1. PATOLOGIA DEL
SISTEMA NERVIÓS
CENTRAL

2. ACCIDENT VASCULAR
CEREBRAL (1)
• L’accident vascular cerebral
(AVC) es produeix per oclusió o
per trencament d’un vas que
irriga el cervell.
– és la patologia greu d’inici brusc
més freqüent del SNC.
– produeix debilitat, paràlisi,
alteració de la parla, confusió,
coma i altres dèficits
neurològics.

3. ACCIDENT VASCULAR
CEREBRAL (2)
• L’AVC pot produir signes i símptomes
semblants a altres urgències.
– alteració de la TA.
– dificultat respiratòria.
– alteració de la consciència.
• Classificació de l’AVC
– AVC isquèmic: el 75% dels AVC
• AVC trombòtic
• AVC embòlic
– AVC hemorràgic: l’altre 25% d’AVC

4. ACCIDENT VASCULAR
CEREBRAL (3)
• L’actuació és similar en les dues situacions.
L’AVC pot conduir amb rapidesa a la mort, però
rarament ho farà durant la 1a hora.
• L’agreujament pot instaurar-se amb rapidesa.
• El tractament del pacient amb AVC agut,
consisteix en traslladar a l’hospital.

5. AVC ISQUÈMIC (1)
• Es produeix per la interrupció
del fluix sanguini en una àrea
cerebral (com en un IAM).
trombosi
• Hi ha dos mecanismes
d’isquèmia cerebral:
– per desenvolupament de
embòlia
trombo in situ (trombosi)
– per impactació d’un èmbol
procedent d’una altra part de
l’organisme (embòlia)

6. AVC ISQUÈMIC (2)
• AVC trombòtic
– el 60 % dels AVC són trombòtics.
– > incidència en edats  per
l’arteriosclerosi. 50 % tenen
altres manifestacions
d’arteriosclerosi:
• angina de pit
• disminució o absència de polsos
perifèrics.
• diabetis.
– Un 80% presenten accidents
isquèmics transitoris (TIA)
previs.
(segueix)

7. AVC ISQUÈMIC (3)
– accident isquèmic transitori (TIA)
• episodi breu i reversible 2ari a l’oclusió
transitòria d’una artèria cerebral.
Durada més freqüent 5-10’.
• un 30 % de TIAs tindran un AVC .
• els TIA es poden repetir amb
exploració entre episodis normal.
• presentació molt variada: trastorns
visuals, paràlisi, pèrdua de força,
parestèsies, parla confusa o
incomprensible, convulsions, marxa no
coordinada, vertigen.
• els TIA són una urgència pel risc d’un
AVC major.

8. AVC ISQUÈMIC (4)
• AVC embòlic
– aparició brusca i  intensitat
en segons o minuts.
• alguns cops gradual.
– en un %  s’inicia amb
convulsions.
– pot haver cefalea i pèrdua
transitòria de consciència.
(segueix)

9. AVC ISQUÈMIC (5)
– més freqüent en
cardiòpates.
– dones que prenen
contraceptius orals tenen
risc .
– pensar en AVC embòlic en
un dèficit neurològic
sobtat, focal o alteració de
la consciència.

10. AVC HEMORRÀGIC (1)
• Pot classificar-se en:
– hemorràgia intracerebral o parenquimàtica
– hemorràgia subaracnoïdal

11. AVC HEMORRÀGIC (2)
• Hemorràgia intracerebral
– en moltes ocasions és 2ària a
HTA.
– després d’anys d’HTA en petits
vasos apareixen aneurismes.
• si un aneurisma es trenca la
sang flueix al teixit cerebral
produint-se un  instantani de
pressió intracranial.
– l’edat habitual entre 50 i 60 a.
(segueix)

12. AVC HEMORRÀGIC (3)
– inici brusc.
– Hi ha deteriorament ràpid de la
consciència.
– Apareixen signes i símptomes de
l’increment de pressió
intracranial.
• hemiplegia
• vòmits
• midriasi unilateral
• elevació de la TA amb alentiment
del pols
• respiració anormal o períodes
d’apnea

13. AVC HEMORRÀGIC (4)
• Hemorràgia subaracnoïdal
– en l’espai que envolta el cervell i
en el mateix teixit cerebral.
– la causa més freqüent és el
trencament d’un aneurisma.
(segueix)

14. AVC HEMORRÀGIC (5)
– el símptoma més habitual és una
cefalea brusca i d’elevada
intensitat. Se sol produir en ple
esforç (...!!) i és de predomini
holocranial, irradiant molts cops a
coll i cara.
– la cefalea s’acompanya de
nàusees, vòmits, confusió i coma.

