Ús de les conjunció s en la gramàtica catalana

1. LES CONJUNCIONS
Josepa Costa Múrcia
Universitat Politècnica de València

2. Introducció
Les conjuncions formen una classe de paraules que es caracteritzen
morfològicament, pel fet de ser invariables, i sintàcticament, pel fet d’enllaçar
oracions o constituents d’una oració o d’un sintagma.
Tenint en compte el tipus d’enllaç que estableixen, tradicionalment es
diferencien les conjuncions de coordinació i les de subordinació. Les primeres
enllacen oracions o parts d’una oració o d’un sintagma que presenten una
funció sintàctica equivalent:
Arribaren a les 10 i se n’anaren a les 11.
Vés-te’n ara o queda’t fins que acabe la conferència.
Compra llobarro o emperador, però que siga fresc.
Les conjuncions de subordinació, en canvi, estableixen una relació de
dependència entre l’oració que introdueixen i una altra oració o constituent
d’una oració:
No sabia que demà és festa.
Em preguntà si m’agradava la cervesa.
Si vols, podem anar al teatre.

3. De coordinació
Copulatives i [mai e], ni.
Disjuntives o [mai u], o bé, o si no.
Adversatives
però, ara, ara bé, tanmateix, sinó, sinó que, amb tot, no
obstant això, això no obstant, en canvi, ans, mes.
Distributives
ara... ara, adés... adés, ara... adés, sia... sia, sia... o, no
solament... sinó també, que... que, ni... ni, o... o, mig...
mig.
Il·latives doncs, per tant, per consegüent, així (és que).
Continuatives
doncs, (i) encara, a més, demés, encara més, d'altra
banda, així mateix, ...i tot, altrament.

4. De subordinació
Completives que, si, com.
Temporals
quan, abans que, després que, mentre (que), que, sempre que, fins que (no), tan
bon punt, tota vegada que, des que, d'ençà que.
Locatives allà on, on.
Modals
com, com si, així com, tal com, segons (que), sense que, en quant, a mesura
que.
Comparatives
tan… com, tant... com, més... que (no pas), com menys... menys, com menys...
més, com més... menys, com més... més.
Concessives
encara que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que, amb tot (i)
que, mal que.
Consecutives
que, tant... que, tan... que, talment... que, de (tal) manera que, massa [prou,
molt]... perquè, fins al punt que.
Condicionals
si, posat que, només que, mentre (que), sempre que, en cas que, si per cas,
llevat que, fora que, tret que, si doncs no, que.
Causals
perquè, ja que, com que, atès que, vist que, puix, puix que, per tal com, com
siga que, a causa que, per raó que, car.
Finals perquè, a fi que, per tal que, que.

5. Les conjuncions
Conjuncions copulatives
• La conjunció i no es transforma mai en e quan el mot següent comença per i:
Maria vol fer l’exposició i intentarà que siga un èxit.
• Per tal d'evitar confusions de significat i aconseguir un llenguatge precís i no
enfarfegat, val més reservar la locució conjuntiva així com per al sentit modal
('de la mateixa manera que', 'igual que') i no per al copulatiu, encara que
aquest ús s'haja recollit al diccionari. Per a aquest sentit copulatiu és molt més
usual fer servir i, i també, a més.
Així com ella contesta molt amablement, ell ho fa d'una manera molt seca
[sentit modal].
Així com ahir feia bo, avui no para de ploure [sentit modal].
Hi podran participar estudiants, professors així com personal de gestió en
actiu, a més d'empreses i institucions col·laboradores [millor si usem i].

6. Les conjuncions
Conjuncions completives
• És incorrecte ometre la conjunció completiva que, que no s'ha de confondre
amb els relatius que ni què, els quals substitueixen un element anterior,
mentre que la conjunció es limita a introduir una frase, sense substituir cap
element esmentat abans.
Demanem que llegiu detingudament la proposta que us fem.
Esperem que aquesta informació us siga molt útil.
Us agrairé que estudieu els aclariments que ara us presentem.
Caiguda de la preposició davant la conjunció que
• Qualsevol preposició cau davant de la conjunció que. La caiguda de la
preposició afecta també les locucions prepositives abans de, arran de, d’ençà
de, des de, després de, llevat de, tret de…
Estic content que em donen el premi (i no *Estic content de que em donen el
premi).
Ho has de tenir fet abans que acabe el mes.

