Downloaded 43 times
cbem_m3_tema 7.2.pdf
- 1.
- 2. INTRODUCCIÓ • Perquè latemperatura corporal es mantingui a 36º-37ºC ha d’haver-hi un equilibri entre la producció i la pèrdua de calor.
- 3. INTRODUCCIÓ • En elnostre medi l’exemple típic de pèrdua de calor és l’accident de muntanya a l’hivern. • Però hi ha altres situacions, més freqüents, de pèrdua de calor: indigents, accidents de trànsit (el 40% dels politraumàtics pateixen hipotèrmia), accidents en medi aquàtic, catàstrofes naturals.
- 4.
- 5. HIPOTÈRMIA • La hipotèrmiaes defineix com un descens de la temperatura central del cos per sota de 35ºC. • La temperatura central es mesura amb termòmetres auriculars o esofàgics. En el seu defecte termòmetres convencionals col·locats en la boca o en el recte.
- 6. HIPOTÈRMIA • Existeixen diversosnivells de gravetat en una hipotèrmia: – Hipotèrmia lleu: 35º C - 34º C – Hipotèrmia moderada: 34º C - 32º C – Hipotèrmia greu: 32º C - 25º C – Hipotèrmia extrema: <a 25º C
- 7. HIPOTÈRMIA • En elcos hi ha dos compartiments calòrics: – nucli: vísceres i teixits a més de 2 cm de la pell. La temperatura s’ha de mantenir constant a 36ºC. – superfície corporal: tota la superfície coberta per la pell i les vies aèries.
- 8. HIPOTÈRMIA • La connexióentre compartiments es fa per la circulació: conducció i convecció. • Entre la superfície i l’exterior hi ha intercanvi per convecció i per evaporació. • La pell emet radiació (infraroja).
- 9. HIPOTÈRMIA • La termoregulaciópermet mantenir una temperatura central constant. • Hi ha equilibri entre termòlisi i termogènesi. Existeixen termoreceptors superficials i profunds que recullen la informació que es processa en el SNC (hipotàlam).
- 10. HIPOTÈRMIA • La lluitacontra el fred es produeix en dos fronts: – augmentant la termogènesi: augment del metabolisme: tremolors, exercici, vestits i alimentació. – disminuint la termòlisi: Per vasoconstricció perifèrica.
- 11. CAUSES • Hipotèrmia ambdefensa màxima: – accidents de muntanya – naufragis, immersions – exposicions perllongades al fred • Hipotèrmia amb defensa mínima: – edat extremes – desnutrició o dejuni perllongat – esgotament físic – coma, malalties de la tiroide, lesions medul·lars – intoxicacions – anestèsia general – patologia psiquiàtrica
- 12. CONTROL TEMPERATURA CORPORAL • El cos necessita de funcions (càrdio-circulatòria, neurològica, respiratòria, metabòlica) controlades per reaccions bioquímiques a temperatura ideal: 36,5º C. • Si la temperatura o aquestes funcions s’alteren perillant la vida de l’individu. • La termoregulació és un mecanisme de defensa important, bàsic per a la supervivència.
- 13. FISIOPATOLOGIA HIPOTÈRMIA • 1.Fase de lluita la termogènesi: tremolors, adrenalina la termòlisi: vasoconstricció perifèrica, del volum de líquid circulant • 2. Fase d’aturada/esgotament de la termogènesi – als 33ºC. Es manté la vasoconstricció perifèrica. • 3. Fase de desequilibri – fracàs per defensar-se de la de la temperatura – als 30ºC la hipotèrmia s’automanté fent difícil la recuperació.
- 14.
- 15. EVOLUCIÓ HIPOTÈRMIA • Persota de 33ºC la termogènesi s’atura i per sota de 32ºC no és possible la recuperació espontània, si persisteixen les mateixes condicions tèrmiques. • És reversible, amb rescalfament, si la temperatura no arriba a 25ºC.
