4. Què coneixem del període Talaiòtic a les
Pititüsses?
Hi ha Talaiots o Taules a Eivissa i
Formentera? Quins?
5. MALLORCA + MENORCA = existència
del període Talaiòtic (1450-123 aC)
PITIÜSSES = Poblament Talaiòtic? Cultura
inexistent a les Pititüsses.
6. Eclosió cultura talaiòtica Menorca i Mallorca
deixa al marge Eivissa + Formentera Per què?
Resolució no tancada satisfactòriament = manca
d‟evidències arqueològiques.
• Manca de jaciments i materials que se puguin datar
amb certa seguretat el poblament pitiús més enllà
d‟un moment avançat del II mil·lenni aC.
• Manca datacions absolutes que serveixen de
referent.
• Solució esperar futures troballes = informació per
interpretar període que ara per ara se presenta fosc.
7. Dades disponibles contradictòries:
• Assentaments Eivissa abandonats a mitjans II
mil·lenni (de manera pacífica) cap al 1400-1300
aC (puig de ses Torretes).
• També preocupació defensiva jaciment de
Murada de sa Cala (la Mola, Formentera) indueix
a pensar = període inestabilitat (tensions entre
diferents grups de poblacions) en el moment final.
• Després d‟això desaparició documentació
arqueològica HIPÒTESIS:
Crisi de la població pitiüssa moment de canvis i
transformacions a gran part dels contextos peninsulars i
illencs acabament d‟unes formacions culturals = inici
d‟altres de noves.
Altra plantejament Pitiüsses quedaren desabitades a finals
del II mil·lenni fins a l‟inici de la colonització fenícia.
8. HIPÒTESI AMB MÉS
VERSEMBLANÇA: els processos de
canvi econòmic i social que a Mallorca i
Menorca conduïren a la formació de la
cultura talaiòtica també tenen lloc a
Eivissa i Formentera de forma més
lenta (per el reduït marge de
creixement demogràfic):
• Aquesta hipòtesi no hi hauria un trencament,
sinó continuïtat tant pel que fa al poblament com
a la cultura material lenta evolució.
9. Procés colonial eivissenc es
desenvolupar en dos moments:
• 1) Un d‟inicial, fenici, a la segona meitat del
segle VII aC.
• 2) Un de posterior, procedent de l‟àrea
púnica de la Mediterrània central (de la
mateixa Cartago) a partir de l‟últim terç
del segle VI aC.
12. Pitiüsses per als navegants fenicis condicions
òptimes per al seu assentament:
• 1) Encara que havia perdurat el poblament de l‟edat del
Bronze devia ser en poca importància.
• 2) Eivissa territori ben situat a les rutes d‟Occident,
amb bons ports i embarcadors que podien controlar-se
fàcilment.
Condicions no existents a Menorca ni Mallorca
obstacle per als assentaments colonials:
• Illes molt més poblades
• Existència de bel·licoses tribus talaiòtiques
13. Fonts literàries Diodor de Sicília ciutat
d‟Eivissa = colònia cartaginesa fundada 160
anys després de Cartago.
• Si Cartago fundada cap els anys 814-813 aC =
Eivissa fundada 654-653 aC.
Arqueologia + relectura crítica del text de
Diodor:
• Confirmen la cronologia (Fundació Eivissa 654-
653 aC)
• Permeten descartar l‟origen cartaginès de la
primera colònia
14. Situar colonització d‟Eivissa Context d‟expansió fenícia en la
Mediterrània occidental intent de dominar una base
d‟operacions eficaç per controlar el comerç d‟aquesta àrea
davant la creixent presència grega a l‟extrem d‟Occident.
Fenicis procedents de l'àrea de l'estret de Gibraltar
s'establiren a Eivissa en la 2ª meitat del segle VII aC.
Motiu principal de l'establiment dels fenicis a Eivissa
situació geogràfica Eivissa = plataforma útil
enclavament estratègic en les rutes navals.
Assentament a Eivissa permetia d'ampliar la projecció
comercial cap a la franja costanera que comprèn: llevant
ibèric, Catalunya i el sud de França obrir nous mercats.
15. Eivissa = IBUSHIM (fenicis) “Illa de Bes” Bes:
• Geni protector de la mitologia egípcia.
• Dels egipcis va passar als fenicis, grecs i cartaginesos que el
van incorporar a les seves cultures i idees religioses
• Bes protegia els homes dels influxos malignes, sobretot de
serps.
• A més era considerat com el causant del riure, l'alegria, la
dansa i la guerra.
• Davant l‟extensió de la creença de que Eivissa no tenia animals
nocius això era considerat com una benedicció del déu Bes.
• Ibusim considerava Bes el seu protector, l'illa va prendre el
nom del déu Bes.
Adaptació llatina d‟Ibushim els romans
l‟anomenaren = EBUSSUS
16. REPRESENTACIÓ I
ICONOGRAFIA:
• Geni nan, barbut i amb
melena que mostra la
llengua.
• Es representat nu o
cobert amb una pell de
lleó.
• Amb les seves mans
subjecte instruments
musicals o ganivets.
•El seu aspecte
amenaçador protegia de
les picades verinoses dels
rèptils i insectes, per a
totes aquestes funcions
utilitzava instruments
musicals com ara l'arpa i el
tambor.
18. EIVISSA:
• L‟assentament fenici a Eivissa:
Sa Caleta
La Badia d‟Eivissa
• Necròpolis: Puig des Molins
FORMENTERA: no va ser ocupada no hi ha
proves de cap poblament estable a l'illa durant alguns
segles.
21. Costa sud-occidental de l‟Illa a la
península de sa Mola de sa Caleta cala
apta com embarcador i refugi de naus.
Establiment possiblement fundat 625 aC.
