Presentació feta per a l'assignatura de Semàntica, lexicologia i fraseologia catalanes de 3r de Grau en Filologia Catalana: Caracterització fraseològica dels personatges a 'Senyoria' de Jaume Cabré

1. La caracterització dels personatges
en Senyoria de Jaume Cabré, a
partir de l’anàlisi fràsica
Treball fet a càrrec de J. Àngel
Cano Mateu per a l’assignatura de
Semàntica, lexicologia i fraseologia
catalanes.

2. Jaume Cabré (Barcelona, 1947)
- Escriptor i filòleg català (llicenciat el 1972).
- Lector voraç: Borges, García Márquez, Proust, Calders o Rodoreda, entre
altres.
- Melòman: la música molt present a les seues obres.
- Obres de “formació”: Faules de mal desar (1974), La Teranyina (1983), Fra
Junoy o l’agonia dels sons (1983), Luwoski o la desraó (1983).
- Senyoria (1991): una de les més populars. Reflexió sobre el poder, un al·legat
contra la llei i la justícia humanes, una lluita contra el destí, una novel·la
històrica, un homenatge a Barcelona...
- Obres “clau”: Viatge d’hivern (2000), Les veus del Pamano (2004), Jo confesso
(2011).
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana

3. Context històric i cultural
- Barcelona de finals del segle XVIII: crisi a Catalunya i Europa i efectes de la
Revolució Francesa, que comportarà la caiguda de l’Antic Règim.
- A Espanya, la monarquia borbònica: Carles IV, poc intel·ligent. Nomenament de
Manuel de Godoy com a primer ministre.
- Dificultats:
· Àmbit interior: revoltes urbanes per les males collites i la carestia de vida;
augment de despeses de l’estat fa que s’autoritzen nous impostos sobre els béns
de l’Església i dels municipis.
· Àmbit internacional: Carles IV busca la guerra contra la República Francesa;
Gran Bretanya li talla relacions amb Amèrica, Tractat de San Idelfonso (1796),
Espanya s’alia amb França per l’hegemonia europea.
- Extensió del romanticisme: exaltació de l’individu i de les llibertats dels homes i
dels pobles; reivindicació dels sentiments nacionals,;retorn a l’edat mitjana i, alhora,
recerca de modernitat.
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana

4. Introducció: una imatge no val més
- Objectiu: Comprovar les característiques dels personatges (extracció social,
coneixements de la llengua, ideologies...), més enllà d’allò narrat o descrit pel
narrador. És a dir, centrar-nos en els diàlegs i els pensaments d’alguns dels
personatges de l’obra Senyoria, per tal d’aprofundir –ne en el coneixement.
- Modus operandi: Aplicació del mètode de concordances fràsiques al Llibre
primer, “Sota el signe d’orió”, de la novel·la Senyoria.
- Conclusió hipotètica: Si es produeix l’adaptació dels diàlegs a les
característiques dels personatges analitzats, es donarà molta versemblança al
text. Altrament, quedaria un llenguatge molt superficial i artificiós, lluny
totalment de la parla popular. Si el nostre objectiu s’acompleix, es confirmaria
que Jaume Cabré és un magnífic escriptor que considera important qualsevol
detall.
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana
que mil paraules

5. Alguns conceptes teòrics
- Fraseologia: Disciplina lingüística que estudia el corpus fraseològic o fràsic
d’una llengua, això és, el conjunt d’unitats fràsiques (UFs) d’aquesta. L’estudi
pot abordar-se des d’un àmbit teòric o aplicat, des d’un punt de vista diacrònic o
sincrònic i des d’un enfocament intern o extern.
- Unitat fràsica: És una combinació estable de dos o més mots, que presenta les
característiques de repetició, fixació i institucionalització, a més d’altres
possibles i freqüents com idiomaticitat o anomalia.
- Col·locacions: Unitat fràsica formada per dues unitats lèxiques, que presenten
una coaparició repetida en el discurs, amb significat composicional, de manera
que una de les dues unitats (base) és més estable i delimita o especifica el
significat de l’altra (col·locatiu)
- Fórmules: Unitat fràsica que constitueix un enunciat sense autonomia textual,
amb una funció subalterna i cohesiva del discurs, que apareix generalment en
contextos ritualitzats.
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana

