5. BUSCANT LES ALGUES DE LA VIDA
Fa milers i milers d’anys, hi havia un poblet on hi vivia una jove
que es deia Laura. La Laura tenia un pare que es deia Lucas i tenia una malaltia
molt greu. La jove estava molt preocupada i va anar a visitar una vident.
Només entrar, la vident li va dir:
-Hola! Sabia que vindries! El meu nom és Lorelai i vens per buscar un remei
que curi la malaltia del teu pare.
-Sí, tens raó!
-El remei que busques és una alga que trobaràs al fons més fons de l’oceà.
- I com ho faré per trobar les algues si estan al fons de l’oceà?
-Això ho has de descobrir tu.
La Laura va anar a la platja i va trobar una fada i una sirena.
•Jo t’acompanyaré a tots els llocs i et donaré tot el què necessitis. Li va dir la
fada.
•Jo et guiaré fins al fons del mar i et donaré una cua de sirena, per a què puguis
nedar i respirar sota l’aigua. Li va dir la sirena.
La sirena li va donar la cua i en Lucas es va preocupar molt per
ella. No volia que li passés res.
La Laura va conèixer un dofí i un cranc i fins i tot una reina
malvada que al final va resultar ser bona. Mentre la Laura passava per la cova
de les meduses, el cranc, el dofí i la reina van distreure-les i ella va poder
trobar les algues màgiques.
Quan la Laura va tornar a casa, li va donar les algues al seu pare
i es va recuperar. Els dos van ser feliços, quedant per sempre agraïts a la
sirena, la fada i la reina.
Andrea Carmona, 3r Primària
6. EL DIA DE SANT JORDI
Jo tinc una rosa
que és molt frondosa
és com un gira-sol
però té forma de cor.
Per el príncep
un llibre a la mà,
i a la bonica princesa
una flor al cap.
La princesa porta un vestit
que és molt elegant,
I el príncep un cavall,
molt espavilat.
La flor va florir
amb uns pètals molt bonics.
La princesa es va alegrar
perquè la flor era especial.
Antonela Beteta,4t Primària
7. EL REGNE DE GEL
Hi havia una vegada un regne de gel que no havien vist mai el sol.
En aquest regne vivien dos nens, en Joan i la Carla.
Un dia van escoltar parlar d’un altre món diferent al seu i van sentir
la curiositat d’anar a aquell país.
Van preparar totes les seves coses i quan estaven a punt de sortir van sentir una
forta veu que els deia:
On aneu? Està prohibit sortir del Regne del gel! - Era el ninot de neu que anava
vestit amb una bufanda i portava una pastanaga com a nas molt vella.
Anem al nou món on hi ha un sol, flors, ocells i tot està ple de molts colors! - Van
contestar en Joan i la Carla.
És molt perillós, no podeu marxar. El regne de gel és la vostra casa.
– Va dir el ninot de neu molt empipat.
Deixa'ns anar i et portarem el que més desitgis.- Van dir els nens.
El ninot de neu es va quedar rumiant i rumiant fins que els va
demanar una pastanaga nova ja que en el regne de gel amb el fred no creixia cap
planta. Així doncs, els nens van seguir el seu viatge. Al cap d'uns mesos van
arribar al seu destí, per fi havien arribat a aquell meravellós món que tant havien
sentit parlar. Van veure un sol molt brillant, flors de molts colors, arbres i
moltíssimes coses que mai havien vist. Tot era molt bonic i fantàstic!
Van recórrer tot sense deixar-ne cap raconet per visitar fins que va arribar l'hora
d'anar cap al regne de gel.
Quan van arribar a casa es van reunir amb els seus familiars i els van explicar tot el
que havien vist. Ah! I sobretot li van portar una pastanaga nova i ben taronja al
ninot de neu que es va posar molt i molt content!
Joana Gonzalez, 5è Primària
8. EL MILLOR DIA DE L’ANY
Vaig néixer a Barcelona, tot i que els meus pares són
extremenys. Tinc 11 anys, vaig a sisè de primària i les meves
grans aficions són la lectura i el futbol. Em considero una bona
estudiant i la meva assignatura favorita és l’anglès. M’encanten
els idiomes i per això de gran vull estudiar turisme.
És 23 d’abril, Sant Jordi, i els meus pares m’han vingut a
despertar a l’habitació amb un llibre a les mans. Portaven un
llibre del Gerónimo Stilton, la meva col·lecció preferida de totes
les que hi ha.
Sant Jordi per a mi és un dia molt especial ja que és el dia
del llibre i com ja us he explicat m’encanta llegir. Quan he
arribat a l’escola la meva amiga Paula portava un llibre per
regalar-li a algú. Era per la mestra i li ha fet molta il·lusió. A
l’hora del pati hem llegit els llibres que cadascú ha portat de
casa. Al tornar de l’esbarjo, hem fet diferents activitats sobre
Sant Jordi.
