Curs de-cultura àrab. Josep Gregori دورة الثقافة العربية. جوزيب جريجوري

Curs de cultura àrab
‫العربية‬ ‫الثقافة‬ ‫ُروس‬‫د‬
Josep Gregori
IES La Serreta de Rubí.
Curs, 2005-2006.
jgregori@xtec.cat

•No volem la guerra, volem la pau
•http://www.telenoticies.com/especials/iraq/

El món àrab‫العربية‬ ‫العالم‬

‫الثقافة‬ ‫ُروس‬‫د‬

Índex ‫فهرس‬
1.Varietat i registre en la llengua àrab d’avui
2.Varietats d’origen socioeducatiu
3.La funció dels difunts TAE o aules acollida en l’adquisició de
la llengua bàsica de l’ensenyament.
4. La literatura àrab. Grans trets
5. L’Islam. Els 5 pilars.
6. Textos alcorànics controvertits per comentar.
7. Bibliografia i enllaços a la xarxa. Novetats.
8. Imatges.

el Marrocُ‫غرب‬َ‫م‬‫ال‬

•1.Varietat i registre en la llengua àrab d’avui.‫الضاد‬ ‫لغة‬
•L’àrab clàssic o fusha, és una llengua d’origen semític- com l’hebreu i l’arameu- que, en els
nostres dies, parlen al voltant de 200 milions de persones a tot el món. Va ser codificada
pels gramàtics, pels volts del segle VII, coincidint amb el califat d’Othman, un dels 4
successors del profeta Muhàmmad. El text més antic que es coneix en llengua àrab és,
precisament, l’Alcorà, que en àrab vol dir “ la lectura o la recitació”. Si filem més prim
encara, podem dir que el model de llengua fet servir al llibre sagrat dels musulmans pren la
base del dialecte quraixí del profeta Muhàmmad. Una de les primeres edicions o versions
fetes de l’Alcorà fou la de M. Uthman, patrocinada per Caterina la Gran de Rússia i editada
a Sant Petesburg l’any 1787. Avui la més popular és la duta a terme pel rei Fuad d’Egipte i
publicada al Caire l’any 1923/1342. Pel que fa a la llengua catalana, dissortadament, s’han
perdut les dues versions o edicions medievals fetes durant el regnat de Pere II de
Catalunya-Aragó, l’una per Francesc Saciota l’any 1382, i l’altra apareguda, possiblement, a
Perpinyà el 1384. Cal que deixem ben clar, tanmateix, que l’àrab clàssic, fusha o literari mai
no ha estat una llengua materna o vernacla, sinó més aviat una llengua de cultura o koiné ,
emprada en els àmbits d’ús administratiu, comercial, literari i dels mitjans de comunicació
actuals moderns. En altres mots, un marroquí àrab i un iraquià parlen dialectes àrabs- si
són arabòfons, és clar!- ; però poden arribar a no entendre’s si fan servir els seus respectius
dialectes nadius. Per això, doncs, l’ús de l’àrab estàndard modern els permet, sense gires
dificultats, de comunicar-se quotidianament. El que podem extreure de tot plegat és que el
grau d’alfabetització és fonamental i cabdal en la llengua pròpia sovint l’àrab, ja que el
berber ha restat en un segon grau- i la coneixença d’altres llengües occidentals com és el
cas del francès.

•Quant a la qüestió – no gaire coneguda- dels dialectes de procedència
regional o geogràfica, podem distingir, a grans trets, diverses àrees
geogràfiques ben diferenciades, amb característiques identificables, a
causa de les distintes i successives etapes polítiques en l’expansió de
l’Islam, o de la convivència de la llengua àrab amb les llengües autòctones
no àrabs- com és el cas del berber i dels seus dialectes al nord de l’Àfrica-
i amb els diversos dialectes nacionals, o per la influència de la llengua de
la potència colonial del moment, o el desenvolupament econòmic i social
de la zona. A resultes de tot això, tenim les zones dialectals següents:
•1.L’Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrein, Qatar, Els Emirats Àrabs Units, el
Iemen i l’Iraq.
•2.El Líban, Síria, Jordània i la Palestina ocupada.
•3.Egipte, Sudan i Líbia.
•4.El Marroc, Tunísia, Algèria i Mauritània

•2.Varietats d’origen socioeducatiu.
•No ens podem estar de deixar ben palès el fet que el nivell cultural i
l’educació ) alfabetització i escolarització) en alguns països és, avui,
bastant deficient malgrat tots els esforços endegats , la qual cosa fa
que el dialecte local sigui l’únic mitjà de comunicació emprat; per
exemple, a Algèria, on s’havia arribat, a l’època colonial, a perdre,
gairebé, l’àrab; una bona política d’ensenyament- malgrat la clara
repressió que pateix la llengua berber- pot “esmenar”, amb pocs anys,
el problema lingüístic de la pèrdua de les llengües pròpies del país.
Altres varietats d’aquest tipus serien les determinades per les
característiques del nucli familiar en el qual es viu: tothom sap que no
s’ofereixen les mateixes oportunitats educatives i de promoció laboral a
una gran ciutat que a un petit llogaret aïllat al Rif. Com ocorre a
Algèria, fins al 1959, data de la independència del Marroc, aquest país
no emprèn el procés d’arabització de l’ensenyament i de la cultura.

•Funcions del tutor o tutora d’acollida
•El tutor o tutora d’acollida tindrà les funcions següents:
•1. Coordinar-se amb el servei d’interpretació/orientació i mediar
entre el centre i la
•família.
•2. Realitzar avaluacions inicials i col·laborar en l’elaboració
d’adaptacions curriculars.
•3. Gestionar l’aula d’acollida.
•4. Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística i
d’inclusió social.
•5. Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules
de referència.
•6. Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació
intercultural al procés
•educatiu.

La coordinació del tutor o tutora d’acollida amb la resta de
professorat,
•especialment amb el coordinador lingüístic o la coordinadora lingüística i els
tutors o tutores dels grups de
•referència on s’ha adscrit l’alumnat i amb els professionals especialistes –EAP,
psicopedagog/a i mestre/a de pedagogia terapèutica-, en el marc de la comissió
d’atenció a la diversitat, haurà de ser l’element clau de les decisions
avaluatives, organitzatives i curriculars que es prenguin per afavorir la seva
integració escolar.
•Els centres amb alumnat que assisteix a un TAE10 o a cursos específics per a
•l’aprenentatge de la llengua externs al centre han de garantir la coordinació de
les
•actuacions i organitzar el seus recursos perquè aquest alumnat pugui seguir un
•currículum adaptat a les seves necessitats durant les hores d’estada en el
centre,
•procurant sempre afavorir la seva relació amb el grup-classe al qual està
adscrit.

