Ejemplo unidad didáctica català

1. PROGRAMACIÓ D’UNITAT DIDÀCTICA DE LLENGUA CURRÍCULUM PER COMPETÈNCIES
Títol i curs
Voleu que us ho expliqui? (Crònica d’una entrevista) 3r ESO, 1r trimestre Docent: Montse Codina
Introducció / contextualització / temporització
La unitat didàctica ​
Voleu que us ho expliqui? (Crònica d’una entrevista)​forma part d’una seqüència més àmplia que treballa tipus i gèneres textuals al llarg del curs (els
altres dos trimestres es treballa debat i comentari de text) i de l’etapa (instrucció, descripció de persones, text argumentatiu, descripció d’espais...). S’hi dona molta
importància a la planificació del text a fi d’aconseguir una orientació metodològica fonamental de ​
Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic​
, aquella que entén que la
planificació és un procés que “ha de ser interioritzat per l’estudiant, de manera que el posi en marxa cada vegada que s’enfronta a l’escriptura”.
Portem a la pràctica aquesta interiorització amb un treball lingüístic que consisteix en un ​
entrenament de la pràctica textual interrelacionant l’oral i l’escrit a fi de
sistematitzar les eines necessàries perquè les habilitats de la producció textual esdevinguin un automatisme per a l’alumne​
. Gràcies a les exposicions orals (que no
poden ser llegides), l’alumnat aprèn a dominar en els dos canals la tipologia i el gènere treballats. D’aquesta manera, podrà actuar amb un nivell lingüístic com a mínim
satisfactori i de manera autònoma en altres assignatures i en la seva vida quotidiana.
La classe esdevé un context comunicatiu on els alumnes fan d’emissors i receptors per aprendre a redactar i a explicar una crònica a través de la pràctica a l’aula de les
exposicions orals i ​
s’incideix sobretot en l’estructura del text, l’ús de marcadors textuals i la utilització d’un lèxic adequat i ric​
.
El major protagonisme que es dona a l’alumne, amb una elevada interacció a la classe, també té lloc a l’hora de l’avaluació, amb una intervenció clara de l’aprenent amb
accions d’autoavaluació i coavaluació.
Pel que fa a la duració de la unitat, hi ha dues possibilitats, tot i que es recomana la segona:
● 6-7 sessions seguides
● 3-4 sessions i 15-20 minuts de cada una de les classes de la resta del trimestre fins que s’acabin les exposicions orals.
Dimensions i
competències
de l’àmbit
EXPRESSIÓ ESCRITA
Competències transversals
CD2 Utilitzar les funcions bàsiques de
les aplicacions d’edició de textos.
Continguts clau i
específics
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

2. C5 Escriure textos narratius en
diferents formats i suports amb
adequació, coherència, cohesió i
correcció lingüística.
COMUNICACIÓ ORAL
C8 Produir textos narratius orals
amb adequació, coherència,
cohesió i correcció lingüística,
emprant-hi els elements
prosòdics i no verbals pertinents.
CPS2 Conèixer i posar en pràctica
estratègies i hàbits que intervenen en
el propi aprenentatge.
CC7 Elements prosòdics i no verbals.
Entonació.
Recursos verbals i no verbals: ritme adequat,
pauses necessàries, mirada al públic, evitació
de gestos com creuar braços o posar les mans
a les butxaques.
CC8 Textos orals formals planificats
Escriptura com a procés: planificació
(esquema), textualització i revisió. (Procés a la
carpeta d’aprenentatge)
Ordenació i estructuració dels continguts:
estructura tripartida (introducció,
desenvolupament -com és la persona
entrevistada, l’espai on rep els entrevistadors,
quines activitats realitza...- i conclusió). A més,
a l’exposició oral es demana una salutació i un
comiat.
Connectors i marcadors textuals, procediments
per a la progressió del discurs.
CC19 Pragmàtica.
Àmbit de la vida quotidiana.
Gènere periodístic: la crònica.
Registre lingüístic: entre estàndard i literari.
CC4 Estratègies per a la producció de textos
escrits.
Escriptura com a procés: planificació, textualització i
revisió.
L’exposició oral com a pas previ per assolir la
competència escrita.
Modelatge textual com a punt de partida i de
referència constant.
CC5 Adequació, coherència, cohesió, correcció i
presentació. Normes ortogràfiques.
Adequació en el registre lingüístic, el lèxic (sobretot
adjectivació), la sintaxi. Ordenació i estructuració
dels continguts: estructura tripartida (introducció,
desenvolupament -com és la persona entrevistada,
l’espai on rep els entrevistadors, quines activitats
realitza...- i conclusió).
Connectors i marcadors textuals, procediments per a
la progressió del discurs.
Puntuació i paràgrafs: sobretot el punt a final de
frase, la coma en les enumeracions, els incisos
(coma, parèntesi, guió).
Normes ortogràfiques: ús del corrector ortogràfic
digital.
Tipografia: diferenciació entre el títol i la resta.
Organització en títols i subtítols.
Marges.
CC19 Pragmàtica.
Textos de l’àmbit de la vida quotidiana.
Gènere periodístic: la crònica.
Registre lingüístic: entre estàndard i literari.
BLOC TRANSVERSAL DE CONEIXEMENT
DE LA LLENGUA
Continguts vinculats a l’àm​
bit ​
digital