- 16. TRACTAMENT (1) • Prevenció davant l’accidentat exposat a baixes temperatures, mullat i no protegit: – aïllar-lo de terra, superfícies mullades, vent,... – posar-li roba seca, manta tèrmica, eixugar-lo i retirar roba mullada si és possible – donar-li begudes calentes – escalfadors portàtils, paracaigudes tèrmics
- 17. TRACTAMENT (2) • Si hi ha batec cardíac s’ha de ser poc agressiu: – temperatura > 32º C • evacuació ràpida. – temperatura < 32º C • el rescalfament en el lloc no és eficaç. • el sobreescalfament pot provocar un síncope. • mobilitzar amb molta cura per evitar posar en recirculació la sang perifèrica freda.
- 18. TRACTAMENT (3) • En aturada cardíaca: – són possibles recuperacions tardanes (després d’ACRs de més de 45’). – ventilació amb poc volum i compressions toràciques molt lentes. – la desfibril·lació pot ser contraproduent.
- 19.
- 20. CONGELACIONS • Les congelacionssón una patologia freqüent en activitats amb risc d’exposició mantinguda al fred: – esports de muntanya. – accidents laborals. – conflictes bèl·lics: peu de trinxera. – patologia de la microcirculació (vasculitis, diabetis): penellons.
- 21. CONGELACIONS • La congelacióés una lesió perifèrica (mans, peus, nas, orelles) causada per exposició perllongada a temp. < 0º C.
- 22. CONGELACIONS • Els factorsassociats que empitjoren els efectes són: – humitat: multiplica per 14 l’acció del fred. – vent: multiplica per 10. – altura: hipòxia. – esgotament
- 23.
- 24. FISIOPATOLOGIA CONGELACIONS • El fred provoca la formació de gel en els teixits amb destrucció de cèl·lules i la mort del teixit. • Mecanisme vasomotor: davant el fred el cos aïlla la perifèria del nucli (vasoconstricció). Arriba menys O2 a la perifèria: cianosi i tumefacció. • Hiperviscositat sanguínia: el fred fa la sang més espessa, circula amb més dificultat afavorint embòlies en la circulació perifèrica.
- 25. CLÍNICA CONGELACIONS • Pèrdua de sensibilitat. • Tumefacció i pal·lidesa. • Més endavant s’instaura l’anestèsia. • En funció de la profunditat de la congelació apareixen els altres símptomes: – cianosi – rigidesa – immobilitat
- 26. EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC CONGELACIONS • El pronòstic precoç és molt difícil de fer. • Cal esperar 4 o 5 dies per saber si es tracta d’una congelació superficial o profunda. • Fins el 45è dia no es marca amb seguretat la línia divisòria entre teixits morts (gangrena seca) i teixits que s’han recuperat.
- 27. TRACTAMENT CONGELACIONS • Objectiu: prevenir seqüeles (evitar amputacions). • en el terreny: – canviar mitjons i guants mullats per roba seca. – escalfar col·locant la zona afectada en l’aixella o engonal del company (10 min). – si es possible, donar AAS 100-250 mg. – no fregar la zona afectada. – no aplicar directament la font de calor. – si es recupera la sensibilitat es pot seguir caminant.
- 28. TRACTAMENT CONGELACIONS • En un lloc arrecerat: – canviar roba mullada per seca. – calor, hidratació. – AAS 100-250 mg. – rescalfament ràpid: • evitar el calor sec. • aigua calenta amb un desinfectant a 37ºC. • escalfar fins igualar amb la temp corporal (1 h el peu). – apareixen butllofes que no s’han de rebentar. – no rescalfar si hi ha hipotèrmia.
- 29. TRACTAMENT CONGELACIONS • Contraindicat: – colpejar la part afectada. – retirar calçat si no es pot iniciar tractament: la tumefacció pot impossibilitar tornar a col·locar-les. • La seqüela més freqüent és hipersensibilitat al fred. En les congelacions profundes les seqüeles més importants són les amputacions.