SlideShare a Scribd company logo
L’ORACIÓ COMPOSTA

És la que té més d’un verb.

Una oració composta és la
combinació o interrelació de dues o
més oracions que estan unides per
nexes o signes de puntuació.
COORDINADES
Les oracions coordinades es caracteritzen
perquè tenen una significació completa: una
no depèn de l'altra.

Per exemple: La Maria vindrà demà i el
Miquel marxarà després; si diem La Maria
vindrà demà, té sentit complet, i si diem El
Miquel marxarà després, també en té.
Estan unides per quatre tipus de nexes:

a) Conjuncions copulatives: i, ni (L'Anna canta i la
Maria balla).
b) Conjuncions adversatives: però, sinó (que),
encara que, tanmateix... (Vaig menjar massa,
però no li ho diguis a ningú).
c) Conjuncions disjuntives: o, o bé, o si no... (Li
ho dius tu o li ho diré jo).
d) Conjuncions il·latives: doncs, per tant, així
doncs... (No hi eres; per tant, no pots parlar).
JUXTAPOSADES

Les oracions juxtaposades són
aquelles en què les proposicions
s'uneixen per mitjà de signes de
puntuació: coma, punt i coma, i
dos punts.
SUBORDINADES
Les oracions subordinades es caracteritzen
perquè presenten una relació de dependència
sintàctica entre l'anomenada principal i les
anomenades subordinades, que depenen de la
principal.

Per exemple, en l'oració composta: La Lluïsa va
decidir que no aniria a Barcelona, la principal és
La Lluïsa va decidir i la subordinada que no aniria
a Barcelona.
Estan unides per conjuncions o pronoms
relatius i segons aquests nexes les oracions
subordinades poden ser:

SUBSTANTIVES

a) Completives: que

ADJECTIVES

b) Relatives: que, (prep.) + què, (prep.) +
qui, (art.) + qual/s... [pronoms relatius]
ADVERBIALS

c) De lloc: on...
d) Temporals: quan, mentre...
e) Modals: com...
f) Comparatives: més... que, igual que...
g) Consecutives: de manera que, doncs...
h) Condicionals: si, en cas que...
i) Concessives: tot i que, encara que...
j) Causals: perquè, ja que, com que...
k) Finals: perquè (verb en subjuntiu), a fi que, per tal que...


Material pàg. 58 (només el primer claudàtor)
ORACIÓ DE RELATIU

Adjectives

L’aviador més tardà va fer un mal aterratge.

L’aviador que arribà més tard va fer un mal aterratge.

Ex. 18 pàg. 118 i 15 pàg. 117


Substantives

Qui fa un cove fa un cistell.

Han donat medalla a tots els que han arribat a la meta.


Ex. 14 pàg. 116
Especificatives
Les oracions de relatiu, que funcionen dins l'oració
principal com a complement d'un nom, permeten explicar
o especificar l'antecedent, i insereixen una frase dins
d'una altra. Són un recurs expressiu.

En l'oració especificativa següent ens referim només als
camions que anaven carregats, no a tots els camions:

Els camions que anaven carregats s'havien d'aturar a la
frontera.
Explicatives
En canvi, en l'oració explicativa següent ens referim a tots els
camions:

Els camions, que anaven carregats, s'havien d'aturar a la
frontera.

En les oracions explicatives, que cal escriure entre comes i
llegir amb les pauses corresponents, la forma simple ‘que’
pot alternar amb ‘el qual’, ‘la qual’, ‘els quals’ o ‘les quals’ (en
general, però, considerem preferible que).
Les oracions explicatives afegeixen
característiques complementàries a un
nom:

La sentència, que s'ha fet pública
avui, condemna els guàrdies a pagar
una multa.

Ex. 12 pàg. 115
Abús de les oracions de relatiu

Sovint se n'abusa i el resultat acostuma a ser un text amb
frases massa llargues. Recordem que, com a norma
general, recomanem sempre dues frases curtes abans que
una de massa llarga.

La mort li ha arribat a Eugène Ionesco, que serà enterrat
demà a París, quan ja feia temps que estava apartat de la
seva activitat literària.

Eugène Ionesco ha mort quan ja feia temps que estava
apartat de l'activitat literària. Serà enterrat demà a París.
PRONOMS RELATIUS: FORMES I
       FUNCIONS
  FORMES       FUNCIONS                       EXEMPLES
que            Subjecte, CD,   Aquell metge que ha operat el meu
art + qual     CC temps        pare...