3. CC5 Normes ortogràfiques
Normes i excepcions bàsiques. Especial
incidència en la “h” i altres lletres mudes.
CC21 Lèxic i semàntica
Recursos retòrics: metàfora, comparació,
hipèrbole, enumeració.
Lèxic apropiat i camps lexicosemàntics (lèxic
relacionat amb la descripció de persones i
espais).
Mecanismes de formació de paraules.
Relacions semàntiques.
Estratègies digitals de cerca lèxica: webs de
camps semàntics relacionades amb la
descripció de persones i espais, diccionaris
Dídac i DIEC2.
CC22 Morfologia i sintaxi
Marcadors textuals.
Morfosintaxi relacionada amb el tipus de text
treballat: verbs (passat perifràstic i pretèrit perfet
d’Indicatiu i imperfet i plusquamperfet de
Subjuntiu), funcions sintàctiques (subjecte,
predicat, complement del nom, atribut,
predicatiu, complement directe, complement
indirecte, complement circumstancial),
categories (nom, verb, adjectiu, determinant,
pronom, adverbi, preposició, conjunció),
sintagmes (verbal, nominal, adjectival i
preposicional, adverbial).
DIMENSIÓ INSTRUMENTS I APLICACIONS
CC1 Funcionalitats bàsiques dels dispositius
Ús del processador de textos.
CC3 Emmagatzematge de dades i còpies de
seguretat
Ús de Drive i Sites.
CC9 Eines d’edició de documents de text
Ús del corrector digital.
Continguts vinculats a l’àm​
bit ​
personal i
soci​
al
DIMENSIÓ APRENDRE A APRENDRE
Hàbits d’aprenentatge: ​
atenció, constància,
reconeixement i esmena d’errors, perseverança.

4. Planificació dels aprenentatges: ​
distribució i
temporització de tasques.
Transferència dels aprenentatges: ​
creació
d’un text a partir d’uns models.
Objectius
d’aprenentatge
Criteris d’avaluació Indicadors
Nivell 1 (satisfactori) Nivell 2 (de notabilitat) Nivell 3 (d’excel·lència)
1. ​
Redactar una crònica
d’una entrevista amb
adequació, coherència,
cohesió, riquesa lèxica i
correcció lingüística
Aplicar progressivament les estratègies
necessàries per produir textos adequats,
coherents i cohesionats (planificant,
textualizant, revisant i reescrivint) i integrant
la reflexió ortogràfica i gramatical en la
pràctica de l'escriptura.
En la planificació: crear una pluja d’idees,
esquema, focalitzar l’atenció en els
marcadors textuals un cop fet l’esquema,
fer redaccions diverses, focalitzar l’atenció
en els recursos retòrics al final.
En la revisió, emprar la reflexió gramatical a
nivell de la frase i del text. Usar conceptes
gramaticals per comentar el text: verbs
(​
passat perifràstic i pretèrit perfet d’Indicatiu i
imperfet i plusquamperfet de Subjuntiu​),
funcions sintàctiques (​
subjecte, predicat,
complement del nom, atribut, predicatiu,
complement directe, complement indirecte,
complement circumstancial​), categories (​
nom,
verb, adjectiu, determinant, pronom, adverbi,
Planifica de manera simple
el text i fa una reflexió
gramatical elemental, la qual
li permet fer un text correcte.
Sap planificar el text i domina
els elements gramaticals
suficients que li permeten fer
una reflexió correcta per poder
realitzar un escrit de qualitat.
Sap planificar el text i domina
els elements gramaticals que li
permeten fer una reflexió eficaç
per poder escriure un text
correcte i ric.

