PATOLOGIA
CARDIOVASCULAR
INSUFICIÈNCIA
CORONÀRIA
CONCEPTE

• La insuficiència coronària és la incapacitat de les a.
  coronàries d’aportar la sang necessària al cor.

• Pot donar-se en repòs o en exercici. En exercici el
  cor  el treball per bombejar més de pressa i amb
  una força de contracció més gran. Les coronàries
  es dilaten per proporcionar un volum més gran de
  sang oxigenada al múscul cardíac.

• Si la sang que arriba per les coronàries no és
  suficient, apareix la insuficiència coronària.
FACTORS DE RISC
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA                 (1)



• Factors modificables:  el treball
  del cor, o alteren les a. coronàries.
  –   nivells elevats de colesterol
  –   HTA
  –   tabaquisme
  –   obesitat


• Factors no modificables:
  –   edat
  –   sexe
  –   herència
  –   diabetis
FACTORS DE RISC
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA       (2)




• Els nivells  de colesterol
  afavoreixen el seu dipòsit
  a les parets arterials. Les
  parets es tornen més
  gruixudes, disminueix el
  diàmetre intern i el fluix
  sanguini, podent arribar
  al tancament total de
  l’artèria.

• Aquest procés s’anomena
  arteriosclerosi.
FACTORS DE RISC
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA              (3)




• La HTA implica  del treball del
  cor, que ha de vèncer una
  pressió més gran per impulsar
  la sang.

• Si l’arteriosclerosi  la nutrició
  del cor, aquest no pot realitzar
  l’esforç i apareixen símptomes.
MALALTIA CORONÀRIA AGUDA

• Els símptomes corresponen a dues malalties:
  l’angina de pit i l’infart agut de miocardi (IAM).
  – a l’angina arribada poca sang al cor.
  – a l’IAM, l’aport s’interromp i la cèl·lula cardíaca mor.


• La gran diferència entre angina i IAM, en el medi
  prehospitalari i per el personal no sanitari, és la
  durada del dolor.
  – si és > 30 min, sospitarem un IAM.
  – en l’angina, la durada sol ser de pocs minuts.
CARACTERÍSTIQUES DEL DOLOR
CORONARI
• El dolor coronari típic es localitza en el
  centre del tòrax, sobre l’estern. El pacient
  sol tenir sensació de mort imminent.


• Pot afectar altres zones: braç esquerre,
  esquena, mandíbula o epigastri. Es pot
  acompanyar de sudoració , nàusees i
  vòmits. A cops no és tan intens o només
  apareix en les zones reflexes.


• No es modifica amb la tos ni amb els
  moviments del cos.
ANGINA DE PIT               (1)



• Es presenta quan les necessitats d’O2
  del cor excedeixen al subministrament
  de les artèries coronàries.

• Les cèl·lules cardíaques no moren, a
  diferència del que passa en l’IAM.

• Els símptomes són: dolor coronari de
  durada inferior a mitja hora
  (generalment < de 10’) i la resta de
  símptomes que ja hem vist.
ANGINA DE PIT             (2)



• Desencadenants:
    el treball del cor: exercici físic,
    tensió emocional.
    l’arribada d’O2: espasme arterial,
    arítmia cardíaca.
• En situació normal, les coronàries
  es dilaten i subministren O2. Si això
  falla el cor pateix la falta d’O2. El
  pacient es queda quiet (disminueix
  les necessitats d’O2).
• Així, al cap de pocs minuts, sol
  desaparèixer el dolor.
ANGINA DE PIT              (3)




• El tractament consisteix a
  administrar nitroglicerina
  sublingual, AAS (mèdic).
  – la nitroglicerina produeix
    dilatació d’artèries i venes.
  – la TA  i es restableix
    l’equilibri entre l’aportament
    i les necessitats d’O2 en el
    múscul cardíac.
• Altres mesures: O2 i
  col·locar el pacient
  incorporat.
INFART AGUT DE MIOCARDI

• En l’infart agut de miocardi
  (IAM) les cèl·lules cardíaques
  moren perquè no els hi arriba
  sang pel tancament, per
  formació d’un coàgul, a les a.
  coronàries.

