1. TOMAS D’AQUINO (1224/5-1274)
• La seva vida transcorre entre
monestirs i universitats. Dedicà
tota la vida a la teologia i a la
filosofia. Les seves obres més
importants són: De ente et
essentia, Summa contra gentiles i
la descomunal Summa
Theologica.
• La filosofia de Tomàs és un intent
d’explicar la doctrina cristiana amb
els elements conceptuals de la
filosofia aristotèlica. Les obres
metafísiques i de física d’aquest ja
havia estat traduïdes i va agafar
tanta importància que se’l coneix
simplement com «el Filòsof».
ARISTÒTIL + CRISTIANISME = TOMÀS D’AQUINO
2. RELACIÓ ENTRE RAÓ I FE
• Són dos camins, dos mètodes diferents, la raó parteix de l’experiència i la fe de la
revelació divina. No és possible que els resultats d’ambdós siguin contradictoris. Hi
ha unes veritats que es poden demostrar per la raó i són també revelades, per
exemple, que Déu existeix i que és creador.
Veritat natural Veritat revelada
Raó Articles de fe,
misteris
FILOSOFIA TEOLOGIA
Existència i
unitat de
Déu
Trinitat
Déu
crea-
dor
VERITAT TOTAL
Preàmbuls
3. LA TEORIA DE L’ESSÈNCIA I
L’EXISTÈNCIA
• L’essència i l’existència són separables, no són el mateix.
L’essència és el que una cosa és i es compon de matèria i forma;
i és en potència de rebre l’existència. Per tant, són contingents i
no eternes. L’existència és el fet d’existir, l’acte d’existir, Déu
dóna aquesta existència: crea. Per tant:
1. Totes les coses que són, tenen essència, però no existeixen
necessàriament, són contingents; el món és contingent. Déu li ha
donat l’existència, l’ha creat.
2. Déu no és només el Primer motor immòbil, sinó que existeix com
el creador del món. Déu és l’essència que es defineix per la seva
existència. És necessari que existeixi, i la raó ho pot argumentar.
3. Déu és diferent del món. Déu és «l’Ésser», és existència; el món
només té «ésser», té existència. Primacia de l’existència sobre
l’essència; l’ésser no només «és» sinó que existeix.
4. Les substàncies corpòries es componen de matèria i forma; les
substàncies espirituals (àngels i ànimes) només de forma: son
immaterials.
4. LA TEORIA DE L’ESSÈNCIA I
L’EXISTÈNCIA
L’essència potència Existència
matèria forma
substàncies corpòries substàncies espirituals:
àngels i ànimes i
esperits
Déu
l’essència que és
existència
és en de rebre
es composa de
en les en les
dóna
és
5. LES VIES DE LA DEMOSTRACIÓ
RACIONAL DE DÉU
La Summa theologica: ja que tot el coneixement
comença amb l’experiència, per demostrar
l’existència de Déu cal anar des de les
criatures fins a ell. Les cinc vies:
1. del moviment del món al motor immòbil.
2. de les causes subordinades a la causa
primera incausada.
3. de la contingència del món a l’ésser necessari.
4. dels graus de perfecció dels éssers.
5. l’ordre del món suposa una ment ordenadora.
6. Esquema lògico-argumental de les
5 vies
1. Punt de partida: un fet d’experiència, dels
sentits, un EFECTE.
2. Recorregut:
a) és impossible una sèrie infinita de causes
b) tot FET té necessàriament una CAUSA
3. Punt d’arribada: DÉU és la CAUSA de
l’EFECTE. Déu existeix.
Atributs divins: Déu és la simplicitat, perfecció,
bondat, infinitud, omnipresent, immutabilitat,
eternitat i unitat. Déu ha creat el món des del
no-res i el conserva mitjançant una creació
contínua.
7. L’ÉSSER HUMÀ I EL
CONEIXEMENT
• L’home és un compost d’ànima i cos, però és una sola
substància. La seva unió no és accidental sinó natural.
L’ànima només és forma però pot existir separadament
(és espiritual i immortal); és el principi de la vida i de
totes les operacions vitals.
• El coneixement, tal i com sostenia Aristòtil, comença
amb les dades dels sentits. Veim objectes singulars i
l’enteniment agent abstreu d’aquí el concepte
universal, la forma. Sobre aquest actúa l’enteniment
possible i formula judicis. Ara pot tornar al coneixement
del singular, el coneix indirectament.
