La tardor
            Ja cauen les fulles
        i les flors es marceixen.
   Les vinyes estan ben curulles
   i la tardor ja fa abrigar la gent.
     Les castanyes peten al foc
            a poc a poc.
         Ja hi ha panallets
els que més m’ agraden són els de
             pinyonets.
        La tardor es vesteix
 de marró, vermell, verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bon feix
 però has de córrer perquè si no ja
          te’ls han agafat.
       Les orenetes se’n van,
         hi ha silenci al niu
però, com sempre, tornen a l’ estiu.
           Amb la tardor
       pots escoltar la remor
      d’una confusa tempesta
     que no fa gens de gresca.
Un dia de tardor
Filtra la fulla
 la llum que l’acarona,
 ocre rogent de tardor,
  branques robustes
de paciència mil·lenària,
en el temps efímer de la
         tarda,
     aquest temps
inabastable que camina.



         La tardor
Els arbres es muden
   de roig i de groc,
   les fulles tremolen
   sota un sol de foc.
  El vent les fa caure,
  les duu fins al port.
  Quan surtis de casa,
    trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen,
   l’hivern és a prop.
 Les flors espantades,
  es tanquen de cop.


   Bofill, Puig, Serrat
Ball de tardor
Avui, he vist un ball
que mou a la tardor,
ballaven mil dansaires
  tots de semblant color
Uns baixen molt de pressa,
   altres, a poc a poc,
 uns semblen neguitosos,
   els altres sense por.
 És un ball que comença
   amb un sol ballador,
   ell marcarà el camí,
   després aniran tots.
   La dansa serà lliure,
    el temps indefinit
  i, amb l’últim compàs,
  jeuran, plegats, all llit.

 Cançó de tardor
Patina per l’aire,
   rellisca, ja és vent,
    arriba i és lladre
    del sol estiuenc.
  Carrega magranes,
  bolets i castanyes,
 s’amaga pels núvols,
    escurça els dies
  i estira les ombres.
  Es vesteix de pluja,
  pinta al cel la tristor
quan dicta als seus mots
  el poema de tardor.
     Isabel Barriel
Goig de tardor
La tardor és avançada,
   al novembre anem a entrar
     i en la tarda assolellada
      a l´indret de la finestra,
      els ocells sento cantar.
 Són rossinyols o són merles?
   o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
  aquest sí, el sento ben clar.
    S´esforcen cara a la terra
      per dir-li a la humanitat
    que el tresor de la natura
     l´aprenguem a disfrutar.
  Veure un vol d´unes ocelles
  o un prat d´un verd molt clar,
    o un riu, o unes estrelles,
        i mirar-se un a elles
        i de la pau disfrutar.


    Joan Barceló Subirana
Tardes de tardor
 Cadascú sap on camina
cada capvespre de tardor
mentre les hores pasegen
  fan un festival de color
Blau lila amb taronja roig
   lila més fort blau fosc
 i les estrelles blanques
  que m’omplen de goig
     allà sempre quieteS
Tardor: Temps i ritme
Plou grisament i lleugera,
     i una gota, com els ulls,
    es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
      Cau la gota que fou cor
      com un plor i regalima,
         i la fulla, sense pes,
     alleujada ja, es redreça.
            Ara tu, envidreït,
   dius cor verd, mirada verda,
     gota verda, verd record,
       i saps de la meravella
      de quan la gota i el cor
       foren la mateixa cosa.
 Un temps altre esdevé el temps
     i batec i escletxa i ritme.
          Antoni Català




        Cançó de tardor
Ja ha arribat la tardor
   vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
 que després trepitgem tots.
      Ja ha marxat la calor,
  vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
   flaires que recordem tots.
      La natura ens dur
     pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
   Ja ha arribat la tardor
  vestida de groc i marró,
   ara anem a passejar
 que això agrada a tothom.
          Noé Rivas
La castanya
(cançó popular catalana)
Vora el foc tinc la mainada
  que castanyes fa torra;
  quan estiguin bufadetes
     el gatet hi jugarà,
     el gatet hi jugarà,
     el gatet hi jugarà.

    La castanya reinflada
   pega bot i surt del foc;
   qui té la sort d'agafar-la
no n'ha d'anar a plega a l'hort,
no n'ha d'anar a plega a l'hort,
no n'ha d'anar a plega a l'hort.
La castanyera
           (cançó popular)

Quan ve el temps de menjar castanyes,
    la castanyera, la castanyera;
   ven castanyes de la muntanya
        a la plaça de la ciutat.

        La camisa li va petita,
       la faldilla li fa campana,
     les sabates li fan cloc, cloc,
     i al ballar sempre gira així.




    La castanyera de la porxada
(Àngel Daban)

    A sota la porxada
 o també en cada vorera
 les tardes de novembre
  trobem la castanyera.

 Moniatos que ja fumen,
  castanyes calentones;
  qui en vol la paperina:
au vinga! i que són bones.

