Poemes dites

1. POEMES,
DITES/REFRANYS,
CANTARELLES I
ENDEVINALLES
Gisela Silva, Montse Selga, Hafsa Zaguaj

3.  Pel gener comença l'any i els onze que
falten fan que el fred no es senti tant.
Els tres reis, majestuosos, passen per ciutats i
viles i són sempre generosos.
Amb la neu, si n'ha caigut, fem un ninot que
ens contempla i té el nas molt punxegut.
Però una ullada de sol el pot fondre de
seguida i tots hem de portar dol.
Cal anar molt en compte amb el glaç, que si
bades i rellisques et pots molt bé trencar un
braç.
Pel gener fa un fred molt viu, se'ns han acabat
les festes i tots enyorem l'estiu

4.  Febrer el curt, brau i tossut,
sol, solet, no triguis massa,
que no puc jugar a la plaça
i seràs molt ben rebut.
Febrer el curt, gats pel terrat,
somnis d’or a la flassada,
la disfressa preparada
i el cel ben esbojarrat.
Febrer el curt, sol estantís,
un xim-xim de pluja freda,
haurem de tancar la cleda
i jugar tots al parxís

5.  Vent rabent, vent de llevant,
papers fugen i se’n van.
Vent rabent, la tramuntana,
dura tota la setmana.
Vent rabent, vent de ponent,
treus barrets a molta gent.
Vent rabent, vent de migdia,
fins a mi se m’enduria.
Vent de març, un pèl traïdor,
no m’encalcis, que tinc por.
El penell d’aquell teulat
té el seu gall ben marejat.
Roba estesa, banderola,
la camisa blanca, vola

6.  Salta, miralta,
plou i plou,
la terra eixuta
ja en té prou.
Salta, miralta,
abril al cel.
Les gotes tendres
fan un tel.
Espurna d’aigua
en el cel blau.
És tan petita
que no cau.
Salta, miralta,
ha fresquejat.
Mirall d’estrelles,
la ciutat.

7.  L’ocellet vola que vola
Amb la boca a mig obrir,
Tot xisclant, de bon matí.
-Tu que no has d’anar a l’escola,
hi voldràs anar per mi?
Hi ha una malva ben florida
Al bell mig de l’emparrat.
Aquest maig adelerat
A fer campana convida.
Sort que sóc tan assenyat!

8.  L’estiu ens arriba
Amb dies més llargs.
Treiem l’equipatge,
Anem de viatge
I menjem gelats.
Anem a la platja
Perque fa calor.
Farem castells de sorra.
Posem-nos la gorra,
Tambe el bañador!

9.  Les ones, rodones,
dibuixen vaixells.
Bastirem castells
per passar l’estona.
Castells a la sorra,
fets de lluna plena
de nit de juliol.
Passa la gavina
amb bec de petxina
i ulleres de sol.
Estrelles de mar,
cristalls a la sorra,
el castell s’esborra
quan es va fent tard

10.  Cavallet de fira,
de festa major,
picarols de llauna
i cor de cartró.
Més aviat fosqueja,
el dia es fa curt.
Quan el ball comença
la lluna ja surt.
La roda que gira
al mig de la fira
olora el ruixat.
Però la tempesta
no atura la festa
i s’acaba aviat.
La gent amagada,
un xic remullada
torna a caminar.
I ara fa més fresca,
però segueix la fresca
fins a fer-se clar.

11.  La senyora sargantana
ara surt a passejar.
-Fa sol, quin dia més clar!
Ai, començo a tenir gana...
La sargantana lleugera
sota el sol de fi d’estiu
agafa un mosquit, vora el riu,
a l’ombra de la pomera.
Mentre fuig aquell mosquit,
(quin ensurt, quina basarda!),
es daura lenta una tarda
d’un setembre poc humit.

12.  Alguns arbres s’han tornat
d’un color tot rovellat.
Cargol, no vagis enlloc
caminant a poc a poc.
Mira que un cistell t’espera
I el taulell de la cuinera.
Octubre al cel, jo a l’escola;
tu, cargol, a la cassola.
Fulles d’arbres pels camins
I llavors pels ratolins.
Rovellons per tot arreu,
llum al cau de la guineu.

