Iberian Biodiversity analysis

1. COMENTARI D’UNA CLISÈRIE
VICENT PUIG I GASCÓ
CURS 2014-2015

2. 1. Definició i característiques de la clisèrie (elements de la gràfica, tipus de clisèrie).
a) Clisèrie de perfil topogràfic
b) Clisèrie de perfil esquemàtic.
CLISÈRI DE PERFIL TOPOGRÀFIC CLISÈRIE DE PERFIL ESQUEMÀTIC

3. 2. Anàlisi dels elements de la Clisèrie (explicació dels factors que marquen les variacions
de vegetació)
a. Lectura i descripció de les formacions vegetals de cada estatge., tot començant des
de l’estatge inferior al superior.
b. Factors que influeixen en la distribució de la vegetació de cada estatge
 Gradient tèrmic,
 Altura, conforme augmenta l’altitud disminueix la temperatura i augmenten les
precipitacions. Per tant, canvien les condicions climàtiques i les formacions
vegetals corresponents, atés que cada planta exigeix unes condicions
tèrmiques i pluviomètriques concretes.
 Posició del vessant a solell o l’obac (els solells són més càlids i secs que els
obacs) Orientació del vessant, poden estar causades per la posició a sobrevent
o sotavent del vent dominant, que determinen diferències en les precipitacions
(el vessant de sobrevent és més humit que els de sotavent);

4.  Altres factors, com l’existència de microclimes, presència d’aigua a causa de
la surgència d’un aqüífer, tipus de sòls locals major profunditat amb menor
altitud). Tot això permetrà una distribució local diferent a la general de la
zona. Si ha alguna excepció hem d’assenyalar l’origen.
3. Determinar les estatges de formacions vegetals que s’hi aprecien (bosc, matoll i
prat), assenyalant els límits d’altitud que n’ocupa cada un.
4. Caracteritzar les formacions vegetals que configuren cada estatge, des de la base fins
al cim,: fisonomia o aspecte, condicions ecològiques i possibles aprofitaments. Si
s’escau, cal fer constar les diferències entre els dos vessant pel que fa a l’altura a què
es troba la mateixa formació vegetal o pel que fa a les diferents espècies existents.
5. Conclusions.

5. COMENTARI RESOLT DE LA CLISÈRIE DE LA SERRALADA CANTÀBRICA.

6. 1.- DEFINICIÓ.
La present clisèrie ens mostra la vegetació habitual de la Serralada Cantàbria. CLISÈRIE DE
PERFIL TOPOGRÀFIC.
2.- ANÀLISI DELS ESTATGES VEGETALS .
En primer lloc hem d’assenyalar les diferències de vegetació en funció de l’altitud, per la
reducció de la temperatura 0,6ºC cada 100 metres d’altura; les precipitacions augmenten
el refredament de l’aire conforme apugem en altitud. El resultat de tot plegat serà un
esglaonament climàtic des de la base fins al cim, la qual cosa portarà a un esglaonament
de la vegetació.
En la serralada Cantàbrica disposem de dues tipologies vegetals en funció del vessant
estudiat.
3.- ESTATGES VEGETALS.
Encetem l’anàlisi des de la base

7. ALÇÀRIA ESTATGE VESSANT NORD
0-800m. BASAL Domina el ROURE (Quercus robur o Quercus petraea) = espècie caducifòlia del bosc atlàntic.
 Façana més fresca i humida
 No estius calorosos i menor tolerància al fred.
 Necessita poca humitat
 Creixement lent
 Fusta molt adient per a la construcció i la fabricació de mobles
800-1900 MONTÀ / FORESTAL FAIG (Fagus sylvatica)
 No tolera mal calor i molt bé el fred.
 Requereix molta humitat, això explicaria l’altura en la qual la troben.
 S’adapta a sòls silicis i calcaris, però prefereix els calcaris.
 Creixement bastant lent
 Fusta dura i de bona qualitat per a mobles i eines.
1900-2400 SUBALPÍ LANDA
 Formació arbustiva del clima atlàntic, sorgeix de la degradació del bosc caducifoli en
els llocs on les dures condicions climàtiques impedeixen el desenvolupament
d’espècies arbòries; o com a vegetació supraforestal.
 Sol usar-se per a llit d'animals i, després, com a adob.
 Espècies típiques: Argelaga (gatosa); Bruc (brezo); Ginestera (retama)
2400-2500 ALPÍ PRATS
 Acumulació de neus, per tant no existeix una vegetació més desenvolupada.
 Alimentació del ramat, quan estan lliures de neu.

8. ALÇÀRIA ESTATGE VESSANT SUD
0-800m. BASAL CARRASCA (Quercus ilex), espècie més significativa del bosc mediterrani, ocupa les solanes més temperades del bosc
mediterrani.
 Resistent a la sequera, s’adapta a tot tipus de sòls.
 Fusta molt dura i resistent s’emprava per a l’elaboració de rodes, fusteria exterior, eines i carbó.
 El seu fruit, la bellota, alimenta el bestiar.
 Requereix poca aigua per a sobreviure
800-1400 MONTÀ /
FORESTAL
ROURE REBOLL (Quercus pirenaica) [c: Rebollo/Melojo]
 Espècie marcescent de transició ver a la regió mediterrània, que suporta molt bé les baixes temperatures i
una major sequetat que altres espècies de roures.
 La fusta d’aquesta espècie s’aprofita per a la construcció i per a fer llenya.
 El seu fruit s’aprofita per aliment pel ramat-
1400-1800 SUBALPÍ FAIG (Fagus sylvatica)
 No tolera mal calor i molt bé el fred.
 Requereix molta humitat, això explicaria l’altura en la qual la troben.
 S’adapta a sòls silicis i calcaris, però prefereix els calcaris.
 Creixement bastant lent
 Fusta dura i de bona qualitat per a mobles i eines.
1800-2400 ALPÍ LANDA
 Formació arbustiva del clima atlàntic, sorgeix de la degradació del bosc caducifoli en els llocs on les dures
condicions climàtiques impedeixen el desenvolupament d’espècies arbòries; o com a vegetació supraforestal.
 Sol usar-se per a llit d’animials i, després, com a adob.
 Espècies típiques: Argelaga (gatosa); Bruc (brezo); Ginestera (retama)

9. 4.- CONCLUSIÓ.
Aquesta clisèrie de la Serralada Cantàbrica, presenta una sèrie d’espècies
vegetals amb necessitats evidents d’humitat en el vessant nord, ens fa pensar
que correspon a la zona de barlovent. Per altra banda, la presència d’espècies
vegetals en el vessant sud, que suporten millor l’escassetat d’humitat, ens
confirmen que aquest vessant correspon a sotavent, doncs les precipitacions són
més escasses, especialment en la base de la muntanya.
Per altre costat, a banda de la localització de les espècies, l’existència de les
espècies de referència en l’anterior comentari, ens confirmen que es tracta de
vegetació pertanyent al bosc caducifoli típica del clima oceànic.