Extensió original superava els 30.000
m2 per tant ocupat per un grup al
voltant d‟un centenar d‟individus.
22.
23. Activitats a sa Caleta:
• Domèstiques i productives de la vida quotidiana
pesca, elaboració de pa, teixit.
• Activitats industrials metal·lúrgia troballa
de forns de fundició i escòria.
Forn de sa Caleta
24. Devia ser una factoria amb
característiques similars a les que
existien a la costa oriental andalusa
(Cerro del Prado, Cerro del Villar, Morro
de Mezquitilla, Chorreras, etc).
25. Urbanisme:
• No és un urbanisme ortogonal de línies rectes.
• Sinó juxtaposició d‟àmbits rectangulars amb
diferents orientacions.
• Deixen espais lliures en forma de carrerons o
placetes (en una hi ha un forn, segurament per la
cocció del pa).
26.
27. Poblat gran nombre de construccions
de planta rectangular o lleugerament
trapezoidals.
Inexistencia d‟una orientació fixa en tot
el conjunt Cases separades per
estrets carrerons desemboquen en
placetes de traçat irregular.
28.
29.
30. Malgrat la considerable extensió i infraestructura del poblat
va tenir una vida curta (no més de 40 anys).
Poblat completament abandonat de manera pacífica a
començament del segle VI aC abandonament:
Calculat i metòdic no fruit de l‟atzar o lent decaïment.
S‟ha de relacionat trasllat dels seus pobladors a la badia d‟Eivissa
Seus habitants s'instal.laren a l'enclavament fenici de la
badia d'Eivissa (va esdevenir l'únic nucli de població de
l'illa):
• Causa la situació de la colònia ebusitana només feia viable el seu
desenvolupament a partir d'una intensificació de l'activitat comercial
per la qual l'assentament de sa Caleta mancava de condicions.
31. • Materials recuperats nombrosos i
diversos:
Existencia de forns domèstics i d‟altres de posible
carácter industrial fondre metall (plom).
Ceràmiques són d‟importació procedencia =
área fenícia occidental.
bols de pasta gris, les lluernes, plats i bols carenats de
vernís vermell, les gerres pythoides i les globulars amb
nanses de secció geminada i decoració policroma, els
bols trípodes, olles i bols fets a mà.
33. • Actualment poblat de sa Caleta:
Ha desaparegut parcialment erosió marina.
1999 declarat Patrimoni de la Humanitat per la
UNESCO excepcional interés exemple de
l‟urbanisme fenici del segle VII aC.
34. Estudi de la primera ocupació de l‟actual
ciutat d’Eivissa dificultat = perduració de
l‟ocupació del nucli urbà fins als nostres dies.
Fundat probablement a la darreria del segle
VII aC (ja amb carácter de ciutat organitzada)
origen de la ciutat d'Eivissa.
Troballes arqueològiques indiquen que el
primitiu hàbitat fenici va situar-se dalt el puig de
Vila, on avui s'ubica la part antiga de la ciutat
(Dalt Vila).
36. Sa Caleta abandonament brusc i planificat
degut al trasllat dels seus habitants a la badia
d’Eivissa Dubtes no aclarides:
• Si els pobladors de sa Caleta van anar a incrementar un
assentament ja existent.
• Si el trasllat fou l‟autèntic acte fundacional de la ciutat
d‟Eivissa.
Nou emplaçament oferia avantatges evidents:
• un bon port
• terres molt aptes per a l‟agricultura
• l‟existència d‟un puig que dominava la badia podia ser
fàcilment fortificat i convertit en una autèntica acròpolis.
37. Desenvolupament urbà al llarg de la història no
n'ha deixat restes:
• Se suposa l'existència zona de vivendes o magatzems a
la part baixa (a prop de la línia costanera) on s'ubicaria el
port.
• Principal font d'informació sobre els fundadors de la ciutat:
Enterraments del sector nord-occidental del puig des Molins
s‟hi establí el cementiri inicial en què s'inhumaren les restes de
les primeres generacions dels fenicis establerts a Eivissa)
No descartar existencia de més d'un lloc d'enterrament
38. Badia eivissenca s.VI aC important centre
portuari:
• Hi arriben productes procedents de tota la Mediterrània:
Egipte, Grècia, Magna Grècia, Sicília i Etrúria
De centres fenicis del Mediterrani Central: nord d'Àfrica, Sicília
Occidental i Sardenya.
Des d'Eivissa comercialitzats a les costes peninsulars ibèriques.
Assentament de la badia d‟Eivissa convertit en
una autèntica colònia estable la seva puixança
es basava en:
• Paper de centre comercial de redistribució de
mercaderies.
• Explotació de l‟espai agrari circumdant.
39. Ceràmica fenícia de vernís roig
(Puig des Molins)
Kantharos etrusc
(Puig des Molins)
40.
41. Puig des Molins cementiri de la ciutat d'Eivissa durant tota
l'antiguitat.
Es troba devers 500 metres a ponent del puig de Vila, on està
situada la ciutat des de la seva fundació per fenicis occidentals,
al final del segle VII aC.
• Habitual a les ciutats fenícies l'espai dels vius i el dels morts pròxims,
però separats per un accident geogràfic.
Evolució del Puig des Molins al llarg de les distintes
dominacions:
• Cementiri inicial darreria del s.VII aC pels fenicis que fundaren
l'assentament de la badia d'Eivissa.
• Època púnica (final del s.VI a la darreria de l'I aC) crexement enorme
de la necròpoli conseqüència del desenvolupament de la ciutat.
• Època romana (segles I-V dC) l'àrea del cementiri s'estenia des de la
part baixa del puig des Molins cap al nord.
44. De la fase fenícia (final segle VII-mitjan segle VI aC)
poden assenyalar-se diferents tipus de sepultures
d'incineració:
Deposicions realitzades directament en la superfície de la roca o
en petites cavitats d‟aquesta dins urnes d‟incineració.