5. preposició, conjunció​), sintagmes (​
verbal,
nominal, adjectival i preposicional, adverbial​).
Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús
de la vida quotidiana i en relació amb la
finalitat que persegueixen (instructius
senzills), seguint models. (Cròniques)
Escriu un text ben
estructurat i clar, però amb
alguns errors gramaticals, de
cohesió i coherència. Utilitza
un lèxic molt bàsic.
Escriu un text ben estructurat i
clar, amb un lèxic adequat i
força ric, però amb algun error
gramatical, de cohesió i
coherència.
Escriu un text ben estructurat i
clar, amb un lèxic adequat i ric.
També està ben cohesionat i
és coherent. Molt pocs errors
gramaticals.
Construir el propi entorn personal
d’aprenentatge (EPA) i fer ús dels dossiers
personals d’aprenentatge o portafolis
digitals per a la gestió de la informació i el
progrés de l’aprenentatge. Usar Drive i
Sites per compartir material i usar el
corrector ortogràfic.
Elabora el propi entorn
d’aprenentatge, recollint allò
essencial, amb força
dificultats.
Elabora el propi entorn
d’aprenentatge de manera
completa i amb autonomia.
Elabora el propi entorn
d’aprenentatge amb
autonomia, compleció i és
creatiu en la recerca de noves
fonts d’informació.
2. ​
Explicar oralment una
crònica d’una entrevista de
manera clara, ordenada,
coherent, cohesionada i
expressiva.
Aprendre a parlar en públic, en situacions
formals, aplicant estratègies de planificació,
textualització i avaluació de l'ús oral de la
llengua, en discursos relacionats amb la
vida quotidiana i per a gèneres de text
periodístic. (Crònica).
Recull de manera molt
bàsica el procés d’elaboració
del text a la carpeta
d’aprenentatge i participa
poc en l’avaluació dels
companys.
Recull de manera força
completa el procés
d’elaboració del text a la
carpeta d’aprenentatge i
participa bastant en l’avaluació
dels companys.
Recull de manera molt
completa el procés d’elaboració
del text a la carpeta
d’aprenentatge i participa molt
en l’avaluació dels companys.
Reconèixer, interpretar i avaluar
progressivament la claredat expositiva,
l'adequació (registre estàndard), coherència
i cohesió del contingut de les produccions
orals pròpies (connectors i marcadors
Produeix un text ben
estructurat i clar, però poc
cohesionat, amb alguns
problemes de coherència i
un lèxic adequat però pobre.
Produeix un text ben
estructurat, clar i coherent,
però amb algun problema de
cohesió i d’adequació lèxica.
Produeix un text ben
estructurat, clar, ben
cohesionat, coherent i amb un
lèxic adequat i ric.

6. textuals, procediments per a la progressió
del discurs), així com els aspectes
prosòdics i els elements no verbals (ritme
adequat, pauses necessàries, mirada al
públic, evitació de gestos com creuar
braços, mans a la butxaca).
Té poca riquesa expressiva
perquè no usa els recursos
verbals i no verbals
necessaris, tot i que és
correcte.
Intenta aconseguir riquesa
expressiva gràcies als
recursos verbals i no verbals
utilitzats, encara que aquests
no són prou reeixits.
Té riquesa expressiva gràcies
als recursos verbals i no
verbals utilitzats.
Emprar la reflexió gramatical a nivell de la
frase i del text per resoldre problemes de
comprensió i expressió de textos orals, i per
a compondre i revisar progressivament i
autònoma els textos propis i aliens.
Reflexiona gramaticalment a
un nivell elemental.
Domina els elements
gramaticals que li permeten
una reflexió correcta, encara
que no els aplica sempre.
Domina els elements
gramaticals suficients per
poder fer una reflexió eficaç.
3. Utilitzar eines digitals
per preparar i difondre un
text.
Utilitzar adequadament el corrector de
textos digital.
Presentar textos prou correctes per ser
publicats.
Elaborar una pàgina web amb Google Sites.
Utilitza el corrector online de
manera poc eficaç.
Aconsegueix penjar la
recepta amb ajuda externa.
Elabora un Sites bàsic.
Utilitza el corrector online de
manera força eficaç.
Aconsegueix penjar la recepta
amb una mica d’ajuda externa.
Elabora un Sites complet amb
certa complexitat de
subpaginació.
Utilitza el corrector online de
manera eficaç.
Aconsegueix penjar la recepta
de manera autònoma.
Elabora un Sites complet i amb
material de recerca pròpia.
4. Potenciar l’autonomia
de l’aprenent i la
perseverança en la tasca
de produir textos.
Perseverar fins aconseguir un text adequat
segons les possibilitats i transferir
l’aprenentatge d’un text periodístic a un
altre text de la mateixa tipologia.
A vegades. Força sovint. Sempre.
ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA
Aspectes metodològics més rellevants i formats de treball