Què és l’aula d’acollida?
•Annex 4. Aula d’acollida
•L’aula d’acollida és un marc de referència i un entorn de treball obert dins del
centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat
nouvingut i que ajuda el professorat davant els nous reptes educatius.
•Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures
curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc., que garanteixen
l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a
l’aula ordinària.
•A l’ensenyament secundari pot ser un espai físic, però en altres nivells es pot
considerar com el conjunt d’estratègies del centre en relació amb:
•a El nomenament d’un tutor o tutora d’acollida, preferentment amb destinació
•definitiva al centre.
•b La gestió del temps curricular de l’alumnat, tenint en compte una dedicació
aproximada de 12 hores per a l’aprenentatge intensiu de la llengua. Caldrà
•vetllar que no interfereixi en aquelles matèries que faciliten el procés de
socialització de l’alumne/a.
•c La creació d’un fons documental que reculli els materials didàctics a utilitzar i
propostes metodològiques per optimitzar-ne l’ús

Què és l’aula d’acollida
•Les pautes per al professorat de les diferents àrees que permetin reforçar el
procés d’enriquiment lingüístic i cultural: estructures lingüístiques, vocabulari
•bàsic, competència comunicativa, coneixement de l’entorn...
•e L’avaluació inicial per permetre el disseny de programacions adaptades.
•f El seguiment dels alumnes i l’acció tutorial que garanteix la coordinació amb
•l’equip docent i la incorporació progressiva de l’alumne a l’aula ordinària.
•g La comunicació amb la família per establir lligams de col·laboració.
•h La coordinació amb els serveis externs al centre.
•i La coordinació de tots els docents implicats.
•El tutor d’acollida ha de ser per a l’alumne/a el referent més clar. Això no
obstant, no hem
•d’oblidar que és tot el centre el responsable del tipus de resposta educativa que
s’ofereix a l’alumnat i que la seva incorporació al centre no és únicament una
“responsabilitat” del tutor o tutora d’acollida, sinó de tota la comunitat educativa.

•BIBLIOGRAFIA I WEBS A L’ABAST PER L’APRENENTATGE DE LA
LLENGUA ÀRAB:
•Corriente,F. Gramática árabe. Instituto Árabe de cultura.
Ministerio de cultura. Madrid, 1980.
•Cowan, David. Gramática de la lengua árabe moderna. Ed.
Cátedra,1988.
•Gregori, Josep R. Vocabulari per matèries bàsic àrab-català( en
preparació).
•Saleh, Waleed. Lengua árabe. Gramàtica y ejercicios. Nivel
intermdio. Ed. CantArabia. Madrid, octubre 1991.
•Saleh, Waleed. Curso práctico de lengua árabe I. Ibersaf Editores.
Madrid 2003.( Inclou cinta de cassette) .
•Cuentos tradicionales árabes. Antología dididáctica y bilingüe (
Inclou cinta). Grup Arab. València 1997.
•www.islamicat.com ( per aprendre cal·ligrafia àrab)

•http://www.aldadis.info/teclado.htm ( teclat virtual per escriure en àrab)
•www.edu365.com/catala_arab/index.htm
•http://www.aldadis.info/inicio.htm
•( portal de cultura àrab on trobareu tota mena d’enllaços).
•http://www.bib.ub.es/www8/monarab.html
•http://spaces.msn.com/members/joseppotriessafor/ ( la meva pàgina personal)
•www.eurotalk.co.uk ( CD per l’aprenentatge interactiu de llengües). També hi
ha un CD d’aprenentatge del català des de diverses llengües.
•( àrab, xinès, rus, urdu,...) És un material magnífic per introduir el català.
•BIBLIOTEQUES I MÚSICA:
•www.nicoweb.com/baibars ( llibreria de Barcelona)
•www.kubbar.com ( per aprendre àrab amb música)
•http://www.alsaherfans.com/index.php . Novetat.
•http://www.mybiznas.com/fayrouz/
•http://www.elissalb.com/

•Islam‫اإلسالم‬

els preceptes de l’Islam‫اإلسالم‬ ‫أركان‬
•
http://amwaj.org.il/ramadan/pillars.html
•http://dalil-alhaj.com/photos.htm
•‫اإلسالم‬ ‫أركان‬
•
•1-‫الـلـه‬ ‫رســول‬ ً‫ا‬‫محمــد‬ ‫وأن‬ ‫الـلـه‬ ‫إال‬ ‫إله‬ ‫ال‬ ‫أن‬ ‫شـهــادة‬
•2-‫الصــالة‬ ‫وإقــام‬
•3-‫الزكـاة‬ ‫وإيـتـاء‬
•4-‫رمضـان‬ ‫وصـوم‬
•5-ً‫ال‬‫سبي‬ ‫إليه‬ ‫استطاع‬ ‫لمن‬ ‫البيت‬ ‫وحج‬
•

•ELS MESOS DE L’ANY. CALENDARI DE L’HÈGIRA I DE
LES PRINCIPALS FESTES RELIGIOSES.
•L’any musulmà es basa en cicles lunars. Té 354 dies i es
divideix en 12 mesos de 29 o 30 dies. Hi ha una diferència
de 10 o 11 dies respecte del calendari solar de l’era
cristiana. Aquest cicle lunar, doncs, fa que les estacions de
l’any no coincideixin sempre amb els mateixos mesos. El
primer any del calendari musulmà coincideix amb l'inici de
la peregrinació del profeta Muhàmmad de la Meca a Medina
( l’hègira), l’any 622 de la nostra era cristiana.
•Fórmula de conversió: H=G- 622+ ( G-622) /32

‫الحج‬La peregrinació
•http://www.tohajj.com/

Festes del Marroc
Festes nacionals
1 de gener any nou
11 de gener aniversari del Manifest de la Independència
1 de maig Festa de Treball.
30 de juliol Festa de l’entronament del rei.
14 de agost aniversari de la Recuperació de la Província de Oued
Eddahab
20 de agosto Festa de la Revolució del Rei i del poble.
21 agost Festa de la Joventut
6 de novembre Festa de la Marxa verda.
18 de novembre Festa de la Independència
Festes religioses segons el calendari àrab
Aniversari del naixement del Profeta Mahoma.
Festa El Aid Srii
Festa del Fatih Mouharam
Festa del Aid Kabir
http://www.maec.gov.ma/madrid/PagesHtml/FiestaMar.htm
Enllaç a l’ambaixada del Marroc a Madrid .

Les festes religioses Curs de
cultura àrab
•‫م‬ َََّ‫ر‬َ‫ح‬ُ‫م‬Muharram. Festes: Rasu-l sannati l-higriyya (Cap
d'any); Axura‫عاشورة‬(mort de Hussain, nét del Profeta )‫ر‬َ‫ف‬َ‫ص‬
Safar‫ل‬َّ‫و‬َ‫أل‬‫ا‬ ُ‫ع‬‫ي‬ِ‫ب‬َ‫ر‬Rabiu l-awwal. Festes: Maulidu l- nabí( dia 12).
Naixement Muhammad. Mort del Profeta: 13 d'aquest mes a
Medina.‫ي‬ِ‫ن‬‫ا‬ّ‫ث‬‫ال‬ ُ‫ع‬‫ي‬ِ‫ب‬َ‫ر‬Rabiu l-thani‫ل‬َّ‫األو‬ ‫َى‬‫د‬‫ما‬ُ‫ج‬Gumada l-ula.‫َى‬‫د‬‫ما‬ُ‫ج‬
‫ة‬ّ‫ي‬ِ‫ن‬‫ا‬ّ‫ث‬‫ال‬Gumada at-Thàniyya‫ب‬َ‫ج‬َ‫ر‬Rajab. Laylatul-migrag(27).
Ascensió o Isrà de Muhammad.‫بان‬ْ‫ع‬َ‫ش‬Xaaban‫ضان‬َ‫م‬َ‫ر‬Ramadà
.Laylatu al-Qadrُ‫ة‬َ‫ل‬ْ‫ي‬‫ل‬ ََ‫القدر‬(Veg. sura 97). Mes del dejuni
musulmà!‫الكبير‬ ‫وم‬ّ‫ص‬‫ال‬ ‫شهر‬‫ال‬َّ‫َو‬‫ش‬Xawwal. Id al-fitr‫ر‬ْ‫ط‬ِ‫ف‬‫ال‬ ُ‫د‬‫ي‬ِ‫ع‬( Festa
de trencament del dejuni)ِ‫ة‬َ‫د‬ْ‫ع‬َ‫ق‬‫ال‬ ‫و‬ ُ‫ذ‬Du al-Qàdahِ‫ة‬ َََّ‫ج‬ َِِ‫الح‬ ‫و‬ ُ‫ذ‬Du al-
Higgah. Festes: Idu al-Adha( dia 10).ُ‫د‬‫ي‬ِ‫ع‬‫ى‬َ‫ح‬ْ‫ض‬َ‫أل‬‫ا‬.És el final del
pelegrinatge o Hagg a la Meca ,a l'Aràbia Saudita. S’hi sacrifica
un xai a prop de la ciutat de Mina. És la festa gran del món
musulmà.