Fosses que poden ser enterraments primaris* o, més
freqüentment,secundaris**.
* Enterrament primari:Enterrament en què el dipòsit definitiu del cadàver s'efectua poc temps
després de la seva mort sense cap manipulació.
** Enterrament secundari:Enterrament en què el dipòsit definitiu de les restes del cadàver és
precedit pel seu tractament o la seva descomposició natural en un lloc diferent.
45.
46.
47.
48. Fundadors ciutats Eivissa = cartaginesos entorn 654 aC (segons el text
de Diodor de Sicília).
Troballes arqueològiques fundació = fenicis = procedents zona
meridional de la P. Ibèrica.
• ½ s.VII aC fenicis procedents de les colònies properes a l‟estret de Gibraltar
creació 2 enclavaments a Eivissa servien = punt d‟enllaç entre les rutes sud-est
peninsular, golf de Lleó, mercat de les illes de Mallorca i Menorca, i les colònies
fenícies de la Mediterrània central.
Costa occidental fundació enclavament de sa Caleta.
Assentament a la badia d‟Eivissa (actualment zona alta del barri antic de la
ciutat).
Zona Puig des Molins necròpolis.
• Pocs anys després de l‟arribada a Eivissa dels fenicis abandonament
assentament de sa Caleta concentració activitats a la badia d‟Eivissa (millor
situació).
Funció d‟aquest assentament donar suport als intercanvis comercials entre les
regions properes.
Enclavament petit, que encara no es pot considerar consolidat.
Ocupació de la resta del territori d‟Eivissa escassa tan sols posar en cultiu
les terres properes a la ciutat.
• Materials dels jaciments fenicis:
D‟aquesta època són tots d‟importació (no producció de caire local).
Segle VI aC canvis en l‟assentament fenici d‟Eivissa = penetració materials
d‟origen cartaginès.
Eivissaenèpocafenícia
50. Importants canvis materials en els jaciments
arqueològics d‟Eivissa a partir de ½ s.VI aC
canvi profund sense deixar relacions amb les
colònies fenícies de la zona de l‟estret de Gibraltar
Eivissa s‟obra cap a la Mediterrània central.
Contactes entre Cartago i Eivissa se feren a
través de Sardenya = antigues colònies fenícies
d‟aquesta illa havien passat a l‟òrbita de Cartago
poc temps abans.
Nou context canvis en la colònia fenícia
d‟Eivissa enterraments en hipogeu + aixovar
funeraris semblants als cartaginesos.
Tres fases colonització cartaginesa:
• 1) Consolidació colonial: 550-450 aC
• 2) Època clàssica: 450-200 aC
• 3) Època tardana: 200-25 aC
ColonitzacióCartaginesa
51. Illa d‟Eivissa al llarg de cinc segles = un dels enclavaments
més importants del món cartaginès continuà seves activitats
després de la desaparició de la seva metròpolis: Cartago.
Jaciments classificats en 5 grups:
• A) Ciutat i sector industrial poques restes, però dins:
Àrea residencial
Zona portuària
Zona industrial
• B) Necròpolis Puig des Molins.
Sistema enterrament majoritari hipogeu = cambra subterrània excavada en la
roca s‟accedeix per pou vertical.
Entre 3000 i 4000 hipogeus = peces d‟aixovars funeraris.
• C) Hàbitats rurals formats per una sèrie de petites habitacions
entorn a un pati central a prop de les cases:
cisternes per recollir aigua de pluja
sitges per guardar gra
dipòsits per guardar oli (abans de posar-lo dins àmfores = comercialització)
• D) Necròpolis rurals segueixen pautes del Puig des Molins.
Cases llunyanes disposaven de la seva propi necròpolis
Cases que en tenien altres de properes compartir mateixa zona d‟enterraments
• E) Santuaris religió feniciopúnica = no té grans temples (com a
lloc de culte, a vegades recinte a l‟aire lliure).
Santuari més important Cova des Culleram
Santuari de l‟Illa Plana
SÍNTESICOLONITZACIÓCARTAGINESA
52. Cartaginesos dipositaven ofrenes amb els difunts
materials dels aixovars funeraris tres grans
grups:
• Elements d’ofrena:
Ceràmiques sbt llumeneres necessitat de deixar llum encès
dins enterrament.
Gerretes contenir aliment o essència = relacionat amb ritus
funerari.
Enterraments famílies benestants objectes d‟importació = sbt
origen grec.
• Elements votius: clara funcionalitat religiosa:
Figuretes de terracota fabricades en terracota = fabricació en
motlle
Ous d‟estruç decorats
• Elements personals: objectes d‟ornament del difunt:
Joies + objectes personals anells, arracades,navalles d‟afaitar,
amulets, etc.
SÍNTESICOLONITZACIÓCARTAGINESA
53. Fundació de Massàlia + assentaments grecs a la
costa ibérica (Emporion, Empúries)
debilitaria hegemonia fenícia a l‟extrem
d‟Occident.
• Fenicis no podien monopolitzar el comerç
estratègic de l‟estany (a través de la ruta atlántica)
Estany arribava en quantitats creixents per la via
continental (a partir de Massàlia).
• A començaments del segle VI aC debilitament
general dels assentaments fenicis abandonament
de molts enclavaments.
54. Al mateix temps que declinava metròpoli fenícia de Tir
Cartago = expansió la portaria a substituir Tir en
l‟hegemonia a l‟Occident.
• Aquí ubicar la caiguda d‟Eivissa dintre de l‟òrbita
cartaginesa fet que no seria anterior al 575-550 aC.
55. Aquest reajustament del món colonial a
Occident perceptible a Eivissa:
• Conseqüència d‟aquest fet abandonament
de la factoria de sa Caleta.
