1. Els Ibers qui eren? Marta, Queralt, Jordi i Ricard

2. Els ibers qui eren? Iberia és el nom que els primers colons i escriptors grecs van donar al territori de les costes mediterrànies de la península ibèrica. Zona dels ibers

3. Localització de la seva cultura Entre el segle V i VI a.C, fa més de 2500 anys els nuclis bàsics de la civilització ibèrica van ser els poblats o tribus de diversa extensió. Així entre l’actual País València i Catalunya trobem restes de molts pobles.

4. Ibers a Catalunya A Catalunya tenim abundants restes arqueològiques ibèriques, així com documents escrits en grec i llatí. Fet que ens ha permès de conèixer com vivien, que feien i com s’organitzaven aquests ibers.

5. Poblats ibèrics Ullastret, poblat ibèric de l’Empordà, va ser habitat durant tot el segle V a.C. Calafell l’assentament ibèric va néixer cap la primera meitat del segle VI a.C. Es troba situat al voltant del puig de Sant Andreu, un turó a prop del mar.

6. Les creences dels ibers La religió era de caràcter naturalista, basada en l’agricultura, la ramaderia i la guerra. Els deus eren protectors i benefactors, curaven malalties, conservaven salut i vida. Les dones eren les sacer- doteses.

7. Els llocs de culte No tenien temples però qualsevol elevació o muntanya era un lloc sagrat. Tenien animals sagrats com el brau, el porc senglar, el lleó, l’àguila i el llop.

8. La vida d’ultratomba El ritual d’enterrament era la cremació del difunt; després en col·locaven les cendres dintre d’un recipient que dipositaven a terra, al seu costat posaven objectes personals. Enterraven els morts en cementiris propers als poblats.

9. La vida d’ultratomba El sentiment religiós que experimentaven els ibers durant la seva vida també els manifestaven quan es morien. Un seguit de ritus, cerimònies, escultures, demostren la seva creença en una vida més enllà de la mort. Junt amb l’urna del difunt enterraven algunes de les seves pertinences.

10. La societat Dani, Carlos P, Dídac i Juan

11. Els ibers vivien en poblats situats en llocs alts com ara turons o altiplans. Es protegien en muralles que eren molt altes i dificultaven l’entrada de l’enemic. Els poblats

12. Les cases estaven construïdes amb fang i totxos. Les cases acostumaven a ser petites, normalment de tres habitacions i gairebé sempre tenien un magatzem subterrani. Els carrers eren estrets i no hi havia grans places. Les cases

13. Els homes es dedicaven a defensar al poble lluitant, també feien les feines més feixugues com la mineria i la construcció Els homes

14. Les dones teixien roba, rentaven, cuinaven i ajudaven en les feines agrícoles. També cuidaven als seus fills. Algunes eren considerades sacerdotesses. Les dones

15. L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura i la ramaderia, per tant eren pagesos i ramaders. Les dones teixien, cuinaven i ajudaven en les feines agríco-les . Agricultors i ramaders

16. La manufactura dels teixits que podien ser de matèries animals (llana) o vegetals (lli i espart). També eren ceramistes, feien peces de terrissa pintada, eren objectes per la cuina i també per guardar el menjar. La manufactura

17. La pesca també era important per aquests pobles costaners, tenien nacions de navegació, ja que per obtenir peix eren necessàries bones embarcacions. Els pescadors

18. L’economia Eduard, Remei, Bernat i Meritxell

19. L’agricultura i la ramaderia. L’agricultura cultiva principalment el blat, la vinya i l’olivera. La ramaderia és el complement de l’agricultura.

20. La manufactura i l’artesania La manufactura és el producte que es fa manualment sobre tot el tèxtil, l’artesania fabrica tot tipus d’armes, objectes d’espart i ceràmica.

21. Caça i pesca La pesca formava part del component alimentari. El més important era la indústria de salaó del peix. La caça també era una activitat complement de la seva alimentació.

22. La mineria Gràcies a la mineria podien obtenir ferro per armes i cuirasses.

23. El comerç dels Ibers Els Ibers comerciaven amb gent de diferents poblats que estaven instal·lats a l’interior de les comarques, estrangers que estaven a les costes, grecs que vivien a Empúries, Roses...

24. El bescanvi Al principi feien els tractes bescanviant, per exemple un iber li dona tres pells a un grec i el grec li bescanvia per joies.

25. Les monedes Més tard a la fi del segle tres a.C. Es van començar a inventar els denaris que eren les seves monedes.

26. Política L’ organització dels ibers Carlos M, Anna M, Irene O i Clàudia B

27. L’exèrcit dels ibers Els soldats ibèrics eren molt coneguts per la seva valentia i coratge. Aquest era l’equipament bàsic d’un soldat iber.

28. Els ibers feien guerrilles, s’amagaven a les muntanyes per poder atacar als seus enemics i per a refugiar-se.

29. Generalment calçaven sabata plana i botes de cuir per viatjar. Portaven també casc i faldilla, escut per les guerres, espases i llances.

30. Organització en tribus Els ibers eren tribus independents que es van integrar a organitzacions més complexes. Quan estaven en perill pactaven amb altres poblats i es defensaven.

31. Qui manava? La casta guerrera, el noble i els sacerdots eren els que comp-taven amb més prestigi i poder. Al poblat hi havia un castell a on vivia el cabdill amb la seva família.

32. Els ibers tenien una organització tribal. A partir del segle III aC la substituïren per un govern aristocràtic en algunes tribus. En d’altres com els ilergets que eren la tribu més poderosa ja tenien un govern monàrquic.

33. Al segle VII els cartaginesos havien fundat l’illa d’Eivisa. Segle V els cartaginesos van conquerir tot el litoral mediterrani de la Península i van fundar Cartagena. Mes endavant van arribar els romans i van començar a conquerir el territori. Catalunya va a ser dominada pels romans i va començar la romanització: la llengua, la cultura, els costums ... van canviar.

34. L’ESCULTURA DELS IBERS Cicle Superior

35. Situem la escultura ibérica entre el segle V i el III a.C Les millors manifestacions de l'art iber són escultòriques , realitzades en pedra i bronze . Les restes conservades en fusta i ceràmica , al ser materials peribles, són escasses.

36. Els materials: fang cuit Olleta Pot per la mel Recipient per cendres funeraries Plat

37. Els materials: la pedra Bicha de Bazalote Toro de Montiber Toro Porcuna Cierva de Caudete

38. Els materials: el bronze

39. FI DE LA PRESENTACIÓ