Històries del paradís, de Xavi sarrià

Exposició feta a càrrec de
J. Àngel Cano Mateu per
a l’assignatura Cultura i
literatura per a infants i
joves en llengua catalana

- Xavi Sarrià (Barcelona, 1977).
- Escriptor, lletrista i cantant d’Obrint Pas: La revolta de l’ànima (1997), Obrint
Pas (2000), Terra (2002), La Flama (2004), En moviment (2005), Benvingut al
Paradís (2007) o Coratge (2011).
J. Àngel Cano Mateu
Grau de Filologia Catalana
Xavi Sarrià,
cantant i escriptor

- Cançons-himne: “La flama”, “Som”, “No tingues por”, “Cant de Maulets”
(adaptació de la cançó d’Al Tall), “Del Sud”, “Avui com ahir”, “El gran circ dels
invisibles”, “Camins”, “La vida sense tu”, “Al país de l’olivera”, etc.
- Defensa de les causes perdudes: llibertat, tolerància, valencianisme-catalanisme
(com a unitat), antifeixisme, igualtat, antimonàrquics, a favor de les
classes populars (maulets), en contra del poder, cultura de resistència.
Obrint Pas
Logotip amb el puny de la
resistència i de la lluita

- Personalitats homenatjades: Joan Fuster (1), Vicent Andrés Estellés (2), Ovidi
Montllor (3), Muhammad Ali (4), Salvador Allende (5), Ernesto “Che” Guevara
(6), Guillem Agulló (7), Mavi Dolz (8)...
6 5
4 7
3
2 1
8

- Cantants i grups col·laboradors:
Miquel Gil, Al Tall, Inadaptats
(Eina), Feliu Ventura, La Gossa
Sorda, Aspencat, Orxata Sound
System, Pep Gimeno “Botifarra”,
Rude Man, Juan José Blanco, Tóbal
Rentero, Abdeljalil Kodssi, Trikizio,
Odi, Soul Atac, Ba-Tukem Tukada,
Orquestra Àrab de Barcelona, Pau
Alabajos, Fermin Muguruza, Borja
Penalba...
Orquestra Àrab
de Barcelona
Rude Man
Fermin
Muguruza
Tóbal Rentero
Àlex Vendrell,
Inadaptats (Eina)
Josep Nadal (La Gossa Sorda), Feliu
Ventura i Xavi Sarrià (Obrint Pas)

- Primer grup en català que ix més enllà dels Països Catalans:
· Euskal Herria
· Galícia
· Castella
· Occitània
· França
· Itàlia
· Alemanya
· Suïssa
· Croàcia
· Grècia
· Veneçuela
· Palestina
· Japó
Cartell de la gira pel Japó,
Japan Tour 2011

- Editorial Bromera (Alzira).
- Colecció: L’Eclèctica.
- Primera edició, 2008.
- Traducció al castellà: Historias del Paraíso,
Txalaparta, 2011.
- A partir de 15-16 anys.
- Coberta: David Segarra
- Portada:
• Colors: groc daurat/marró, gris, negre.
• Fotografia: xiquet que mira seriosament
l’objectiu, dos joves jugant a bàsquet i un
gratacel de fons. Tot amb tonalitats de grisos i
negres. Imatge dels suburbis d’algun país
“desenvolupat”.

- “Històries”: 22 relats breus
- “Paradís”: ‘Estat de felicitat amb relació a llocs amens, confortables, plens de
pau.’ (GDLC)
INTERPRETACIÓ
- Llibre de meravelles, de V. A. Estellés: “Teoria i pràctica de la flor natural” –
“Propietats de la pena”.
- El “Paradís” anunciat mai és un Paradís idealitzat: uns suburbis, la immigració i
les pasteres, la violència masclista; però també l’esperança, la il·lusió, les ganes
de canviar el món per a arribar a eixe “Paradís” somiat de cadascú. És, doncs, el
Paradís real, el del dia a dia.

- 22 relats amb substantius com a títol:
• Breus, però directes: “Ambició”, “Coratge”, “Orgull”, etc.
• Significats relacionats entre ells: “Esperança” – “Terror” (contrast), “Por” –
“Silenci” (hiperònim – cohipònim), etc.
• Parcialment temàtics: dirigeixen el lector cap a un final, però no mostren res de
la història que ens contaran.
• Creen, d’una manera abstracta, el camp lèxic de tot el recull.