• Al voltant d’un 30-50% de les
  persones amb IAM moren
  abans de rebre tractament
  mèdic.
INFART AGUT DE MIOCARDI
• Els símptomes de l’IAM són els ja descrits de
  dolor en el centre del tòrax. El pacient sol
  tenir sensació de mort imminent.

• Pot afectar altres zones: braç esquerre,
  esquena, mandíbula o epigastri. Es pot
  acompanyar de sudació , nàusees i vòmits.
  A cops no és tan intens o només apareix en
  les zones reflexes.

• No es modifica amb la tos ni amb els
  moviments del cos.
COMPLICACIONS DE L’IAM                    (1)




• Arítmies capaces de produir mort sobtada.

• Insuficiència mecànica de bombeig (xoc
  cardiogènic).

• Insuficiència cardíaca congestiva
COMPLICACIONS DE L’IAM            (2)



• Les arítmies són alteracions del
  ritme cardíac (es veuen més
  endavant).
  – taquicàrdia o bradicàrdia
  – asistòlia
  – fibril·lació ventricular.
  – l’asistòlia i la fibril·lació són
    situacions d’aturada cardíaca.
  – les arítmies produeixen el 40%
    de les morts prehospitalàries,
    en pacients amb un IAM, amb
    freqüència màxima en la
    primera hora.
COMPLICACIONS DE L’IAM                (3)



• Xoc cardiogènic
  – s’afecta la capacitat de bombeig,
    pel número elevat de cèl·lules
    cardíaques mortes, i per tant no
    arriba O2 a tot l’organisme.
  – pot portar a la mort.
  – hi ha hipotensió arterial i signes
    que els teixits no estan ben
    oxigenats: pell freda, suada i amb
    cianosi.
  – El tractament és farmacològic:
    equip medicalitzat.
COMPLICACIONS DE L’IAM                  (4)




• Insuficiència cardíaca congestiva
  – es deu a la fallida del bombeig
    del cor esquerre.
  – la sang “s’acumula” als pulmons
    i passa dels capil·lars als alvèols.
  – el pacient té dispnea i un esput
    rosat i escumós molt
    característic.
  – el tractament consisteix en O2 i
    posterior trasllat medicalitzat.
TRACTAMENT DE L’IAM
• El tractament òptim de l’IAM pot
  ser de 2 tipus:
  – fibrinòlisi: fàrmacs que dissolen
    el coàgul. L’eficàcia  si es
    retarda. Màxima a la primera
    hora. Es pot fer
    extrahospitalàriament, però no
    sempre. En aquests casos repòs,
    O2 i no demorar l’arribada a
    l’hospital per no retardar
    tractaments alternatius.
  – angioplàstia de rescat:
    desobstrucció quirúrgica.
ACTITUD DAVANT LA SOSPITA
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA
• Repòs físic absolut. Intentar tranquil·litzar-lo.

• Si està dispneic, asseure’l.


• Administrar-li O2.


• No s’administrarà cap medicació, però hi ha malalts que
  disposen de la medicació. Si ens trobem amb aquesta
  situació ajudar en l’administració.

• No s’ha de demorar el trasllat, llevat que hi hagi indicació
  dels serveis extrahospitalaris per fer fibrinòlisi.
INSUFICIÈNCIA
CARDÍACA I ARÍTMIES
INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

• Si per qualsevol motiu el cor no pot propulsar
  un volum de sang adequat per satisfer les
  necessitats del cos, parlem d’Insuficiència
  Cardíaca (IC).

• Si el fracàs és predominantment del costat
  esquerra, parlem d’IC esquerra i si fracassa la
  bomba dreta es tracta d’IC dreta.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
    CARDÍACA          (1)




• Els dipòsits de colesterol i la
  pèrdua d’elasticitat de les
  artèries     un  de la TA .

