1. PATOLOGIA
CARDIOVASCULAR

2. INSUFICIÈNCIA
CORONÀRIA

3. CONCEPTE
• La insuficiència coronària és la incapacitat de les a.
coronàries d’aportar la sang necessària al cor.
• Pot donar-se en repòs o en exercici. En exercici el
cor  el treball per bombejar més de pressa i amb
una força de contracció més gran. Les coronàries
es dilaten per proporcionar un volum més gran de
sang oxigenada al múscul cardíac.
• Si la sang que arriba per les coronàries no és
suficient, apareix la insuficiència coronària.

4. FACTORS DE RISC
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA (1)
• Factors modificables:  el treball
del cor, o alteren les a. coronàries.
– nivells elevats de colesterol
– HTA
– tabaquisme
– obesitat
• Factors no modificables:
– edat
– sexe
– herència
– diabetis

5. FACTORS DE RISC
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA (2)
• Els nivells  de colesterol
afavoreixen el seu dipòsit
a les parets arterials. Les
parets es tornen més
gruixudes, disminueix el
diàmetre intern i el fluix
sanguini, podent arribar
al tancament total de
l’artèria.
• Aquest procés s’anomena
arteriosclerosi.

6. FACTORS DE RISC
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA (3)
• La HTA implica  del treball del
cor, que ha de vèncer una
pressió més gran per impulsar
la sang.
• Si l’arteriosclerosi  la nutrició
del cor, aquest no pot realitzar
l’esforç i apareixen símptomes.

7. MALALTIA CORONÀRIA AGUDA
• Els símptomes corresponen a dues malalties:
l’angina de pit i l’infart agut de miocardi (IAM).
– a l’angina arribada poca sang al cor.
– a l’IAM, l’aport s’interromp i la cèl·lula cardíaca mor.
• La gran diferència entre angina i IAM, en el medi
prehospitalari i per el personal no sanitari, és la
durada del dolor.
– si és > 30 min, sospitarem un IAM.
– en l’angina, la durada sol ser de pocs minuts.

8. CARACTERÍSTIQUES DEL DOLOR
CORONARI
• El dolor coronari típic es localitza en el
centre del tòrax, sobre l’estern. El pacient
sol tenir sensació de mort imminent.
• Pot afectar altres zones: braç esquerre,
esquena, mandíbula o epigastri. Es pot
acompanyar de sudoració , nàusees i
vòmits. A cops no és tan intens o només
apareix en les zones reflexes.
• No es modifica amb la tos ni amb els
moviments del cos.

9. ANGINA DE PIT (1)
• Es presenta quan les necessitats d’O2
del cor excedeixen al subministrament
de les artèries coronàries.
• Les cèl·lules cardíaques no moren, a
diferència del que passa en l’IAM.
• Els símptomes són: dolor coronari de
durada inferior a mitja hora
(generalment < de 10’) i la resta de
símptomes que ja hem vist.

10. ANGINA DE PIT (2)
• Desencadenants:
  el treball del cor: exercici físic,
tensió emocional.
  l’arribada d’O2: espasme arterial,
arítmia cardíaca.
• En situació normal, les coronàries
es dilaten i subministren O2. Si això
falla el cor pateix la falta d’O2. El
pacient es queda quiet (disminueix
les necessitats d’O2).
• Així, al cap de pocs minuts, sol
desaparèixer el dolor.

11. ANGINA DE PIT (3)
• El tractament consisteix a
administrar nitroglicerina
sublingual, AAS (mèdic).
– la nitroglicerina produeix
dilatació d’artèries i venes.
– la TA  i es restableix
l’equilibri entre l’aportament
i les necessitats d’O2 en el
múscul cardíac.
• Altres mesures: O2 i
col·locar el pacient
incorporat.

12. INFART AGUT DE MIOCARDI
• En l’infart agut de miocardi
(IAM) les cèl·lules cardíaques
moren perquè no els hi arriba
sang pel tancament, per
formació d’un coàgul, a les a.
coronàries.
• Al voltant d’un 30-50% de les
persones amb IAM moren
abans de rebre tractament
mèdic.