• Inici: “El més important no és la caiguda, sinó l’aterratge.” (La Haine, 1995)
• EQUILIBRI: “L’escala fosca del desig no té barana.” (“Foc de pales”, Bruixa
de dol, Maria-Mercè Marçal, 1977)
• SUBURBI: “Las banderas de mi casa son la ropa tendida.” (“Malos
pensamientos”, ¿Dónde están mis amigos?, Extremoduro, 1993)
Maria-Mercè
Marçal
Escena de la pel·lícula
La Haine (1995)

• CALFRED: “La gent ens imagina caminant carrer avall amb metralladores,
però l’únic que tenim són unes guitarres, uns amplificadors i uns timbals. Aquest
és el nostre armament i és amb tot el que lluitem.” (Joe Strummer, The Clash)
• DESFICI: “Mare, pare, mireu el vostre xicotet monstre.” (“Incomplete”,
Stranger than fiction, Bad Religion, 1994)
• ESPERANÇA: “Dos dies. La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries:
t’arrossegues o somies.” (“La vida són dos dies”, La vida són dos dies... Cedir-la
o guanyar-la!, At-Versaris, 2008)
Joe Strummer, The
Clash

• AMBICIÓ: “No existeixen dones lletges, sinó dones mandroses.” (Coco Chanel)
• ALLIBERAMENT: “És tan misteriós el país de les llàgrimes...” (El Petit
Príncep, Antoine de Saint-Exupéry, 1943)
• OBLIT: “Vingueren. Ells tenien la Bíblia i nosaltres la terra. I ens digueren:
Tanqueu els ulls i reseu. I quan els tornàrem a obrir, ells tenien la terra i nosaltres
la Bíblia.” (“Les terres i la Bíblia”, Jomo Kenyatta)
Jomo Kenyatta

• CORATGE: “La frontissa que grinyola és la que aconsegueix l’oli.” (Malcolm X)
• ORGULL: “El món es divideix en dues categories: els qui tenen l’arma carregada
i els qui caven. Tu caves.” (El bo, el lleig i el dolent, Sergio Leone, 1966)
• FAM: “Los nadie, que cuestan menos que la bala que los mata.” (“Los nadie”, El
libro de los abrazos, Eduardo Galeano, 1989)
Eduardo Galeano
Malcolm X

• OASI: “Tenim allò que no us agrada: el futur.” (“Passatgers entre paraules
fugaces”, Mahmud Darwix)
• TV: “¡Y aquí llega el concursante patético del día!”, Humor Amarillo)
Mahmud
Darwix
ÉS A DIR...
- Pistes interpretatives per als contes (+ Títol)
- Valors que defensen: llibertat, coratge, música com a eina per a canviar el món,
lluita diària pels nostres drets, constància, esforç.
- Postures que critiquen: falta d’atenció als fills (excés de consentiment), desigualtat
entre homes i dones, masclisme i “pautes” de la societat, crítica a l’Església/religió,
pobresa, fam, marginació, diferències socials/econòmiques, televisió porqueria.

- Personatges:
• Infants, joves, adults, animals, personatges de videojocs.
• Un jove finlandés que fuig en l’institut d’un assassí; una trapezista; un mosquit
cadet infiltrat en les FARC; uns joves als suburbis de París; una jove japonesa que
vol ser “popular” a través de la xarxa; un cantant que vol canviar el món amb la
música; un supervivent de la guerra; una dona treballadora que ha de traure
endavant la seua filla; una família amb el pare esquizofrènic, la mare, una
alcohòlica, i ell un jove desficiós; una formiga que aspira “baixar” en l’escala
social; Mario Bros i l’alliberament de la seua regió, a mans de Koopa; dos joves
immigrants que han de sobreviure al trajecte amb pastera; un islamista suïcida; un
jove constructor amb ambició; les declaracions d’un soldat nord-americà; un
argentí que ha de robar per sobreviure; un part; diferents personatges de la
parafernàlia televisiva.

-Escenaris:
• Ciutats i països: Helsinki, París, Japó, Colòmbia, Argentina, Turquia, Bòsnia,
Croàcia, Hamburg, EUA, Mali, València...
• Situacions: l’institut, el circ, els suburbis, el mar i una pastera, la guerrilla, un
concert, l’habitació d’una jove, les muntanyes de Turquia, el món dels
Xampinyons, una platja, la televisió, un mòdul d’aïllament...
Imatge del videojoc
Super Mario Bros

- Protagonista: una trapezista.
- Situació inicial: escena on la trapezista, plena
de blaus, comença l’espectacle.
- Desenvolupament:
• Record de totes les vesprades, tots els assajos.
• Comentaris d’ànim dels seus companys
(l’amo del circ, el domador de tigres, el
pallasso de les dues cares oposades): “Vinga, tu
pots fer-ho!”, “ets una gran trapezista”, “encara
podries anar més lluny”.
• Conscienciació: “Avui ho faré, avui ho
intentaré”.
• Aconsegueix fer el salt que s’havia proposat.
- Desenllaç: Assassina el seu marit amb un
ganivet. “Per fi m’he atrevit. Per fi ho he
aconseguit”.
- Conclusions: Gir brusc al final. Pistes al llarg
del conte (blaus, comentaris). Era capaç de
jugar-se la vida cada dia i no de desfer-se del
marit, que la maltractava?