                               Dóna´m el diari que llegeixes.

                               Això succeí l´any que ens vam
                               disfressar.
a/per a + qui CI               El noi a qui has trucat...

a/per a +                      El finalista, al qual han donat el
art+ qual                      premi...
prep. + què    C               La casa de què vam parlar no la
(coses)        preposicional   compraré.
prep. + qui                    L´actriu de qui et parlava és germana
(persones)                     d´en Jordi.
prep. + art. +                 La masovera a la qual et refereixes viu
qual                           a Olot.
FORMA            FUNCIÓ               EXEMPLES

(prep. + ) on         CC lloc     El prat on havíem passat
                                  tantes tardes...
prep. + què
                                  La cambra en què dormíem...
prep. + art. + qual
                                  Les plataformes damunt de les
                                  quals havíem...

prep. + què           Altres CC   La clau amb què has tancat
prep. + qui                       l´armari...

prep. + art. + qual               La situació contra la qual
                                  lluitem...

antecedent +          C del nom Ha vingut el rellotger, la casa
(prep.) art. + N. +             del qual és molt antiga.
"de + art. + qual"
                                  Ex. 13 pàg. 116
Ús dels pronoms relatius:
       simples/compostos
Per aconseguir un estil més àgil i directe,
com a norma general es recomana
recórrer a construccions amb relatius
simples.

La noia de qui et parlava (millor que: La
noia de la qual et parlava)
Però els relatius compostos poden ser útils
per evitar construccions ambigües o
confuses.

La filla del pintor, a qui cada any donen el
premi (a la filla?, al pintor?)

La filla del pintor, al qual cada any donen el
premi.

La filla del pintor, a la qual cada any donen
el premi.
Amb la major part de les preposicions
tòniques s'usa el relatiu qual.


És una llei contra la qual presentaran
recurs tots els partits.
Relatiu neutre

En català, la qual cosa és la forma
neutra del relatiu compost i pot
substituir un antecedent global.


Van tallar l'aigua, la qual cosa va
obligar a tancar la piscina.
Considerem        preferibles les
construccions     equivalents fet
que, cosa que, circumstància
que, etc., segons el context.

Van tallar l'aigua, cosa que va
obligar a tancar la piscina.
De tota manera, es recomana no abusar
d'aquestes construccions i substituir-les
per alternatives que evitin el relatiu: i
això, per això, etc.

Van tallar l'aigua, i això va obligar a
tancar la piscina.

Van tallar l'aigua, i per això van haver de
tancar la piscina.
Relatiu locatiu

El relatiu on indica un lloc real o un
lloc analògic i funciona com a
equivalent de les construccions
següents: preposició + què i
preposició + article + qual.

El poble on (en què, en el qual)
vivia té cinc mil habitants.
Relatiu possessiu
El llenguatge col·loquial resol el relatiu possessiu (amb
funció de complement del nom, l'equivalent al
castellà cuyo) amb el relatiu que i, si cal, amb algun
possessiu o pronom feble. Aquestes construccions són
pròpies del llenguatge col·loquial, i per tant les podem
fer servir en contextos informals (però en general les
evitarem en altres registres i situacions formals).

Informal: L'home que el seu pare és metge.

Formal: L'home el pare del qual és metge.
Incorreccions amb pronoms relatius:
     preposició + article + "que"
La construcció preposició + article + que és incorrecta
quan equival a preposició + article + qual o preposició +
què / preposició + qui.

Exemples incorrectes:

L'informatiu en el que els hem parlat de l'atemptat d'avui
acaba aquí.

La persona a la que telefonem cada matí és de Mataró.

Els guanyadors, als que el president va adreçar unes
paraules, no van voler recollir el premi.
Exemples correctes (escrivim en primer lloc la
forma que considerem preferent):

L'informatiu en què (en el qual) els hem
parlat de l'atemptat d'avui acaba aquí.

La persona a qui (a la qual) telefonem cada
matí és de Mataró.

Els guanyadors, a qui (als quals) el president
va adreçar unes paraules, no van voler
recollir el premi.
En canvi, aquesta construcció
sintàctica és correcta quan equival a
preposició + aquell que / aquella que
/ aquells que / aquelles que / allò
que.