15. SÍMPTOMES DE L’AVC (1)
• Pèrdua de consciència
• Convulsions a l’inici.
• Cefalea. Brusca, intensa i
greu.

16. SÍMPTOMES DE L’AVC (2)
• Incapacitat cognitiva.
– afàsia (no pot comunicar-se).
– manca de memòria, dificultat per
pensar, per expressar-se i per
entendre
– mutisme, parla monòtona, dificultat
per escriure, llegir o fer càlculs.
– poden no reconèixer el problema i
negar-lo.

17. SÍMPTOMES DE L’AVC (3)
• Paràlisi.
• Atàxia (descoordinació motora).
• Pèrdua de visió.
• Diplopia (imatge visual doble).
• Posició anòmala dels ulls o moviments
descoordinats.
• La disparitat de mida o reactivitat
anormal de les pupil·les és un signe de
gravetat.

18. SÍMPTOMES DE L’AVC
• Pèrdua sensitiva.
(4)
?
• Disàrtria (parla confusa o
incomprensible).
• Disfàgia (incapacitat per
deglutir).
• Altres símptomes: nàusees,
vòmits, malestar, intolerància
a la llum i al soroll, dolor
lumbar.

19. EXPLORACIÓ FÍSICA DEL
PACIENT AMB AVC (1)
• En pacients amb alteració de la consciència
descartar sempre TCE o trauma cervical.
• Valoració del nivell de consciència (Glasgow).

20. EXPLORACIÓ FÍSICA DEL
PACIENT AMB AVC (2)
• Exploració dels ulls
– mida, simetria i reactivitat
pupil·lars.
– reflexos cornials.
– posició dels ulls en repòs.
• Valoració de la rigidesa de la nuca
– dada important en una
hemorràgia cerebral.
– tarda unes hores a aparèixer.
– pot faltar en un pacient comatós.

21. TRACTAMENT DE L’AVC (1)
• Els AVC isquèmics tenen un tractament similar
a l’IAM: fàrmacs que intenten desfer el coàgul.
• Proveir el cervell d’una bona oxigenació.
• Protegir el pacient de complicacions 2àries.

22. TRACTAMENT DE L’AVC (2)
• Altres mesures.
  la pressió intracranial:
• restricció de líquids
• elevació del capçal de la
llitera a 30º
• O2.
– traslladar a un hospital
amb recursos.
• centres neuro-quirúrgics i
en helicòpter per pacients
amb sospita d’AVC
hemorràgic.

23. CONVULSIONS (1)
• Contracció violenta, involuntària i
patològica dels músculs, provocant
moviments irregulars.
• Produïdes per una descàrrega
massiva d’un grup de neurones del
cervell.
• Qualsevol pot patir convulsions en
circumstàncies determinades.
– alguns individus tenen un llindar
convulsiu més baix que altres.

24. CONVULSIONS (2)
• Estat epilèptic
– la presentació més greu de les convulsions.
– activitat paroxística neuronal > 30’ o la
successió de diversos episodis sense recuperació
entre ells.
– només l’estat epilèptic té característiques
d’emergència.
• és una situació clínica amb morbi-mortalitat .
Necessita actuació immediata: suport vital.

25. CLASSIFICACIÓ DE LES
CONVULSIONS (1)
• Generalitzades
– pèrdua de consciència, moviments
tònico-clònics, mossegada de la
llengua, incontinència d’esfínters i
confusió mental.
– l’activitat motora intensa va
seguida d’un estat postcrític
(somnolència).
– la crisi generalitzada és el tipus
més freqüent i greu.

26. CLASSIFICACIÓ DE LES
CONVULSIONS (2)
• Focals
– només afecten una part del
cos amb moviments tònico-
clònics.
– poden progressar a
generalitzades.

27. CLASSIFICACIÓ DE LES
CONVULSIONS (3)
• Absències
– hi ha una pèrdua de consciència uns segons sense pèrdua
del to muscular (no cauen).
– més freqüents en nens
– mirada perduda i totalment desconnectat de l’entorn.
– posteriorment, de manera sobtada, continua l’activitat
normal sense recordar l’episodi.
– pot ser tan breu que no es detecti fàcilment.

28. CLASSIFICACIÓ DE LES
CONVULSIONS (4)
• Convulsions psicomotores
– sovint no es presenten com episodis convulsius.
– en alguns pacients, les convulsions del lòbul
temporal poden manifestar-se en forma de
còlera sobtada.
– altres poden presentar alteració del
comportament habitual.
– el pacient pot experimentar al·lucinacions
visuals, auditives, olfactives o del gust.