6. - Locucions: Unitat fràsica amb significat no composicional, unitari, reduïble,
generalment a un mot o a la seua extensió, que es configura en una estructura
sintagmàtica i funciona com un constituent oracional.
- Parèmies: Unitat fràsica que constitueix un enunciat amb autonomia textual,
significat referencial i intertextualització rellevant en el discurs. Poden ser
proverbis, sentències, màximes, aforismes, apotegmes, eslògans...
- Mètode de concordances fràsiques: Consisteix a localitzar UFs en un text,
identificar-les, fer-ne l’inventari (corpus fràsic), validar-les mitjançant
recurrències concordants (al mateix text o en d’altres) i estudiar-les des
d’enfocaments diversos.
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana

7. Llistat de personatges
- Nando Sorts: té dos Montgolfier, em menjaria el món, anar al llit amb, sóc un
cul d’en Jaumet, ens perseguís el diable, he perdut tant el temps, hi ha la fusta
d’un bon poeta, baixar dels núvols... Enfront dels antropònims fraseològics: fill
de la deesa Fortuna, protegit d’Erato i Cal·líope, estimada Penèlope...
- Rafel Massó: el fill de gossa de Setúbal, li importava un rave, se’n feia creus,
dóna’m pa i digues-me cul d’olla, ho sé de bona tinta, posar unes banyes,
llançar-nos la carn, la mare que va parir... Enfront d’una cita de Sèneca: l’home
fa mil esforços per aconseguir la felicitat fora muralles i no s’adona que l’únic
lloc on la pot trobar és a dins del seu cor.
- Gent del poble: quan toca, toca, Déu n’hi do, posar-li pedaços...
- Gent de l’aristocràcia: sembla un interrogant, qui la fa la paga...
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana

8. SER EL CUL D’EN JAUMET
1) Localització:
“Que sí, Andreu: que ja m’estic enyorant; que per més que tu
diguis que tinc un esperit aventurer i que sóc un cul d’en Jaumet,
sóc un home nou, sentimental, que sempre estaria tornant.” (pàg.
89)
2) Identificació:
“sóc un cul d’en Jaumet”, és la forma canònica que, a partir del
context, significa ‘no parar enlloc, estar sempre viatjant’.
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana
Nando Sorts

9. 3) Validació:
El cul d’en Jaumet, que no sap seure ni estar dret: ‘Es diu d’un
infant o d’altra persona molt bellugadissa, que no està mai quieta.’
(DCVB, cul)
Ésser (o semblar) el cul d’en Jaumet: ‘No estar mai quiet.’ (GDLC,
cul)
4) Classificació:
“el cul d’en Jaumet” -> locució nominal (Nom+Preposició+Nom)
Antropònim fraseològic, amb funció eponímica.
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana

10. 5) Interpretació:
Si tenim present el refrany de què prové aquesta locució nominal
(“El cul d’en Jaumet, que no sap seure ni estar dret”),
concretament, de la primera part, ja que s’obvia la segona, podem
entendre fàcilment què és ser un cul d’en Jaumet.
Tot i que no està documentat en cap lloc com naix aquesta
expressió, hi ha un conte popular que hipotèticament n’explicaria
l’origen: Jaumet és un xiquet entremaliat i a qui li peguen al cul.
Aquest, cansat de ser sempre qui rep les conseqüències del seu
propietari, decideix marxar, fins que en Jaumet el troba i li promet
que es portarà bé. Potser, aquest és l’origen vertader, però també
caldria esbrinar què s’escrigué abans, o la locució o el conte.
En qualsevol cas, ací veiem clarament una metonímia, en què es
pren una part (el cul) pel tot (l’ésser humà).
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana

11. IMPORTAR (ALGUNA COSA A ALGÚ) UN RAVE
1) Localització:
“Que l’hagués comparat amb don Fèlix Amat i les seves teories de
les esferes cristal·lines el molestava. Però en aquests moments, la
veritat, li importava un rave la relativitat del nord i del sud i de la
mare que va parir el pesat del doctor Dalmases...” (pàg. 106)
2) Identificació:
“li importava un rave”, és la forma canònica que, a partir del
context, significa ‘no interessar gens una cosa a algú’.
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana
Rafel Massó

12. 3) Validació:
Rave: ‘Cosa de baixa qualitat, que desplau.’ (DCVB)
UFs relacionades: “Donar un rave” (‘donar una negativa’); “Esser
una cosa de pa i rave” (‘esser de poc valor o importància’).
Pensem que seria un calc del castellà “importar un comino”.
4) Classificació:
“importar un rave” -> locució verbal (Verb+Nom)
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana

13. 5) Interpretació:
Tot i que no hem trobat en cap diccionari l’expressió “importar un
rave”, sí que l’hem localitzada en alguns textos, per exemple, en
l’article de Xavier Serra Besalú, al títol, “La CEE m’importa un rave.
La resta, no” (El Punt Avui , 2011).
Creiem que dóna lloc a una metàfora conceptual, on el domini
font seria un rave, entés com una cosa sense valor, i el domini
meta seria la indiferència que li produeix el fet en qüestió (la
comparació amb les teories de les esferes cristal·lines). És a dir,
“importar un rave”, literalment seria, ‘importar (alguna cosa) com
una cosa sense valor’, o el que és el mateix, ‘no importar gens’.
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana

14. -Amb l’anàlisi del fràsic de cada
personatge podem veure que:
• Des del punt de vista històric, malgrat
els decrets de Nova Planta, la
castellanització i la francesització, la
gent continuava emprant la llengua.
• Aquesta llengua parlada era molt
rica, plena d’UFs de la cultura popular, i
totalment allunyades de la llengua que
es volia imposar.
• Per una banda, Nando és un jove
músic: coneix expressions de caràcter
popular, però també referències als
clàssics (barreja el vocabulari del poble
amb el refinament intel·lectual).
• Per una altra, Rafel Massó és el jutge
de la Reial Audiència; tanmateix, hi ha
arribat perquè sempre ha anhelat el
poder i la riquesa, no pel fet de venir
d’una família de l’aristocràcia. Açò es
demostra amb l’ús de les expressions
comentades, així com amb els insults i
les paraules malsonants.
• Jaume Cabré sap dotar els
personatges d’una versemblança
aclaparadora, fruit, possiblement, de la
seua afició d’escoltar la parla de la gent
per a reflectir-la en les seues novel·les.
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana
Conclusions

15. CABRÉ, J. (1a ed. 1991): Senyoria, Barcelona, Proa, 2004.
CONCA, M. (2003): “L’estil literari en el Cicle de Cassana d’Enric Valor”, dins de Momenti di
cultura catalana in un millenio. Atti del VII Convegno dell’ AISC (Nàpols, 2000), Nàpols, Liguori,
121-138.
DCVB (1926-62): Antoni M. ALCOVER i Francesc de Borja MOLL, Diccionari-Català-Valencià-
Balear, 10 VOLS., Palma, Moll. [Disponible en línia http://dcvb.iecat.net/ ]
GDLC (1998): Enciclopèdia Catalana, Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Barcelona, Grup
Enciclopèdia Catalana. [Disponible en línia http://diccionari.cat/]
GUIA, J. (2010): Ficció i realitat a l’Espill. Una perspectiva fraseològica i documental, València,
Publicacions de la Universitat de València.
TRILLA, M. R. (2004): “Introducció”, dins de CABRÉ, J.: Senyoria (1a ed. 1991), Barcelona, Proa,
2004.
SERRA, X. (2011): “La CEE m’importa un rave. La resta, no”, El Punt Avui, 12-VII-2011.
[Disponible en línia http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/433446-la-cee-mimporta-
un-rave-la-resta-no.html ]
SIMBOR, V. (2005): La narrativa catalana del segle XX, Alzira, Bromera.
J. Àngel Cano Mateu
Grau en Filologia Catalana
Bibliografia