Amb els diners de la Generalitat i
amb els que va aportar l'Ajuntament
es pagaran aquests actes.
Incorreccions amb pronoms relatius:
   confusions entre "que" i "què"
Convé no confondre el que relatiu àton
(no precedit mai directament de
preposició) i el què relatiu tònic (usat
sempre amb preposició):

No saps el que dius.

L'eina amb què van tallar allò és molt
útil.
Pronoms relatius: el grup "a qui" en
casos de CD de persona desplaçats a
             l'esquerra

En casos de complement directe de persona
desplaçats a l'esquerra, és del tot admissible l'ús
del grup a + qui.

I.E., a qui van ferir ahir, ha mort aquesta
matinada.

F.G., a qui van detenir quan sortia de casa
seva, ha ingressat a la presó.
Pleonasme de relatiu
Hem anat a la cafeteria on ens hi trobem cada vespre.

Hem anat la cafeteria on ens trobem cada vespre.

Visitarem la casa on hi va viure el pintor.

Visitarem la casa on va viure el pintor.

Hi havia un professor a qui li vàrem preguntar el
problema.

Hi havia un professor a qui vàrem preguntar el
problema.
Exercicis

Ex. 16, 17, 19, 20, 21 pàgs.
117, 118, 119

Material 49-57

More Related Content

What's hot

Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
Sílvia Montals
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusionschoriol
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
Manelic
 
Sintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicisSintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicis
lurdessaavedra
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesMariona Smile
 
Pronoms Relatius
Pronoms RelatiusPronoms Relatius
Pronoms RelatiusBerta Allo
 
Presentació Oral Tdr
Presentació Oral TdrPresentació Oral Tdr
Presentació Oral Tdrcelia_grn
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complementsfinnyjake
 
Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal enric14
 
04 taules de formes verbals
04 taules de formes verbals04 taules de formes verbals
04 taules de formes verbals
mario iglesias
 
5 subordinada adjectiva
5 subordinada adjectiva5 subordinada adjectiva
5 subordinada adjectiva
lurdessaavedra
 
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)Desirée
 
L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiques
Àlex Gimeno
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominaltorrascat
 
Derivació, composició i habilitació
Derivació, composició i habilitacióDerivació, composició i habilitació
Derivació, composició i habilitació
retallat
 
Listado de verbos que llevan crv
Listado de verbos que llevan crvListado de verbos que llevan crv
Listado de verbos que llevan crv
José Ramón Pastor Aguado
 
Pronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement DirectePronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement Directe
lluchvalencia
 

What's hot (20)

Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
Sintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicisSintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicis
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
 
Pronoms Relatius
Pronoms RelatiusPronoms Relatius
Pronoms Relatius
 
Presentació Oral Tdr
Presentació Oral TdrPresentació Oral Tdr
Presentació Oral Tdr
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complements
 
Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal
 
04 taules de formes verbals
04 taules de formes verbals04 taules de formes verbals
04 taules de formes verbals
 
Complement predicatiu
Complement predicatiuComplement predicatiu
Complement predicatiu
 
Pronoms febles i Funcions sintàctiques
Pronoms febles i Funcions sintàctiquesPronoms febles i Funcions sintàctiques
Pronoms febles i Funcions sintàctiques
 
5 subordinada adjectiva
5 subordinada adjectiva5 subordinada adjectiva
5 subordinada adjectiva
 
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
 
L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiques
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominal
 
Derivació, composició i habilitació
Derivació, composició i habilitacióDerivació, composició i habilitació
Derivació, composició i habilitació
 
Listado de verbos que llevan crv
Listado de verbos que llevan crvListado de verbos que llevan crv
Listado de verbos que llevan crv
 
Pronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement DirectePronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement Directe
 

Similar to L’oració composta relatius

Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
escola santa teresa de lisieux
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalanatabolafi
 
Sintaxi 3rs (3)
Sintaxi 3rs (3)Sintaxi 3rs (3)
Sintaxi 3rs (3)
Berta Allo
 
Subordinades compostes
Subordinades compostesSubordinades compostes
Subordinades compostes
vallalta's zone
 
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxiMS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
Fred Sentandreu
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
lluchvalencia
 
L´oració 2n eso (2)
L´oració 2n eso (2)L´oració 2n eso (2)
L´oració 2n eso (2)ofontpla
 
