa: etapa pre-racional. Falsa “ineuente aetate” és
M traduït per «des dels meus primers anys »
E
D 2. Experiència de l’error. Falses creences « fa temps que
I
T m’he adonat »
A
C 3. Acte de voluntat « un cop a la vida » decontruir els errors
I
Ó i fonamentar el sistema del saber.
P
R
I
M
E
R
A
5 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

6. Arguments del dubte
Dubte metòdic, no escèptic
M
1. Dubte sobre les dades del sentits: desconfiança de les dades
E d’experiència sensible.
D
I 2. Argument de la follia. Aplicada a les dades sensibles que es
T
A resisteixen al dubte.
C
I 3. Argument del somni. Impossibilitat de distingir entre somni i
Ó vigília.
4. Argument del déu enganyador “deus deceptor”. Atès el
caràcter analític i no sintètic de les matemàtiques, aquestes
P
R
són més resistents als dubte. Però Déu, segons la idea
I comuna, ens ha fet fal·libles.
M
E 5. Culminació del procés: dubte hiperbòlic (artifici del “geni
R
A maligne”) que condueix cap a l’epokhé escèptica. Permet
mantenir el dubte
6 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

7. De la natura de l’esperit humà, i que és més
fàcil de conèixer que el cos.
 El “cogito”
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
S
E
G
O
N
A
7 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

8. Primera evidència: «cogito ergo sum»
1. Cogito: resistència al dubte hiperbòlic. El jo és
M
a) Primera evidència i certesa de la ment
E b) Primer principi
D
I c) Primera proposició certa (“jo penso, jo sóc”)
T
A d) Veritable natura de la ment
C
I e) Criteri d’evidència
Ó
2. Distinció ment-cos (anàlisi de les nocions simples). Dualisme
cartesià
S
E
3. Enumeració de les facultats de la ment: pensament, voluntat,
G imaginació i sentits.
O
N
A
4. L’aparença exterior: anàlisi del tros de cera. “el món
exterior” es capta amb la ment. Distinció entre substància i
accidents. Qualitats primàries vs secundàries. Mecanicisme.
8 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

9. De Déu, que existeix
 Déu
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
T
E
R
C
E
R
A
9 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

10. De Déu, que existeix
1. Establiment del criteri d’evidència
2. Examen dels continguts de la ment: distinció entre actes mentals
M
E a) Idees o representacions de les coses però no totes tenen la mateixa realitat
D objectiva.
I b) Volicions
T
A c) Judicis
C
I 3. Examen de les idees i de la seva existència objectiva
Ó 1. Adventícies: semblen venir de fora
2. Factícies: semblen fetes per invenció de la ment
3. Innates: sembles connaturals
T 4. Demostració de l’existència de Déu.
E
R a) Prova “a posteriori” basada en que les idees tenen “realitat objectiva” Idea de
C substància infinita.
E b) Prova “a posteriori” basada en Déu com a causa del jo
R
A c) Corol·lari de les demostracions: superioritat de la substància infinita sobre la
finita. “Veracitat divina”.
d) Distinció entre l’ordre de descobriment i l’ordre de fonamentació de veritats.
10 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

11. Del veritable i el fals
M
E  La naturalesa de l’error
D
I
T
A
C
I
Ó
Q
U
A
R
T
A
11 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

12. La naturalesa de l’error
1. Teoria de l’error. Finitud de l'enteniment humà: error i
M
E
pecat.
D
I 2. Llibertat. Ens acosta a la divinitat. Som lliures quan
T
A podem triar una cosa i la seva contrària (indiferència
C
I
Ó
respecte a aquests contraris)
Q
U
A
R
T
A
12 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

13. De l’essència de les coses materials; i de bell
nou, de Déu, que existeix.
 Les entitats materials i Déu
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
C
I
N
Q
U
E
N
A
13 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

14. Les entitats materials i Déu
1. Demostració de l’existència de Déu per la seva natura.
M
E
a) Argument ontològic. L’ésser perfecte no pot ser pensat com
D
I
a no-existent.
T
A 2. Veracitat divina.
C
I a) L’ordre de fonamentació no es correspon amb l’ordre de
Ó
descobriment.
b) Fonament del coneixement i de la ciència. El fonament de la
C
I
possibilitat de la primera evidència és la prèvia existència de
N Déu. (crítica d’Arnauld  “cercle cartesià”)
Q
U
E
N
A
14 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

15. De l’existència de les coses materials i de la
distinció real entre l’ànima oi el cos de l’home.
 La deducció de l’exterioritat
M
E
D
I
T
A
C
I
Ó
S
I
S
E
N
A
15 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012

16. La deducció de l’exterioritat
1. El món. La ciència mecanicista. L’existència d’idees
M
adventícies implica la necesitat d’un origen, el qual no és
E
D
atribuïble a la subjectivitat. Descartes rebutja la naturalesa
I
T
material de Déu o que en sigui l’origen.
A
C 2. Interacció entre cos i ment (no és vàlid el símil platònic
I
Ó de l’ànima com a pilot de la nau) però són substàncies
distintes, el cos és matèria i, per tant, divisible; la ment, no. El
funcionament del cos s’explica per lleis mecàniques.
S
I 3. Conclusió: coneixement de la causa dels errors. Ara
S
E considera el dubte hiperbòlic, no només exagerat, sinó
N
A ridícul. Cal reconèixer que Déu no és enganyador però que
l’ésser humà és finit i fal·lible.
16 Meditacions de filosofia primera – René Descartes 04/02/2012