Breu resum d'algunes de les escoles psicològiques

1. Escoles Psicologiques
Tipus i característiques

2. En aquet powerpoint es podrà
observar tres tipus de escoles
psicològiques: l'estructuralisme, la
Gestalt i el funcionalisme

3. Estructuralisme

4. Estructuralisme
1. Origen: En la dècada del 1950.
2. Exponents reconeguts: Edward Tichener(1867-1927).
3. Seguidors: Boring, Nafe , Bentley, Washburn.
4. En contra: Els funcionalistes, els conductivistes i la Gestalt.
5. Objectiu: Estudiar l’estructura de la ment.
6. Metodologia: Experimental
7. Teories:
-Tractar de crear una espècie de química mental que descomposi els
compostos simples (és a dir els continguts de la consciencia que són
complexes en simples)
-Els continguts mentals es caracteritzen per: la seva qualitat, la seva
intensitat, la seva duració i la seva claredat.
-Les imatges i les sensacions es consideran els elements més
complets ja que és composen de tots aquets mentre que les
emocions careixen de claredat.

5. Gestalt

6. Gestalt
1. Origen: Alemanya a principis del XX.
2. Exponents reconeguts: Max Wertheimer, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Kurt Lewin.
3. Encontra: L'anomenada psicologia de la Ganzheit, encapçalada per Felix Krueger.
4. Metodologia: L’experimentació
5. Explicació:
El terme Gestalt prové de l'alemany i va ser introduït per primera vegada per Christian Von Ehrenfels. No té una traducció
única, encara que se l'entén generalment com "forma". No obstant això, també podria traduir-se com "figura",
"configuració" i, fins i tot, "estructura" o "creació".
La ment configura, a través de certes lleis, els elements que arriben a ella a través dels canals sensorials (percepció) o de la
memòria (pensament, intel•ligència i resolució de problemes). En l'experiència del medi ambient, aquesta configuració té un
caràcter primari per sobre els elements que la conformen, i la suma d'aquests últims per si sols no podria portar-nos, per tant,
a la comprensió del funcionament mental.
Un dels principis fonamentals del corrent Gestalt és l'anomenada llei de la Pregnància, que afirma la tendència de
l'experiència perceptiva a adoptar les formes més simples possibles. Altres lleis enunciades serien:
- Llei del tancament - La nostra ment afegeix els elements que manquen per a completar una figura.
- Llei de la semblança - La nostra ment agrupa els elements semblants en una entitat. La semblança depèn de
la forma, la grandària, el color i la brillantor dels elements.
- Llei de la proximitat - L'agrupament parcial o seqüencial d'elements per la nostra ment.
- Llei de simetria - Les imatges simètriques són percebudes com iguals, com un sol element, en la distància.
- Llei de continuïtat - La ment continua un patró, fins i tot després que aquest desaparegui.
- Llei de la comunitat - Molts elements movent-se en la mateixa direcció són percebuts com un únic element.

7. Funcionalisme

8. Funcionalisme
1. Origen: Finals del segle XIX.
2. Exponents reconeguts: W.James (1842-1910)
3. Seguidors:Universidad de Princeton,Universidad de Chicago.
4. En contra: Conductivistes i estructuralistes.
5. Metodologia: La introspecció, com el mètode experimental i el comparatiu.
6. Explicació:
En l'àmbit de la psicologia designa dues corrents psicològiques diferents. Totes dues interpreten també els fenòmens i
processos psicològics en la seva relació amb el tot i prenent en compte la interdependència amb altres fenòmens, però les
seves perspectives són essencialment diferents. Es distingeix entre la psicologia funcionalista, de finals del segle XIX i
començaments del XX, i el funcionalisme psicològic contemporani, lligat a la filosofia de la ment, a la intel•ligència artificial,
a les neurociències i a les ciències cognitives. Des d'aquesta última perspectiva, i davant el problema de la relació ment-cos,
el funcionalisme psicològic representa una orientació contrària a la de l’antic conductisme, quant sosté que la ment cal per
a l’explicació de la conducta externa, i el seu punt de partida és que els fenòmens mentals són estats mentals interns, que
s’expliquen segons les causes que els provoquen, els efectes que tenen sobre la conducta i les relacions que estableixen
entre ells mateixos. Es distingeix així mateix de les teories materialistes de la ment, o teories de la identitat ment-cervell,
quant un estat mental o un procés mental no s’identifica simplement amb un estat físico-cerebral, sinó que representa un
estat funcional de l'organisme