2. Podem distinguir dues gran etapes o estils d’art, dins l’època de l’Edat Moderna: El Renaixement (s. XV- S. XVI) El Barroc (s. XVII- S. XVIII)

3. Partint del descobriment de la importància de l’home, el Renaixement canvia no només l’art, sinó també les ciències, la literatura… Va comença a Itàlia , a Florència, però ràpidament es va estendre per tota Europa. Es diu “renaixement” perquè agafa com a model l’art clàssic (Grècia i Romà) i el vol tornar a utilitzar, però amb canvis. Amb la caiguda del Feudalisme volen oblidar-se de l’Edat Mitjana que consideren bàrbara, i tornar a la grandesa de Roma

4. Als arquitectes (que ara ja són coneguts), escollen element clàssic, com les columnes, però inventant nous elements. Destaca l’ús de les cúpules als edificis públics.

5. Als pintors comencen a fer obres no-religioses, i a pintar mites o retrats. Destaca l’ús de la perspectiva, per crear realisme a les seves obres, tant a la pintura en quadres, com en la pintura mural.

6. Es reintrodueix els models nus, prohibits a l’Edat Mitjana. Estudien per fer-la el cos humà. Fan obres no religioses Abandonen la talla en fusta per fer obres en pedra o en metall, perquè no es facin malbé, i durin.

7. Miquelangelo Raffaello Botticelli Leonardo da Vinci En aquesta època els artistes treballaven per els reis, per l’Esgésia o per els rics de les ciutats (els burguesos). Hi anaven a escoles especialitzades per poder estudiar art . Un artista del Renaixements feia escultures, pintures, invents, escrists…

8. També va començar a Itàlia . És un estil molt ple de formes, d’adorns, de flors... És un art molt “elaborat” Inclou un canvi en la arquitectura, la pintura, la escultura, la literatura, la música, la dansa...

9. Els reis utilitzaven la arquitectura per “marketting” de les seves ciutats. Si un ciutat tenia gran edificis, grans places i carrers significava que era rics i poderosos. El rebuig de la simplicitat i la recerca del complex. No renega de les formes clàssiques, però les transforma de manera fantasiosa.

10. Es desenvolupen nous gèneres com els bodegons, paisatges, retrats, escenes costumbristes. Igualment, s'enriqueix la iconografia de tipus religiós. Existeix una tendència i una cerca del realisme que es conjuga amb la teatralitat i sovint el dramatisme.

11. L'escultura barroca continua el camí traçat al Renaixement. Utilitza la fusta policromada i hi domina el tema religiós amb la realització de retaules per a esglésies i imatges per a les processons. El realisme aconsegueix en la imatgeria proporcions veritablement dramàtiques: cares demacrades, ferides obertes, signes de dolor i patiment.