Els pobles precolombins més importants

1. Els Pobles del Sol (Maies, Asteques i Inques)

2. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
Quan l'historiador mexicà Paul Kirchhoff va introduir el terme "Mesomèrica," ell el va
definir com una zona cultural on els habitants indígenes parlaven com seixanta
llengües diferents, però estaven units per una història en comú i van compartir trets
específics culturals que van fer la seva civilització única a el món.

3. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies

4. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
Entre els anys 15,000 i 5,000 aC, les poblacions humanes de mesomèrica
van subsistir majorment com a caçadors-recol·lectors fins a la domesticació
de plantes. Sobretot el blat de moro, els fesols, i la carabassa els va
proporcionar excedents per a viure tot l’any.
Però aviat vingueren les desigualtats, entre governants i govern. Una
condició que es dona en totes les civilitzacions primerenques. Aquesta
jerarquia es va desenvolupar amb la consolidació d’un poder social a partir
d’uns caps que es dedicaven a coordinar la tasca agrícola i de gestionar i
dirigir l'emmagatzematge i redistribució dels excedents de les collites.
El naixement de les civilitzacions precolombines

5. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
Cronologia: línea del temps a Mesomèrica
Els arqueòlegs van dividir el desenvolupament de les civilitzacions
mesoamericanes en tres grans períodes de temps: el període Preclàssic o
període Formatiu estenent de 1500 a.C. - 300 d.C., el període Clàssic
estenent de 300-950 d.C., i el període Postclàssic que comprèn des 950-
1521 d.C.

6. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
Els maies
La cultura maia, que ocupava el territori de la Península de Yucatán, les muntanyes
de Chiapas i la selva de Petén, ja estava configurada pels volts del segle IV, però un
seguit de guerres i catàstrofes demogràfiques van provocar la seva decadència molt
abans de l’arribada dels conqueridors espanyols. El període de màxima esplendor
d’aquesta civilització va estendre’s des del segle IV fins al segle X.

7. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies

8. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies

9. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
Els maies eren un poble agricultor que va evolucionar des de la pràctica d’una
agricultura extensiva d’artigues a un model intensiu que els va permetre de
conrear durant set o vuit estacions successives. Per això, els maies van construir
un sistema de canals que els proporcionava aigua durant l’estació seca.
La seva producció agrícola era abundant. A més de la trilogia agrícola
característica de la zona mesoamericana composada pel blat de moro, la carbassa
i els fesols, els maies conreaven nombrosos fruits i plantes, dels quals obtenien
aliments, fibres tèxtils, materials de construcció o medecines, entre d’altres.

10. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
La població s’agrupava en ciutats-estat, que en ocasions els historiadors han
comparat amb les polis gregues. Al capdavant de cadascuna d’aquestes ciutats-
estat es trobava el que denominaven com a un “home vertader”, que governada
amb l’ajuda d’un consell integrat per sacerdots i notables. Aquesta era una
societat força jerarquitzada en la qual els notables solien ocupar els càrrecs de
funcionaris locals.

11. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
Els sacerdots es dedicaven al culte, que incloïa pràctiques de caràcter
endevinatori, així com els sacrificis rituals. Eren també ells els que
desenvolupaven els coneixements científics, com els relatius al pas de les
estacions. En conseqüència, els sacerdots dirigien les activitats agrícoles i això els
donava un gran poder sobre la població i el seu treball.
La major part de la població es
dedicava al treball agrícola i del
fruit d’aquest treball es pagaven
tributs en espècie. Tanmateix,
sembla que l’aportació més
important dels habitants vers la
ciutat-estat es realitzava a través
del treball en les obres
d’infraestructura.

12. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
Els maies tenien uns coneixements astronòmics molt avançats que van
permetre’ls de crear uns calendaris molt precisos;
D’altra banda, en el camp de les matemàtiques havien descobert la necessitat
del nombre zero, arribant a un nivell de desenvolupament que no havien assolit a
Europa ni els grecs ni els romans.
A més, van arribar a inventar una complicada escriptura jeroglífica, la primera
en el continent americà, que avui reconeixem gràcies al Popol Vuh, un llibre escrit
en llengua maia després de la conquesta hispànica on es recullen les seves
tradicions orals.

13. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
La primera causa va ser de caràcter intern: l’esgotament del sol per la
intensificació de la producció forçat pels governants davant del creixement
demogràfic. D’aquesta manera, els camperols, pressionats per una creixent
demanda d’impostos, van haver de reduir el temps del guaret i el sol va acabar
per esgotar-se tot donant lloc a una catàstrofe demogràfica.
Un segon factor va arribar de l’exterior: l’arribada de diverses onades invasores
de pobles nòmades procedents del nord del continent.
La civilització maia va iniciar el seu
procés de decadència en el segle IX
per la confluència de dos factors:

14. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
Els asteques
El nom "Asteca" no és realment indígena. Va ser primer proposat per un europeu,
l'explorador naturalista Alexander von Humboldt, i després va ser popularitzat per
William H. Prescott en una publicació de 1843 "The History of the Conquest of
Mexico", (La història de la conquesta de Mèxic).
L’asteca és realment un epònim derivat d'Aztlán, que significa "Lloc de la Garsa
Blanca“.
La civilització asteca va desenvolupar-se entre el segle XII i el
segle XVI a l’altiplà de Mèxic com a conseqüència de
l’establiment de diversos pobles procedents del nord d’Amèrica
(els txitximecos), els quals van recollir la tradició de les societats
anteriorment establertes a la zona, com ara els Teotihuacán o
els tolteques (segles X-XIII). En el segle XIII van arribar a
articular un gran Imperi territorial.

15. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
La llegenda de la fundació de Tenochtitlán
Els txitximecos van viatjar fins que un dia van veure quan un arbre que es partia en
dos per un llampec. La setena i última tribu, més pròpiament anomenada la Mexica,
va interpretar l'esdeveniment com un senyal que havien de dividir-se’n i seguir cada
tribu el seu propi destí. Llavors, els Mexica, van continuar vagant sols per aquell
territori de Mèxic Central.
Els mexicas, empobrits i sense aliats, van ser subjectes als atacs locals dels
tolteques. Aquesta circumstància els va forçar a retirar-se a una illa a la costa
occidental del llac Texcoco i allí fou on van presenciar una visió miraculosa d'una
profecia: una àguila es va parar sobre un cactus que creixia d'una pedra sòlida. Allò
era el signe d’on tenien que fundar la seva ciutat, Tenochtitlán, el seu destí final. El
dia oficial de la fundació es el 1335 d.C.

16. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
.

17. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
.
Reconstrucció 3D de Tenochtitlán

18. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
. Aquests pobles es van assentar sobre una zona pantanosa, per això les
tècniques agrícoles que van aplicar suposaven un complex sistema de control
de les aigües, obres de drenatge i dessalatge. Aquest sistema permetia
d’obtenir collites durant tot l’any a les “chinampas”, uns monticles construïts
amb fang i enderrocs portats de les terres que envoltaven els estanys.
Aquests horts estaven connectats
entre si mitjançant una xarxa de
canals que servien per al drenatge i
el transport. Els conreus bàsics
eren, a més de la trilogia agrícola
de Mesoamèrica (blat de moro,
carbassa i fesols), el bitxo, les
figueres de moro i els alvocats,
entre d’altres.

19. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
L'imperi va aconseguir el seu apogeu sota Ahuitzotl dominant aproximadament a
cinc milions de persones al llarg de les regions muntanyoses mexicanes. Ahuitzotl en
torn va ser succeït per Motecuhzoma II qui va patir la invasió espanyola comandada
per Hernán Cortés.

20. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
La societat asteca
La societat estava dividida tradicionalment en dues classes socials: els macehualli,
el poble o els pagesos, i els pilli, la noblesa. La noblesa no era originalment
hereditària, encara que els fills dels pilli tenien accés a una millor educació, i per
tant era més fàcil que es convertissin en pilli.
L'exèrcit asteca havia establert un servei militar amb guerrers professionals.
Només els guerrers que capturessin presoners podien convertir-se en guerrers de
temps complet, i els honors i els botins els convertirien en pilli. Tan bon punt un
guerrer asteca hagués capturat 5 presoners, rebia el nom de tequihua i el rang de
cavaller àguila o jaguar, que sovint es tradueix com a "capità".
L'abundància dels tributs va contribuir al sorgiment d'una tercera classe social
que no era part de la societat tradicional asteca: els potxteques o comerciants

21. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
La vida diària i el paper de la dona asteca
Cada districte de Tenochtitlán estava compost per famílies anomenades calpulli,
un terme asteca que significa "grups de cases". La majoria dels calpulli estaven
habitats per grangers que conreaven collites de blat de moro, fesols i carbassa amb
el sistema enginyós de les chinampas, mentre que altres eren ocupats per
terrissaires qualificats.
El còdex Mendoza ofereix una sèrie notable d'il·lustracions que idealitzen el cicle
de vida asteca.
El foli 57 il·lustra una mare que es dirigeix al seu fill col·locat en un bressol.
Després de quatre dies marcats per rosasses acolorides, una llevadora prepara el
nadó per a un bany ritual (similar a un bateig cristià). Els símbols invocats per a un
nen consisteixen en fletxes, i eines de terrisseria. Els símbols invocats per a una
nena són una escombra, estris per cosir i una cistella.

22. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies

23. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
El foli 57 mostra nens en edats de tres, quatre, cinc i sis anys servint a les seves
famílies amb els quefers de la casa. Un pare ordena als seus fills de cinc anys a
portar càrregues de fusta o transportar béns al lloc del mercat. Una mare li
ensenya a la seva filla com teixir.

24. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
Els sacrificis humans
Segons el Còdex Magliabechiano el ritual d’una execució era un deure dels soldats
per a que el déu Huitzilopochtli el protegís sempre a ell i la seva família.
Quan el captiu arribava al cim del temple, era estirat d’esquenes sobre una pedra i
subjectat per quatre servents. Llavors, un cinquè sacerdot portava un ganivet cap el
pit de la víctima i li treia el cor. Així, ràpidament, el sacerdot tallava les artèries del
cor i, aixecava la massa sanguinolenta en l'aire pronunciant l'ofrena suprema al déu
Sol Tonatiuh com: "la fruita preciosa del cactus àguila". El cor era llavors cremat en
un atuell especial tallat amb dissenys per a representar un àguila. El cos sense vida
del captiu era tirat escales avall del temple.
Els asteques no van usar el terme "sacrifici humà". Per a ells era llavors:
nextlaualli, un sacrifici de sang per als déus.

25. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies

26. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
L’arribada dels espanyols
Els conqueridors van arribar a les costes de Mèxic el 1519 i a
poc a poc van començar a endinsar-se en el territori, a la
recerca de la famosa Tenochtitlan i els rumors de l'abundància
d'or i altres materials preciosos que hi trobarien.
Les notícies de la seva arribada i moviment van ser portades
a Moctezuma II, que els va convidar a visitar Tenochtitlan. Al
principi, els asteques es pensaven que els espanyols eren ser
divins enviats per el deu Quetzalcoatl però aviat descobriren
que eren simples humans en busca de riqueses i començà la
sagnant guerra.
Els conqueridors, finalment, van assetjar la capital de
l'imperi, Tenochtitlan, i van conquerir-la el 13 d'agost de 1521
amb el suport dels tlaxcalteques i altres tribus subjugades. La
ciutat va ser gairebé destruïda, i a poc a poc els espanyols van
conquerir la resta dels pobles subjugats pels asteques.

27. Els pobles precolombins de Mesomèrica:
els asteques i els maies
L’arribada dels espanyols
Els conqueridors van arribar a les costes de Mèxic el 1519 i a
poc a poc van començar a endinsar-se en el territori, a la
recerca de la famosa Tenochtitlan i els rumors de l'abundància
d'or i altres materials preciosos que hi trobarien.
Les notícies de la seva arribada i moviment van ser portades
a Moctezuma II, que els va convidar a visitar Tenochtitlan. Al
principi, els asteques es pensaven que els espanyols eren ser
divins enviats per el deu Quetzalcoatl però aviat descobriren
que eren simples humans en busca de riqueses i començà la
sagnant guerra.
Els conqueridors, finalment, van assetjar la capital de
l'imperi, Tenochtitlan, i van conquerir-la el 13 d'agost de 1521
amb el suport dels tlaxcalteques i altres tribus subjugades. La
ciutat va ser gairebé destruïda, i a poc a poc els espanyols van
conquerir la resta dels pobles subjugats pels asteques.

28. Els Pobles del Sol (Maies, Asteques i Inques)
Els inques
l’Amèrica del Sud el poble precolombí més important era el dels inques,
establerts des del segle XIII als altiplans andins de l’actual Perú i hereus de la
tradició de diferents cultures que anteriorment s’havien assentat a les terres
andines. Formaven un Imperi al centre del qual hi havia la regió de Cuzco, des
d’on es van estendre cap al nord, fins a Quito, i cap al sud, fins a Xile. Així, els
inques van abraçar un territori de gairebé 4.000 quilòmetres, amb una població
superior als sis milions d’habitants.
El Andes

29. Els Pobles del Sol (Maies, Asteques i Inques)
Els grans treballs d’obres públiques
que van realitzar ens fa pensar en
l’existència d’un excedent productiu
considerable, administrat per una casta
dirigent.
Els inques eren un poble
d’agricultors que va aconseguir
intensificar la producció tot construint
terrasses per contenir les terres de les
vessants de les muntanyes i aprofitar al
màxim l’aigua del desglaç de la
serralada dels Andes. Com a adobs
feien servir els excrements de les
llames o el guano (excrements d’aus
marines que es troben dipositades a la
costa de la zona andina).