- Protagonista: Nkrumah.
- Situació: en un concert, en una regió
de l’Àfrica.
- Fets a comentar:
• Música com a eina per a canviar el
món (cançons d’esperança, fa sentir-se
vius).
• “la sida és el nostre enemic” + puny
negre tancat = resistència i lluita.
• Crítica a la societat occidental, que
oprimeix els països subdesenvolupats
(“serem lliures”).
• Cançó: “Mentides. Mentiren a la
mare, mentiren al pare, mentiren a
l’àvia, mentiren als estudiants i als
observadors internacionals.”
(“Mentides”, Obrint Pas)
Nabil Mansour, músic català
d’origen palestí

- Protagonista: Natsuko
- Situació inicial: els pares li regalen un PC
portàtil per complir les seues obligacions
d’adolescent.
- Desenvolupament:
• Crea un bloc, el més popular, el més comentat
i el més envejat. És el seu “Paradís”.
• Hi escriu experiències sexuals, tot i que
l’acusen de mentidera.
• S’està dies sense eixir de l’habitació, només
connectada a Internet.
• Comença a xatejar buscant cibersexe; troba un
nord-americà i es masturba, però aquell
l’abandona i s’enfada. (Relació amb
“Avorriment”)
- Desenllaç:
• Apaga l’ordinador; hi havia una notícia sobre
un assassinat a Finlàndia. (Relació amb “Por”)
• Per a “desconnectar”, juga a la Wii.
- Conclusions:
• Falta d’atenció dels pares.
• Excés de consentiment: jove malcriada.
• Perills d’Internet.
• Pornografia infantil-juvenil (lliure accés a les
webs relacionades amb el tema).

- Protagonista: Sisou (Sisoumani Diabaté)
- Estructura: una carta a la seua mare on
s’excusa perquè sap que no li arribaran totes les
que ha escrit.
- Situació inicial: promesa als dos germans
(Kareem i Sisou) de poder arribar a Europa, on
podran tenir una vida millor. Enganyats: llarga
odissea en pastera.
- Desenvolupament:
• Al principi, somriures i rialles. Després,
calamitats i sofriments per l’oratge i per les
condicions inhumanes.
• Kareem protegeix el seu germà. Però morirà.
• La barca bolcarà amb Sisou i la resta
d’immigrants. Alçarà el puny amb la carta dins
la mà cridant: “No t’oblide. No m’oblides”.
(Cançó “Dakar”)
• El salvaran “els homes de la mirada fosca”.
- Desenllaç: seran internats en el Centre
d’Internaments d’Estrangers (CIE), a
Barcelona.
- Conclusions:
• Combatre el racisme i la xenofòbia.
• Els immigrants no se’n van del seu país natal
per gust, sinó per buscar-se la vida.
• Tolerància i respecte.
• No permetre que uns pocs s’aprofiten de la
majoria.

- Situació: personatge assegut en un sofà
mentre canvia de canals.
- Missatges:
a) Quan és telespectador:
• Sèries i pel·lícules: “una de francesa en
blanc i negre ambientada en una barriada
de París” (La Haine), El senyor dels
anells, Lost.
• Esports: hoquei sobre gel, bàsquet (NBA),
rugbi.
• Canals d’història: documental sobre la
guerra de l’Iraq (relació amb “Orgull”).
• Gran Germà: 24 hores connectat en
directe.
• Públiques del nord (TV3), quan encara no
les havien tallades.
• La primera (TV1): “la de todos”, Tengo
una pregunta para usted (al president del
govern espanyol).
• El canal valencià (Canal 9): crític, ganes
de vomitar, contra els catalans, l’excessiva
informació quan plou, els programes de
tertúlia...
• Cadena logotip verd (La Sexta): futbol,
capaç de mantenir la gent apegada a la
pantalla.
• Cadena logotip roig (Cuatro): ix Boris
Izaguirre (Channel Nº4), crítica a Fama.
• Cadena logotip de colors (Antena 3): El
diario de Patricia.