‫الثقافة‬ ‫ُروس‬‫د‬El bressol

•2.Període dels muhadramun o dels
contemporanis del profeta Muhàmmad i dels
quatre primers califes.
•És un període de transició en què. El més destacat poeta és Hassan
Ibn Thàbit, predilecte del profeta.
•3.El període omeia ( 661-750).
•La literatura pateix els canvis obvis de l’expansió
islàmica a fora d’Aràbia. Hi ha un contacte evident i
fructífer amb la cultura persa i mesopotàmica. El
llenguatge adquireix una exuberància i
encarcarament. Com a exemples en tenim: Al-
Ahtal,Garir i Farazdaq.

•LA POESIA I LA LITERATURA ÀRAB.
•ّ‫العربي‬ ‫األدب‬
•La història de la literatura àrab sol ser estudiada per períodes que es corresponen,
aproximadament, amb els de la història política.
•1.El període preislàmic, anomenat també de la jahiliyya “ ignorància”,
•Comprèn des d’una època imprecisa fins a l’aparició de l’Islam. En realitat, la primera
obra de la literatura àrab és l’Alcorà. Quant a la poesia, cap dels versos coneguts no
és anterior a l’hègira en 150 anys, però la seva absoluta perfecció els mostra com el
fruit d’una tradició poètica molt més antiga. El bressol d’aquesta poesia són les
regions del Nagd i del Gihaz ( centre i nord de l’Aràbia Saudita) La llengua de la
poesia preislàmica és una koiné de dialectes de les esmentades regions. La forma
estròfica s’anomena la qassida. El poeta, Xàïr, “ qui sent” era considerat en aquesta
societat com a posseïdor d’un carisma o tarannà sobrenatural i acomplia una funció
social importantíssima. Per això, doncs, es diu que la poesia és el divan o registre
dels àrabs. La poesia preislàmica va ser transmesa per memorions o rawi. Els
poemes més antics que es conserven són els muaal·laqat “ els penjats” .Es diu que
eren poemes d’or penjats a les parets de la Meca. Exemples: Imru-l- Qays, tarafa,
Zuhayr, Labib,...

•4.El primer període abbàssida ( 750- 1000)
• La literatura rep una intensa activitat cultural. Es realitzen
un munt de traduccions a la cultura àrab d’obres de les
cultures gregues, siriana i persa. Els poetes d’aquesta època
abandonen o bandegen la qassida clàssica i tripartida.
Conreen la poesia amorosa i bàquica “ del vi”. Apareix-
segons els crítics- l’estil modernista. El fundador d’aquest
moviment modernista és Baxxar ibn Burd, Abu Nuwàs, entre
d’altres. També cal que destaquem Abu Firàs al-Hamdani.
Ple que fa a la prosa, es desenvolupa extraordinàriament.
Ibn al-Muqaffa ( mort el 759) inaugura el cicle de narracions
de caire oriental amb el seu famós llibre Kalila wa Dinma. El
gran Ramon Llull ( escriptor mallorquí), de segur que el va
conèixer per tal d’escriure El llibre de les bèsties. També hi
tenim, en aquest període, el gran al –Jàhiz ( veg. contes
tradicionals àrabs). La mística, doncs, excel·leix amb
Algatzell ( mort el 1111).

•El místic més cèlebre o important, sens dubte, és al-
Hallag ( mort el 922). Als territoris andalusins, hi ha la
figura del gran Ibn Hazm de Còrdova ( 994-1063) Va viure
la destrucció del califat de Còrdova, les guerres civils
l’anarquia. Malgrat això, va escriure el 1022 El collar de
la coloma, Tauaq Al-Hamama, a la ciutat de Xàtiva. És,
no hi ha cap mena de dubte, el tracta d’amor més bell
mai escrit ( Veg. la traducció d’Emilio García Gómez. Ed.
Alianza Editorial, amb un pròleg de José Ortega y
Gasset).

•5 El segon període abbassída ( 1058- 1258)
•La literatura comença a decaure .És un període de crisi literària
i cultural.Aquest és el cas, entre d’altres, d’Abu-l- Ala al-Maarri.
Ibn al-Fàrid, que convertí poemes prosaics en creacions
místiques. Sovint no es coneix la influència que els místics
àrabs han tingut en els místics castellans o els trobadors de
l’amor cortès. En teologia, destaquem al-Gazzali o Algatzell, el
qual exercir una influència a l’occident amb el literat mallorquí
Ramon Llull. Hi cal esmentar historiadors de totes les branques
com és el cas d’Ibn Khaldun, Ibn Batuta,etc. Per acabar,
sorgiren les anomenades novel·les de cavalleria: sirat antar;
hitorietes i col·leccions de contes com Les mil i una nits( veg.
traducció al català. Ed. Proa). Als territoris andalusins, quan els
regnes de taifes havien provocat una crisi profunda,
aparegueren poetes com Abu Salt de Dénia, Ibn Khafaja
d’Alzira, Ibn Az-Zaqaq, Ar-Russafi de València, ...

•6.La Nahda o el renaixement‫النهضة‬
•Aquest període comença a la segona meitat del segle dinou.
Les causes o motius en són , sobretot, la influència de la cultura
occidental des que la invasió napoleònica va introduir a l’Egipte
i al Líban la tècnica, la impremta i la premsa. Però és a l’any
1988, amb la concessió del premi Nobel a l’escriptor egipci
Nagib Mahfuz‫محفوظ‬ ‫نجيب‬(1922). Principi i fi, El carreró dels
miracles, El cafè de Quxtumar, etc. Aquest escriptor, encara viu,
conrea una novel·la social i compromesa que li va provocar un
atac terrorista. Amb aquest guardó a Nagib Mahfuz, doncs, es
reconeixia per part d’Occident la importància d’una generació
d’escriptor i d’escriptores, nascuts poc abans de la guerra
europea, i que van renovar i modernitzar la llengua àrab i la
tradició literària clàssica de la cassida.

•Autors destacats com l’egipci Taha Hussain,
introductor de l’anàlisi psicològica, ( 1889-1973), Al-
Ayyam(1921) Tawfiq al-Hakim, el libanès Mikhaïl
Nuaymna, etc. La majoria dels literats àrabs actius
avui dia són, però, els que pertanyen a la generació
posterior de la creació de l’Estat d’Israel ( 1948).
Gairebé tots ells, entren en discussió o dialèctica
amb la tradició religiosa o alcorànica que ja no els
dóna resposta per entendre els nous reptes de la
nova situació mundial.

•Llavors, neix l’anomenat “ vers lliure”, on cal destacar
l’obra dels iraquians Badr Xàker al-Sayyab i Abd el-
Wahhab al-Bayati; Gubran Khalil Gubran.
Destaquen- presentment- els poetes sirians Nizar
Qabbani, el palestí Mahmud Darwix (veg. Menys
roses. Estat de setge.( darrer poemari), Samih al-
Qàssim; els egipcis Muhàmmad al-Faytur, el
marroquí Muhàmmad Xukri ( veg. El pa de cada dia.
Ed Bromera). Pel que fa al teatre, també fou un altre
gènere introduït a causa de la influència occidental.
L’únic dramaturg que assolí una certa importància
fou Tawfiq al-Hakim (1903).