A l’arribar a casa he dinat i per postres la mare m’ha fet
un pastís especial amb la bandera Catalana, estava molt bo.
Al sortir de l’escola hem anat a veure les parades de
llibres i roses. He gaudit molt. Ara he sopat i vaig a dormir. Estic
molt cansada desprès del dia tant rodó.
Lidia Bermejo, 6è Primària
9. LA PRINCESA Y EL CABALLERO
Había una vez un princesa que vivía en
un castillo muy bonito.
El castillo estaba en un pueblo que se
llamaba Pequeño. Allí habían bailes porque la
princesa los organizaba.
Pero la princesa nunca bailaba…no tenía
pareja, y se encerraba en un cuartito.
Un día cuando acabó el baile, salió del
castillo y la princesa conoció a un chico muy apuesto
que le dijo si quería ser su amiga. Ella dijo que sí, y
cada vez que la princesa organizaba un baile se iba a
jugar con él.
Pero cuando el chico y la princesa se hicieron
mayores se dejaron de ver.
Pasaron los años y la princesa y el
caballero volvieron a encontrarse, recordaron cuando
se habían conocido y lo que sentían el uno por el otro,
el amor… y en poco tiempo se casaron y fueron felices
y comieron perdices.
Miguel Ortega, 3º Primaria
10. El DRAGÓN REGALA ROSAS
Cuenta la leyenda que en un pueblo llamado
Handsbell vivía un terrible dragón, que echaba humo de las
muelas y fuego de las orejas.
Todos los habitantes , que eran aficionados a la
lectura, le tenían miedo porque se comía todos los libros que
encontraba a su paso.
El rey enfadado, declaró guerra contra el
monstruo e hicieron un sorteo; a quien le tocase tendría que dar
cinco libros para la tripa del dragón.
Esa técnica funcionaba , hasta que un día….¡ sorpresa!, le tocó a
la hija del rey, Anabel, era guapa , sincera y la que más leía de
Handsbell. Entonces la realeza lo prohibió. Con este acuerdo, los
residentes del pueblo se enfadaron con el rey y la reina.
Finalmente, llegó al pueblo un precioso caballero
de rostro claro, pelo oscuro y ojos verdes que se llamaba San
Jordi y venía a salvar la aldea y el pequeño conflicto.
¿Cómo? Os preguntaréis- San Jordi hizo un acuerdo con el
dragón, el monstruo se seguía comiendo los libros pero a
cambio, tenía que regalar rosas que generaran libros.
San Jordi le regaló la rosa más bella a Anabel y le pidió
matrimonio, ella dijo que sí.
Al cabo de unos meses los vecinos de Handsbell
y el dragón se hicieron amigos.
Y la historia del dragón termina teniendo rosas para dar y regalar.
Mar Redón, 4º Primaria
11. EL MARAVILLOSO SUEÑO
Hace algunos años, en un pueblo de un país muy
lejano vivía una niña con su familia. Aina, que así se
llamaba la niña, tenía 10 años y era rubia, alta, delgada y de
tez muy blanca. Su padre era bajito, delgado, moreno y de
ojos verdes. La mamá era alta, delgada y de ojos azules.
Todos eran muy aventureros y les gustaba la acción.
Una dulce mañana, como todas las demás, la familia
se levantó pronto y todos juntos se pusieron a desayunar.
La pequeña siempre preguntaba a su padre si podrían
viajar al espacio y él le respondía que no. Entonces,
cansada de tanta negación de su papá se fue corriendo a
su habitación. Se puso a pensar, pensar y pensar como
llegar al espacio y se quedó dormida. Soñó con ese lugar
tan maravilloso lleno de planetas, las estrellas, el sol,… y
en una bonita nave estaba su padre saludándola.
Aina despertó y contó a sus padres el sueño tan
bonito que había tenido. Su padre le dijo que intentaría
cumplir el deseo de la niña y Aina con una gran sonrisa le
dijo que no hacia falta que soñando podía llegar al espacio
todas las noches.
Esther Esperanza, 5º Primaria
12. LA MÚSICA
La música es bonita,
para tocar, cantar y disfrutar.
Para algunos aburrida,
para otros genial.
Hay muchos tipos de instrumentos
como el tambor, el clarinete y el flautín.
Son mejores que los sueños
y se pueden comparar con el violín.
En la familia de mi flauta travesera
hay tres instrumentos más,
el oboe, el fagot y el clarinete
no elegiría otros nunca jamás.
Yo acabo estos versos,
Cantando y tocando sin para.
Espero que os haya gustado,
Porque aquí escribo el final.
Carles Jorquera, 6º Primaria
