1. CLUB DE LECTURA –
CAMBRILS
28.01.2013

2. ROSER CAMINALS GOST (ROSER CAMINALS-
HEALTH)
Barcelona, 1956.
1979: Llicenciatura de llengües
germàniques (anglès)-UB
1981: William Health. Frederick,
Maryland.
1986: Doctorat “cum laude”: “Being also a novelist and a
literary translator,
‘Salvador de Madariaga and teaching and writing are
National Character’ (inèdita). my twin passions”
“To me, learning is an
Ara: Professora de llengua i ongoing career. I chose to be
literatura espanyoles del Hood a teacher so that I could
College keep being a student.”

3. ROSER CAMINALS GOST (ROSER CAMINALS-
HEALTH)
Obra publicada:
Novel·la Traducció
E. Pardo Bazán Los pazos de Ulloa 1992
1993 Once Remembered, Twice Lived.⤦
1995 Un segle de prodigis
1999 Les herbes secretes
C. Riera Qüestió d’amor propi 2001
2002 El carrer dels tres llits
2004 La petita mort
2006 La dona de mercuri
2009 La seducció americana (no ficció)
Prepara res nou?
Sempre tinc un llibre entre mans. Es tracta d'una altra
novel·la d'intriga internacional, situada als quaranta.

4. 2010 Cinc-cents bars i una llibreria
Què l’ha motivada per escriure-la?
Una necessitat de plasmar les relacions entre una família
catalana i una de castellana, de classes i ambients socials
diferents.
Com la va elaborar?
Com totes les meves novel·les, com un
trencaclosques: retalls de converses,
veus personalitzades, anècdotes,
imatges, ambients...
Per lligar les peces utilitzo la ficció, més
ben dit, l'especulació: Què
podia haver passat, quan no sé què va
passar. Quin desenvolupament es
probable? quan no se la versió final d'un
incident.

5. 2010 Cinc-cents bars i una llibreria
Escriure des de la distància?
El distanciament ajuda. Et dóna una mena de claredat sobre
les coses. Potser és una claredat falsa, potser il·lusòria, però
en qualsevol cas, és útil per a l’escriptor o per a l’artista (LV
2006)
Hi ha pòsit personal? És una novel·la generacional?
Com va dir Carme Riera, tot és autobiogràfic i res no és
autobiogràfic. És evident que conec Castella íntimament: la
parla, els valors, l'estil de vida a una època. Sí, en aquest
sentit és generacional. Però els fets i els personatges
s'aparten de la realitat com un unicorn difereix d'un cavall.
Hi ha una certa semblança, però no son idèntics.

6. 2010 Cinc-cents bars i una llibreria
Rerefons, objectiu final?
No pretenc fer revisionisme. La simbiosi de memòria i
imaginació es plasma en unes impressions que, a part del
valor cultural que puguin tenir, per mi són, per sobre de tot,
una experiència estètica.
[Fina] Per què aquest títol?
El títol forma part d’una frase que l’Álvaro li diu a
l’Anna: “Lítica la bravía, quinientos bares y una
librería”. “Bravía” es irònic i es refereix a una ciutat
indomable i tancada, on es beu molt i es llegeix poc. El
vaig triar per l’originalitat i perquè conté elements
concrets. Molts títols són vagues, genèrics i fins i tot
repetits, cosa que evito.

7. 2010 Cinc-cents bars i una llibreria
[Rosa Ma.] Ja sé que és una novel·la, però en algun moment
parla com si fos de la seva vida. Hi ha quelcom de cert? Ha
conegut algun lloc dels que exposa a la novel·la?
He conegut alguns d’aquests llocs, altrament no hagués
pogut recrear les veus i la parla. També hi ha
personatges basats en persones reals, però gairebé
sempre modificats. L’Álvaro està inspirat en un xicot
que va morir jove però no es va suïcidar ni la seva
germana va trobar el cadàver. Altres, com la reina
Vicky i el seu fill, són pura invenció. No és una
novel·la autobiogràfica; el món de l’Anna no és el
meu. Ella és del barri de Sant Gervasi i jo sóc filla del
Raval, estic casada amb un americà, visc als Estats
Units però no a Concord i no tinc fills. La majoria
d’escriptors aprofitem elements autobiogràfics
quan ens convé, i quan no, ens n’ apartem.

8. Cinc-cents bars i una llibreria
[Pilar] Suposo que Lítica és Cuenca. M'equivoco?
Va passar-hi algun temps?
[RC] Celebro que li hagi agradat la novel·la i li
agraeixo els elogis.
Lítica és un conglomerat de ciutats castellanes,
entre elles, efectivament, Cuenca (els dos rius),
però també Soria, Guadalajara i León. No he
viscut mai a Castella però he viatjat força per
aquestes províncies i hi tinc algunes amistats.
Mai no hi he passat més d’una setmana seguida.
La ciutat té un nom mític perquè és un
conglomerat de llocs viscuts i recordats.

9. Cinc-cents bars i una llibreria
(Lítica) Combina elements de diversos llocs reals i
ficticis. Ni jo mateixa els puc destriar: les cases de la
Guàrdia Civil, per exemple, les he vist a algun lloc
però no sabria dir a quina de les ciutats que he
esmentat. La memòria és imprescindible per
l’escriptor, però poc fiable.
(Barcelona, Catalunya, Concord, La Costa Brava...)
Apareixen amb el seu nom real, sense subterfugis,
perquè no estan mitificats en la ment de la
narradora. Són la seva realitat, la cruesa, la
quotidianitat. (L’hora del lector, 2010).

10. Cinc-cents bars i una llibreria
[Fina] Cada capítol es pot entendre com si fos una història.
L'autora ha pretès alguna cosa amb això?
No he pretès res, però no és el primer cop que em fan
aquesta observació. Crec que és degut a la influència
d’escriptors del segle dinou que admiro, com ara
Emilia Pardo Bazán, a qui he traduït. A la seva obra
cada capítol és una unitat narrativa. M’agrada el
ritme d’una història circular, tancada.

11. Cinc-cents bars i una llibreria
El relat de la memòria, la veritat fragmentada.
“Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a
l'origen en fragments petitíssims, i cada un dels
trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica
llum.” (Salvador Espriu. La primera història d’Esther, 1948)
Els estímuls: la memòria afectiva a través de les
fotografies (leitmotiv).
El mecanisme: 1a persona subjectiva / 3a persona
omniscient. Línia cronològica esberlada. Els
detalls definitoris: la part pel tot.

12. Cinc-cents bars i una llibreria
Els personatges
La campanya contra l’oblit, el combat per
interpretar els missatges de la realitat, que
sovint no podem llegir, o no en sabem
(L’hora del lector, 2010)
 La recerca de la identitat: Àlvaro, Anna / Mati...
 L’encaix de la identitat en el medi: Àlvaro Mati /Anna
Reina Vicky (doble medi)
Severiano (medi equivocat)
Quinquis (marginació)...

13. Cinc-cents bars i una llibreria
“Aquella substància blanca, la desesperació”
Emily Dickinson
I cannot live with you
L’amor perdut, la privació eròtica.
So We must meet apart –
You there – I – here –
With just the Door ajar
That Oceans are – and Prayer –
And that White Sustenance –
Despair –

14. Gràcies per compartir la
lectura
Anna Vila
annamaria.vila@urv.cat
Club de Lectura – Cambrils
28.01.2013