• Assentament de la badia d‟Eivissa:
quedà com a principal enclavament de l‟illa
centralitzà els intercanvis amb l‟exterior i la
colonització de l‟interior de la major de les
Pitiüsses.
56. Decadència dels nuclis fenicis de l‟Estret
va contribuir a l‟entrada d‟Eivissa en les
relacions dels establiments fenicis del
Mediterrani central:
• Eivissa es convertiria en un centre de
redistribució dels productes de procedència del
Mediterrani central cap a la Península.
• Eivissa immensa en una nova xarxa
d‟intercanvis comercials que la degué
beneficiar.
57. Període del 550/525-450 aC plena immersió d‟Eivissa
dins de l‟òrbita de Cartago.
• Canvis cap a l‟últim ¼ del segle VI aC documentats al
puig des Molins:
Introducció del ritual de la inhumació.
Aparició de nous tipus de sepultura hipogeus consten d‟un pou
rectangular i cambra quadrangular excavats dins la mateixa roca.
Major complexitat dels aixovars funeraris s‟enriqueixen amb els ous
d‟estruç, figuretes de terrissa, ceràmiques de diverses formes i
tipologies, escarabeus egipcis, amulets, collars de pasta vítria
policromada, joies d‟or i d‟argent, etc.
• D‟aquesta mateixa época: santuari de l’illa Plana:
Aleshores aquest illot estava unit a l‟illa Grossa formant una única illa al
mig de la badia.
A finals del segle VI ja estava en funcionament.
58.
59.
60. Des de finals del segle VI aC inici de la
producció industrial de ceràmica eivissenca
copiant prototipus morfològics de l‟àrea del
Mediterrani central:
• Eivissa s‟integra plenament dins la xarxa
comercial de la nova metròpoli, Cartago.
• Durant aquest període arribada nova onada de
pobladors procedents de Cartago van fusionant-
se amb la población fenícia original Això explica:
creixement de la necròpoli durant el segle V aC
varietat tipològica d‟enterraments i rituals.
61.
62. Creixement demogràfic motivat per l‟arribada
d‟una nova onada de colons obligaria a realitzar
diverses transformacions:
• La principal increment de la producció + canvi de
l‟orientació econòmica de l‟illa d‟Eivissa:
Passa de centre redistribuïdor de mercaderies a constituir un
centre productor i exportador dels seus propis productes.
Sense deixar de ser un important port on es comercia amb
mercaderies de la més diversa procedència.
63. • Per assolir aquest canvi:
S‟ha anat colonitzant l‟interior de forma progressiva se posen
en conreu altres terres fora de les planes que envolten la ciutat.
Al llarg del segle V aC els productes ebusitans s‟estan exportant
a: Balears + Diversos indrets de la Península.
Tot això repercuteix:
creixement del nucli urbà situat a l‟acròpoli del puig de Vila.
ampliació del port amb les seves instal·lacions
construcció d‟un barri comercial
ampliació de la necròpoli del puig des Molins.
Extramurs hi havia:
barri dels terrissaires ja funcionava a finals del segle VI aC
port
instal·lacions portuàries: drassanes, molls, magatzems, mercat, etc.
64.
65. Arribada dels cartaginesos (procedents de la Mediterrània
central) a l‟enclavament fenici d‟Eivissa provoca = canvis
ràpids en la situació necròpolis Puig des Molins
aparició d‟enterraments en hipogeus = típics del món
cartaginès.
Canvi més destacable inici de la producció local
implica: nou enfocament colònia de punt de redistribució
de productes forans producció autòctona = destinació =
mercats exteriors propers.
• Dos cultius afectats per augment exportacions vinya +
olivera vi i oli = productes més emprats en els intercanvis
comercials a l‟antiguitat.
• Augment exportacions agràries comporta = fort creixement
fabricació ceràmica = àmfores envasos per contenir oli i vi.
Troballa àmfores ebusitanes a la zona del golf de Lleó també a Eivissa
materials d‟importació.
Eivissa punt amb major creixement important sector industrial =
producció d‟àmfores.
Existència de flota comercial propietat de l‟aristocràcia urbana.
Població entre 1500-2000 habitants.
SÍNTESI:1)Laconsolidaciócolonial(550-450aC)
66.
67.
68.
69. Ocupació de tot el territori eivissenc plenament documentada a finals
del segle V aC:
• S‟havien establert un nombre considerable d‟assentaments rurals arreus de l‟illa
més antics els de la zona de Sant Agustí (sa Barda i cap de Salt).
Ciutat d‟Eivissa seguirà sent l‟únic nucli urbà començaments del
segle IV aC convertida en un dels principals de la conca occidental de
la Mediterrània Ciutat:
• Uns 5.000 habitants
• Concentrà les activitats:
mercantils i manufactureres
funcions polítiques i administratives
• Efectius humans de la capital deduïts de l‟enorme quantitat d‟hipogeus de la
necròpoli del Puig des Molins s’acosta als 7.000.
• El més significatiu sobtat increment demogràfic (sobretot a partir de mitjan segle
V aC).
S‟explicaria per l‟arribada massiva d‟immigrants presumiblement cartaginesos se
superposen a la vella població d‟origen fenici.
vella població indígena descendent dels pobladors de l‟edat del Bronze (molt residual segons
tots els indicis) definitivament assimilada per la població de rel semita.
70. • Poca informació de morfologia urbana de
l‟Eivissa púnica Diodor ens indica que “té
també ports importants i considerables bastiments
de muralles i un gran nombre de cases ben
aparellades. L’habiten tot tipus de bàrbars, però
els més nombrosos són els fenicis”.
S‟hi distingeixen quatre grans àrees:
l‟acròpoli
el sector portuari
el sector industrial
la necròpoli
71.