• El ventricle esq. treballa a
  pressions > a l’habitual i
  finalment acaba fallant pel
  sobreesforç.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
    CARDÍACA         (2)




• Quan hi ha un embolisme
  pulmonar s’obstrueixen
  moltes artèries del pulmó
  augmentant la pressió de la
  circulació menor. El ventricle
  dret ha de treballar a alta
  pressió i es produeix una IC
  dreta.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
    CARDÍACA        (3)



• Sovint el cor amb l’edat i algunes
  malalties es dilata patint un
  deteriorament de la capacitat
  contràctil.
• Després d’un IAM, si s’obstrueixen
  les a. coronàries, les cèl·lules
  miocàrdiques no reben O2 ni
  aportació energètica i no treballen
  bé.
• En l’anèmia la sang té pocs
  glòbuls vermells per tant hi ha un
  dèficit general d’O2 a tots els
  teixits.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
    CARDÍACA         (4)



• La reducció de la llum o la lesió
  valvular provoquen IC.

• En una bradicàrdia a cops no
  s’aconsegueix TA acceptable.
  Si hi ha taquicàrdia no dóna
  temps a que s’omplin els
  ventricles i no es pot propulsar
  el volum necessari. En els dos
  casos hi haurà IC.

• Un malalt pot tenir diverses
  causes d’IC.
SIGNES I SÍMPTOMES DE LA
    IC ESQUERRA              (1)



• Incapacitat per realitzar esforços.

• Inicialment dispnea amb activitat
  física . Si la IC augmenta hi ha
  dispnea a petits esforços i fins i tot
  en repòs.
   – causa: fallida del ventricle esq.
      amb excés de sang en els
      pulmons. Apareix líquid en
      l’alvèol impedint l’intercanvi de
      gasos.

• Ortopnea.
SIGNES I SÍMPTOMES DE LA
    IC ESQUERRA            (2)



• Si hi ha molt líquid en l’alvèol es
  pateix un Edema Agut de Pulmó:
  – dispnea molt severa, taquipnea.
    Sol estar assegut i utilitza la
    musculatura toràcica i abdominal
    per respirar.
  – ofec molt intens amb sensació de
    mort imminent.
  – el líquid dins dels pulmons fa soroll
    com el d’una olla quan bull amb
    tos i un esput rosat.
  – hi ha taquicàrdia, HTA, pal·lidesa i
    cianosi.
SIGNES I SÍMPTOMES DE LA
    IC DRETA
• Hi ha retenció de líquid per
  darrere del ventricle dret
  acumulant-se a la resta de
  l’organisme. Apareixen dos
  signes claus:
  – ingurgitació jugular: les venes
    del coll es fan més prominents a
    causa de l’augment de volum
    que reben.
  – edemes perifèrics: l’acumulació
    de líquid en el sistema venós fa
    que aquest fugi cap als teixits de
    tot el cos. Les cames s’inflen.
ACTUACIÓ DAVANT UN
    MALALT AMB IC
• Intentar que no augmenti el consum d’O2
  – tranquil·litzar-lo, fer-li fer repòs i que estigui
    confortable.
• Millorar l'oxigenació.
  – Hem d’aconseguir uns bona posició perquè respiri:
    assegut amb les cames en declivi. Si disposem
    d’O2, col·locarem una mascareta amb fluixos alts.
• Traslladar-lo assegut a la llitera.
ARÍTMIES
• El cor batega amb un ritme
  regular determinat pel nòdul
  sinusal que hi ha en
  l’aurícula dreta.
  – l’estímul del nòdul es
    transmet per un sistema de
    conducció per aconseguir la
    contracció.
  – el nòdul rep la influència del
    SN i d’algunes hormones
    que poden  o  el ritme.
ARÍTMIES
• Quan es lesiona el nòdul o el
  sistema de conducció es
  produeixen les arítmies.
  – si la lesió és auricular reben el
    nom de supraventriculars i si
    està en la part ventricular es
    diuen arítmies ventriculars.
• Causes
  – edat
  – deficient circulació cardíaca
  – certes malalties
  – desconegudes
ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT
    AMB UNA POSSIBLE ARÍTMIA
• Tranquil·litzar-lo.
• Repòs absolut.
• Oxigenoteràpia.
• Posició còmoda, si està
  marejat o inconscient estirar-
  lo en decúbit lateral.
• Trasllat ni brusc ni accidentat.