 Caliu de quatre fustes,
  i una paella negra;
amb un sac de castanyes
 va fent la castanyera.
Les castanyes
      (cançó popular)

Quan les fulles fan sardanes,
és que arriben les castanyes.
   Les castanyes torrarem
 i tots junts les menjarem.
Poesies tardor
Poesies tardor
Poesies tardor
Poesies tardor
Poesies tardor
Poesies tardor
Poesies tardor
Poesies tardor
Poesies tardor
Poesies tardor

Poesies tardor

  • 1.
    La tardor Ja cauen les fulles i les flors es marceixen. Les vinyes estan ben curulles i la tardor ja fa abrigar la gent. Les castanyes peten al foc a poc a poc. Ja hi ha panallets els que més m’ agraden són els de pinyonets. La tardor es vesteix de marró, vermell, verd i ataronjat. De bolets en pots agafar un bon feix però has de córrer perquè si no ja te’ls han agafat. Les orenetes se’n van, hi ha silenci al niu però, com sempre, tornen a l’ estiu. Amb la tardor pots escoltar la remor d’una confusa tempesta que no fa gens de gresca.
  • 2.
    Un dia detardor
  • 3.
    Filtra la fulla la llum que l’acarona, ocre rogent de tardor, branques robustes de paciència mil·lenària, en el temps efímer de la tarda, aquest temps inabastable que camina. La tardor
  • 4.
    Els arbres esmuden de roig i de groc, les fulles tremolen sota un sol de foc. El vent les fa caure, les duu fins al port. Quan surtis de casa, trepitja-les fort! Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop. Les flors espantades, es tanquen de cop. Bofill, Puig, Serrat
  • 5.
    Ball de tardor Avui,he vist un ball que mou a la tardor,
  • 6.
    ballaven mil dansaires tots de semblant color Uns baixen molt de pressa, altres, a poc a poc, uns semblen neguitosos, els altres sense por. És un ball que comença amb un sol ballador, ell marcarà el camí, després aniran tots. La dansa serà lliure, el temps indefinit i, amb l’últim compàs, jeuran, plegats, all llit. Cançó de tardor
  • 7.
    Patina per l’aire, rellisca, ja és vent, arriba i és lladre del sol estiuenc. Carrega magranes, bolets i castanyes, s’amaga pels núvols, escurça els dies i estira les ombres. Es vesteix de pluja, pinta al cel la tristor quan dicta als seus mots el poema de tardor. Isabel Barriel
  • 8.
  • 9.
    La tardor ésavançada, al novembre anem a entrar i en la tarda assolellada a l´indret de la finestra, els ocells sento cantar. Són rossinyols o són merles? o potser són uns pinçans ? però el missatge que ens envien, aquest sí, el sento ben clar. S´esforcen cara a la terra per dir-li a la humanitat que el tresor de la natura l´aprenguem a disfrutar. Veure un vol d´unes ocelles o un prat d´un verd molt clar, o un riu, o unes estrelles, i mirar-se un a elles i de la pau disfrutar. Joan Barceló Subirana
  • 10.
    Tardes de tardor Cadascú sap on camina cada capvespre de tardor mentre les hores pasegen fan un festival de color Blau lila amb taronja roig lila més fort blau fosc i les estrelles blanques que m’omplen de goig allà sempre quieteS
  • 11.
  • 12.
    Plou grisament illeugera, i una gota, com els ulls, es tiny de verd, a una fulla que és com un cor i que es gronxa. Cau la gota que fou cor com un plor i regalima, i la fulla, sense pes, alleujada ja, es redreça. Ara tu, envidreït, dius cor verd, mirada verda, gota verda, verd record, i saps de la meravella de quan la gota i el cor foren la mateixa cosa. Un temps altre esdevé el temps i batec i escletxa i ritme. Antoni Català Cançó de tardor
  • 13.
    Ja ha arribatla tardor vestida de groc i marró, cauen branques, cauen fulles que després trepitgem tots. Ja ha marxat la calor, vent i pluja se l’han endut, nits més llargues, més silenci, flaires que recordem tots. La natura ens dur pomes i raïm del bo, molts bolets, també castanyes que ens agraden molt a tots. Ja ha arribat la tardor vestida de groc i marró, ara anem a passejar que això agrada a tothom. Noé Rivas
  • 14.
  • 15.
    Vora el foctinc la mainada que castanyes fa torra; quan estiguin bufadetes el gatet hi jugarà, el gatet hi jugarà, el gatet hi jugarà. La castanya reinflada pega bot i surt del foc; qui té la sort d'agafar-la no n'ha d'anar a plega a l'hort, no n'ha d'anar a plega a l'hort, no n'ha d'anar a plega a l'hort.
  • 16.
    La castanyera (cançó popular) Quan ve el temps de menjar castanyes, la castanyera, la castanyera; ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat. La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc, cloc, i al ballar sempre gira així. La castanyera de la porxada
  • 17.
    (Àngel Daban) A sota la porxada o també en cada vorera les tardes de novembre trobem la castanyera. Moniatos que ja fumen, castanyes calentones; qui en vol la paperina: au vinga! i que són bones. Caliu de quatre fustes, i una paella negra; amb un sac de castanyes va fent la castanyera.
  • 18.
    Les castanyes (cançó popular) Quan les fulles fan sardanes, és que arriben les castanyes. Les castanyes torrarem i tots junts les menjarem.