Presentació de classe de Hume

1.  Il·lustrat escocès, estava al corrent dels
esdeveniments socials i intel·lectuals
de l’època.
 Va estudiar dret però es va dedicar a la
filosofia no professionalment.
 A París va estudiar al mateix col·legi que
Descartes, a la Fleche.
 Va treballar en política en diversos
càrrecs diplomàtics, va ser ambaixador
a París.
 Fou el Bibliotecari de la Universitat
d’Edimburg. Va intentar accedir a
càtedres de Filosofia però no
l’acceptaren segurament pel seu
ateisme. Al final es va retirar per
dedicar-se a escriure.
 Fou conegut com a “Mr. Hume l’ateu” i
també com a “le bon David”.

2.  El seu llibre més ambiciós fou el Tractat
sobre la naturalesa humana, però no
obtingué l’èxit que Hume esperava i va haver
de fer-ne una síntesi, retallant aspectes
importants; primer escriví anònimament un
resum, l’Abstract, i després escriví, l’Enquiry,
les Investigacions sobre l’enteniment
humà, reduint l’àmbit global de l’ésser humà
contingut al Tractat per centrar-se en les
qüestions de teoria del coneixement.

3.  Newton i l’èxit de la ciència. Els èxits de
Newton a la ciència natural fan que Hume
vulgui aplicar el mateix mètode experimental a
la naturalesa humana. Aquesta és la intenció
de l’obra Tractat de la naturalesa, on Hume es
considera “el Newton de la moral”.
 El segle XVIII: la Il·lustració: Segle de les llums,
Ateisme, Rousseau i els enciclopedistes…
 L’empirisme: els precursors Locke i Berkeley

4.  Els continguts de la ment o
percepcions són o bé
impressions o bé idees:
 Impressió: dades
immediates de l’experiència
 Idees: imatges o còpies de
les impressions.
 La diferència és una qüestió
d’intensitat, les impressions
són més fortes i vives.
 Les idees són còpies de les
impressions, aquestes són
sempre anteriors a aquelles.
Impressió
Idea

5.  Es pot considerar que aquest és el seu
“mètode”, el principi de còpia: per
comprovar si les idees de la filosofia són
correctes només hem de cercar les
impressions de les que derivin. Si no n’hi ha, la
idea no té significat

6.  Podem tenir idees simples i idees
complexes.
 Les idees s’associen pels principis
de:
 Semblança: passar d’una idea a una
altra per la semblança entre les
dues (de la pintura d’un arbre a un
arbre original)
 Contigüitat espai i temps: passar
d’una idea a una altre per la
seqüència temporal o la proximitat
espacial (de la idea de primavera a
la d’estiu)
 Causa i efecte: passar d’una idea a
pensar la seva causa (del gel passar
a la idea de fred)
999

7.  Relacions d’idees: matemàtica, àlgebra,
geometria, aritmètica, lògica. És un
coneixement independent dels fets però
aplicable a ells. Són certs intuïtiva o
demostrativament. La seva negació és una
contradicció.
 Qüestions de fet: coneixement referit a
les coses, a la realitat. Mai no impliquen
contradicció. Només tenim impressions
d’objectes presents, però sempre establim
relacions entre ells i esperam que després
de que un esdevengui, n’esdevindrà un
altre. P. ex. “El sol no sortirà demà”. La
seva negació no és una contradicció.

8.  Gairebé tots els raonaments relatius a qüestions de fet semblen estar
fonamentats en la relació causa-efecte.
 Idea de causalitat: ¿de quina impressió deriva la idea de causa?
 Tenim la impressió de la causa i la impressió de l’efecte, hi suposam una
connexió necessària, i pensam que en el futur sempre se seguirà el mateix
efecte de la mateixa causa, però... de quina impressió es deriva aquesta idea
de connexió necessària?
 Buscam una connexió necessària entre la causa i l'efecte, però no hi ha
impressió d'aquesta connexió, no és un fet, som nosaltres que la suposam.
 En la nostra experiència hi trobam una conjunció constant entre la causa i
l’efecte: sempre que es dóna el primer es dóna el segon.
 La inducció, el mètode inductiu no és basa en la raó.
Connexió necessària?Connexió necessària?
Fred
(causa)
Gel
(efecte)
impressió impressióImpressió?
(no n’hi ha)

9.  SOLUCIÓ: no hi ha cap impressió que
verifiqui la idea de connexió necessària.
Només tenim la certesa de què a l’efecte li
precedeix la causa perquè en el passat
sempre s’ha donat així, i confiam que en el
futur també es doni. Ens hem acostumat a
la unió d’aquests dos fets: és l’hàbit, el
costum el que guia la nostra vida, no la
raó.
 La creença: podem creure amb el principi
de causalitat quan es passi d’una
impressió a una altra, mai d’una impressió
a quelcom que no hi hagi hagut impressió,
experiència. (PSICOLOGISME)
Extret de l’Atlas Universal de la Filosofia, Ed. Oceano

10.  Crítica a la idea de substància: quina impressió
tenim d’una cosa que no necessita de res més
per existir? Cap.

11. Idea de jo
 El JO o la identitat personal.
Totes les impressions que
tenim són particulars: ara tenc
fred, ara veig un ocell, ara
estic cansat. Suposam que hi
ha una substància que
suporta aquestes
impressions, però d’aquesta
substància no en tenim cap
impressió, per tant, no podem
demostrar que existeixi
aquesta substància.
 Com tenim, doncs, la idea de
identitat personal? Per la
memòria.

12.  La REALITAT o el MÓN
EXTERIOR: tenim
impressió de les coses
concretes però no del món
en la seva totalitat. A més,
suposam que el món és
permanent però nosaltres
veim sempre les conses
canviant. Suposar
l’existència de “la realitat”
és, doncs, incorrecte.
 DEU: tampoc no tenim cap
impressió de Déu, per tant,
tampoc podem admetre la
seva existència.

13.  La filosofia de Hume té els següents trets:
 ESCEPTICISME: no podem basar ni la ciència ni la
filosofia en la raó ni en l'experiència. L’experiència
només ens dóna fets particulars.
 FENOMENISME: només podem conèixer allò que
se'ns apareix (impressions).
 Text final de l'Enquiry: “Si convençuts d’aquests principis donem un cop d’ull a les
biblioteques, quins estralls caldrà que fem? Si agafem, per exemple, algun volum de
teologia o de metafísica escolàstica, preguntem-nos: és que conté algun raonament
abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. És que conté algun raonament
empíric sobre els fets i l’existència? No. Confieu-lo llavors a les flames, car no pot
contenir més que sofisteria i il·lusió.”

14.  El principal interès de Hume en escriure el
Tractat era de caràcter moral: les
qüestions de coneixement eren una
introducció a l’anàlisi de la naturalesa
humana. Com resa el sotstítol «Assaig per
introduir el mètode del raonament humà
en els assumptes morals».
 En consonància amb la teoria del
coneixement empirista, els judicis morals
dels homes tampoc no es basaran en la
raó. Quan jutjam entre el que està bé i el
que està malament el judici es basa en les
impressions, els sentiments o les
emocions, és a dir, consideram que està
bé allò que ens plau i malament allò que
ens disgusta.
 Aquest tipus d’ètica s’anomena
emotivisme.