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I A L’ABAST:
Us recomano,pel que fa a literatura, la col·lecció Hiperión: www.hiperion.com
-L’Alcorà. ( traducció de M. Epalza amb la col·boració de J, Forcadell i J.M. Perujo), Barcelona,
Proa,2001.
-Dolors Bramon. Obertura a l’islam. Editorial Cruïlla, 2001.
Josefina Veglison Elías de Molins: La poesía árabe clàssica. Hiperión,1997.
-Ibn Hazm de Córdoba. El collar de la paloma. Versió d’Emilo García gómez. Ed. Alianza
Editorial.
-Jaime Sánchez Ratia. Trenta poemes árabes en sucontexto. Selecció, presentació,traducció i
notes. Edició bilingüe àrab- castellà. Hiperión,1998.
-Ar-Russafi de València. Poemes. Traducció de Teresa Garulo. Hiperión ,1980.
-Mahmud Darwix. Menys roses. Hiperión
Abd al-Wahhab al-Bayati. Escrito en el barro. Hiperión.
- Teresa Garulo. Diwan de las poetisas de al- Andalus. Hiperión.
16 poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96. Traducció de Josep R Gregori i
Josep Piera. Desembre de 2002.
Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferrer i Anna Gil. Servei de
Publicacions de la UAB, maig de 2002.
Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed. Cátedra, 2002
La maledicció de Gilgamesh. Antologia de la poesia iraquiana . Edició d'Abdulhahdi Ssadoun i
Josep Ramon Gregori. Edicions Llibres de l'índex, gener 2005.

•"12 robaiyat d’Ibn al-Zaqqaq de València" / amb Josep-Ramon
Gregori. [Text dels poemes en àrab i català.] Reduccions: revista de
poesia. Vic. Núm. 81 (des. 2004), p. 78-87.
•De la China a al-Andalus: 39 jueju y 6 robaiyat, esplendor del
cuarteto oriental / edición; traducción con Anne-Hélène Suárez
(poemas chinos) y Josep Ramon Gregori. (poemas árabes). [Ed.
trilingüe chino-español y árabe-español.] Barcelona: Azul, 2004 (La
otra palabra. Serie asiática).
•http://www.iraqipapers.com/josep_poems.htm
•http://www.rubidigital.net/rubisolidari/Gregori.pdf#search='Josep%20Ra
mon%20Gregori ( Vocabulari àrab_català per matèries bàsic )
•Viatges Ibn Battuta. Ed. Proa i traduïts per Manuel Forcano i Margarida
Castells. Barcelona, 2005. Novetat!!!
•http://www.ub.es/arab/
•( departament de filologia àrab de Barcelona).

•WEBS D’INTERÈS:
•www.arabismo.com: (portal de la cultura àrab. Amb molts enllaços. Hi
trobareu de tot!)
•www.mincom.gov.ma ( pàgina oficial del Regne del Marroc)
•www.maec.govma/madrid (ambaixada del Marroc a Madrid)
•www.islam.net ( Afers religiosos. Qatar)
•www.webislam.com ( Federació espanyola islàmica)
•www.cislamica.org ( Comunitat islàmica d’Espanya).
•
•16 poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96.
Traducció de Josep R Gregori i Josep Piera. Desembre de 2002.
•Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferrer i
Anna Gil. Servei de Publicacions de la UAB, maig de 2002.
•Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed. Cátedra,2002

La religió‫الثقافة‬ ‫ُروس‬‫د‬

‫الدين‬
Textos alcorànics per
comentar
‫رآني‬ُ‫ق‬ ‫صوص‬ُ‫ن‬ ‫تفسير‬‫ة‬

Textos alcorànics per comentar

•Capítol de la Perfecció (112. Sura al-Ikhlâç: mequina, 4
versicles)
•1.bi-smi-L·lah ir-rahmân ir-rahîm qul huwa Al·lahu ahad[En
nom de Déu, abundantment, permanentment compassiu,
digues: Ell és Déu, u]2.Il·lahu ç-çamad[Déu, l'etern]
3.lam ialid wa lam iulad[No ha engendrat ni ha estat
engendrat]
4.wa lam iakun l·lahu kufu`an ahad[No hi ha res que a Ell
s'assemble]

‫قرآنية‬ ‫نصوص‬ ‫تفسير‬
EL PROEMI, LA PRIMERA I L’OBERTURA
“ En el nom de déu Únic, el Compassiu per excel·lència , el molt misericordiós!
Lloat sigui Déu , el senyor de tot i de tots,
Senyor de l’univers sencer, visible i invisible,
El compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós ,
L’Amo i Senyor del dia del judici final,
Dia de la religió vertadera
Dia del judici de la història.
A tu sols servim.
A tu sols preguem.
En tu sols confiem.
Tu sols ens salvaràs.
Guia’ns , mostra’ns el camí segur,
El camí dels qui vols ajudar generosament,
No dels qui i t’han aïrat en contra seu, ni dels qui s’equivoquen”