13.  El novembre és a la porta
I com sempre, a la tardor,
amb les pluges i els bolets,
arribaré també jo.
Mireu de ser bons minyons
I menjar moltes castanyes,
I no altres coses estranyes
que valen més dinerons.
Els caramels i els xiclets
fan tornar les dents corcades.
Un got d’aigua per la set,
i castanyes ben torrades.
Fins aviat, si tot va bé,
ara que ja fa fresqueta.
Us saluda, la Quimeta
rovellons i Castanyer.
(Castanyera diplomada,
per Tots Sants, molt esperada).

14.  Molsa pels marges, sorra fina,
per dibuixar algun caminal.
Una nevada de farina
sobre el pessebre de Nadal.
-Aquest pastor, mira on el poses,
que no podrà ni caminar.
-I aquesta noia, cap on va?
-Va cap al pou, porta una gerra...
-Aquelles cases, al turó.
-Vora del riu, el pescador.
-El bon pagès, llaurant la terra.
-I aquest ninot. Ve de l’espai!
-Posa’l on vulguis! Això rai!
Un Nadal més que va passant
vora d’un ram de galzeran.
L’home dels nassos, pel carrer.
Un any s’acaba, un altre, ve.

15. ENDEVINALLES

16. El primer serà el més
vell,
I l’últim el més novell
Solució: gener Tots els nens
disfressats
Estan!!!
Canten i xiulen
Perquè el carnaval ha
arribat.
Quin mes sóc?
Solució :febrer

17.  Estic entre el febrer i l’abril,
I moltes flors surten als jardins.
Quin mes sóc? Març
 Sóc el quart en arribar,
Però no per això arribo tard.
Quin mes sóc? Abril
 Començo per «M», i acabo per «G»,
Però gelats encara no menjaré.
Quin mes sóc? Maig

18.  Coets, bengales i focs gegants
Han vingut a la revetlla de sant Joan
Quin mes sóc? Juny
 Tots els nens i nenes al casal estan,
Jocs d’aigua i piscina i anem nedant.
Quin mes sóc? Juliol
 Començo per «A» i gelats us deixo menjar.
Fa molta calor i porto banyador!
Quin mes sóc? agost

19. SETEMBRE
En aquest
mes
Comença
l’escola, i
també la
xerinola?
setembre
OCTUBRE
Una cama i un barret
Que s’aguanta dret?
El bolet

20.  Sóc el penúltim en arribar
Perquè el fred em fa frenar.
Quin mes soc? novembre
 Un de blanc, un de ros i un de negre
Fan via dalt del pessebre.
Van sortir d’orient
I porten regals a la gent.
Saps qui són? Els tres reis
(mes de desembre)

21. CANTARELLES

22. El gener és el primer.
Al febrer abriga't bé.
Al març es desfà el glaç.
A l'abril de flors n'hi ha mil.
Al maig cada dia un raig.
Al juny l'estiu al puny.
Al juliol amagat del sol.
A l'agost a les nou és fosc.
Al setembre la verema.
A l'octubre cau la pluja.
Al novembre castanyes al ventre.
Al desembre gla i pessebre
http://www.sortirambnens.com/cancons/4391-els-mesos-de-lany.
html

23.  generAigua de gener,
omple les bútes i el graner.
Aigua de gener,
tot l'any va bé.
Per sant Vicenç,
"raganya" les dents.
Per Sant Antoni de gener,
mitja palla i mig graner.
Gener sec i abril mullat,
molta palla i poc blat.
Segons sia el gener,
menjaràs el pa de l'any que ve.
El gener és el més vertader,
perquè és el primer.
Si vols que sali bé,
mata el porc pel gener.
Per Sant Silvestre,
per la porta o per la finestra.
Pel gener,
no siguis matiner.
Per Sant Sebastià,
una hora hi ha.
Al mes de gener,
s'empeny l'oliver,
pel febrer el jornal té.
No hi ha cap bon ametller,
que no hagi florit el gener.
Polls de gener,
cada ploma un diner.