29. CAUSES DE LES
CONVULSIONS (1)
• Patologia intracranial.
– AVC
– TCE recent o antic
– lesions ocupants d’espai
• Hipoxèmia.
• Hipoglucèmia.
• Tòxics, fàrmacs, sobredosi de drogues.

30. CAUSES DE LES
CONVULSIONS (2)
• De causa desconeguda.
– la majoria dels epilèptics pertanyen a aquesta
categoria.
• Deixar el tractament és la causa més freqüent
de convulsions.
• En nens les crisis convulsives d’origen febril
representen d’un 20% a un 25% dels casos.
– altres causes importants són traumatismes,
infeccions i intoxicacions.

31. QUADRE CLÍNIC DE LES
CONVULSIONS (1)
• Aura epilèptica.
– sensació que precedeix a l’atac epilèptic.
– al·lucinacions visuals o auditives.
– peculiar gust a la boca.
– dolor abdominal.
– sensació de moviment.
• Pèrdua brusca de consciència.

32. QUADRE CLÍNIC DE LES
CONVULSIONS (2)
• Fase tònica
– de 5 a 15 s.
– pacient a terra amb els
músculs rígids en
hiperextensió.
– fa una apnea i es perd el
control dels esfínters.

33. QUADRE CLÍNIC DE LES
CONVULSIONS (3)
• Fase clònica
– rigidesa i relaxació
s’alternen ràpidament.
– s’acompanya d’una
descàrrega massiva del
sistema autònom amb
hiperventilació, salivació i
taquicàrdia.
– dura menys de 5 min.

34. QUADRE CLÍNIC DE LES
CONVULSIONS (4)
• Coma postcrític
– els músculs estan
flàccids.
• Es recupera lentament el
nivell de consciència
– confusió
– cefalea
– cansament extrem.

35. TRACTAMENT DE LES
CONVULSIONS (1)
• Convulsió < a 10’
– dirigit a mantenir la via aèria
permeable i protegir el pacient de
possibles lesions durant la fase clònica.
– retirar objectes de la vora del pacient.
– no intentar contenir-lo en fase tònico-
clònica pel perill de lesions.
– si no té la boca tancada col·locar-li
algun objecte perquè no es mossegui

36. TRACTAMENT DE LES
CONVULSIONS (2)
– mantenir la via aèria lliure i
administrar O2.
– quan la fase tònico-clònica s’hagi
acabat col·locar-lo en PLS.
– aspirar la cavitat bucal tan aviat
com sigui possible.
– mantenir-lo en un ambient
tranquil.
– transportar-lo en PLS i continuar

37. TRACTAMENT DE LES
CONVULSIONS (3)
• Estat epilèptic
– observar les mateixes normes anteriors per al
pacient que està en estat epilèptic.
– ajudar la ventilació amb baló d’insuflació si es
produeixen períodes prolongats d’hipoventilació
o apnea. La hipòxia 2ària a l’alteració
respiratòria durant la convulsió és la complicació
més seriosa.
– informar a Control Central i demanar auxili
medicalitzat

38. INFECCIONS AGUDES DEL
SNC. MENINGISME (1)
• Meningitis i encefalitis són una de les principals
causes d’urgència pediàtrica.
– les més freqüents són les meningitis bacterianes
que produeixen al voltant del 60-70% de totes
les meningitis agudes. El risc de tenir meningitis
bacteriana, el microorganisme responsable és
diferent en les diferents regions del planeta, és
més elevat en nens menors de 5 a.

39. INFECCIONS AGUDES DEL
SNC. MENINGISME (2)
• La meningitis és una inflamació de les
meninges. Pot ser causada per gran varietat de
microorganismes.
• La meningitis més freqüent (brots epidèmics),
és produïda pel meningococ i es diu meningitis
meningocòcica.
• La transmissió es realitza per contacte directe.
• El període de contagi és variable i persisteix
mentre el meningococ es troba a les secrecions
nasals i faríngies.

40. QUADRE CLÍNIC DE LES
MENINGITIS
• Febre
• Cefalea
• Rigidesa de nuca
– Els signes d’irritació meníngea necessiten hores
⇒ la seva absència no exclou una meningitis. La
rigidesa necessita 12-24 h. per aparèixer. A
cops la meningitis debuta amb convulsions, que
poden ser considerades febrils.
• A l’exploració podem veure-hi diferents formes
de presentació de taques.

41. TRACTAMENT DE LES
MENINGITIS
• Davant la sospita d’una possible meningitis, es
traslladarà al pacient a un hospital.
• Actuació extrahospitalària
– mantenir l’oxigenació
– controlar el nivell de consciència
– adoptar mesures d’autoprotecció davant d’un
possible contagi.