Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
 
Des de principis del s. XX es produeixen  a Catalunya canvis econòmics, socials i culturals a conseqüència dels quals, jov...
NOUCENTISME :  Un programa de govern al servei de la cultura.  Es tractava de crear una infraestructura cultural moderna i...
<ul><li>CRONOLOGIA </li></ul><ul><li>INICI : 1906 </li></ul><ul><li>Eugeni d’ ORS comença a publicar GLOSARI  </li></ul><u...
IDEARI ESTÈTIC   Imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat i l’harmonia.  Reivindicació de l’e...
AUTORS REPRESENTATIUS <ul><li>EUGENI D’ORS . </li></ul><ul><li>Xènius  (1881-1954) </li></ul><ul><li>Ideòleg del moviment ...
JOSEP CARNER  (Barcelona, 1884- Brussel·les,1970)  anomenat “príncep dels poetes”  <ul><li>OBRES DE L’ETAPA NAUCENTISTA </...
Els fruits saborosos  (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme .  Aglae i les taronges Agl...
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;  la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.            Moss...
ALTRES POEMES SEUS QUE SURTEN A L’ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA  SÓN BÈLGICA ,  poema nostàlgic realitzat durant l’exili...
GUERAU DE LIOST (1878-1933)  Pseudònim de l’olotí Jaume Bofill i Mates La muntanya d’ametistes  (1908) poema del Montseny,...
PÒRTIC   Bella Ciutat d'ivori, feta de marbre i or:  tes cúpules s'irisen en la blavor que mor,  i, reflectint-se, netes, ...
La institució que va vertebrar tot el projecte cultural i polític del Noucentisme fou la  MANCOMUNITAT  (6 d’abril de 1914...
<ul><li>Un dels seus àmbits d’actuació fou  </li></ul><ul><li>l’ ensenyament , regulat pel  Consell de Pedagogia dirigit p...
<ul><li>El Noucentisme amb l’Institut d’Estudis Catalans, creat el 1907,  va fer possible la normativització del català gr...
Bibliografia http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-noucentisme http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner http://www.escrip...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

El noucentisme (1906 1923)

6,201 views

Published on

Published in: Travel
  • Be the first to comment

El noucentisme (1906 1923)