24.  Si la Candelera riu,
el fred és viu.
Si la Candelera plora, la fred és fora. Després de la Candelera,
Carnestoltes ve al darrera.
Pel febrer,
el cargol ja és carriler.
Febrer assolellat,
febrer gelat.
Pel més de febrer,
treu flor l'ametller.
La neu de febrer,
marxa com un gos llebrer.
Adéu febrer, que amb ta gelada,
no m'has mort cap ovella ni m'has fet cap pelada.
Aigua de febrer,
bona pel sementer.
Pel febrer,
els ous a diner.
El mes de febrer, deixa'l fer

25.  Març, marçot,
mata la vella i la jove si pot.
Març ventós,
abril plujós, fan un maig florit i formós.
Març, marçot,
mata la vella vora el foc.
Pel març, herbes per totes parts.
Quan el març fa de maig,
el maig fa de març.
El març marceja,
i la gent bogeja.
Març, marçot,
pica'm el cul que el cap no pot

26.  Surt, sol, solet,
tots tenim fred,
vine per sant Jordi,
vine sol, solet.
Si tu no vens
no puc sortir,
vine per Sant Jordi,
vine al meu jardí.
http://www.sortirambnens.com/cancons/1557
-per-sant-jordi.html

27.  Per maig,
cada dia un raig.
Al maig floreix el faig,
i canta el gaig.
Maig plujós i juny calent,
fan bon vi i bon ferment.
Maig arriba,
un jardí a cada part.
Pel maig,
la sardina a raig.
Pel maig,
festes a raig.
Per Santa Creu,
faves i pèsols per tot arreu.

28.  Les petites formiguetes a l’estiu
Quan el blat ja està segat,
Ben lligat i apilotat,
Surten arrenglaredetes del seu niu
Fent xiu-xiu, fent xiu-xiu.
I van ben endreçadetes...
Cap aquí, cap allà, tot cantant les
formiguetes..
Cap aquí, cap allà, que per tot arreu n’hi ha.
http://www.sortirambnens.com/cancons/303-
les-petites-formiguetes.html

29.  El juliol,
el mes de sol. Pel juliol,
Pesca qui vol.
Qui sembra espinacs pel juliol,
en menja quan vol.
Al juliol, ni dona ni col,
però tant col com dona,
a tot temps és bona.

30.  Per la mare de Déu d'agost,
a les set és fosc.
Vinet, qui t'ha batejat?
l'agost va ser mullat.
Agost durador,
el setembre collidor.
No es pot dir oliva,
que a l'agost no sigui eixida.
Per l'agost,
bull mar i bull em most.
Per Sant Magí,
l'avellana has de collir

31.  Quan ve la tardor,
i se'n va l'oreneta.
no li dic adéu,
li dic arreveure.Del setembre a la tardor,
torna el calor.
Setembre assolellat,
bon vi assegurat.

32.  M'agrada la tardor
M’agrada la tardor
perquè els arbres es despullen
m’agrada la tardor
virondeta virondó
groc groc groc
groc groc groc
grogues i seques són les fulles
groc groc groc
groc groc groc
grogues ,vermelles i marrons
http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2008/10/magrad
a-la-tardor-can-infantil-per-als.html

33.  Per Sant Martí,
es tapa la bóta del bon vi. Per Tots Sants,
deixa el "vano" i treu els guants.
Per Sant Andreu,
pluja o neu o fred molt greu.
Per Tots Sants,
capes i guants.
Sol pel novembre i abril plujós,
estiu calorós.
De Tots Sants a Nadal,
justa una passa de gall.
Quan novembre ve,
abriga't bé.

34.  Per Nadal,
cada ovella al seu corral.
Desembre ben fred,
bon any i ben esplet.
Desembre nevat,
bona any assegurat.
El desembre és un vell,
que fa arrogar la pell.
Per Nadal i Sant Esteve,
cadascú a casa seva.
Qui el desembre acabarà,
l'any nou veurà.
Pel desembre, desembrot,
el pastor deixa les ovelles,
i se'n va a la vora del foc

35. REFRANYS/DITES

36. Gener:
El gener és el més verdader, perquè és el primer.
Febrer:
Febrer, febreret, set capes i un barret.
Març:
Març, marçot, pica'm el cul que el cap no pot.
 Abril:
Els ocells tornen a cantar, la primavera
acaba d'arribar.

37. Maig:
Pel maig, cada dia un raig.
Juny:
Pel juny fruites madures, i bones
migdiades.
 Juliol:
Qui no es banya pel juliol, no es banya quan
vol.
 Agost:
Agost durador, el setembre acollidor.