‫الرحيم‬ ‫الرحمن‬ ‫هللا‬
َ‫ق‬َ‫ل‬َ‫خ‬ ‫ِي‬‫ذ‬َّ‫ل‬‫ا‬ َ‫ك‬ِّ‫ب‬َ‫ر‬ ِ‫م‬ْ‫س‬‫ا‬ِ‫ب‬ ْ‫أ‬َ‫ر‬ْ‫اق‬
ٍ‫ق‬َ‫ل‬َ‫ع‬ ْ‫ن‬ِ‫م‬ َ‫ان‬َ‫س‬‫ن‬ِْ‫اإل‬ َ‫ق‬َ‫ل‬َ‫خ‬
ُ‫م‬َ‫ر‬ْ‫ك‬َ ْ‫األ‬ َ‫ك‬ُّ‫ب‬َ‫ر‬َ‫و‬ ْ‫أ‬َ‫ر‬ْ‫اق‬
ِ‫م‬َ‫ل‬َ‫ق‬ْ‫ل‬‫ا‬ِ‫ب‬ َ‫م‬َّ‫ل‬َ‫ع‬ ‫ِي‬‫ذ‬َّ‫ل‬‫ا‬
ْ‫م‬َ‫ل‬ْ‫ع‬َ‫ي‬ ْ‫م‬َ‫ل‬ ‫ا‬َ‫م‬ َ‫ان‬َ‫س‬‫ن‬ِْ‫اإل‬ َ‫م‬َّ‫ل‬َ‫ع‬
‫ى‬َ‫غ‬ْ‫ط‬َ‫ي‬َ‫ل‬ َ‫ان‬َ‫س‬‫ن‬ِْ‫اإل‬ َّ‫ن‬ِ‫إ‬ َّ‫َال‬‫ك‬
‫ى‬َ‫ن‬ْ‫غ‬َ‫ت‬ْ‫س‬‫ا‬ ُ‫ه‬‫آ‬َّ‫ر‬ ‫ن‬َ‫أ‬
‫ى‬َ‫ع‬ْ‫ج‬ُّ‫الر‬ َ‫ك‬ِّ‫ب‬َ‫ر‬ ‫ى‬َ‫ل‬ِ‫إ‬ َّ‫ن‬ِ‫إ‬
‫ى‬َ‫ه‬ْ‫ن‬َ‫ي‬ ‫ِي‬‫ذ‬َّ‫ل‬‫ا‬ َ‫ْت‬‫ي‬َ‫أ‬َ‫ر‬َ‫أ‬
‫ى‬َّ‫ل‬َ‫ص‬ ‫ا‬َ‫ذ‬ِ‫إ‬ ‫ًا‬‫د‬ْ‫ب‬َ‫ع‬
‫َى‬‫د‬ُ‫ه‬ْ‫ل‬‫ا‬ ‫ى‬َ‫ل‬َ‫ع‬ َ‫َان‬‫ك‬ ‫ن‬ِ‫إ‬ َ‫ْت‬‫ي‬َ‫أ‬َ‫ر‬َ‫أ‬
‫ى‬َ‫و‬ْ‫ق‬َّ‫ت‬‫ال‬ِ‫ب‬ َ‫ر‬َ‫م‬َ‫أ‬ ْ‫و‬َ‫أ‬
‫ى‬َّ‫ل‬َ‫و‬َ‫ت‬َ‫و‬ َ‫ب‬َّ‫ذ‬َ‫ك‬ ‫ن‬ِ‫إ‬ َ‫ْت‬‫ي‬َ‫أ‬َ‫ر‬َ‫أ‬
‫ى‬َ‫ر‬َ‫ي‬ َ َّ‫اَّلل‬ َّ‫ن‬َ‫أ‬ِ‫ب‬ ْ‫م‬َ‫ل‬ْ‫ع‬َ‫ي‬ ْ‫م‬َ‫ل‬َ‫أ‬
ِ‫ة‬َ‫ي‬ ِ‫اص‬َّ‫ن‬‫ال‬ِ‫ب‬ ‫ا‬ً‫ع‬َ‫ف‬ْ‫س‬َ‫ن‬َ‫ل‬ ِ‫ه‬َ‫ت‬‫ن‬َ‫ي‬ ْ‫م‬َّ‫ل‬ ‫ن‬ِ‫ئ‬َ‫ل‬ َّ‫َال‬‫ك‬
ٍ‫ة‬َ‫ئ‬ِ‫اط‬َ‫خ‬ ٍ‫ة‬َ‫ب‬ِ‫ذ‬‫َا‬‫ك‬ ٍ‫ة‬َ‫ي‬ ِ‫اص‬َ‫ن‬
‫ه‬َ‫ي‬ِ‫د‬‫ا‬َ‫ن‬ ُ‫ع‬ْ‫د‬َ‫ي‬ْ‫ل‬َ‫ف‬
َ‫ة‬َ‫ي‬ِ‫ن‬‫ا‬َ‫ب‬َّ‫الز‬ ُ‫ع‬ْ‫د‬َ‫ن‬َ‫س‬
ْ‫ب‬ ِ‫ر‬َ‫ت‬ْ‫اق‬َ‫و‬ ْ‫د‬ُ‫ج‬ْ‫س‬‫ا‬َ‫و‬ ُ‫ه‬ْ‫ع‬ِ‫ط‬ُ‫ت‬ َ‫ال‬ َّ‫َال‬‫ك‬

•Sura 96
•EL COÀGUL DE SANG
•En el nom deDéu Únic,
•ElCompassiuperexcel·lència,elmoltMisericordiós!
•Llegeix!Recita
•Enelnomdelteu Senyor, quet’ha creat!
•Hacreatl’homed’uncoàgul,d’ungrumoll desang.
•Llegeix!Recita
•Elteu SenyoréselmésNoble,elmésGenerós!
•Ellt’haensenyatl’úsdelaploma,peraescriure.
•Ensenyàal’homeelqueignorava! (...)
•( Es creu que fou el primer text de la revelació. De tota manera, fixeu-vos en
les coincidències amb les religions veïnes. L’Islam, doncs, és la darrera
revelació del missatge diví, i Muhàmmad, el segell dels missatgers; és a dir,
després d’ell, ja no n’hi ha cap! )

•LA LLUM
•L'Alcorà aconsella les dones perquè es cobreixin els pit però no pas els cabells ni la
•cara: “” "digues a les creients … que
•cobreixin el seu escot amb el mocador…" (Alcorà 24,31).
•(...) Digues als qui són bons creients , bons musulmans,
•que quan vegin la gent, tinguin la mirada baixa
•i controlin molt bé els apetits sexuals.
•És millor i és més pur!
•Déu està informat, molt bé, del que vosaltres feu!
•Digues també a les creients que abaixen la vista,
•Amb molta decència, i que controlin els apetits sexuals;
•Que elles no mostrin els seus adorns, el seu adreç ,
•Llevat dels que són més externs;
•Que elles amaguin l’escot amb una peça del seu vestit;
•Que només mostrin els seus adorns
•Als seus marits,
•Als seus sogres,
•Als fills i fillastres,
•Als seus germans,
•Als nebots (...) ( versicles 30-32)

‫ألنكاح‬
El casament
•ِ‫م‬ْ‫ؤ‬ُ‫ي‬ ‫ى‬َّ‫ت‬َ‫ح‬ ِ‫ت‬‫ا‬َ‫ك‬ ِ‫ر‬ْ‫ش‬ُ‫م‬ْ‫ال‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ح‬ِ‫ك‬‫ن‬َ‫ت‬ َ‫ال‬ َ‫و‬ِّ‫م‬ ٌ‫ْر‬‫ي‬َ‫خ‬ ٌ‫َة‬‫ن‬ِ‫م‬ْ‫ؤ‬ُّ‫م‬ ٌ‫ة‬َ‫م‬َ‫أل‬ َ‫و‬ َّ‫ن‬ٍ‫ة‬َ‫ك‬ ِ‫ر‬ْ‫ش‬ُّ‫م‬ ‫ن‬
ِ‫ش‬ُ‫م‬ْ‫ال‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ح‬ِ‫ك‬‫ن‬ُ‫ت‬ َ‫ال‬ َ‫و‬ ْ‫م‬ُ‫ك‬ْ‫ت‬َ‫ب‬َ‫ج‬ْ‫ع‬َ‫أ‬ ْ‫و‬َ‫ل‬ َ‫و‬َ‫ع‬َ‫ل‬ َ‫و‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ن‬ِ‫م‬ْ‫ؤ‬ُ‫ي‬ ‫ى‬َّ‫ت‬َ‫ح‬ َ‫ين‬ِ‫ك‬ ِ‫ر‬ٌ‫ْر‬‫ي‬َ‫خ‬ ٌ‫ن‬ِ‫م‬ْ‫ؤ‬ُّ‫م‬ ٌ‫د‬ْ‫ب‬
َ‫ك‬ِ‫ئ‬‫ـ‬َ‫ل‬ ْ‫و‬ُ‫أ‬ ْ‫م‬ُ‫ك‬َ‫ب‬َ‫ج‬ْ‫ع‬َ‫أ‬ ْ‫و‬َ‫ل‬ َ‫و‬ ٍ‫ك‬ ِ‫ر‬ْ‫ش‬ُّ‫م‬ ‫ن‬ِّ‫م‬َ‫ي‬ ُ ّ‫اّلل‬ َ‫و‬ ِ‫ار‬َّ‫ن‬‫ال‬ ‫ى‬َ‫ل‬ِ‫إ‬ َ‫ون‬ُ‫ع‬ْ‫د‬َ‫ي‬‫ى‬َ‫ل‬ِ‫إ‬ َ‫و‬ُ‫ع‬ْ‫د‬
ِّ‫ي‬َ‫ب‬ُ‫ي‬ َ‫و‬ ِ‫ه‬ِ‫ن‬ْ‫ذ‬ِ‫إ‬ِ‫ب‬ ِ‫ة‬ َ‫ر‬ِ‫ف‬ْ‫غ‬َ‫م‬ْ‫ال‬ َ‫و‬ ِ‫ة‬َّ‫ن‬َ‫ج‬ْ‫ال‬َ‫ي‬ ْ‫م‬ُ‫ه‬َّ‫ل‬َ‫ع‬َ‫ل‬ ِ‫اس‬َّ‫ن‬‫ل‬ِ‫ل‬ ِ‫ه‬ِ‫ت‬‫ا‬َ‫ي‬‫ي‬ ُ‫ن‬َ‫ون‬ُ‫ر‬َّ‫ك‬َ‫ذ‬َ‫ت‬
“No us caseu amb associadors d’aquesta mena, fins que no creguin en el Déu
Únic! Un esclau creient és molt millor que un associador , malgrat que aquest us
agradi. Aquests us criden i inviten a anar al foc, a anar a l’infern . Déu invita a
anar al paradís, als bells jardins! Ell també invita al perdó, que Ell concedeix! Ell
mostra a al gent amb claredat els seus miracles, cada versicle del Seu
missatge, del llibres sant. Perquè així es deixin convèncer pels qui recorden
l’acció de Déu! ”(...) v. 221