72. • Acròpoli:
ocupava el puig de Vila estaria defensada per fortes muralles (Diodor).
interior s‟hi concentraren:
residències de l‟oligarquia
centres de poder de la ciutat
barris d‟habitació de les classes populars
magatzems es localitzen vora el port
• Sector portuari:
Magatzems
instal·lacions portuàries pròpiament dites
drassanes per a la reparació i construcció de naus.
• Sector industrial:
relativament extens, situat a la part més baixa de la necròpoli del puig des Molins.
Una de les activitats més importants terrisseria = fabricació de ceràmiques
(sobretot àmfores) utilitzades com a contenidor de diversos productes.
73. Necròpoli PUIG DES MOLLINS extensió molt
considerable milers d‟hipogeus:
• Formats per una cambra subterrània excavada a la roca s‟hi
accedeix per un pou vertical (n‟hi ha que tenen un corredor inclinat,
sense graons).
• Cambres solen tenir una planta rectangular i presenten mides
diverses:
les més habituals tenen de 2 a 3 metres d‟ample per de 3 a 4 metres de llarg.
alçada oscil·la entre 1 i 1,5 metres.
• Cadàvers dipositats dins la cambra:
Directament sobre el sòl
En sarcòfags excavats en grans peces monolítiques de roca calcària.
En alguns casos trobam enterraments en fossa.
• Cada hipogeu sepultures nombre variable de difunts que oscil·la
entre 1 i 6.
• A més a més dels hipogeus localitzat:
enterraments en fossa a l‟exterior
inhumacions en sarcòfags enterrats
enterraments per incineració incineració practicada sobretot en l‟època fenícia,
encara que també se‟n troben uns pocs casos datables a l‟època púnica.
74.
75.
76.
77.
78.
79.
80.
81. Dama d„Eivissa, procedeix dels "buidats" de tombes
realitzats a principis s. XX a la necròpolis del Puig des
Molins.
Es va recuperar una gran quantitat de figuretes de terracota
d'aquest tipus, encara que d'estils formals molt diferents.
Conseqüència mètodes d'excavació poc ortodoxos
desconeixement context concret peça possiblement
va formar part de l'aixovar que va acompanyar un o diversos
difunts.
Datada amb criteris estilístics entre finals del segle IV i el
III a.C.
82. Una terracota de fabricació local:
• Manca de proporció dota la figura d‟una
gran expressivitat, accentuada per la profusió,
el detall i el simbolisme de la decoració.
• Tot això + gran nombre de peces trobades a
la necròpolis indica art popular el sentit
plàstic autòcton predomina sobre la
influència grega d‟altres tipus de figures
de divinitats o oferents.
• Fabricada en motlle, amb incorporació
posterior de braços i decoració, en algun dels
tallers ceràmics ubicats a les mateixes portes
de la necròpolis on es va trobar.
83. Una complexa indumentària:
• La terracota representa una figura femenina de cos sencer
col.locada d‟empeus sobre un podi.
• Desproporció del cap respecte al cos, té un rostre clàssic
d'expressió ombrívola i està tocada amb una diadema o un
kalathos decorat amb rosetes que es repeteixen en els
rodets de les orelles. Sobre el front, una estreta banda
simula la vora d'un vel.
• El coll és llarg i gran i al voltant d'ell pengen dos collarets,
sobre el pit porta un tercer collaret.
• Vesteix una túnica fins als turmells molt adornada amb
motius florals, palmetes, volutes, rosasses i un cap de
gorgona,amb els cabells ondulat, grans ulls amb celles ,
pupil marcades i boca mostrant les dents superiors. Els
peus, sobre el podi, calcen sandàlies amb roseta. Els
braços estan enganxats al cos, els avantbraços projectats
cap endavant i les mans tancades amb el polze cap amunt.
84. Interpretació de la Figura: deessa o mortal? tres
interpretacions:
1. Retrat idealitzat de la difunta, i ricament vestida en actitud
de súplica.
2. L'assimilació la deessa púnica Tanit per majestàtica
actitud, tocat propi de divinitat, la representació sobre
podi, l'ornamentació del vestit i gest de les mans
(benedicció).Tanit està present en contextos funeraris
divinitat que acull al difunt per acompanyar-lo en seva
anada en el més enllà.
3. Una tercera interpretació uneix ambdós postulats Dama
d'Eivissa seria la mateixa difunta transfigurada en la
divinitat que l'acull i la transporta al més allà.
85. Organització política:
• Les fonts no donen detalls segurament no
seria gaire diferent de les altres colònies
púniques:
Govern confiat a dos magistrats = els sufets =
elegits d‟entre les famílies aristocràtiques.
Sufets presidirien també el senat òrgan representatiu
de l‟oligarquia.
Algunes colònies tenien també una assemblea
popular.
Manca de testimonis epigràfics impedeix
de precisar en el cas concret d‟Eivissa.
86. Organització social: a partir dels aixovars funeraris
hi havia grans diferències socials dins de la
població.
• Sols podem deduir l‟organització social a partir del que
coneixem de Cartago i d‟altres colònies púniques:
Aristocràcia terratinent i una burgesia de negocis, com a
classes rectores de l‟illa, tal com succeïa a Cartago.
Sacerdots encarregats del culte als santuaris i temples (com el
de l‟illa Plana).
La resta de la població estaria formada per artesans i mariners
lliures.
El graó més baix presumiblement estaria integrat pels esclaus,
car l‟esclavatge era freqüent dins les ciutats púniques.
87. ILLA D’EIVISSA: ocupació del territori
insular al llarg del segle V aC
sobretot arran de l‟arribada massiva de
colons cartaginesos devia consumar-
se a mitjan segle IV aC.
• Els colons:
Seleccionar inicialment les millors zones
productives planes i les valls més fèrtils.