Dossier de-pronoms-febles
Dossier de-pronoms-feblesDossier de-pronoms-febles
Dossier de-pronoms-febles
Antonia Pellicer Salort
 
Unitat 6: Un zoo per a un amic
Unitat 6: Un zoo per a un amicUnitat 6: Un zoo per a un amic
Unitat 6: Un zoo per a un amic
JoseGM87
 
Gramàtica: article, article neutre
Gramàtica: article, article neutreGramàtica: article, article neutre
Gramàtica: article, article neutre
Fred Sentandreu
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiques
GiselaSolaRotes
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalanacamelero10
 
Verbs irregulars
Verbs irregularsVerbs irregulars
Verbs irregularsieslt
 
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Mariapin
 
4t eso tema 1
4t eso tema 14t eso tema 1
4t eso tema 1
Dani Mas Barcos
 
Les preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncionsLes preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncionsofontpla
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitja
pepe5507
 
Preposicions
PreposicionsPreposicions
Preposicions
annaasiscar
 

Similar to L’oració composta relatius (20)

Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Sintaxi 3rs (3)
Sintaxi 3rs (3)Sintaxi 3rs (3)
Sintaxi 3rs (3)
 
Subordinades compostes
Subordinades compostesSubordinades compostes
Subordinades compostes
 
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxiMS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
L´oració 2n eso (2)
L´oració 2n eso (2)L´oració 2n eso (2)
L´oració 2n eso (2)
 
Dossier de-pronoms-febles
Dossier de-pronoms-feblesDossier de-pronoms-febles
Dossier de-pronoms-febles
 
Unitat 6: Un zoo per a un amic
Unitat 6: Un zoo per a un amicUnitat 6: Un zoo per a un amic
Unitat 6: Un zoo per a un amic
 
Gramàtica: article, article neutre
Gramàtica: article, article neutreGramàtica: article, article neutre
Gramàtica: article, article neutre
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiques
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Verbs irregulars
Verbs irregularsVerbs irregulars
Verbs irregulars
 
1461721 0 2_0843
1461721 0 2_08431461721 0 2_0843
1461721 0 2_0843
 
Unitat 03 superior
Unitat 03 superiorUnitat 03 superior
Unitat 03 superior
 
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
 
4t eso tema 1
4t eso tema 14t eso tema 1
4t eso tema 1
 
Les preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncionsLes preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncions
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitja
 
Preposicions
PreposicionsPreposicions
Preposicions
 

More from Dolors Taulats

L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialDolors Taulats
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsDolors Taulats
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaDolors Taulats
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantivaDolors Taulats
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaDolors Taulats
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndardDolors Taulats
 

More from Dolors Taulats (20)

L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbial
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologia
 
Conjuncions
ConjuncionsConjuncions
Conjuncions
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantiva
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
Neologismes
NeologismesNeologismes
Neologismes
 
L’estilística iv
L’estilística ivL’estilística iv
L’estilística iv
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
 
L’estilística iii
L’estilística iiiL’estilística iii
L’estilística iii
 
Bernat metge
Bernat metgeBernat metge
Bernat metge
 
Usos de ser i estar
Usos de ser i estarUsos de ser i estar
Usos de ser i estar
 
Llengües en contacte
Llengües en contacteLlengües en contacte
Llengües en contacte
 
La composició
La composicióLa composició
La composició
 
Estilística ii
Estilística iiEstilística ii
Estilística ii
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndard
 
Perífrasis verbals
Perífrasis verbalsPerífrasis verbals
Perífrasis verbals
 
Paraules amb guionet
Paraules amb guionetParaules amb guionet
Paraules amb guionet
 