7. Conjuncions disjuntives
De manera semblant al que comentàvem de la copulativa i , la conjunció
o no canvia per u davant d’un mot començat per la vocal o:
Carn o ossos. Animal o home? Deu o onze.
Conjuncions adversatives
S'ha de distingir la conjunció adversativa sinó de si no (conjunció
condicional + adverbi de negació).
La utilitat dels materials no es garanteix per l'ús d'un suport determinat,
per molt innovador que siga, sinó per la qualitat que tenen.
Demaneu ajuda si no trobeu la informació que busqueu.
Juntament amb les conjuncions però i sinó, la llengua disposa d’un
conjunt d’adverbis connectius que s’usen amb un valor de contrast a
mitjan camí entre l’adversativitat i la concessivitat. Es tracta d’adverbis o
locucions adverbials com ara així i tot, això no obstant, no obstant això,
altrament, amb tot, tanmateix.

8. Les conjuncions arcaiques o molt formals jatsia, car i puix.
• Com has vist al començament de la unitat, jatsia, absent dels diccionaris
normatius, és una conjunció arcaica que ha caigut en desús; prové de l’aglutinació
de ja se sia i significa encara que.
• La conjunció car es percep com a molt formal i té un ús restringit als àmbits
literaris i acadèmics. Car és equivalent a la conjunció causal perquè i és molt
present en la
literatura medieval valenciana.
No refusem el seu ajut, car, altrament, s’ofendria.
• La conjunció puix, generalment acompanyada de que, té un significat equivalent
a «atès que, com que».
Puix que tant insisteix, deixem-lo parlar.

9. Les conjuncions
La conjunció doncs és il·lativa o continuativa; no té mai valor causal i, per tant,
no s'ha de confondre amb perquè, puix (que) o ja que.
Suposem, doncs, que tothom qui s'ha inscrit al curs té uns coneixements mínims.
Ha arribat tothom. Doncs ja podem començar.
Cal potenciar el reconeixement de la ciència, perquè massa sovint només ens
fem ressò dels petits fracassos [i no doncs].
La locució conjuntiva tot i que s'ha de fer servir amb el verb en indicatiu. Amb el
verb en subjuntiu s'han d'utilitzar altres locucions equivalents.
Tot i que no és igual el nombre d'usuaris que el de sessions, almenys indica que
s'hi han connectat unes quantes persones diferents.
Encara que aquests passos previs no tinguen una dimensió pública, s'han de
presentar correctament [i no Tot i que].

10. Cal diferenciar els valors de per què, perquè i per a què.
Per què:
En la combinació per què, la partícula què té dos valors diferents:
Pronom relatiu. En aquest cas equival a el qual, la qual, els quals, les quals.
La por a la mort és la raó per què escriu aquest drama.
Pronom interrogatiu. En aquest cas equival a quin motiu, quina raó:
Has d’explicar per què Salvat-Papasseit abandona l’avantguardisme.
Perquè
La combinació perquè té tres significats possibles:
Conjunció causal. Equival a ja que. El verb que apareix a continuació ha
d’anar en indicatiu:
Deixa d’escriure novel·la perquè prefereix el conte.
Conjunció final. Significa a fi que, per tal que, amb la finalitat que. El verb que
apareix a continuació ha d’anar en subjuntiu:
Et dona exemples perquè escrigues millor la història.
Substantiu. És equivalent a motiu, raó, causa. Pot anar en plural:
De vegades és difícil albirar el perquè d’alguns sentiments.

11. Per a què
La forma per a què és la combinació de la preposició per a + què (interrogatiu
tònic); s’empra, únicament, en oracions interrogatives, sovint acompanyant
verbs com voler, servir, usar, aprofitar, necessitar i significa «per a quina cosa»:
Per a què serveix la poesia?
Quan l’oració té un sentit final, és a dir, expressa la finalitat d’una acció, s’ha
d’utilitzar la forma perquè. En aquest cas, l’ús de per a què és incorrecte:
T’ho explique perquè ho sàpies (i no *T’ho explique per a què ho sàpies).
Obre la finestra perquè entre l’aire (i no *Obre la finestra per a què entre l’aire).