La resta del territori no seria ocupat fins que la
dinàmica del creixement demogràfic no va fer
necessari l‟augment de la producció.
88. ILLA DE FORMENTERA:
• No va ser colonitzada de manera estable en aquesta
época.
• Formentera Ophioussa reputada pels autors clàssics
com una illa perillosa - gran quantitat de serps:
Sembla que les preteses serps no van ser les culpables de
desinterès de fenicis i cartaginesos per colonitzar l‟illa almenys
fins els segles IV al III aC.
És a partir s. IV a III aC creixent presència punicoebusitana a
Formentera aniria intensificant-se fins al canvi d‟era.
Colonització de Formentera necessitat de posar en explotació
noves terres de conreu davant la creixent demanda de
productes.
8 petits assentaments d‟entre finals del s. IV i el III aC colonització va ser
planificada pel centre de poder d‟Eivissa.
89. Població rural eivissenca vivia dispersa en nombrosos
assentaments (cala d‟Hort, Coll de cala d‟hort, cala Vedella,
cala Tarida, Ca na Jondela, Can Vic, Can Sorà, etc.)
dedicats a la producció agraria:
• Es tractava d‟assentaments molt petits integrats per grups
familiars coneguts per les seves necròpolis.
• Activitat agrària devia ser important garantir la subsistència
de la població, + facilitava excedents (comercialitzats i
constituïen el nucli de les exportacions eivissenques).
• Boscos de pins altre recurs explotat tant com a:
material de construcció
combustible
construcció naval.
Camp i ciutat queden estretament lligats des del punt de
vista socioeconòmic esdevenen complementaris.
90. Hàbitats rurals:
Estructura dels habitatges rurals formada per diverses
habitacions rectangulars, de petites dimensions, que s‟anaven
afegint d‟acord amb les necessitats del grup residencial.
Conjunt estructurat al voltant d‟un pati central.
Materials cases edificades amb pedra calcària, travada amb
fang o argila.
Murs estaven pintats amb calç blanca, tant a l‟interior com a
l‟exterior.
Hàbitats rurals comptaven amb diverses
dependències i instal·lacions auxiliars premses
d‟oli, cisternes, sitges per emmagatzemar cereals,
terrisseries (visible a un jaciment de Sant Antoni).
91. • Existència de nombroses necròpolis rurals
cala d‟Hort, es Jondal, Sant Agustí, cala
Llonga, cala Tarida, Ca n‟Arnau, Can Berri
d‟en Sergent, etc.):
Tipologia + aixovars dipositats + rituals funeraris
no diferien dels del puig des Molins
enterraments en hipogeus + fosses + sarcòfags.
92. No conservació d‟exemples d‟arquitectura
religiosa a Eivissa:
• cultura feniciopúnica no requeria de grans
temples similars als grecs o als romans com a
lloc de culte.
• recintes sagrats a l‟aire lliure, escassament
condicionats, o coves, complien les funcions de
santuari.
• Exemples:
Santuari de l’illa Plana
Santuari des Cuieram
93. Es troba a la badia d‟Eivissa, tot i que avui no és
una illa, sinó que es troba unida a terra.
A finals del s.VI aC va entrar en funcionament,
encara que no es descarta que fos considerat com
a lloc sagrat en un moment anterior.
Presència de gran quantitat important de figures
exvots de terra cuita fetes amb:
• Torn tosques i tenen els atributs sexuals molt marcats, la
qual cosa fa pensar en cultes relacionats amb la fertilitat.
• Motlle.
99. Situat al terme de Sant Vicenç.
El santuari s‟instal·la en una gran cavitat natural ,que la
circulació d'aigua havia subdividit en diverses sales,
especialment 2 de grans, separades per una gran cortina
d'estalactites.
Les sales profundes eren una espècie de dipòsit sagrat on
s'anaven acumulant les restes de les ofrenes dels sacrificis.
El material arqueològic demostra la vigència d‟aquest lloc de
culte durant quatre o cinc segles.
Es tracta d‟una cova consagrada a la deesa Tanit fet
documentat per diverses inscripcions (les més antigues són
dels segles IV-III aC i les més modernes dels II-I aC).
100. A la cova hi havia elements de culte i exvots
representats majoritàriament per una gran quantitat
de figures antropomorfes de terrissa, que seguien
models grecs o almenys d‟aire hel·lenitzant, encara
que eren de factura local.
Aquestes restes figures divines (en un altíssim
percentatge de casos representant el bust de Tanit
cobert amb un mantó alat), així com les restes de
moltíssims animals consumits en els sacrificis i
evidentment altres objectes. Aquests ritus
comportaven l'ús del foc, per lògica, havien de tenir
lloc en la part externa o zona del vestíbul del
santuari.
102. Tanit va ser la deessa més important de la mitologia
cartaginesa, la consort de Baal i patrona de Cartago. Era
equivalent a la deessa fenícia Astarté.
Va ser la deessa principal d'Eivissa.
Era una divinitat de caràcter astral, representada pel
creixent lunar, associada al déu de l'agricultura (Ball
Hammon), per això regia els cicles de la natura i, per tant, la
fertilitat de la terra, però també dels animals i de les
persones.
Tenia també un caràcter de deessa ctónica, del subsòl, i per
tant l'infern, la salut i la mort, pel que era protectora dels
difunts.
103. Carlos Román en el seu llibre "Antigüedades
Ebusitanas" cita la primera excavación:
"Poco tiempo se llevaba cavando,muy poco se había
profundizado aún,cuando el azadón tropezó con un cuerpo
duro que resultó ser una graciosa cabecita de barro de
correctas facciones y esbelto aspecto.Luego fue una elegante
figura acampanada acto seguido otra y otra y otra... y así vimos
transcurrir unas cuantas horas gratísimas, pasándonos el azadón
de mano en mano, queriendo todos probar nuestra suerte y
descubriendo siempre figuras y más figuras.Prosiguieron un
día y otro día durante la última decena del mes de julio y gran
parte del de agosto, los trabajos,que siempre fueron coronados
por el éxito y así se llegó hasta agotar aquel yacimiento...".
