L’arbre més bonic del món és un conte inventat entre una educadora i els seus alumnes en una escola de Prullans, al Pirineu de Lleida. Il•lustrat per una bona amiga de l’autora arriba a les nostres mans. El pas de les estacions i les picabaralles entre els arbres fan avançar la narració, que en el seu moment anava sorgint al pas del curs escolar.
Poema infantil sobre las estaciones del año. Presentación en power point con animaciones, música de Vivaldi 'Las cuatro estaciones'.
Idioma del poema: catalán.
Poema infantil sobre las estaciones del año. Presentación en power point con animaciones, música de Vivaldi 'Las cuatro estaciones'.
Idioma del poema: catalán.
Imatges que corresponen a endevinalles pensades per a noies i nois dels darrers cursos de primària i primer d'ESO. Cada imatge té un text que li correspon. Els textos es presenten barrejats amb alguns que són paranys. Teniu material per als alumnes i full de solucions a les endevinalles. els textos s'han de buscar a www.didacticolite.com.
Ce matériau (ensemble de séquences courtes) présente des images simples, faciles à comprendre et aussi un court texte qui peut être facile à déchiffrer pour les enfants qui commencent à lire. Il y a un but didactique: sensibiliser sur l'utilisation des verbes. Les images sont organisées par petits groupes de trois, sous un titre: bus, train, etc. Petits contes de faits très communs qui feront parler aux enfants et les mèneront à la réflexion sur la manière de composer le discours.
Este material (conjunto de secuencias cortas) presenta unas imágenes sencillas, fáciles de comprender y también un texto corto que puede ser fácil de descifrar para quien empieza a leer. Hay un objetivo didáctico: el de tomar conciencia sobre el uso del verbo caer. Las imágenes están recogidas de tres en tres bajo un título: el autobús, el tren, etc. Pequeñas narraciones de hechos muy habituales que harán hablar a los niños y niñas y permitirán reflexionar sobre la manera de decir las cosas. En Primaria se podría utilizar el material como ejercicio sobre el uso de los verbos.
Aquest material (conjunt de seqüències curtes) presenta unes imatges senzilles, fàcils de comprendre i també un text curt que pot ser fàcil de desxifrar per qui comença a llegir. Hi ha un objectiu didàctic: el de prendre consciència sobre l'ús no reflexiu en general del verb caure. Les imatges estan recollides de tres en tres sota un títol: l’autobús, el tren, etc. Petites narracions de fets molt habituals que faran parlar els nens i nens i permetran reflexionar sobre la manera de dir les coses. A Primària es podria fer servir el material com a exercici sobre l'ús dels verbs.
Le fantôme Rusca c’est un fantôme avec beaucoup d'enthousiasme par la cuisine créative. Elle nous organise une fête pour inviter tout le vilage où se trouve son Château. Les fantômes et les gens s’amusent.
Una fantasma creativa y con mucho entusiamo por la cocina, organiza una fiesta para la gente del pueblo donde tiene su Castillo. Fantasmas y persones se divierten.
Una fantasma creativa i amb molt d’entusiasme per la cuina, organitza una festa per a la gent del poble on té el seu castell. Fantasmes i persones es diverteixen.
Imaginar, un poder mental que nos puede llevar donde queramos. Daniel vive en un mundo que él mismo ha construido donde está bien. Como es feliz puede encajar perfectamente en una situación social difícil para él.
Imaginar, un poder mental que ens pot portar on vulguem. En Daniel viu en un món que ell mateix s’ha construït on està bé. Com que és feliç pot encaixar perfectament en una situació social difícil per a ell.
Imaginer, une force mentale qui peut nous conduire là où nous voulons. Daniel vit dans un monde où il a bien construit un espace heureux. Être heureux lui permet de s'intégrer parfaitement dans une situation sociale difficile pour lui.
Aventures d’uns amics que volen arribar al cim d’una muntanya. Tenen dificultats perquè troben uns extraterrestres molt simpàtics. Narració pensada només per a les imatges, per tal que el text el puguin inventar els nens i nenes. Ja que tenim la narració organitzada, ens podem dedicar a construir les idees de manera entenedors i amb el vocabulari precís.
Aventuras de unos amigos que quieren llegar a la cima de una montaña. Tienen dificultades porque encuentran a unos extraterrestres muy simpáticos. Narración pensada sólo para las imágenes, para que el texto lo puedan inventar los niños y niñas. Ya que tenemos la narración organizada, nos podemos dedicar a construir las ideas de manera comprensible y con el vocabulario preciso.
Aventures d'amis qui veulent atteindre le sommet d'une montagne. Ils se trouvent dans des difficultés, par le rencontre avec des extraterrestres très gentils. Narration définie uniquement par les images afin que le texte puisse être inventé par les enfants. Puisque, nous avons récit organisé, nous pouvons consacrer notre temps à construire des idées compréhensibles et utiliser un vocabulaire précis.