Logotip del
Gran Germà
b) Quan és protagonista (somni):
• Dins del president del govern espanyol,
que intenta esquivar les preguntes.
• Dins de la dona d’El Diario de Patricia,
amb ràbia, por, pressió, maltractaments.
• Dins de la model de 17 anys, que s’inicia
en l’anorèxia.
• Dins del presentador del guinyol: notícia
de la matança a la Franja de Gaza – mal
aparcat el 4x4.
• Dins d’un vaquer que dispara a l’aire en
senyal de la conquesta d’un poble indi.
• Dins d’una serp que es menja un caçador i
el fa sofrir.
• Dins d’un famós, retratat mentre es gitava
amb un transsexual.
• Dins d’un concursant del Gran Germà,
que rep les queixes d’una companya per
no haver fregat el pis.
• Barreja: dins d’un africà que intenta matar
l’enemic, que són uns jugadors de hoquei,
amb la reraguarda d’uns altíssims jugadors
de l’NBA; dins de Mickey Mouse,
despullat i en una pel·lícula porno, que
carda amb un soldat d’elit, amb milions de
formigues...

- Gemma Lluch: “Un món plural [Històries del Paradís] més enllà de les classes, on és
possible que els personatges “tinguen allò que no els agrada: el futur”. Però també és
possible que lectures com aquestes els ajude a construir-se amb coratge, intel·ligència i
mirada crítica.” (“Lectures adolescents per a la #primaveravalenciana”, Pensar la lectura,
2012)
- Antoni Rubio: “Un treball que permet copsar les inquietuds d’una generació que, en plena
crisi d’idees, es resisteix a deixar de pensar que un altre planeta és possible.” (“Històries del
Paradís, la mirada de Xavi Sarrià a un món contradictori”, El Mundo, 2008)
- Isabel-Clara Simó: “Pensem a partir de les imatges que ens formem del món (...). Per
això, qui domina, no la informació, sinó les imatges que es fixen en la informació, té el
poder. En literatura, si ho analitzes, et fas un fart de riure, perquè en l’imaginari col·lectiu de
qualsevol país apareixen com a grans escriptors autèntiques mediocritats. (...) Doncs bé:
ensopegues amb el text de Xavi Sarrià (...), i veus un escriptoràs que et serra la gola i et
deixa sense alé. Parla de violència i d’ambigüitat moral, parla de paradoxes mortals, parla de
culpabilitat, parla de la brutalitat de viure i la de morir.” (“Es diu Xavi Sarrià”, Avui, 2008)

- Recomanar aquest llibre com a lectura
per als instituts, sobretot, a partir de 4t
d’ESO.
- A partir d’aquest, treballar a l’aula temes
tan importants en la societat com el
racisme, l’anorèxia, els grups marginals,
l’opressió, la cerca de la llibertat...
- Seria interessant igualment buscar
informació sobre els autors de cada cita, ja
que, en major o menor mesura, tots han
sigut o són revolucionaris (en el sentit
positiu de canviar el món), i ningú d’ells
ix en els mitjans.
- Un exercici agradable: escoltar el disc
Benvinguts al Paradís, d’Obrint Pas,
mentre hom llig el llibre (sobretot, aquells
contes que estiguen totalment relacionats
amb les respectives cançons).
Benvingut al Paradís,
Obrint Pas

- Totes les experiències del grup (i, potser,
personals també), es veuen reflexades al
llarg de les narracions: els viatges arreu del
món, el coneixement d’altres cultures i
tradicions, l’obertura de mires.
- Eclecticisme: els relats barregen música,
lluita, valors, arguments, cinema, poesia,
rebuig a l’opressió.
- Llibres com el de Xavi Sarrià són
necessaris hui en dia; desperten l’esperit
crític i tracten temes molt més complexos
que les típiques històries d’amor, de porros,
de drogues o de sexe adolescent, que ja es
mostren a la televisió.
- Segons l’escriptor ollerià Francesc
Mompó, perquè un conte siga bo, ha de
tenir un d’aquestos tres factors (o tots tres):
• Un tremp literari que estèticament
enamore el lector.
• Una intensitat narrativa que no et permeta
apartar-ne els ulls.
• Un final sorprenent que et deixe
bocabadat.
- En major o menor mesura, l’escriptor i
cantant aconsegueix, sinó els tres sempre, sí
algun d’aquestos factors en tots els contes.
Per tant, no hi ha dubte: ens trobem davant
d’un grandíssim conjunt de relats que
poden portar sense cap problema l’etiqueta
de LITERATURA.
Xavi Sarrià,
cantant i escriptor

“Mentre caus tot va bé... Mentre caus tot va
bé... Mentre caus tot va bé... Mentre caus tot
va bé... Mentre caus tot va bé... Mentre caus
tot va bé...
Però el més important no és la caiguda, sinó
l’aterratge.” (pàg. 152, Benvingut al
Paradís, Xavi Sarrià, extret de La Haine,
1995)

Històries del paradís, de Xavi sarrià

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Històries del paradís, de Xavi sarrià

Similar to Històries del paradís, de Xavi sarrià (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Històries del paradís, de Xavi sarrià