cbem m3 tema 7.4.pdf

  • 1.
  • 2.
  • 3.
    CONCEPTE • La insuficiènciacoronària és la incapacitat de les a. coronàries d’aportar la sang necessària al cor. • Pot donar-se en repòs o en exercici. En exercici el cor  el treball per bombejar més de pressa i amb una força de contracció més gran. Les coronàries es dilaten per proporcionar un volum més gran de sang oxigenada al múscul cardíac. • Si la sang que arriba per les coronàries no és suficient, apareix la insuficiència coronària.
  • 4.
    FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIACORONÀRIA (1) • Factors modificables:  el treball del cor, o alteren les a. coronàries. – nivells elevats de colesterol – HTA – tabaquisme – obesitat • Factors no modificables: – edat – sexe – herència – diabetis
  • 5.
    FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIACORONÀRIA (2) • Els nivells  de colesterol afavoreixen el seu dipòsit a les parets arterials. Les parets es tornen més gruixudes, disminueix el diàmetre intern i el fluix sanguini, podent arribar al tancament total de l’artèria. • Aquest procés s’anomena arteriosclerosi.
  • 6.
    FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIACORONÀRIA (3) • La HTA implica  del treball del cor, que ha de vèncer una pressió més gran per impulsar la sang. • Si l’arteriosclerosi  la nutrició del cor, aquest no pot realitzar l’esforç i apareixen símptomes.
  • 7.
    MALALTIA CORONÀRIA AGUDA •Els símptomes corresponen a dues malalties: l’angina de pit i l’infart agut de miocardi (IAM). – a l’angina arribada poca sang al cor. – a l’IAM, l’aport s’interromp i la cèl·lula cardíaca mor. • La gran diferència entre angina i IAM, en el medi prehospitalari i per el personal no sanitari, és la durada del dolor. – si és > 30 min, sospitarem un IAM. – en l’angina, la durada sol ser de pocs minuts.
  • 8.
    CARACTERÍSTIQUES DEL DOLOR CORONARI •El dolor coronari típic es localitza en el centre del tòrax, sobre l’estern. El pacient sol tenir sensació de mort imminent. • Pot afectar altres zones: braç esquerre, esquena, mandíbula o epigastri. Es pot acompanyar de sudoració , nàusees i vòmits. A cops no és tan intens o només apareix en les zones reflexes. • No es modifica amb la tos ni amb els moviments del cos.
  • 9.
    ANGINA DE PIT (1) • Es presenta quan les necessitats d’O2 del cor excedeixen al subministrament de les artèries coronàries. • Les cèl·lules cardíaques no moren, a diferència del que passa en l’IAM. • Els símptomes són: dolor coronari de durada inferior a mitja hora (generalment < de 10’) i la resta de símptomes que ja hem vist.
  • 10.
    ANGINA DE PIT (2) • Desencadenants:   el treball del cor: exercici físic, tensió emocional.   l’arribada d’O2: espasme arterial, arítmia cardíaca. • En situació normal, les coronàries es dilaten i subministren O2. Si això falla el cor pateix la falta d’O2. El pacient es queda quiet (disminueix les necessitats d’O2). • Així, al cap de pocs minuts, sol desaparèixer el dolor.
  • 11.
    ANGINA DE PIT (3) • El tractament consisteix a administrar nitroglicerina sublingual, AAS (mèdic). – la nitroglicerina produeix dilatació d’artèries i venes. – la TA  i es restableix l’equilibri entre l’aportament i les necessitats d’O2 en el múscul cardíac. • Altres mesures: O2 i col·locar el pacient incorporat.
  • 12.