Noelia et sa grand-mère vivent avec tellement de plaisir quand ils sont ensemble! Donc, elle n’en partirait jamais de la maison de sa grand-mère. Elle lui manque dès le moment de sortir à la rue. Et ses paroles lui manquent aussi… ses paroles que parlent des aventures de personnages merveilleux qui naviguent sur les eaux de la Mediterranée.
Noelia y su abuela se divierten mucho cuando están juntas. Por eso ella no se iría nunca de la casa de su abuela. La echa de menos a ella y a sus palabras que le hablan de aventuras de personajes maravillosos que surcan los mares…
La Noèlia i la seva àvia s’ho passen molt bé quan estan juntes. Ella no marxaria mai de casa de l’àvia. L’enyora des que en surt; enyora l’àvia i les seves paraules que li parlen d’aventures de personatges que solquen els mars….
Xavier et sa balle sont des amis inséparables, ils s’entendent bien et ils arrivent à travailler ensemble sur des projets communs; ils ont su faire leur métier des activités qu'ils aiment. Il s'agit d'une relation d'amitié libre et tolérante. Dans le couple, on accepte la réalité telle qu’elle est. Vivre la vie et stimuler l’ami car il s’agite de savoir vivre. Nous pouvons comparer avec les relations humaines, que ce soit des amis ou des couples.
En Xavier i la seva pilota són amics inseparables, s'entenen bé i arriben a col • laborar junts en projectes compartits; fan del que els agrada la seva professió. És una relació d'amistat tolerant i lliure. S'accepten tal com són. Viuen i estimulen la vida de l'amic. Podem comparar amb les relacions humanes, ja sigui d'amics o de parelles.
Santiago y su pelota son amigos inseparables, se entienden bien y llegan a colaborar juntos en proyectos compartidos; hacen de lo que les gusta su profesión. Es una relación de amistad tolerante y libre. Se aceptan tal como son. Viven y estimulan la vida del amigo. Podemos comparar con las relaciones humanas, ya sea de amigos o de parejas.
Vous troverez des guides de travail à: www.didacticolite.com
Une jeune chienne a échappé de la maison de campagne où elle vivait avec une famille et elle a eu ses deux premiers chiots. Préoccupations des jeunes de la maison au sujet de la disparition et comment ils sont arrivés à résoudre le cas. Histoire de vie à la campagne qui nous montre l'apprentissage qui se fait sur la base de l'expérience de la vie animale, dans ce cas, la durée de vie d'un chien Bonelli.
3. L’ARBRE MÉS BONIC DEL MÓN
Els arbres de l’ escola es començaven a despertar després d’ un
llarg hivern a Cerdanya. Eren tres cirerers i un freixe.
L’ escalfor de la primavera feia sortir els primers brots les
primeres fulles , en pocs dies serien ben verds .
Un día, un dels cirerers, va dir al freixe:
-”Ja hi tornem a ser..., com tots els anys, ens diran coses
boniques i menjaran els nostres fruits, no hi ha res com ser un
cirerer”. Dit això va fer un clic d’ ull als altres fruiters, volia
fer enrabiar al freixe.
Però el freixe, no tenia cap enveja, feia l’ ombra més agraïda de
tot el pati, i sempre s’ asseien a sota d’ ell: a petar la xerrada,
a jugar, a berenar, a llegir i fins i tot a fer una mica de
dormideta; era agradable estar sempre acompanyat.
-”Llàstima que als freixes gairebé no se us veuen les flors i els
fruits no els vol ningú “ Va dir un altre cirerer amb to burleta.
4. Però el freixe estava la mar de content amb la seva ombra i amb el
piular dels ocells que li saltaven d’ una branca a l’ altra.
-”Ja veuràs, quan tinguem fruita, aquests ocells golafres vindran
amb nosaltres i tu seràs un arbre avorrit”. Digué el tercer cirerer
al freixe
Però ni així van aconseguir que s’ enfadés, ell estava molt content
de ser com era i feia com si no sentís als tres fruiters.
Quan van sortir les flors als cirerers, van ser l’ admiració de
tothom. Tot el poble els deia com n’eren de bonics i s’hi feien fotos
al costat. Al freixe ningú li deia res , però a ell li era igual , no hi
patia gens.
5.
6. Abans d’arribar les vacances, els nens de l’ escola van fer una festa.
Van jugar amb globus d’aigua de tots colors, que feien explotar
sense parar; van menjar xocolata desfeta i van ballar. S’ ho van
passar d’allò més bé .Van ser els reis del pati. Això va fer que els
fruiters es posessin molt gelosos, tant que a la primera bufada de
vent els van caure totes les flors.
En canvi el freixe era molt feliç de veure'ls tant contents i no
parava de riure.
-”Ja pots riure tu, d’aquí uns dies tornarem a ser els més
importants del pati, perquè estarem plens de cireres ben vermelles
i sucoses i tu seguiràs ben sol”. Va dir el primer cirerer
7.