El menjar
Pel que fa als animals que es poden consumir, esdevenen prohibits si no has estat morts
d’acord amb un ritual determinat. Aquest ritual, que requereix pronunciar el nom de Déu en
el moment del sacrifici, posar el peu sobre la víctima orientada cap a la Meca (Aràbia
Saudita) i degollar-la deixant escolar tota la sang, queda exclòs en la pesca ( Alcorà,5, 96-
97). Es recomana també que alguns productes com la ceba, l’all o el porro no es mengin
abans d’acudir a l’oració col·lectiva a la mesquita, perquè la tradició conta o explica que no
eren del gust del Profeta.“ Perquè Déu només us ha prohibit, ha fet sagrat i
intocable, per tots vosaltres, que no es pot menjar, la carn d’animals que
estiguin morts, i no matats ritualment al davant nostre, la sang i la carn de porc
altres porcins, i tampoc si s’ha ofert a altres deïtats,,,” Al-Bàqara 173.
َ‫و‬ َ‫م‬َّ‫د‬‫ال‬َ‫و‬ َ‫ة‬َ‫ت‬ْ‫ي‬َ‫م‬ْ‫ل‬‫ا‬ ُ‫م‬ُ‫ك‬ْ‫ي‬َ‫ل‬َ‫ع‬ َ‫م‬َّ‫ر‬َ‫ح‬ ‫ا‬َ‫م‬َّ‫ن‬ِ‫إ‬ِ‫ب‬ َّ‫ل‬ِ‫ه‬ُ‫أ‬ ‫ا‬َ‫م‬َ‫و‬ ِ‫ير‬ ِ‫نز‬ ِ‫خ‬ْ‫ل‬‫ا‬ َ‫م‬ْ‫ح‬َ‫ل‬ِ ّ‫اَّلل‬ ِ‫ر‬ْ‫ي‬َ‫غ‬ِ‫ل‬ ِ‫ه‬
ِ‫إ‬ ‫ال‬َ‫ف‬ ٍ‫د‬‫َا‬‫ع‬ َ‫ال‬َ‫و‬ ٍ‫اغ‬َ‫ب‬ َ‫ر‬ْ‫ي‬َ‫غ‬ َّ‫ر‬ُ‫ط‬ْ‫ض‬‫ا‬ ِ‫ن‬َ‫م‬َ‫ف‬ُ‫ف‬َ‫غ‬ َ ّ‫اَّلل‬ َّ‫ن‬ِ‫إ‬ ِ‫ه‬ْ‫ي‬َ‫ل‬َ‫ع‬ َ‫م‬ْ‫ث‬ٌ‫م‬‫ي‬ ِ‫ح‬َّ‫ر‬ ٌ‫ور‬

El menjar‫األكل‬
Perquè Déu només us ha prohibit, ha fet sagrat i intocable, per tots
vosaltres, que no es pot menjar, la carn d’animals que estiguin
morts, i no matats ritualment al davant nostre, la sang i la carn de
porc altres porcins, i tampoc si s’ha ofert a altres deïtats,,,” Al-
Bàqara 173.
‫ا‬ َ‫و‬ َ‫ة‬َ‫ت‬ْ‫ي‬َ‫م‬ْ‫ال‬ ُ‫م‬ُ‫ك‬ْ‫ي‬َ‫ل‬َ‫ع‬ َ‫م‬َّ‫ر‬َ‫ح‬ ‫ا‬َ‫م‬َّ‫ن‬ِ‫إ‬َ‫م‬ َ‫و‬ ِ‫ير‬ ِ‫نز‬ ِ‫خ‬ْ‫ال‬ َ‫م‬ْ‫ح‬َ‫ل‬ َ‫و‬ َ‫م‬َّ‫د‬‫ل‬ِ‫ْر‬‫ي‬َ‫غ‬ِ‫ل‬ ِ‫ه‬ِ‫ب‬ َّ‫ل‬ِ‫ه‬ُ‫أ‬ ‫ا‬
َ‫ال‬ َ‫و‬ ٍ‫اغ‬َ‫ب‬ َ‫ْر‬‫ي‬َ‫غ‬ َّ‫ر‬ُ‫ط‬ْ‫ض‬‫ا‬ ِ‫ن‬َ‫م‬َ‫ف‬ ِ ّ‫اّلل‬ِ‫إ‬ ِ‫ه‬ْ‫ي‬َ‫ل‬َ‫ع‬ َ‫م‬ْ‫ث‬ِ‫إ‬ ‫ال‬َ‫ف‬ ٍ‫د‬‫ا‬َ‫ع‬َ ّ‫اّلل‬ َّ‫ن‬
ٌ‫م‬‫ي‬ ِ‫ح‬َّ‫ر‬ ٌ‫ور‬ُ‫ف‬َ‫غ‬

َ‫و‬ ُ‫ر‬ْ‫م‬َ‫خ‬ْ‫ل‬‫ا‬ ‫ا‬َ‫م‬َّ‫ن‬ِ‫إ‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ن‬َ‫م‬‫آ‬ َ‫ين‬ِ‫ذ‬َّ‫ل‬‫ا‬ ‫ا‬َ‫ه‬ُّ‫ي‬َ‫أ‬ ‫ا‬َ‫ي‬َ‫ال‬ْ‫ز‬َ‫أل‬‫ا‬َ‫و‬ ُ‫اب‬َ‫ص‬‫ن‬َ‫أل‬‫ا‬َ‫و‬ ُ‫ر‬ِ‫س‬ْ‫ي‬َ‫م‬ْ‫ل‬‫ا‬ٌ‫س‬ْ‫ج‬ ِ‫ر‬ ُ‫م‬
َّ‫ل‬َ‫ع‬َ‫ل‬ ُ‫ه‬‫و‬ُ‫ب‬ِ‫ن‬َ‫ت‬ْ‫اج‬َ‫ف‬ ِ‫ان‬َ‫ط‬ْ‫ي‬َّ‫ش‬‫ال‬ ِ‫ل‬َ‫م‬َ‫ع‬ ْ‫ن‬ِّ‫م‬َ‫ون‬ُ‫ح‬ِ‫ل‬ْ‫ف‬ُ‫ت‬ ْ‫م‬ُ‫ك‬
•Pel que fa al vi, l’Alcorà ofereix una sèrie de consideracions o consells
que van des de l’aprovació fins a judicis més severs, però mai no en fa
una prohibició taxativa o radical. Vegeu els exemples següents:
•Dels fruits de les palmeres i de les vinyes n’obteniu una beguda
embriagadora i un bell aliment. En veritat, en això hi ha un signe per a
la gent que raona ( Alcorà,16,67-69).
•Et pregunten sobre el vi i els jocs d’atzar. Respon: ambdós contenen
un gran pecat i un gran avantatge per als homes, però és més gran el
seu pecat que la seva utilitat ( Alcorà, 2, 216-219).
•Creients! No us acosteu a l’oració en estat d’embriaguesa; espereu fins
que sapigueu el que us dieu. (Alcorà, 4, 43-46)
•Creients! Amb certesa el vi, el joc, els ídols i les fletxes endevinatòries
no són més que una abominació de Satanàs. Eviteu-los! (Alcorà, 5, 90-
92).