104. Aquestes figures s'han trobat gairebé
exclusivament al santuari des Cuieram i
la seva cronologia oscil·la entre el segle
IV i el segle II a.C.
Són representacions de Tànit, deessa
principal del panteó púnic.
105. Figuretes des Cuieram són exvots o
objectes votius fidels les dipositarien com
ofrena al santuari per aconseguir
algun propòsit o simplement per demanar
protecció a Tanit.
Fabricació molt nombrosa hi va haver
diversos tallers i artesans dedicats a la seva
manufactura.
Van ser molt populars i els fidels veurien en elles
la representació de la seva deessa principal,
a la qual estava dedicada al santuari.
106.
107. Figuretes de terracota de forma acampanada, buides i de
secció elíptica o circular.
Fabricades en motlle.
Algunes presenten restes de policromia en color vermell, i
més rarament restes d'una làmina d'or a la cara.
Dimensions: oscil·len entre els 9 i els 18 cm, i el diàmetre de
la seva base entre els 5 i 10 cm.
Tipologia bastant uniforme s'han distingit 25 motlles
diferents, entre els quals hi ha variants o matisos terrisser
acabava la peça manualment i podia afegir motius
simbòlics, modificar el seu pentinat, etc.
108.
109. Són representacions de bustos
femenins, tocats amb una tiara
circular i amb el cabell caient
a banda i banda de la cara.
El cos està cobert per dues
grans ales a manera de
mantell, que en creuar-se al
pit deian lliure un espai
triangular que l'artesà aprofita
per desenvolupar motius
simbòlics (palmetes, flor de
lotus, caduceu, creixent llunar
sobre disc o la roseta de
quatre pètals).
110. ECONOMIA: Eivissa tenia una economia pròspera.
• A partir de la segona meitat del segle IV comença
l‟exportació massiva d‟àmfores i formes ceràmiques.
• Producció agrícola local cereals, hortalisses, vi i oli +
produïa excedents que eren exportats.
• Ramaderia:
únicament es tenen les dades del jaciment de sa Joveria predomini
de les restes de bòvid per sobre dels ovicàprids i el porc.
Diodor feia menció també de l‟especial qualitat de la llana, que excel·lia
per la seva suavitat.
Peix important dintre de la dieta púnica s‟han trobat hams i altres
estris de pesca.
• Fou important la indústria de la porpra, la ceràmica,
l‟orfebreria, l‟extracció de sal i els salaons de tot això no hi
ha evidències arqueològiques ni literàries, car Diodor no en
parla en la seva descripció de l‟Illa d‟Eivissa.
111. El comerç eivissenc es fonamentava en
una doble base:
A) Comerç de redistribució de les més diverses
procedències mediterrànies.
B) Exportació d‟excedents agraris, manufactures i
recursos naturals, com la fusta i la sal.
S‟importaven perfums i vasos grecs
procedents dels tallers àtics, ceràmiques
campanianes de la Magna Grècia, els ous
d‟estruç necessaris per al ritual funerari i
una variada gamma d‟altres mercaderies.
112. És constant l‟aparició de closques d‟ou d‟estruç
formant part dels aixovars funeraris en els jaciments
fenicio-púnics de la conca mediterrània.
113. Món fenici-púnic utilització de closques d‟ou d‟estruç
com recipients per contenir ocre per això moltes d'elles
contenen restes de pintura vermella a l'interior.
Tenen caràcter sagrat i representen el símbol en el qual es
troba tancada l‟essència vital, amb la qual es
pot tornar els morts a la vida l‟aparició en les sepultures
és freqüent.
114.
115. Als voltants del 350 aC comença l‟encunyació de
moneda eivissenca, sempre en bronze i d‟una
gran varietat.
Les emissions eivissenques porten sempre la
imatge del déu Bes –dividinitat d‟origen egipci a
la qual l‟illa d‟Eivissa estava consagrada- i les
més tardanes, la llegenda ybshim,“illa de Bes”.
116. Eivissa immersa en el conflicte bèl·lic (2a
Guerra Púnica) per l‟hegemonia mediterrània
(bàndol cartaginés).
Eivissa intent de conquesta el 217 aC per part
de la flota romana comandada per Gneu Escipió.
• Fracàs de l‟atac aferrissada resistència dels eivissencs
es protegien rere d‟unes poderoses muralles.
• La ciutat no fou presa, però segons el testimoni de Tit Livi
els romans saquejaren el camp després de destruir i
incendiar nombrosos nuclis rurals i reuniren un gros botí
“més important que el del continent”.
• Testimoni indicatiu de la puixança de l‟Eivissa púnica de
finals del segle III aC.
117. Mitjan s.V aC cartaginesos dominen tota l‟illa d‟Eivissa es
converteix en un dels nuclis més importants de la Mediterrània
occidental.
Segons els enterraments del Puig des Molins població 4000-5000
persones.
Espai de la ciutat cartaginesa dividit en 4 sectors:
• Acròpolis situada a la part alta i envoltada de murades = hi vivia la població
• Àrea comercial vora al port, amb magatzems i drassanes
• Sector industrial producció àmfores i altres envasos
• Necròpolis Puig des Molins = enterrament difunts
Activitats població:
• Gran part de la població del nucli urbà dedicació a les activitats comercials o
industrials (elaboració àmfores sbt).
• Món rural població s‟agrupava en base a les explotacions agràries podien
ser:
petites explotacions de caire familiar
latinfundis propietat de l‟aristocràcia urbana
Mostra del dinamisme econòmic d‟aquest moment illa d‟Eivissa
comença a encunyar moneda.