7. Quant al ​disseny de les tasques​, es tracta d’un aprenentatge basat en projectes en el sentit del protagonisme central i l’autonomia que té l’alumnat i la
recerca d’un producte final, ja que l’alumne ha de fer un discurs davant la classe, que funciona com a espai de comunicació on cada aprenent ofereix als
companys un “espectacle” textual, que és un dels objectius formals de la unitat.
Pel que fa a l’​organització del treball​, el format bàsic és el treball en parelles, per a l’elaboració de les preguntes de l’entrevista i la crònica resultant.
També hi ha altres formats:
Individual: la redacció i exposició oral d’una part de la crònica.
Gran grup: en les presentacions del textos orals (en què cada parella explica la seva crònica i els altres l’avaluen), en les correccions de textos projectades
a la pissarra, en les introduccions de nova informació (en què es parteix del coneixement de l’alumnat i cadascú aporta dades).
Grup de 4: en tasques relacionades amb l’aprenentatge de la gramàtica i el lèxic.
Relacionat amb els ​suports i recursos​, a més de veu, bolígraf i paper, necessiten Drive per a la correcció ortogràfica i emmagatzematge del text escrit,
Sites per a la carpeta d’aprenentatge digital, un blog de classe on pengen la seva redacció i poden elaborar un vídeo-àudio de cròniques (Soundcloud,
editors de vídeo amb el mòbil) o un llibre (issuu) en formats diferents al final de la unitat.
Si el centre fa servir llibre de text, s’aprofita el material que es pugui d’aquesta font, on caldrà afegir amb tota seguretat material complementari sobre lèxic
relacionat amb adjectius; models de cròniques i entrevistes; marcadors textuals i altra informació gramatical vinculada amb la tipologia textual i treballs
elaborats per alumnes de cursos anteriors. Aquest material queda recollit a la web de l’assignatura.
Sobre les ​tipologies de treball​, l’alumne és el centre de l’aprenentatge amb els textos que ell crea i també amb la valoració que fa dels textos creats pels
companys, per la qual cosa la classe és plenament activa ja que està fonamentada en la participació de l’alumnat com a emissor, com a receptor i com a
agent avaluatiu.
Els textos són l’altre eix central, que funcionen com a elements de comunicació i com a models a imitar.
A cada classe, un o dos alumnes expliquen el seu text i aquest és avaluat pels companys seguint una pauta. És un treball col·laboratiu ja que la implicació
de cada alumne queda palesa en l’elaboració del seu text (en parelles) i en l’ajuda per millorar els textos dels companys.
També hi ha col·laboració en els comentaris que fan al blog on hi ha penjades totes les redaccions dels textos exposats a classe.
Hi ha treball cooperatiu de grup de 4 en les tasques relacionades amb gramàtica i lèxic, on és força present la gamificació.
Hi ha classe magistral en la fase introductòria, sempre comptant amb els coneixements de l’alumnat com a punt de partida, que comenten en veu alta.
Estratègies didàctiques

8. Es fa un entrenament de la producció de textos basada en el canal oral ja que és a través d’aquest canal per on els alumnes prenen ​plena consciència​ de
la importància de la forma en l’ús de les paraules per compondre un text. Es fa de manera ​gradual​ perquè l’alumne automatitzi aspectes característics de
la tipologia textual treballada.
Gran grup, grup petit, parelles i individual són les ​dinàmiques utilitzades​. L’exposició davant de tot el grup amb la valoració dels companys és usada com
a ​element motivador​ en el procés d’escriptura, que és fonamentalment individual, tot i que la preparació es fa en parelles.
L’interlocutor sempre és un company o la classe. D’aquesta manera es busca el sentit comunicatiu essencial perquè l’​aprenentatge​ sigui prou ​significatiu
per a l’alumnat. Només ho és el docent en la redacció final.
La ​motivació està relacionada amb la tasca​ tot i que també ho està amb l’​autovaloració del “jo” i la valoració social o pressió del grup​. Com que
l’activitat està molt pautada, encara que permet desenvolupar la creativitat, l’èxit és assumible per tothom i tothom vol fer-ho bé pel fet de ser un acte en
directe davant d’un públic, encara que sigui la mateixa classe, amb els companys de cada dia.
Hi ha unes ​normes clares​ de respecte compartides per tots.
El temps de la classe es destina a ​una presentació o dues ​perquè s’assimilen millor els continguts i perquè la concentració que demanen les exposicions
orals és gran, per la qual cosa es poden fer comentaris de més qualitat si han pogut estar més atents. També es considera que seria excessiu sentir 3 o 4
cròniques cada dia durant tres o quatre classes seguides.
Pel que fa a l’​espai​, la disposició de l’alumnat és mirant de cara a la pissarra, que és on hi ha l’alumne que presenta la seva crònica, asseguts en parelles
o grups de 4 ocasionalment. La persona docent ocupa el lloc d’un alumne que fa l’exposició oral.
Pautes per atendre tot l’alumnat
Les ​tasques​ a realitzar són, en principi, les ​mateixes per a tot l’alumnat ja que són prou obertes perquè cadascú les pugui realitzar segons el seu
nivell d’aprenentatge​, per la qual cosa la unitat didàctica és del tot inclusiva.
A alumnes amb dificultats se’ls ​ajuda a focalitzar l’atenció​ en allò més rellevant: estructura, marcadors textuals bàsics i lèxic conegut. També se’ls
demana textos més breus.
A l’alumnat amb elevada capacitat se l’​anima perquè usi mots i recursos estilístics​ que donin riquesa al text i s’arrisqui amb oracions complexes i
connectors i marcadors textuals nous.
Es fomenta la participació activa de tot l’alumnat. Si és necessari, es poden formar en algunes tasques grups de 4 persones amb certa heterogeneïtat amb