ُ‫س‬ ْ‫م‬ُ‫ت‬‫ن‬َ‫أ‬َ‫و‬ َ‫ة‬َ‫ال‬َّ‫ص‬‫ال‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ب‬َ‫ر‬ْ‫ق‬َ‫ت‬ َ‫ال‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ن‬َ‫م‬‫آ‬ َ‫ِين‬‫ذ‬َّ‫ل‬‫ا‬ ‫ا‬َ‫ه‬ُّ‫ي‬َ‫أ‬ ‫ا‬َ‫ي‬َ‫ال‬َ‫و‬ َ‫ون‬ُ‫ل‬‫و‬ُ‫ق‬َ‫ت‬ ‫ا‬َ‫م‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫م‬َ‫ل‬ْ‫ع‬َ‫ت‬ َ‫ى‬َّ‫ت‬َ‫ح‬ ‫ى‬َ‫َار‬‫ك‬ِ‫إ‬ ‫ا‬ً‫ب‬ُ‫ن‬ُ‫ج‬‫ي‬ ِ‫ر‬ِ‫ب‬‫َا‬‫ع‬ َّ‫ال‬
َ‫س‬ ‫ى‬َ‫ل‬َ‫ع‬ ْ‫و‬َ‫أ‬ ‫ى‬َ‫ض‬ْ‫ر‬َّ‫م‬ ‫م‬ُ‫ت‬‫ُن‬‫ك‬ ‫ن‬ِ‫إ‬َ‫و‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ل‬ِ‫س‬َ‫ت‬ْ‫غ‬َ‫ت‬ َ‫ى‬َّ‫ت‬َ‫ح‬ ٍ‫ل‬‫ي‬ِ‫ب‬َ‫س‬َ‫أ‬ ِ‫ط‬ِ‫ئ‬‫آ‬َ‫غ‬ْ‫ل‬‫ا‬ ‫ن‬ِّ‫م‬ ‫ُم‬‫ك‬‫ن‬ِّ‫م‬ ٌ‫د‬َ‫ح‬َ‫أ‬ ‫اء‬َ‫ج‬ ْ‫و‬َ‫أ‬ ٍ‫ر‬َ‫ف‬ُ‫م‬ُ‫ت‬ْ‫س‬َ‫م‬َ‫ال‬ ْ‫و‬
َ‫ف‬ ‫ا‬ً‫ب‬ِّ‫ي‬َ‫ط‬ ‫ًا‬‫د‬‫ي‬ِ‫ع‬َ‫ص‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫م‬َّ‫م‬َ‫ي‬َ‫ت‬َ‫ف‬ ‫اء‬َ‫م‬ ْ‫ا‬‫ُو‬‫د‬ ِ‫ج‬َ‫ت‬ ْ‫م‬َ‫ل‬َ‫ف‬ ‫اء‬َ‫س‬ِّ‫ن‬‫ال‬َ ّ‫اَّلل‬ َّ‫ن‬ِ‫إ‬ ْ‫م‬ُ‫ك‬‫ِي‬‫د‬ْ‫ي‬َ‫أ‬َ‫و‬ ْ‫م‬ُ‫ك‬ِ‫ه‬‫و‬ُ‫ج‬ُ‫و‬ِ‫ب‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ح‬َ‫س‬ْ‫ام‬ُ‫ف‬َ‫ع‬ َ‫َان‬‫ك‬‫ا‬ً‫ور‬ُ‫ف‬َ‫غ‬ ‫ا‬‫ا‬‫و‬
• Sembla que el califa Omar decidí sobre la diferència entre el vi
pròpiament dit i altres begudes fermentades; i va arribar a la decisió
que les begudes fermentades no eren “pecat”, i sí que ho eren les
begudes alcohòliques. A hores d’ara, el fet de beure alcohol i
mercadejar-lo està considerat, en general, com una falta greu; sobretot
en públic. En resum, la prohibició del vi i del porc és la característica
més important dels hàbits alimentaris dels musulmans. Per
acabar,però, alguns musulmans s’emparen en el fragment següent:
• “ Els que creuen i fan el bé no cometen cap falta en el seu menjar
quan tenen por de Déu; creuen i obren bé, temem Déu i fan el bé,
perquè Déu estima els qui fan el bé” ( Alcorà,5, 93-94).
• També és important de conèixer que,malgrat el que sembla, hi ha una
rica poesia bàquica o del vi en tota la literatura àrab antiga i
contemporània. Exemples: Abu Nuwàs, Ibn Khafaja, Ibn Az-Zaqqaq,
Omar Khayyam, Mahmud Darwix, Nizar Qabbani, etc.

El dejuniُ‫م‬‫ا‬َ‫ي‬ ِّ‫ص‬‫ال‬
“ Se us ha posat com a precepte en les llibres ants el dejuni, per a vosaltres
igual er als qui us han precedit. És perquè amb això serviu millor Déu. Són
uns dies comptats i ben determinats. Però si algú de vosaltres està malalt
o té obligació de fer un viatge , deixarà per a més tard el dejuni d’aquests
dies, en u n nombre igual de dies de dejuni...” al-Bàqara . V.v. 182.
•ُ‫ك‬ْ‫ي‬َ‫ل‬َ‫ع‬ َ‫ب‬ِ‫ت‬ُ‫ك‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ن‬َ‫م‬‫ي‬ َ‫ين‬ِ‫ذ‬َّ‫ال‬ ‫ا‬َ‫ه‬ُّ‫ي‬َ‫أ‬ ‫ا‬َ‫ي‬‫ا‬ ‫ى‬َ‫ل‬َ‫ع‬ َ‫ب‬ِ‫ت‬ُ‫ك‬ ‫ا‬َ‫م‬َ‫ك‬ ُ‫م‬‫ا‬َ‫ي‬ ِّ‫ص‬‫ال‬ ُ‫م‬‫ن‬ِ‫م‬ َ‫ين‬ِ‫ذ‬َّ‫ل‬
َ‫ون‬ُ‫ق‬َّ‫ت‬َ‫ت‬ ْ‫م‬ُ‫ك‬َّ‫ل‬َ‫ع‬َ‫ل‬ ْ‫م‬ُ‫ك‬ِ‫ل‬ْ‫ب‬َ‫ق‬
•‫ي‬ ِ‫ر‬َّ‫م‬ ‫م‬ُ‫ك‬‫ن‬ِ‫م‬ َ‫ان‬َ‫ك‬ ‫ن‬َ‫م‬َ‫ف‬ ٍ‫ت‬‫ا‬َ‫د‬‫ُو‬‫د‬ْ‫ع‬َّ‫م‬ ‫ا‬ً‫م‬‫َّا‬‫ي‬َ‫أ‬َّ‫د‬ِ‫ع‬َ‫ف‬ ٍ‫ر‬َ‫ف‬َ‫س‬ ‫ى‬َ‫ل‬َ‫ع‬ ْ‫و‬َ‫أ‬ ‫ا‬ً‫ض‬ٍ‫َّام‬‫ي‬َ‫أ‬ ْ‫ن‬ِّ‫م‬ ٌ‫ة‬
ٌ‫ة‬َ‫ي‬ْ‫د‬ِ‫ف‬ ُ‫ه‬َ‫ن‬‫و‬ُ‫ق‬‫ي‬ِ‫ط‬ُ‫ي‬ َ‫ين‬ِ‫ذ‬َّ‫ال‬ ‫ى‬َ‫ل‬َ‫ع‬ َ‫و‬ َ‫َر‬‫خ‬ُ‫أ‬َّ‫و‬َ‫ط‬َ‫ت‬ ‫ن‬َ‫م‬َ‫ف‬ ٍ‫ين‬ِ‫ك‬ْ‫س‬ِ‫م‬ ُ‫م‬‫ا‬َ‫ع‬َ‫ط‬َ‫و‬ُ‫ه‬َ‫ف‬ ‫ا‬ً‫ْر‬‫ي‬َ‫خ‬ َ‫ع‬
ِ‫إ‬ ْ‫م‬ُ‫ك‬َّ‫ل‬ ٌ‫ْر‬‫ي‬َ‫خ‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫م‬‫و‬ُ‫ص‬َ‫ت‬ ‫ن‬َ‫أ‬ َ‫و‬ ُ‫ه‬َّ‫ل‬ ٌ‫ْر‬‫ي‬َ‫خ‬َ‫ون‬ُ‫م‬َ‫ل‬ْ‫ع‬َ‫ت‬ ْ‫م‬ُ‫ت‬‫ن‬ُ‫ك‬ ‫ن‬