30. Els Pobles del Sol (Maies, Asteques i Inques)
La seva arquitectura també era força
notable. Cuzco, la capital de l’Imperi,
probablement va arribar als 150.000
habitants i estava molt ben
comunicada per una extensa xarxa de
carreteres i camins.
D’altra banda, al cor dels Andes van
construir impressionants fortaleses de
pedra, com la del Machu Picchu, la
ciutat inca més impressionant. Situada
a 2.300 metres d’altitud, en els
pendents els edificis es protegeixen els
uns amb els altres. Per accedir-hi hi ha
més de cent escales amb uns 3.000
esglaons.

31. Els Pobles del Sol (Maies, Asteques i Inques)

32. Els Pobles del Sol (Maies, Asteques i Inques)
La societat inca estava força jerarquitzada. El
seu emperador era considerat fill del Sol i rebia el
nom d’Inca (aquest nom s’estendria
posteriorment a la noblesa i avui s’aplica
erròniament per a definir a tot el poble) com a
descendent d’Inti, la divinitat solar. L’Inca era
molt respectat entre els seus súbdits, gaudia del
sobrenom de “amic dels pobres”, i la seva posició
i comoditats s’allunyaven de la resta de la
població.
Eren un Imperi força ben organitzat,
administrat per una gran quantitat de
funcionaris i que comptava amb un
exèrcit poderós. El control d’aquesta
administració estava en mans de quatre
governadors que formaven el consell
imperial.

33. Els Pobles del Sol (Maies, Asteques i Inques)
Els inques tenien una cultura força avançada. Així, van elaborar un calendari
bastant semblat al nostre, dividit en dotze períodes, i en el qual s’assenyalaven els
solsticis.
Igualment és destacable el seu coneixement mèdic, tot i que continuava
mesclada amb procediments màgics, tot practicant una cirurgia especialment
desenvolupada que els permetia realitzar amputacions i transplantaments d’ossos
amb un nombre significatiu d’èxits.

34. Els Pobles del Sol (Maies, Asteques i Inques)
La religió de l’Imperi inca era de tipus politeista i en la seva cosmogonia es
distingien quatre edats separades per tres destruccions causades per la pedra
(possiblement un terratrèmol), l’aigua i el foc.
L’arribada dels conqueridors espanyols a Amèrica va coincidir precisament amb
l’últim període d’aquesta cosmogonia inca (1430-1527).

35. Els Pobles del Sol (Maies, Asteques i Inques)
La fi de l’Imperi Inca
L’arribada dels espanyols va coincidir amb la fi d’una guerra civil a l’Imperi.
El Inca Huayna Cápac va morir el 1525, sense designar successor clar. Els dos
candidats eren Atahualpa, el fill gran, tot i que no era fill de la Coya, per tant no
tenia sang real i Huáscar, que si que tenia el privilegi i per això li pertanyia el
tron.
Atahualpa, molt més bèl·lic i cruel que Huáscar li va declarar la guerra,
conquerint els territoris fidels a l’Inca i matant tots els partidaris i familiars de
Huáscar.
Quan els primers espanyols van arribar, tot i ser un petit grup, es van trobar
amb l’ajuda de tots aquests pobles conquerits pels inques ja que en realitat el
que creien era que ajudant als espanyols es podrien desfer dels inques. El que
passa és que no es podien ni imaginar les veritables intencions dels espanyols.

36. Els Pobles del Sol (Maies, Asteques i Inques)
MAIES (dels segles IV al X) ASTEQUES (dels segles XII al XVI) INQUES (dels segles XIII al XVI)
Maies: eren ciutats- estat competien
aferrissadament entre elles (Tikal, Palenque,...)
Els Asteques i els Inques eren Imperis que van tindre contacte/lluites amb
els espanyols (Asteques amb Hernán Cortés; Inques amb Francisco Pizarro)
Totes tres eren cultures amb religions Politeistes .
Maies i Asteques i realitzaven sacrificis humans
També tenien tots dos escriptura (pictogràfica i jeroglífica), els inques no
Tots tres eren grans coneixedors
d’astronomia (Maies molt)
Eren pobles agricultors: Importància del cultiu del blat de moro, fesols, carbassa. També tenien complexes infraestructures de
regadiu (com canals, o les “chinampas” asteques)
AMÈRICA DEL SUD (a la regió de la serralada
dels Andes: a l’actual Perú, Bolívia, Chile)
POBLES MESOAMERICANS (a la regió de Centre Amèrica, on
són Mèxic, Guatemala, Belize, el Salvador, Hondures)
POBLES PRECOLOMBINS
(significa = pobles americans abans de l’arribada de Cristòfor Colom/ dels europeus)

37. Els Pobles del Sol (Maies, Asteques i Inques)