    INFART AGUT DEMIOCARDI • En l’infart agut de miocardi (IAM) les cèl·lules cardíaques moren perquè no els hi arriba sang pel tancament, per formació d’un coàgul, a les a. coronàries. • Al voltant d’un 30-50% de les persones amb IAM moren abans de rebre tractament mèdic.
  • 13.
    INFART AGUT DEMIOCARDI • Els símptomes de l’IAM són els ja descrits de dolor en el centre del tòrax. El pacient sol tenir sensació de mort imminent. • Pot afectar altres zones: braç esquerre, esquena, mandíbula o epigastri. Es pot acompanyar de sudació , nàusees i vòmits. A cops no és tan intens o només apareix en les zones reflexes. • No es modifica amb la tos ni amb els moviments del cos.
  • 14.
    COMPLICACIONS DE L’IAM (1) • Arítmies capaces de produir mort sobtada. • Insuficiència mecànica de bombeig (xoc cardiogènic). • Insuficiència cardíaca congestiva
  • 15.
    COMPLICACIONS DE L’IAM (2) • Les arítmies són alteracions del ritme cardíac (es veuen més endavant). – taquicàrdia o bradicàrdia – asistòlia – fibril·lació ventricular. – l’asistòlia i la fibril·lació són situacions d’aturada cardíaca. – les arítmies produeixen el 40% de les morts prehospitalàries, en pacients amb un IAM, amb freqüència màxima en la primera hora.
  • 16.
    COMPLICACIONS DE L’IAM (3) • Xoc cardiogènic – s’afecta la capacitat de bombeig, pel número elevat de cèl·lules cardíaques mortes, i per tant no arriba O2 a tot l’organisme. – pot portar a la mort. – hi ha hipotensió arterial i signes que els teixits no estan ben oxigenats: pell freda, suada i amb cianosi. – El tractament és farmacològic: equip medicalitzat.
  • 17.
    COMPLICACIONS DE L’IAM (4) • Insuficiència cardíaca congestiva – es deu a la fallida del bombeig del cor esquerre. – la sang “s’acumula” als pulmons i passa dels capil·lars als alvèols. – el pacient té dispnea i un esput rosat i escumós molt característic. – el tractament consisteix en O2 i posterior trasllat medicalitzat.
  • 18.
    TRACTAMENT DE L’IAM •El tractament òptim de l’IAM pot ser de 2 tipus: – fibrinòlisi: fàrmacs que dissolen el coàgul. L’eficàcia  si es retarda. Màxima a la primera hora. Es pot fer extrahospitalàriament, però no sempre. En aquests casos repòs, O2 i no demorar l’arribada a l’hospital per no retardar tractaments alternatius. – angioplàstia de rescat: desobstrucció quirúrgica.
  • 19.
    ACTITUD DAVANT LASOSPITA D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA • Repòs físic absolut. Intentar tranquil·litzar-lo. • Si està dispneic, asseure’l. • Administrar-li O2. • No s’administrarà cap medicació, però hi ha malalts que disposen de la medicació. Si ens trobem amb aquesta situació ajudar en l’administració. • No s’ha de demorar el trasllat, llevat que hi hagi indicació dels serveis extrahospitalaris per fer fibrinòlisi.
  • 20.
  • 21.
    INSUFICIÈNCIA CARDÍACA • Siper qualsevol motiu el cor no pot propulsar un volum de sang adequat per satisfer les necessitats del cos, parlem d’Insuficiència Cardíaca (IC). • Si el fracàs és predominantment del costat esquerra, parlem d’IC esquerra i si fracassa la bomba dreta es tracta d’IC dreta.
  • 22.
    CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (1) • Els dipòsits de colesterol i la pèrdua d’elasticitat de les artèries un  de la TA . • El ventricle esq. treballa a pressions > a l’habitual i finalment acaba fallant pel sobreesforç.
  • 23.
    CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (2) • Quan hi ha un embolisme pulmonar s’obstrueixen moltes artèries del pulmó augmentant la pressió de la circulació menor. El ventricle dret ha de treballar a alta pressió i es produeix una IC dreta.
  • 24.
    CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (3) • Sovint el cor amb l’edat i algunes malalties es dilata patint un deteriorament de la capacitat contràctil. • Després d’un IAM, si s’obstrueixen les a. coronàries, les cèl·lules miocàrdiques no reben O2 ni aportació energètica i no treballen bé. • En l’anèmia la sang té pocs glòbuls vermells per tant hi ha un dèficit general d’O2 a tots els teixits.
  • 25.
    CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (4) • La reducció de la llum o la lesió valvular provoquen IC. • En una bradicàrdia a cops no s’aconsegueix TA acceptable. Si hi ha taquicàrdia no dóna temps a que s’omplin els ventricles i no es pot propulsar el volum necessari. En els dos casos hi haurà IC. • Un malalt pot tenir diverses causes d’IC.
  • 26.
    SIGNES I SÍMPTOMESDE LA IC ESQUERRA (1) • Incapacitat per realitzar esforços. • Inicialment dispnea amb activitat física . Si la IC augmenta hi ha dispnea a petits esforços i fins i tot en repòs. – causa: fallida del ventricle esq. amb excés de sang en els pulmons. Apareix líquid en l’alvèol impedint l’intercanvi de gasos. • Ortopnea.
  • 27.
    SIGNES I SÍMPTOMESDE LA IC ESQUERRA (2) • Si hi ha molt líquid en l’alvèol es pateix un Edema Agut de Pulmó: – dispnea molt severa, taquipnea. Sol estar assegut i utilitza la musculatura toràcica i abdominal per respirar. – ofec molt intens amb sensació de mort imminent. – el líquid dins dels pulmons fa soroll com el d’una olla quan bull amb tos i un esput rosat. – hi ha taquicàrdia, HTA, pal·lidesa i cianosi.
  • 28.
    SIGNES I SÍMPTOMESDE LA IC DRETA • Hi ha retenció de líquid per darrere del ventricle dret acumulant-se a la resta de l’organisme. Apareixen dos signes claus: – ingurgitació jugular: les venes del coll es fan més prominents a causa de l’augment de volum que reben. – edemes perifèrics: l’acumulació de líquid en el sistema venós fa que aquest fugi cap als teixits de tot el cos. Les cames s’inflen.
  • 29.
    ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT AMB IC • Intentar que no augmenti el consum d’O2 – tranquil·litzar-lo, fer-li fer repòs i que estigui confortable. • Millorar l'oxigenació. – Hem d’aconseguir uns bona posició perquè respiri: assegut amb les cames en declivi. Si disposem d’O2, col·locarem una mascareta amb fluixos alts. • Traslladar-lo assegut a la llitera.
  • 30.
    ARÍTMIES • El corbatega amb un ritme regular determinat pel nòdul sinusal que hi ha en l’aurícula dreta. – l’estímul del nòdul es transmet per un sistema de conducció per aconseguir la contracció. – el nòdul rep la influència del SN i d’algunes hormones que poden  o  el ritme.
  • 31.
    ARÍTMIES • Quan eslesiona el nòdul o el sistema de conducció es produeixen les arítmies. – si la lesió és auricular reben el nom de supraventriculars i si està en la part ventricular es diuen arítmies ventriculars. • Causes – edat – deficient circulació cardíaca – certes malalties – desconegudes
  • 32.
    ACTUACIÓ DAVANT UNMALALT AMB UNA POSSIBLE ARÍTMIA • Tranquil·litzar-lo. • Repòs absolut. • Oxigenoteràpia. • Posició còmoda, si està marejat o inconscient estirar- lo en decúbit lateral. • Trasllat ni brusc ni accidentat.