Les oracions‫أ‬‫ات‬َ‫و‬َ‫ل‬َّ‫ص‬‫ل‬
“ Compliu amb cura l’horari de les oracions obligatòries, les salauat,
especialment la del mig o potser a de l’aurora o de la tard- Inicieu
l’oració , posats to drets,amb devoció, davant de Déu. V. 238.
Al-bàqara .
ِ‫ة‬َ‫ال‬َّ‫ص‬‫وال‬ ِ‫ت‬‫ا‬ َ‫و‬َ‫ل‬َّ‫ص‬‫ال‬ ‫ى‬َ‫ل‬َ‫ع‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ظ‬ِ‫ف‬‫ا‬َ‫ح‬ِ ّ ِ‫ّلل‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫م‬‫و‬ُ‫ق‬ َ‫و‬ ‫ى‬َ‫ط‬ْ‫س‬ ُ‫و‬ْ‫ال‬َ‫ين‬ِ‫ت‬ِ‫ن‬‫ا‬َ‫ق‬
َ‫ف‬ ‫ا‬ً‫ن‬‫ا‬َ‫ب‬ْ‫ك‬ُ‫ر‬ ْ‫و‬َ‫أ‬ ً‫ال‬‫ا‬َ‫ج‬ ِ‫ر‬َ‫ف‬ ْ‫م‬ُ‫ت‬ْ‫ف‬ ِ‫خ‬ ْ‫إن‬َ‫ف‬َ ّ‫اّلل‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ر‬ُ‫ك‬ْ‫ذ‬‫ا‬َ‫ف‬ ْ‫م‬ُ‫ت‬‫ن‬ِ‫م‬َ‫أ‬ ‫ا‬َ‫ذ‬ِ‫إ‬‫م‬ُ‫ك‬َ‫م‬َّ‫ل‬َ‫ع‬ ‫ا‬َ‫م‬َ‫ك‬
َ‫ون‬ُ‫م‬َ‫ل‬ْ‫ع‬َ‫ت‬ ْ‫ا‬‫و‬ُ‫ن‬‫و‬ُ‫ك‬َ‫ت‬ ْ‫م‬َ‫ل‬ ‫ا‬َّ‫م‬

L’Alcorà‫الكريم‬ ‫القرآن‬
•Traducció de l’àrab al català, introducció a la lectura i cinc
estudis alcorànics ( És la 1a traducció directa de l’àrab al
català.) Excel·lent!
•Per Míkel de Epalza,
•Catedràtic d’estudis Àrabs i Islàmics, amb la col·laboració
de Josep Forcadell i Joan M Perucho,
•De la Universitat d’Alacant
•Ed Proa, març del 2001

Materials diversos
a l’abast
‫تعليمية‬ ‫أدوات‬

•El ministeri d’educació palestí
•‫فلسطين‬ ‫دولة‬ ‫التعليم‬ ‫وزارة‬
•té una pàgina molt interessant sobre el sistema educatiu i diversos llibres de
text editats amb format PDF que són fàcils de baixar. Ací en teniu l’enllaç
adient:
•http://www.pna.gov.ps/index.asp
http://www.wikipedia.org
•http://www.pcdc.edu.ps/textbooks/index.htm
•http://st-takla.org/Learn_Languages/01_Learn_Arabic-ta3leem-3araby/Learn-
Arabic_00-index_El-Fehres.html
•http://www.gencat.net/benestar/immigracio/web_ac/Arab/INTERIOR/cap1.html
http://www.xtec.es/lic/
http://www.arabismo.com/
http://entitats.rubidigital.net/rubisolidari/Gregori.pdf#search='Josep%20Ramon%20G
regori‘
•http://www.ub.es/arab
•http://spaces.msn.com/members/joseppotriessafor//

Materials
َِAquest enllaç ens permetran de fer servir plantilles per
comunicar-nos amb la família en diversos idiomes com també
altres materials didàctics molt interessants i de baixar imatges
que ens seran de molta utilitat en les activitats a l’aula.
•http://office.microsoft.com/clipart/default.aspx?lc=es-
es
•http://office.microsoft.com/ar-
sa/templates/default.aspx

•Diccionaris i traductors en línia :
http://dictionary.sakhr.com/
http://babelfish.altavista.digital.com/
http://www.urduword.com/Home/index.cgi
http://www.comprendium.es/index_demo_ca.html
http://www.maktoob.com/

Guia d’espanyol per magribins en dialecte marroquí
‫بالمغربية‬ ‫اإلسبانية‬ ‫دليل‬

Novetats editorials per alumnes del Marroc i
de la Xina
• 1.GUÍA DE ESPAÑOL PARA CHINOS EN CHINO MANDARÍN1
Autor: ESPASA CALPE
Editorial: ESPASA CALPE
Data de publicació: 16/06/2005.
Edició: 1a
Nombre de pàgines: 264.
ISBN: 846701833X. Preu: 4,95 €$.
• 2. GUÍA DE ESPAÑOL PARA MAGREBÍES
Autor: ESPASA CALPE
Editorial: ESPASA CALPE
Data de publicació : 16/06/2005.
Edició: 1a.
Nombre de pàgines : 264.
ISBN: 8467018321.
• Preu 4,95 €

Butlletí de notes

Curs de-cultura àrab. Josep Gregori دورة الثقافة العربية. جوزيب جريجوري

Curs de-cultura àrab. Josep Gregori دورة الثقافة العربية. جوزيب جريجوري

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Curs de-cultura àrab. Josep Gregori دورة الثقافة العربية. جوزيب جريجوري

Similar to Curs de-cultura àrab. Josep Gregori دورة الثقافة العربية. جوزيب جريجوري (20)

More from Josep Gregori

More from Josep Gregori (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Curs de-cultura àrab. Josep Gregori دورة الثقافة العربية. جوزيب جريجوري