  1. 2. Des de principis del s. XX es produeixen a Catalunya canvis econòmics, socials i culturals a conseqüència dels quals, joves intel·lectuals i polítics articulen nous plantejaments que pretenen la renovació política i econòmica de Catalunya. Neix un nou moviment anomenat NOUCENTISME que promou la Catalunya “ideal”: liberal, autònoma, culta i cosmopolita.
  2. 3. NOUCENTISME : Un programa de govern al servei de la cultura. Es tractava de crear una infraestructura cultural moderna i eficaç destinada a produir una consciència conjunta i cívica, que permetria assolir la Catalunya Ideal. Segueixen els postulats polítics de Prat de la Riba.
  3. 4. <ul><li>CRONOLOGIA </li></ul><ul><li>INICI : 1906 </li></ul><ul><li>Eugeni d’ ORS comença a publicar GLOSARI </li></ul><ul><li>a La Veu de Catalunya. </li></ul><ul><li>Josep Carner: Els fruits saborosos . </li></ul><ul><li>Enric Prat de la Riba: Nacionalitat Catalana . </li></ul><ul><li>(formulació catalanisme polític) </li></ul><ul><li>I Congrés d’Estudis Catalans. </li></ul><ul><li>ACABAMENT : 1923 </li></ul><ul><li>Dictadura del General Primo de Rivera. </li></ul>
  4. 5. IDEARI ESTÈTIC Imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat i l’harmonia. Reivindicació de l’estètica elaborada i l’ordre clàssic enfront l’espontaneïtat i el caos del modernisme. Teoria poètica contrària a la “paraula viva” de Maragall. No creuen en la inspiració sinó en el treball i la cura de la forma (la batalla del sonet) El gènere hegemònic fou la poesia. La narrativa pateix una crisi durant el període, ressò de la recerca de nous camins de la narrativa europea el 1r quart del s. XX.
  5. 6. AUTORS REPRESENTATIUS <ul><li>EUGENI D’ORS . </li></ul><ul><li>Xènius (1881-1954) </li></ul><ul><li>Ideòleg del moviment . </li></ul><ul><li>Glossari a La Veu de Catalunya (guia teòrica i didàctica de les propostes ideològiques i estètiques del Noucentisme) </li></ul><ul><li>Glosses a La Ben Plantada (1911), símbol idealitzat de la dona catalana. </li></ul>
  6. 7. JOSEP CARNER (Barcelona, 1884- Brussel·les,1970) anomenat “príncep dels poetes” <ul><li>OBRES DE L’ETAPA NAUCENTISTA </li></ul><ul><li>Primer llibre de sonets (1905) </li></ul><ul><li>Els fruits saborosos (1906) </li></ul><ul><li>Segon llibre de sonets (1907) </li></ul><ul><li>La malvestat d'Oriana (1910) </li></ul><ul><li>Verger de les galanies (1911) </li></ul><ul><li>Les monjoies (1912) </li></ul><ul><li>Auques i ventalls (1914) </li></ul><ul><li>La paraula en el vent (1914) </li></ul><ul><li>Bella terra, bella gent (1918) </li></ul><ul><li>L’oreig entre les canyes (1920) </li></ul>
  7. 8. Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme . Aglae i les taronges Aglae, sota un bell taronger deturada, al lluny sent les germanes com ocellada al vent. I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada, I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment. Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,                 altiva entre la fressa, joiosa de la llum. I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum .
  8. 9. I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta; la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.            Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta i del cabell afluixen el pes les dues mans. I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança; amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut; ella pogués besar l'infant que ja s'atansa,                      batec tan avinent i tan inconegut I veu la piadosa taronja que fou bella, i jeu abandonada del rec vora l'espill. De la muller la sort li transpareix en ella: fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.
  9. 10. ALTRES POEMES SEUS QUE SURTEN A L’ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA SÓN BÈLGICA , poema nostàlgic realitzat durant l’exili després de la guerra civil. CANÇONETA INCERTA , del gènere de cançó culta, metàfora dels diferents camins de la vida. http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=65&titol=373 ( VERSIÓ MUSICAL )
  10. 11. GUERAU DE LIOST (1878-1933) Pseudònim de l’olotí Jaume Bofill i Mates La muntanya d’ametistes (1908) poema del Montseny, evidencia la superació del ruralisme modernista. Mostra una natura dominada per l’home “poesia sostreta al poder del Monstre”, segons diu Eugeni d’Ors al pròleg de la primera edició.
  11. 12. PÒRTIC Bella Ciutat d'ivori, feta de marbre i or: tes cúpules s'irisen en la blavor que mor, i, reflectint-se, netes, en la maror turgent, serpegen de les ones pel tors adolescent. L'ivori té la gràcia d'un marbre constel·lat d'aurífiques polsines, com una carn d'albat. Bella ciutat de marbre del món exterior, esdevinguda aurífica dins un esguard d'amor! Ets tota laborada amb ordenat esment. Et purifica el viure magnànim i cruent. I, per damunt la frèvola grandesa terrenal, empunyaràs la palma del seny - que és immortal.
  12. 13. La institució que va vertebrar tot el projecte cultural i polític del Noucentisme fou la MANCOMUNITAT (6 d’abril de 1914) que aglutina les quatre diputacions provincials. Gràcies a ella milloraren les infraestructures del país: més de 1000 Km de carreteres, xarxa telefònica, subministrament d’aigües i energia elèctrica a tot el territori... A més de liquidar la Mancomunitat de Catalunya , durant la dictadura de Primo de Rivera es van eliminar sistemàticament tots els símbols públics del catalanisme.
  13. 14. <ul><li>Un dels seus àmbits d’actuació fou </li></ul><ul><li>l’ ensenyament , regulat pel Consell de Pedagogia dirigit per Alexandre Galí: </li></ul><ul><li>Creació d’escoles que es proposen la renovació pedagògica. </li></ul><ul><li>Incorporació del mètode Montessori </li></ul><ul><li>(pedagoga italiana) </li></ul><ul><li>Creació de l’Escola Industrial </li></ul><ul><li>- Escola Superior de Belles Arts </li></ul><ul><li>- Escola de Bibliotecàries </li></ul><ul><li>Xarxa de biblioteques </li></ul><ul><li>- Foment de l’ensenyament en català. </li></ul>
  14. 15. <ul><li>El Noucentisme amb l’Institut d’Estudis Catalans, creat el 1907, va fer possible la normativització del català gràcies a la tasca de </li></ul><ul><li>POMPEU FABRA (Barcelona, 1868- Prada de Conflent, 1948) </li></ul>1913- Publicació de les Normes ortogràfiques. 1932- Publicació del Diccionari
  15. 16. Bibliografia http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-noucentisme http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner http://www.escriptors.cat/autors/orsed/

×