9. alumnes tutors i alumnes tutoritzats. Les parelles són de nivell homogeni per facilitar l’activitat de tothom i no la dependència dels companys.
Es permet la presentació de l’exposició oral en vídeo a aquells alumnes que mostrin una especial aprensió a fer-ho davant la classe, insistint sempre que
no es tracta d’una lectura en veu alta.
Instruments d’avaluació
AVALUACIÓ DEL PROCÉS
● Carpeta d’aprenentatge on l’alumnat recull, organitza tot el treball de la unitat i en fa reflexió. Paper en fulls solts o llibreta i online en Sites. Autoavaluació i
coavaluació amb pauta a l’annex.
● Preparació de l’exposició oral: coavaluació en parelles (pauta a l’annex).
● Exposició oral: coavaluació amb tot el grup-classe (pauta a l’annex).
● Redacció al blog: coavaluació a classe amb tot el grup d’algunes de les redaccions i interacció a través dels comentaris dels companys, que possibiliten
unes activitats de microredacció de caràcter voluntari, també avaluables segons les pautes acordades. (Pauta a l’annex)
● Redacció al blog: autoavaluació i posterior coavaluació a través d’una pauta.
● Autoavaluació al final de la unitat.
● Observació directa. (Pauta a l’annex)
● Comentaris orals fets a classe.
● Comentaris escrits a través de correu electrònic o en entrades al blog.
● Prova objectiva d’ortografia de la”h” i altres grafies mudes, ús de verbs en passat i subjuntiu i alguns aspectes gramaticals bàsics sorgits en les redaccions.
AVALUACIÓ DEL PROGRÉS
● Redacció com a activitat d’avaluació al final de la unitat: correcció del professorat amb pauta compartida amb l’alumnat.
● Vídeo/àudio o llibre de cròniques en grup.
● Exposició oral (esmentada també com a instrument del procés ja que l’exposició oral és el mitjà perquè dominin l’escrit).

10. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE
Fase 1. Avaluació inicial. Exploració, activació de coneixements previs, expectatives de significació, ús i transferència dels
coneixements (principi d'interacció)
OBJECTIUS
COMPARTITS
Es mostra a l’alumnat un llibre de cròniques d’entrevistes elaborat per companys d’un curs anterior, així com la gravació en vídeo d’una crònica
explicada també per un alumne del centre. Aquests seran objectius del seu treball de cròniques: un producte en llibre i/o vídeo de cròniques redactades
i explicades per ells. Per aprendre’n, cada alumne farà a classe la presentació d’una crònica en veu alta.
Com que la crònica la faran d’una entrevista que realitzaran a algú que considerin interessant, també els mostrem la necessitat que aprenguin a fer una
entrevista.
Es passen, doncs, també diversos models d’entrevistes, orals i escrites, que es llegiran més endavant en veu alta. Es demana que busquin entrevistes
de persones que els interessin, que compartiran amb els companys més endavant. Es disposarà d’un espai de la classe per penjar les entrevistes i
també les poden compartir a través de les xarxes socials, com per exemple Twitter, i de la seva carpeta d’aprenentatge digital. Aquests textos els
serviran de model per fer les seves.
Se’ls demana que comencin a pensar ​
en parelles​
una persona a qui voldrien entrevistar i que voldrien compartir amb els companys. Cal que sigui algú
interessant i assequible per tal de quedar-hi per entrevistar-lo.
EXPLORACIÓ
D’IDEES
PRÈVIES
Posada en comú del coneixement compartit al voltant de les entrevistes: estructura en parts (titular, entradeta, preguntes i respostes), lèxic sobre
descripció de persones i espais.
Presentació d’una entrevista escrita i identificació de les parts: es projecta a la pantalla, es llegeix de manera dramatitzada i ​
en grup​
​
gran​
es comenta
la informació localitzada.
Presentació d’unes entrevistes escrites sense alguna de les parts: ​
en parelles​
identifiquen la part que falta i expliquen per què és necessària. .
En​
​
parelles, ​
busquen entrevistes en publicacions digitals, n’identifiquen les parts i les guarden a la seva carpeta d’aprenentatge digital.