12. Ús de les locucions donat que i degut a
• La Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC (2016) considera com a
normatives dues locucions que fins aquell moment s'havien considerat com
incorrectes: la locució conjuntiva donat que i la locució prepositiva degut a.
Es manté, però, el rebuig a la locució conjuntiva *degut que, locució que es
considera mancada de naturalitat. En lloc de 'degut que', es pot usar la
construcció degut al fet que, que sí que es considera acceptable.
Donat que els guanys eren escassos, van decidir deixar córrer el negoci.
(CORRECTE)
Degut a la presència de fills d'immigrants, ha augmentat el nombre d'escolars
al centre. (CORRECTE)
*Degut que cada dia hi ha més fills d'immigrants, ha augmentat el nombre
d'escolars al centre. (INCORRECTE)

13. Conjuncions condicionals
• No és correcte utilitzar les preposicions de o a en sentit condicional:
Si no fóra per tu no hauria aconseguit el contracte i no
*De no ser / *A no ser per tu no hauria aconseguit el contracte.
• Cal substituir les expressions incorrectes *a ser possible i *a poder ser
per si pot ser, si és possible o altres solucions segons el context:
Si pot ser, vull que acabem la faena dimecres i no
*A ser possible / *A poder ser vull que acabem la faena dimecres.
• L’expressió *a no ser que és un castellanisme cal substituir-la per si
no és que, llevat que, tret que:
Si no és que contracten un administratiu més, no podrem tirar avant la faena
i no
*A no ser que contracten un administratiu més, no podrem tirar avant la faena.

14. • La locució *sempre i quan és un altre calc del castellà que és incorrecte en
valencià, cal substituir-lo per sempre que:
T’ho compraré sempre que acabes els deures i no
*T’ho compraré sempre i quan acabes els deures.
• També és un calc del castellà l’expressió *amb tal que:
Amb la condició que / A fi que calle, soc capaç d’acompanyar-la i no
*Amb tal que calle, soc capaç d’acompanyar-lo.
• Es considera també incorrecte l’ús de *com per a introduir una condició:
Si no fas el dinar, hui no dinaràs! i no
*Com no faces el dinar, hui no dinaràs.
Conjuncions temporals
• La preposició segons i l’adjectiu conforme no tenen valor de conjunció en sentit
de progressió temporal com en castellà. En aquest cas cal usar a mesura que o a
mida que:
Col·locarem els convidats a mesura que arriben i no
*Col·locarem els convidats conforme arriben/ segons arriben.

15. • Tampoc no és correcta la locució *en tant que amb valor adversatiu o
temporal:
No toqueu res fins que no arribe la policia i no
*No toqueu res en tant que no arribe la policia.
Mentre que ell continue de director no es podran fer moltes coses més i no
*En tant que ell continue de director no es podran fer moltes coses més.
• Amb tot, en tant que és correcte quan significa «en la mesura que, en la
proporció que, tant com»:
Només hi intervindré en tant que tinga motius fundats per a fer-ho.
• La Gramàtica recull la construcció només (de) + infinitiu amb valor tant
temporal com causal:
Només arribar, el vaig saludar. (Valor temporal)
Només de mirar-lo, ella el feia tremolar i perdre el món de vista. (Valor causal)
• Es considera incorrecte, en canvi, usar en el mateix sentit només seguit de
verb conjugat. En lloc d’això, cal recórrer a només + infinitiu o bé a les
locucions així que, de seguida que o tan bon punt:
Només arribar a Alacant vam anar a veure el nostre amic Ignasi i no
*Només vam arribar a Alacant vam anar a veure el nostre amic Ignasi.

16. Confusió entre mentre i mentre que
• Mentre (o mentres) és una conjunció temporal que significa 'durant el
mateix temps en què...':
Mentre parlava li queien les llàgrimes.
• Mentre que (o mentres que) és una conjunció adversativa i denota
oposició ('i en canvi'):
Ella és molt treballadora, mentre que tu ets un gos.