38.  Setembre:
Setembre ha arribat, i a l'escola hem tornat.
 Octubre:
Per sant LLuc sembro si puc.
 Novembre:
Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar.
 Desembre:
Desembre nevat, bon any que ve assegurat

39. ANGLÈS

40. MONTH MARCH
 Never mind March, we know
You’re not really mad
Or angry or bad
You’re only blowing the winter away
To get the wold ready
For April and May.

41.  Read apples
Blue sky
It’s september
Falling leaves
Rainboow questions
It’s september
Opening doors
Opening books
Opening hearts
It’s seeptember
Time of wonder
Time of growing
Timeless treasures
It’s september

42.  No sunshine, lots of rain,
No worm days, snow again!
No bugs or bees
No leaves on trees
You must remember
This is november

43.  What month have 28 days?
february

44.  The Months of the Year
 (To the Tune of "Three Blind Mice")
January, February, March,
April, May, June.
July, August, September,
October, November, December.
These are the twelve months of the year.
Now sing them together so we can all hear.
How many months are there in a year?
Twelve months in a year.

45.  The Months
January brings the snow;
Makes our feet and fingers glow.
February brings the rain;
Thaws the frozen pond again.
March brings the wind so cold and chill;
Drives the cattle from the hill.
April brings us sun and showers,
And the pretty wildwood flowers.
May brings grass and leafy trees,
Waviang in each gentle breeze.
June brings roses, fresh and fair,
And the cherries ripe and rare.
July brings the greatest heat,
Cloudless skies and dusty street.
August brings the golden grain;
Harvest time is here again.
Mild September brings us more
Fruit and grain, for winter store.
Brown October brings the last
Of ripening gifts, from summer past.
Dull November brings the blast:
Down from the trees the leaves fall fast.
Cold December ends the rhyme
With blazing fires and Christmas time.

46. Fitxa d’activitat

47. Destinataris Objectius Metodologia
Per infants de 2-6 anys
•Aprendre els mesos de l'any.
•Conèixer les diferents
estacions.
•Introduir la llengua anglesa als
infants
•memoritzar cançons, petits
poemes, etc.
Els infants en arribar a l'aula, cada dia,
els assentarem tots pel terra per
explicar -les diferents recursos com
ara: poemes, cantarelles, endevinalles...
per afavorir el desenvolupament del
llenguatge.
- Les educadores que portaran a terme
aquesta sessió utilitzaran diferents
imatges i materials al hora de cada
recurs.
-Les persona encarregades a dur a
terme aquesta activitats hem de
transmetre un ambient de seguretat,
confiança i efecte. Els materials que
necessaris per la realització de cada
recurs, han de ser originals per tal de
crear en l'Infant entusiasme i interès.
Les educador han d'explicar el poema,
l'endevinalla, el refrany... d'una manera
entenedora, per tal que els infants es
motivin i tinguin la possibilitat de
poder imaginar-se tot allò que els
estem explicant en cada recurs.

48. Temporalització Recursos Avaluació
15-20 minuts
aproximadament cada dia.
Hem fet un recull de poemes o
cantarelles, endevinalles,
refranys i dites i un recull de
recursos amb anglès utilitzant
el PowerPoint, però pensem
imprimir tots els recursos i fer
com una mena de llibreta, ja
que considerem que és més
original
El mètode que utilitzarem per recollir
la informació serà a partir de
l'observació
A l'avaluació durant el procés de
l'activitat, utilitzarem l'escala
numèrica).
Finalment farem una avaluació final
dels infants i de la nostra tasca com a
educadors o educadores.

49. 1) Hem planificat i organitzat els recursos d'una manera correcte?
1 2 3 4 5
2) Hem transmès un ambient segur i agradable pels infants?
1 2 3 4 5
3) Hem escollit l'espai i el temps adequat per dur a terme aquests recursos?
1 2 3 4 5
4) Hem obtingut els resultats que volíem aconseguir?
1 2 3 4 5

50. 1) Els infants estaven motivats?
1 2 3 4 5
2) Els infants mostraven interès per l'activitat?
1 2 3 4 5
3) Han complert totes les normes posades al hora de realitzar l'activitat?
1 2 3 4 5
4) Han pogut memoritzar alguna cançoneta o poema?
1 2 3 4 5