11. En aquesta fase d’exploració d’idees inicien la seva carpeta d’aprenentatge relacionada amb el tema del tipus de text conversacional primer i narratiu
més endavant, en la qual anotaran la informació apresa, les activitats realitzades i els textos que serveixen de model. També hi afegiran comentaris o
material propi que vulguin aportar. És en paper i digital.
INTRODUCCIÓ
DE NOUS
CONTINGUTS
Es destaca la importància de recollir la informació rellevant de la persona entrevistada a través de les preguntes realitzades.
Es donen a conèixer trets que poden tenir les entrevistes, tipus de preguntes, conceptes com objectivitat, subjectivitat, tergiversació, manipulació,
fidelitat, literalitat, adaptació, estil directe i indirecte.
Marquem especial interès en l’ús dels verbs, que faran servir en l’entrevista i posterioment en la crònica:
● Imperfet de Subjuntiu/condicional simple: ​
Si fossis un artista, qui t’agradaria ser.
● Plusquamperfet/condicional compost: ​
Si haguessis pogut triar la ciutat on viure, quina hauries triat​
.
● Passat perifràstic: ​
Què vas estudiar?
● Pretèrit perfet: ​
Has tingut sort a la vida?
Es fan alguns exercicis mecànics per practicar l’ús dels verbs i s’incideix en l’ortografia de la “h” dels auxiliars amb haver i altres grafies mudes.
Es recorda que, a més de l’entrevista, hauran d’elaborar una crònica de l’entrevista per poder explicar als companys allò que els ha interessat més de la
persona entrevistada. Per tant, és molt important la tria de preguntes per obtenir respostes rellevants.
Preparació de les preguntes per a l’entrevista. ​
Treball en parelles​
.
Es demana un nombre important de preguntes (40-50) i es delimiten camps, que serviran per organitzar les preguntes: personal, professional, èpoques
de la vida…
Es fan exercicis mecànics sobre la “h” en el verb haver amb frases que han de construir ells com a preguntes a l’entrevistat. Cada un dicta una frase a
la resta, que ha d’escriure correctament.
Es fa pràctica dels verbs apresos amb l’entrevista, sobretot la primera i la tercera persones del singular dels temps de subjuntiu per comprovar que
eviten les incorreccions acabades en “i”.
Es treballen altres lletres mudes com “r” en infinitius (passat perifràstic), mots prou freqüents com “comptar”, “descomptar”, gerundis...
Es deixa una o dues setmanes per fer l’entrevista, temps que destinarem a introduir la crònica. Aconsellem que gravin l’entrevista i, si volen, la
transcriguin amb una de les aplicacions que hi ha al mercat. D’aquesta manera es poden centrar més en el contingut i l’entorn, que és el que
necessitaran per a la crònica.
Per a la fase d’exploració d’idees prèvies per a la crònica, recorrem a la notícia i al text argumentatiu, que ja han estat treballats en cursos anteriors.
Recordem els elements de la notícia i del text argumentatiu. Diferenciem de nou els conceptes objectivitat i subjectivitat.

12. En la seva crònica informaran (com en una notícia) de l’entrevista realitzada donant a conèixer detalls de la vida de l’entrevistat i alhora podran aportar
elements valoratius propis (com en un text argumentatiu) sobre l’entrevista, el lloc, la mateixa persona…
Un cop realitzada l’entrevista, han de seleccionar la informació recollida i distribuir-la en 4 apartats:
1. Introducció. ​
El perquè de la selecció, com s'ha localitzat, com els ha atès la persona entrevistada...
​
2.Descripció. ​
Se seleccionen trets del caràcter i aquells del físic que donin informació de la personalitat de l'entrevistat. Abunden adjectius. També
poden fer referència al lloc on va tenir lloc l’entrevista.
3. Narració. ​
Se selecciona la informació sobre la seva vida o trajectòria professional o aficions, etc. que sigui més interessants. Abunden verbs.
4. Opinió. ​
Serveix de conclusió i s'argumenta de manera positiva (o no) l'interès del personatge. És subjectiu.
Es fa un treball d’adquisició lèxica d’adjectius relacionats amb el físic i el caràcter. A partir d’una llista d’adjectius, elaboren preguntes per a un kahoot,
d’un estil com ​
aquest. ​
També organitzen els adjectius segons estiguin relacionats amb el físic o el caràcter o siguin positius o negatius, fent parelles
relacionant mot amb el seu significat.
Se’ls ofereix una llista de connectors i marcadors textuals organitzats en els diferents apartats que tindrà la crònica. Ara ja es reparteixen les parts que
explicarà cada membre de la parella. Una condició: un fa la introducció i un altre la conclusió.
Presentació d’una crònica oral extreta d’un mitjà audiovisual públic.
Es comunica que la crònica que han preparat escrita hauran d’explicar-la a classe en un temps de 3-4 minuts com a mínim (uns 2 minuts per persona).
Es presenta la pauta amb els indicadors que s’avaluaran a cada exposició oral. S’acaben d’acordar amb l’alumnat. ​
S’han compartit els objectius i
s’acorden els criteris d’avaluació​
.
Assaig sense llegir amb el company / el company intenta avaluar-lo amb la pauta a fi d’assenyalar-li què pot millorar. ​
En parelles​
.
Fase 2. Desenvolupament (saber i saber fer)
ESTRUCTURACIÓ
DELS
CONEIXEMENTS
Exposicions orals de les cròniques​
. Parelles/gran grup
No és lectura (aspecte fonamental), però poden portar un guió per ser consultat ocasionalment.
Cada alumne receptor té la pauta d’avaluació al davant per consultar els criteris. Se’n fa una llegida prèvia per poder estar concentrat en el moment de
l’exposició.