8. El freixe va pensar que eren uns arbres ben rucs, perquè ell
no estava mai sol. Sota seu sempre s’ hi parlava de coses
interessants, s’ hi feien jocs divertits i podia llegir el diari quan s’ hi
asseia el Tomet cada dia després de comprar-lo. Què més es podia
demanar!!
Va arribar l’ estiu i els cirerers es van omplir de cireres grosses i
vermelles, el pati estava preciós i la gent hi anaven cada dia a
fer-se fotos i més fotos, tot esperant que les cireres, maduressin
per menjar-les.
-”Bé, ja tornem a ser l’ admiració del pati amb les nostres cireres i
tu ja no tens els nens per entretenir-te, fan vacances!! Com et deus
avorrir, oi?” Va dir el segon cirerer
Però no era així, el freixe tenia millor aspecte que mai. Les seves
fulles eren molt grosses i en tenia moltes, no es veia cap ni una de
les seves branques, era com si volgués amagar alguna cosa i se’l veia
més feliç que mai.
9.
10. Van acabar les vacances i els nens van tornar a l’ escola . De mica en
mica va arribar la tardor i les fulles van començar a canviar de
color.
-”Quina primavera i quin estiu tant meravellós que hem passat, ens
han fet més fotos que mai, ho has vist oi, freixe? “
S’ en reien els cirerers
Un dia de ben avançada la tardor va bufar un vent molt fort i quan
els nens van sortir de l’ escola es van quedar bocabadats al costat
del mestre i els pares, mirant el freixe. Era l’ arbre més bonic del
món, era ple de colors i brillava com l’ or. ¿Com podia ser?
El dia de la festa de fi de curs , abans de l’ estiu, els nens van
trencar molts i molts globus i cada vegada que n’explotaven un, el
freixe es feia un tip de riure, tant que li sortien tot de branquetes
petitones del singlot que li agafava, l’ endemà va fer molt vent i els
trossets de globus se li van quedar enganxats per totes les
branquetes noves , però tenia tantes fulles que ningú ho va veure
fins que va arribar la tardor i totes li van caure.
11.
12. Era molt bonic, al ben mig del pati un freixe ple de trossets de
globus de tots colors. Ara era ell a qui feien fotos i més fotos, com
que els trossets de globus no queien, tota la tardor va tenir
admiradors.
Al principi, els únics que van quedar en silenci van ser els cirerers.
Però després d’un moment van dir:
”Freixe, nosaltres no sabíem que els teus fruits es tornen daurats i
que tens tants de colors a les branquetes, hem estat molt dolents
amb tu, si tu vols podríem ser amics i compartir el pati”.
El freixe els va perdonar.
És per això que els cirerers ara son els reis de la primavera i de
l’ estiu, amb les seves flors i les seves cireres i el freixe ho és de la
tardor amb els trossets de globus de colors , quan aquests es bio
degraden i arriba l’ hivern, presumeix amb el daurat de les seves
llavors.
13.
14. “L' Arbre més bonic del mon” va néixer a la petita escola “El Puig” de
Prullans, a la Cerdanya; fruit de l' intercanvi entre els nens i l' autora.
15. El freixe és un arbre molt maco. D'ell n'aprofitem les fulles,els fruits,
l' escorça i la fusta ; en medicina, cosmètica, com a farratges pel bestiar...
El pots reconèixer fàcilment a l’ hivern:
Pots veure bonics carrolls de fruits que li pengen i brillen amb el sol.
Cada fruit conté un gra El gra està envoltat per una mena d’ala. D’ aquesta
manera, aquests fruits son fàcilment transportats pel vent
16. Un’ altra manera de reconèixer el freixe de seguida a l’ hivern:
Observa amb atenció les branques. Veuràs per sobre unes “boletes”
divertides,
negres i suaus com el vellut: son els nous brots.
Quan son dalt de tot de la branca semblen ungles de cérvol !
El tronc, quan el freixe és jove, te l’ escorça llisa ...
17. ... I amb fissures quan es fa vell!
El freixe es pot convertir de vegades en un arbre majestuós. Pot viure de
150 a 200 anys i pot arribar a tenir més de 30 metres d’alt.
Estirar-se a la seva ombra i fer-hi una dormideta, és un veritable regal!
Sempre s' ha pensat que es un arbre màgic i es diu que amb sort s' hi
poden veure fades al voltant.
18. Als Pirineus es crien vaques i cavalls. Per troba'ls a la muntanya, moltes
vegades porten collars amb esquelles.
La fusta del freixe, és tova i elàstica, per això es fa servir per fer aquests
collars.
A la foto pots veure un d’aquests collars treballats pel Sr. Vilalte.
19. Un primer pla d’un cirerer ple de cireres grosses i vermelles. A la
muntanya es cullen al mes de juliol.
20. Els Pirineus son una cadena de muntanyes. Al sud hi ha Espanya i al
nord, França.
L’ historia de l’ arbre més bonic del món passa a Cerdanya, un altiplà,
mig francès, mig català.
Però aquesta historia podria passar prop de casa teva, perquè el
freixe i el cirerer son arbres molt comuns al nostre país.