• Eivissa cartaginesa manteniment relacions intenses amb civilització talaiòtica:
S. IV aC cartaginesos d‟Eivissa fundaren enclavaments comercials a Mallorca i Menorca
Molts de poblats talaiòtics mallorquins i menorquins materials púnics = sbt àmfores
Eivissa participa a la segona Guerra Púnica eviten la seva conquesta romans
aconseguir important botí al camp.
SÍNTESI:2)L‟èpocaclàssica(450-200aC)
118. Liquidació 2a Guerra Púnica amb derrota cartaginesa marca el
final d‟una época:
• Roma:
S‟ensenyoreix de la Mediterrània central i occidental
Consolida la seva posició a Còrsega i Sardenya
Comença la lenta conquesta d‟Hispània.
Progressió romana a la Península necessaris uns contactes força intensos per mar entre
Itàlia i Hispània revitalitza la ruta de les illes.
• Cartago:
Neutralitzada com a potència militar (havia quedat sense exèrcit + sense flota de
guerra).
Però recuperà ràpidament la seva antiga potència mercantil durant la primera
meitat del segle II aC.
Els romans aniquilaren Cartago definitivament 146 aC població exterminada
+ ciutat destruïda.
• Roma potència hegemònica i indiscutida a l‟Occident República
romana:
Poc a poc les terres que envolten un mar que començava a ser el Mare Nostrum
cauen dins la seva òrbita.
119. Aquest final d‟etapa:
• No és tan sobtat a les Illes influències
púnicoebusitanes no s‟acaben a les Balears.
• Pitiüsses durant s. II aC Eivissa = etapa de plenitud
Època Tardana símptomes de desenvolupament:
Expansió de l‟àrea urbana d‟Eivissa:
Creixement de l‟activitat del sector ceramista i de la indústria de terrisses
arriba al seu màxim desenvolupament.
Àmbit rural s‟arriba al màxim quant a l‟explotació dels recursos
agrícoles de l‟illa.
Ampliacions i reestructuracions a les instal·lacions de diversos jaciments
rurals (Can Fita, Can Corda, Can Sorà).
Paral·lelament consolidació poblament de Formentera:
Detecció nous assentaments que venien a sumar-se als que ja existien en el
segle III aC, que continuaven actius.
Santuari des Cuieram ampliació a principis del segle II aC.
120. Comerç eivissenc assoleix l‟apogeu durant aquest
període:
• Màxima presència de ceràmiques i àmfores ebusitanes
als poblats talaiòtics de Mallorca i Menorca.
• Moneda de l‟illa de Bes assolirà la seva màxima expansió:
s‟han trobat monedes eivissenques pràcticament a totes les
terres riberenques de la Mediterrània occidental, des de les
Balears fins a la Gàl·lia meridional i la Campània, el nord
d‟Àfrica (Tunísia, Algèria i Marroc), Còrsega, Sardenya i la costa
ibèrica.
• Desenvolupament pot ser conseqüència de:
La inèrcia del creixement de l‟etapa anterior.
La necessitat dels eivissencs de rescabalar-se de les pèrdues de la
segona guerra púnica.
121. Desenvolupament eivissenc tan sols
fou possible perquè l‟activitat
comercial ebusitana no xocava amb els
interessos de Roma.
• Segons Plini, Ebusus era una civitas foederata:
tenia amb Roma un estatut de federació que li
permetia una àmplia autonomia sota la protecció
romana.
122. No se sap ni com s‟assolí aquest estatut, ja que Plini escriu
durant el segle I dC.
Eivissa participà en la guerra al costat dels cartaginesos,
però mai no patí represàlies militars després del conflicte.
Hipòtesi abans del tractat de foedus hi hagué una deditio:
rendició incondicional d‟Eivissa al poder de Roma en un
moment entre la batalla de Zama i el 195 aC. quan el cònsol
Cató inicià una campanya a Hispània per reprimir un
aixecament indígena.
• Deditio s‟hi es feia voluntàriament comportava un
manteniment de les llibertats, institucions i béns de la comunitat
sotmesa, a canvi d‟un tribut o stipendium.
• La capitulació hauria convertit els ebusitans en peregrini dedicticii:
estrangers sotmesos i tributaris (stipendiarii).
• Per aquest motiu romans s‟haurien beneficiat indirectament del
comerç ebusità mitjançant la imposició de tributs.
123. Colònia cartaginesa d‟Eivissa = Fase de màxim esplendor
econòmic fins a l‟acabament tercera Guerra Púnica (146 aC) o
fins conquesta romana de les illes de Mallorca i Menorca.
Increment de les activitats econòmiques se nota:
• especialment al camp augment el nº i dimensions de les explotacions
• ciutat creixement del sector terrisser
• moment que coincideix amb la màxima difusió per la Mediterrània occidental de les
àmfores i monedes eivissenques.
Millor moment de l‟Eivissa cartaginesa metròpolis (Cartago) =
forta crisi:
• Problemes Cartago estimulen creixement eivissenc traslladar a l‟illa important
nº de capitals per seguretat i dels estrictes controls de seguretat a què estava
sotmesa l‟antiga capital de l‟imperi.
Conquesta romana de les Illes de Mallorca i Menorca (123 aC)
fi d‟aquesta fase de gran activitat econòmica. Conseqüència:
• Abandonaments enclavaments pitiüssos de Mallorca i Menorca
• Eivissa mostres de crisi sector industrial i camp reducció nº explotacions
Cites d‟autors clàssics s. I aC a Eivissa instal·lació guarnició
tropes romanes fi Eivissa cartaginesa s‟integrà dins Imperi
romà.
SÍNTESI:3)L‟èpocatardana(200-25aC)