13. Intervencions de l’alumnat com a activitat de ​
coavaluació​
. ​
En grup gran​
.
Com que és una activitat d’aprenentatge i d’avaluació alhora, en cas que algú se l’hagi preparada i no li surti com esperava, la pot repetir en vídeo, que
envia al correu del professor. Si és un fitxer massa gran, cal penjar-lo a Youtube en privat i compartir-ne l’enllaç.
(Es poden fer les exposicions totes seguides en dues classes, però és millor fer-ne una o dues a cada sessió perquè s’assimilen millor els
coneixements. Si s’opta per aquesta darrera possibilitat, a la resta de la sessió es treballen altres aspectes del currículum no relacionats amb tipologia
textual.)
A mesura que es van fent les exposicions orals de les cròniques, un cop han estat avaluades pels companys, es pengen a un blog​
​
de redaccions de
l’assignatura, que permet també comentaris. Afavoreix la ​
interacció​
i també són pràctiques de microredacció molt útils per a l’aprenentatge de
l’escriptura.
Es projecten alguns fragments de les redaccions del blog sense dir-ne l’autor i es comenten, amb el guiatge del professor, alguns errors propis del nivell
de 3r d’ESO. Aprofitarem per repassar elements referits a adjectius, verbs, ortografia de la “h” que han estat treballats expressament en la unitat.
També es treballen conceptes de morfosintaxi a partir de les estructures que surtin en receptes de classe:
funcions: subjecte, predicat, complement del nom, atribut, predicatiu, cd, ci, ccircumstancial..
categories: nom, verb, adjectiu, adverbi, preposició, conjunció, determinant i pronom.
sintagmes: verbal, nominal, adjectival, adverbial i preposicional.
Es busca que els conceptes gramaticals apareguin en un context conegut i que l’ús del concepte esdevingui útil en la comunicació. Per exemple:
● Quina persona ha estat entrevistada? A qui han preguntat l’edat? cd i ci
● En aquesta frase tenim un atribut/cpredicatiu que no concorda amb el subjecte. Quina diríeu que és la forma adequada?
● Quins adjectius/adverbis trobem? A quins elements complementen? Com distingim un adjectiu d’un adverbi? Com distingim CN, Atribut,
CPred, CCManera?
● Hi ha referències al temps? A quantitats? A llocs? A maneres de fer?
El treball de gramàtica es fa sempre per afavorir una producció textual més correcta. Si hi ha necessitat de més pràctiques mecàniques
complementàries, contindran un context adequat perquè l’alumne pugui fer la transferència de coneixements.
Es busca afavorir l’aprenentatge de la gramàtica i el lèxic amb jocs. Jocs d’aparellar amb cartolines, Kahoot, qüestionaris fets per ells, per exemple.
Es fa una prova objectiva d’ortografia (H i altres lletres mudes) i gramàtica (subjuntius, passats i elements sintàctics sorgits en els comentaris de les
redaccions).
Acabem les exposicions i fem una recapitulació: entre tots destaquen punts forts de les exposicions, punts febles i es fa la preparació per a la redacció
escrita d’una crònica, com a activitat d’avaluació del progrés i de síntesi.

14. Fase 3. Síntesi. Què hem après? (Què en farem, del que hem après?, sentit de l'aprenentatge)
APLICACIÓ DEL
CONEIXEMENT
Activitat d’avaluació escrita. Escriuen tots una crònica sobre un fet viscut recent i compartit. Pot ser una sortida al teatre, una visita a un museu, una
excursió de tutoria, etc. Demanarem explícitament que hi hagi descripció de persones i narració de fets, a més d’una introducció i una conclusió.
Tenen un full per fer l’esborrany i una hora per escriure el text. ​
Individual​
.
El professor entrega les redaccions revisades. Els errors marcats han de ser reconeguts i corregits per l’alumnat. (No es revisa tot, sinó allò que pot ser
assimilat per l’alumne i sobretot el que s’ha treballat durant el procés d’aprenentatge a la unitat didàctica).
Reescriuen la redacció a partir de les observacions fetes pel professor.
Autoavaluació de l’alumnat i també valoració de la unitat en un formulari de google.
Si cal, perquè algú no ha assolit els objectius, es pot fer un repàs, amb una eina com la ​
base d'orientació​
.
● Tasques d’ampliació, recerca i/o aprofundiment.
Fan un llibre amb les redaccions de les exposicions orals que han estat penjades al blog, que també pot ser digital amb aplicacions com issuu. Cada grup de
quatre alumnes s’encarrega d’un capítol. D’aquesta manera es potencia la revisió textual.
Graven un vídeo/àudio de les exposicions orals. Cada grup de quatre alumnes disposa d’un canal de cròniques.
RECURSOS DIDÀCTICS, ANNEXOS I MATERIAL PER A L’ALUMNAT
Sites i Drive per al treball personal i emmagatzematge del material de consulta i de creació textual. També s’utilitza paper per a anotacions diverses.
Enllaços on consultar lèxic del camp semàntic treballat.
Enllaços on trobar models de cròniques orals i escrites.
Treballs fets per alumnat en cursos anteriors.
Web de l’assignatura, on hi ha recollida la informació necessària sobre el que s’ha treballat.
Blog de redaccions on penjar les cròniques escrites quan ja han estat exposades oralment.