L’oració composta relatius

  • 1. L’ORACIÓ COMPOSTA És la que té més d’un verb. Una oració composta és la combinació o interrelació de dues o més oracions que estan unides per nexes o signes de puntuació.
  • 2. COORDINADES Les oracions coordinades es caracteritzen perquè tenen una significació completa: una no depèn de l'altra. Per exemple: La Maria vindrà demà i el Miquel marxarà després; si diem La Maria vindrà demà, té sentit complet, i si diem El Miquel marxarà després, també en té.
  • 3. Estan unides per quatre tipus de nexes: a) Conjuncions copulatives: i, ni (L'Anna canta i la Maria balla). b) Conjuncions adversatives: però, sinó (que), encara que, tanmateix... (Vaig menjar massa, però no li ho diguis a ningú). c) Conjuncions disjuntives: o, o bé, o si no... (Li ho dius tu o li ho diré jo). d) Conjuncions il·latives: doncs, per tant, així doncs... (No hi eres; per tant, no pots parlar).
  • 4. JUXTAPOSADES Les oracions juxtaposades són aquelles en què les proposicions s'uneixen per mitjà de signes de puntuació: coma, punt i coma, i dos punts.
  • 5. SUBORDINADES Les oracions subordinades es caracteritzen perquè presenten una relació de dependència sintàctica entre l'anomenada principal i les anomenades subordinades, que depenen de la principal. Per exemple, en l'oració composta: La Lluïsa va decidir que no aniria a Barcelona, la principal és La Lluïsa va decidir i la subordinada que no aniria a Barcelona.
  • 6. Estan unides per conjuncions o pronoms relatius i segons aquests nexes les oracions subordinades poden ser: SUBSTANTIVES a) Completives: que ADJECTIVES b) Relatives: que, (prep.) + què, (prep.) + qui, (art.) + qual/s... [pronoms relatius]
  • 7. ADVERBIALS c) De lloc: on... d) Temporals: quan, mentre... e) Modals: com... f) Comparatives: més... que, igual que... g) Consecutives: de manera que, doncs... h) Condicionals: si, en cas que... i) Concessives: tot i que, encara que... j) Causals: perquè, ja que, com que... k) Finals: perquè (verb en subjuntiu), a fi que, per tal que... Material pàg. 58 (només el primer claudàtor)
  • 8. ORACIÓ DE RELATIU Adjectives L’aviador més tardà va fer un mal aterratge. L’aviador que arribà més tard va fer un mal aterratge. Ex. 18 pàg. 118 i 15 pàg. 117 Substantives Qui fa un cove fa un cistell. Han donat medalla a tots els que han arribat a la meta. Ex. 14 pàg. 116
  • 9. Especificatives Les oracions de relatiu, que funcionen dins l'oració principal com a complement d'un nom, permeten explicar o especificar l'antecedent, i insereixen una frase dins d'una altra. Són un recurs expressiu. En l'oració especificativa següent ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions: Els camions que anaven carregats s'havien d'aturar a la frontera.
  • 10. Explicatives En canvi, en l'oració explicativa següent ens referim a tots els camions: Els camions, que anaven carregats, s'havien d'aturar a la frontera. En les oracions explicatives, que cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents, la forma simple ‘que’ pot alternar amb ‘el qual’, ‘la qual’, ‘els quals’ o ‘les quals’ (en general, però, considerem preferible que).
  • 11. Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom: La sentència, que s'ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa. Ex. 12 pàg. 115
  • 12. Abús de les oracions de relatiu Sovint se n'abusa i el resultat acostuma a ser un text amb frases massa llargues. Recordem que, com a norma general, recomanem sempre dues frases curtes abans que una de massa llarga. La mort li ha arribat a Eugène Ionesco, que serà enterrat demà a París, quan ja feia temps que estava apartat de la seva activitat literària. Eugène Ionesco ha mort quan ja feia temps que estava apartat de l'activitat literària. Serà enterrat demà a París.
  • 13. PRONOMS RELATIUS: FORMES I FUNCIONS FORMES FUNCIONS EXEMPLES que Subjecte, CD, Aquell metge que ha operat el meu art + qual CC temps pare... Dóna´m el diari que llegeixes. Això succeí l´any que ens vam disfressar. a/per a + qui CI El noi a qui has trucat... a/per a + El finalista, al qual han donat el art+ qual premi... prep. + què C La casa de què vam parlar no la (coses) preposicional compraré. prep. + qui L´actriu de qui et parlava és germana (persones) d´en Jordi. prep. + art. + La masovera a la qual et refereixes viu qual a Olot.