13. INFART AGUT DE MIOCARDI
• Els símptomes de l’IAM són els ja descrits de
dolor en el centre del tòrax. El pacient sol
tenir sensació de mort imminent.
• Pot afectar altres zones: braç esquerre,
esquena, mandíbula o epigastri. Es pot
acompanyar de sudació , nàusees i vòmits.
A cops no és tan intens o només apareix en
les zones reflexes.
• No es modifica amb la tos ni amb els
moviments del cos.

14. COMPLICACIONS DE L’IAM (1)
• Arítmies capaces de produir mort sobtada.
• Insuficiència mecànica de bombeig (xoc
cardiogènic).
• Insuficiència cardíaca congestiva

15. COMPLICACIONS DE L’IAM (2)
• Les arítmies són alteracions del
ritme cardíac (es veuen més
endavant).
– taquicàrdia o bradicàrdia
– asistòlia
– fibril·lació ventricular.
– l’asistòlia i la fibril·lació són
situacions d’aturada cardíaca.
– les arítmies produeixen el 40%
de les morts prehospitalàries,
en pacients amb un IAM, amb
freqüència màxima en la
primera hora.

16. COMPLICACIONS DE L’IAM (3)
• Xoc cardiogènic
– s’afecta la capacitat de bombeig,
pel número elevat de cèl·lules
cardíaques mortes, i per tant no
arriba O2 a tot l’organisme.
– pot portar a la mort.
– hi ha hipotensió arterial i signes
que els teixits no estan ben
oxigenats: pell freda, suada i amb
cianosi.
– El tractament és farmacològic:
equip medicalitzat.

17. COMPLICACIONS DE L’IAM (4)
• Insuficiència cardíaca congestiva
– es deu a la fallida del bombeig
del cor esquerre.
– la sang “s’acumula” als pulmons
i passa dels capil·lars als alvèols.
– el pacient té dispnea i un esput
rosat i escumós molt
característic.
– el tractament consisteix en O2 i
posterior trasllat medicalitzat.

18. TRACTAMENT DE L’IAM
• El tractament òptim de l’IAM pot
ser de 2 tipus:
– fibrinòlisi: fàrmacs que dissolen
el coàgul. L’eficàcia  si es
retarda. Màxima a la primera
hora. Es pot fer
extrahospitalàriament, però no
sempre. En aquests casos repòs,
O2 i no demorar l’arribada a
l’hospital per no retardar
tractaments alternatius.
– angioplàstia de rescat:
desobstrucció quirúrgica.

19. ACTITUD DAVANT LA SOSPITA
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA
• Repòs físic absolut. Intentar tranquil·litzar-lo.
• Si està dispneic, asseure’l.
• Administrar-li O2.
• No s’administrarà cap medicació, però hi ha malalts que
disposen de la medicació. Si ens trobem amb aquesta
situació ajudar en l’administració.
• No s’ha de demorar el trasllat, llevat que hi hagi indicació
dels serveis extrahospitalaris per fer fibrinòlisi.

20. INSUFICIÈNCIA
CARDÍACA I ARÍTMIES

21. INSUFICIÈNCIA CARDÍACA
• Si per qualsevol motiu el cor no pot propulsar
un volum de sang adequat per satisfer les
necessitats del cos, parlem d’Insuficiència
Cardíaca (IC).
• Si el fracàs és predominantment del costat
esquerra, parlem d’IC esquerra i si fracassa la
bomba dreta es tracta d’IC dreta.

22. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
CARDÍACA (1)
• Els dipòsits de colesterol i la
pèrdua d’elasticitat de les
artèries un  de la TA .
• El ventricle esq. treballa a
pressions > a l’habitual i
finalment acaba fallant pel
sobreesforç.

23. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
CARDÍACA (2)
• Quan hi ha un embolisme
pulmonar s’obstrueixen
moltes artèries del pulmó
augmentant la pressió de la
circulació menor. El ventricle
dret ha de treballar a alta
pressió i es produeix una IC
dreta.

24. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
CARDÍACA (3)
• Sovint el cor amb l’edat i algunes
malalties es dilata patint un
deteriorament de la capacitat
contràctil.
• Després d’un IAM, si s’obstrueixen
les a. coronàries, les cèl·lules
miocàrdiques no reben O2 ni
aportació energètica i no treballen
bé.
• En l’anèmia la sang té pocs
glòbuls vermells per tant hi ha un
dèficit general d’O2 a tots els
teixits.

25. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
CARDÍACA (4)
• La reducció de la llum o la lesió
valvular provoquen IC.
• En una bradicàrdia a cops no
s’aconsegueix TA acceptable.
Si hi ha taquicàrdia no dóna
temps a que s’omplin els
ventricles i no es pot propulsar
el volum necessari. En els dos
casos hi haurà IC.
• Un malalt pot tenir diverses
causes d’IC.

26. SIGNES I SÍMPTOMES DE LA
IC ESQUERRA (1)
• Incapacitat per realitzar esforços.
• Inicialment dispnea amb activitat
física . Si la IC augmenta hi ha
dispnea a petits esforços i fins i tot
en repòs.
– causa: fallida del ventricle esq.
amb excés de sang en els
pulmons. Apareix líquid en
l’alvèol impedint l’intercanvi de
gasos.
• Ortopnea.

27. SIGNES I SÍMPTOMES DE LA
IC ESQUERRA (2)
• Si hi ha molt líquid en l’alvèol es
pateix un Edema Agut de Pulmó:
– dispnea molt severa, taquipnea.
Sol estar assegut i utilitza la
musculatura toràcica i abdominal
per respirar.
– ofec molt intens amb sensació de
mort imminent.
– el líquid dins dels pulmons fa soroll
com el d’una olla quan bull amb
tos i un esput rosat.
– hi ha taquicàrdia, HTA, pal·lidesa i
cianosi.

28. SIGNES I SÍMPTOMES DE LA
IC DRETA
• Hi ha retenció de líquid per
darrere del ventricle dret
acumulant-se a la resta de
l’organisme. Apareixen dos
signes claus:
– ingurgitació jugular: les venes
del coll es fan més prominents a
causa de l’augment de volum
que reben.
– edemes perifèrics: l’acumulació
de líquid en el sistema venós fa
que aquest fugi cap als teixits de
tot el cos. Les cames s’inflen.

29. ACTUACIÓ DAVANT UN
MALALT AMB IC
• Intentar que no augmenti el consum d’O2
– tranquil·litzar-lo, fer-li fer repòs i que estigui
confortable.
• Millorar l'oxigenació.
– Hem d’aconseguir uns bona posició perquè respiri:
assegut amb les cames en declivi. Si disposem
d’O2, col·locarem una mascareta amb fluixos alts.
• Traslladar-lo assegut a la llitera.

30. ARÍTMIES
• El cor batega amb un ritme
regular determinat pel nòdul
sinusal que hi ha en
l’aurícula dreta.
– l’estímul del nòdul es
transmet per un sistema de
conducció per aconseguir la
contracció.
– el nòdul rep la influència del
SN i d’algunes hormones
que poden  o  el ritme.

31. ARÍTMIES
• Quan es lesiona el nòdul o el
sistema de conducció es
produeixen les arítmies.
– si la lesió és auricular reben el
nom de supraventriculars i si
està en la part ventricular es
diuen arítmies ventriculars.
• Causes
– edat
– deficient circulació cardíaca
– certes malalties
– desconegudes

32. ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT
AMB UNA POSSIBLE ARÍTMIA
• Tranquil·litzar-lo.
• Repòs absolut.
• Oxigenoteràpia.
• Posició còmoda, si està
marejat o inconscient estirar-
lo en decúbit lateral.
• Trasllat ni brusc ni accidentat.