15. Youtube per a aquells alumnes que volen repetir la crònica perquè no han quedat satisfets del resultat de la seva exposició oral a classe. També per al vídeo del
grup.
Soundcloud per a les gravacions d’àudios.
Correu electrònic per enviar material.
Pauta per a la valoració de l’exposició oral i la redacció.
Elements per interpretar els signes de correcció de l’escrit fets pel professorat i poder fer una bona revisió.
ANNEXOS
Pautes usades per l’alumnat per a la coavaluació de l’exposició oral i la redacció
Exposició oral Comentaris Redacció Comentaris
1. Estructura 1. Estructura
2. Marcadors textuals 2. Marcadors textuals
3. Correcció 3. Correcció ortogràfica
4. Funció estètica 4. Funció estètica
5. Naturalitat 5. Presentació
6. Claredat 6. Claredat
7. Mirada al públic 7. Informació rellevant
8. Llenguatge no verbal 8. Lèxic adequat
9. Ritme 9. Estructures morfosintàctiques
10. Interessant 10. Interessant
Indicadors per a l’avaluació de l’exposició oral
1. Estructura. Fa una introducció i una cloenda de l’exposició. La crònica té les 4 parts: introducció, descripció, narració i conclusió.
2. ​
Marcadors textuals.​
Utilitza marcadors discursius d’ordre per marcar les etapes en el procés d’elaboració. (Se’n demana un mínim de 5)
3. Correcció. No usa barbarismes ni l’infinitiu com a temps verbal per indicar les accions a realitzar en la recepta.
4. Funció estètica. Fa ús de fraseologia per donar més riquesa i expressivitat al text.

16. 5. Vocalització. Articula correctament els sons per facilitar la comprensió del missatge.
6. Claredat. Exposa un text entenedor gràcies a una associació lògica i coherent de les idees.
7. Mirada al públic. No llegeix ni evita una mirada frontal.
8. Llenguatge no verbal. Gesticula de manera natural i efectiva per complementar el significat dels mots.
9. Ritme. Parla a una velocitat que permet seguir el discurs amb facilitat i fa les pauses necessàries.
10. Interessant. Aconsegueix fer-se escoltar amb atenció pels companys.
Indicadors per a l’avaluació de la redacció
1. Estructura. Fa una introducció i una cloenda de l’exposició. La crònica té les 4 parts: introducció, descripció, narració i conclusió.
2. ​
Marcadors textuals.​
Utilitza marcadors discursius d’ordre per marcar les etapes en el procés d’elaboració. (Se’n demana un mínim de 5)
3. Correcció. No usa barbarismes ni l’infinitiu com a temps verbal per indicar les accions a realitzar en la recepta.
4. Funció estètica. Fa ús de fraseologia per donar més riquesa i expressivitat al text.
5. Presentació. Entrega una redacció amb lletra llegible, marges adequats i polida.
6. Claredat. Escriu una redacció entenedora gràcies a una associació lògica i coherent de les idees.
7. Informació rellevant. Dona les dades demanades i no en dona de supèrflues.
8. Lèxic adequat. Utilitza terminologia relacionada amb el tema treballat.
9. Estructures morfosintàctiques correctes. Respecta les concordances necessàries.
10. Registre. No usa expressions excessivament col·loquials.
Carpeta d’aprenentatge
Pauta d’avaluació del procés d’aprenentatge a través de la carpeta (autoavaluació i coavaluació)
Carpeta d’aprenentatge Sí No A vegades
Escriu el títol a l’inici de cada tema
Té el material ordenat
És complet
La paginació de l’índex és correcta

17. S’entén el contingut amb facilitat
Hi ha reflexions personals sobre el procés d’aprenentatge
Aporta material propi
Observació directa / comentaris: registre a la llibreta de notes, blog de l’assignatura, correu electrònic, etc. segons la pauta següent:
Paràmetres/Indicadors Sí No A vegades
Fa les tasques encomanades a classe
Fa les tasques encomanades a casa
Revisa els textos a través dels comentaris dels companys i la persona docent
Participa a classe de forma positiva tot creant un ambient favorable a l’aprenentatge
Fa tasques de caràcter voluntari
Fa una valoració final de la UD tenint en compte allò que ha après, allò que pot millorar i quins elements hi han intervingut
Pauta per a l’autoavaluació i coavaluació de la redacció penjada al blog de redaccions
CONTINGUTS LINGÜÍSTICS SÍ NO A VEGADES
1.Hi ha títol?
2.El títol equival a la presentació i, per tant, evita la salutació?
3.Evita usar el títol com a antecedent?
4.Evita errors bàsics o localitzables amb corrector online?
5.Respecta la concordança subjecte-verb?

18. 6. Hi ha concordança en l’ús de temps verbals?
6. Apareix un punt al final de cada frase?
7. Utilitza comes en enumeracions i incisos de manera adequada?
8. Els connectors són suficients i útils per indicar la relació entre les frases?
9. Usa marcadors textuals per iniciar subtemes?
10. L’adjectivació és rica i variada?
11. Utilitza sinònims i pronoms per no repetir algun mot innecessàriament?
12. Hi ha algun verb HAVER sense “h”?
13. És interessant?
14. Hi ha la informació necessària? (Introducció, descripció, narració, conclusió)
15.Hi veus algun aspecte que pot millorar? Quin?
Alguns exemples de produccions d’alumnes: ​enllaç d'àudios​.
​enllaç de redaccions​.