  • 14. FORMA FUNCIÓ EXEMPLES (prep. + ) on CC lloc El prat on havíem passat tantes tardes... prep. + què La cambra en què dormíem... prep. + art. + qual Les plataformes damunt de les quals havíem... prep. + què Altres CC La clau amb què has tancat prep. + qui l´armari... prep. + art. + qual La situació contra la qual lluitem... antecedent + C del nom Ha vingut el rellotger, la casa (prep.) art. + N. + del qual és molt antiga. "de + art. + qual" Ex. 13 pàg. 116
  • 15. Ús dels pronoms relatius: simples/compostos Per aconseguir un estil més àgil i directe, com a norma general es recomana recórrer a construccions amb relatius simples. La noia de qui et parlava (millor que: La noia de la qual et parlava)
  • 16. Però els relatius compostos poden ser útils per evitar construccions ambigües o confuses. La filla del pintor, a qui cada any donen el premi (a la filla?, al pintor?) La filla del pintor, al qual cada any donen el premi. La filla del pintor, a la qual cada any donen el premi.
  • 17. Amb la major part de les preposicions tòniques s'usa el relatiu qual. És una llei contra la qual presentaran recurs tots els partits.
  • 18. Relatiu neutre En català, la qual cosa és la forma neutra del relatiu compost i pot substituir un antecedent global. Van tallar l'aigua, la qual cosa va obligar a tancar la piscina.
  • 19. Considerem preferibles les construccions equivalents fet que, cosa que, circumstància que, etc., segons el context. Van tallar l'aigua, cosa que va obligar a tancar la piscina.
  • 20. De tota manera, es recomana no abusar d'aquestes construccions i substituir-les per alternatives que evitin el relatiu: i això, per això, etc. Van tallar l'aigua, i això va obligar a tancar la piscina. Van tallar l'aigua, i per això van haver de tancar la piscina.
  • 21. Relatiu locatiu El relatiu on indica un lloc real o un lloc analògic i funciona com a equivalent de les construccions següents: preposició + què i preposició + article + qual. El poble on (en què, en el qual) vivia té cinc mil habitants.
  • 22. Relatiu possessiu El llenguatge col·loquial resol el relatiu possessiu (amb funció de complement del nom, l'equivalent al castellà cuyo) amb el relatiu que i, si cal, amb algun possessiu o pronom feble. Aquestes construccions són pròpies del llenguatge col·loquial, i per tant les podem fer servir en contextos informals (però en general les evitarem en altres registres i situacions formals). Informal: L'home que el seu pare és metge. Formal: L'home el pare del qual és metge.
  • 23. Incorreccions amb pronoms relatius: preposició + article + "que" La construcció preposició + article + que és incorrecta quan equival a preposició + article + qual o preposició + què / preposició + qui. Exemples incorrectes: L'informatiu en el que els hem parlat de l'atemptat d'avui acaba aquí. La persona a la que telefonem cada matí és de Mataró. Els guanyadors, als que el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premi.
  • 24. Exemples correctes (escrivim en primer lloc la forma que considerem preferent): L'informatiu en què (en el qual) els hem parlat de l'atemptat d'avui acaba aquí. La persona a qui (a la qual) telefonem cada matí és de Mataró. Els guanyadors, a qui (als quals) el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premi.
  • 25. En canvi, aquesta construcció sintàctica és correcta quan equival a preposició + aquell que / aquella que / aquells que / aquelles que / allò que. Amb els diners de la Generalitat i amb els que va aportar l'Ajuntament es pagaran aquests actes.
  • 26. Incorreccions amb pronoms relatius: confusions entre "que" i "què" Convé no confondre el que relatiu àton (no precedit mai directament de preposició) i el què relatiu tònic (usat sempre amb preposició): No saps el que dius. L'eina amb què van tallar allò és molt útil.
  • 27. Pronoms relatius: el grup "a qui" en casos de CD de persona desplaçats a l'esquerra En casos de complement directe de persona desplaçats a l'esquerra, és del tot admissible l'ús del grup a + qui. I.E., a qui van ferir ahir, ha mort aquesta matinada. F.G., a qui van detenir quan sortia de casa seva, ha ingressat a la presó.
  • 28. Pleonasme de relatiu Hem anat a la cafeteria on ens hi trobem cada vespre. Hem anat la cafeteria on ens trobem cada vespre. Visitarem la casa on hi va viure el pintor. Visitarem la casa on va viure el pintor. Hi havia un professor a qui li vàrem preguntar el problema. Hi havia un professor a qui vàrem preguntar el problema.
  • 29. Exercicis Ex. 16, 17, 19, 20, 21 pàgs. 117, 118, 119 Material 49-57