2. 1
ÍNDEX
Continguts
PRESENTACIÓ DEL TEMA DEL TREBALL ............................................................................ 2
EXPLICACIÓ DEL CONTINGUT ........................................................................................... 3
Crítica de Sergi Beser.................................................................................................... 3
Crítica de Maurici Serrahima ........................................................................................ 4
Crítica d’Oriol Pi de Cabanyes....................................................................................... 5
3. 2
COS DEL TREBALL
PRESENTACIÓ DEL TEMA DEL TREBALL
La bogeria és una obra literària escrita per Narcís Oller. Segons diu ell en el capítol XIII
de les Memòries literàries, va ser escrita a Puigcerdà en tres o quatre setmanes durant
l’estiu del 1898, però fins l’any 1899 no va ser publicada.
És una novel·la que se sol inscriure en el corrent naturalista de la narrativa del segle
XIX. La bogeria parteix d’un fet viscut per l’autor: feia poc temps que havia assistit a
l’enterrament d’un antic client seu que havia mort boig.
Nosaltres ens centrarem en la crítica de l’obra, que consistirà en un recull del que els
estudiosos i admiradors han escrit sobre l’obra i comentari d’aquests texos crítics, com
ara el filòleg i crític literari Sergi Beser, Maurici Sarrahima i Oriol Pi de Cabanyes, entre
d’altres.
4. 3
EXPLICACIÓ DEL CONTINGUT
Crítica de Sergi Beser
La bogeria aparexia en un moment clau per a la novel·la europea quan, com ja
hem assenyalat, s’estava lluitant per establir uns nous models narratius.
Aquesta obra d’Oller representava, indubtablement, una experiència
enriquidora de la tècnica narrativa que, per desgràcia, havia de quedar aïllada
dintre del seu context cultural. L’estructura de l’obra, l’ús fet del punt de vista
narratiu i la temàtica conceptual era la resposta personal i original de Narcís
Oller a la crisi de la novel·la realista decimonònica. Per aquests motius La
bogeria semblava iniciar una nova època en la novel·lística d’Oller; però, d’una
altra banda, una sèrie d’elements narratius la relacionava amb la seva
producció anterior. Ha estat dit que Oller, amb La febre d’or, s’adhereix al
concepte de novel·la global creat per Balzac. Aquest tipus de novel·les convertia
els diferents relats independents en parts d’un únic i gran relat i tenia, com a
matèria i com a tema, la societat coetània a què pertanyia l’autor. La reaparició
de personatges és el procés narratiu més ostensible utilitzat per a aconseguir
aquesta relació o comunicació entre les diferents novel·les.
Sergi Beser fa una crítica constructiva a la novel·la. Aquest crític diu que s’estava
lluitant per uns nous models narratius ja que Oller va escriure un text ple de
referències als grans temes ideològics del segle XIX: la lluita entre el medi i l’herència,
l’enfrontament de l’individu i la societat, etc. Malgrat que innova en aquella època
narrativa, hi ha una sèrie d’elements que relacionaven aquesta obra amb les anteriors,
com ara la reaparició de personatges d’anteriors novel·les, com podem veure a les
pàgines 88 i 89 de la novel·la, en què apareixen Galceran i els Rodon, que són els
protagonistes de la novel·la Vilaniu, però el mateix Oller acaba la frase en què el cita
amb una interrogació que té un doble sentit: d’una banda els personatges no coneixen
la població de Vilaniu; de l’altra, els lectors que no coneixen la novel·la.
5. 4
Crítica de Maurici Serrahima
Igualment que la crítica de Beser, és una crítica positiva sobre l’obra d’Oller. Això que
Maurici diu que Narcís Oller vol representar molt acuradament el caràcter masculí d’en
Daniel Serrallonga com podem veure en els capítols I, II i III; en el capítol I se’ns descriu
físicament de manera directa pel narrador. I la informació del tres primers capítols no
se centra només en en Daniel Serrallonga sinó també en els antecedents biològics i en
la influència del medi; per exemple, a la pàgina 61 del llibre, “era alt i esprimatxedot,
vestia amb descuit, i es distingia, sobretot, pel mal gust de sas corbates”.
Els personatges femenins, tal com diu aquest autor, són marginats a la novel·la d’Oller,
com podem veure en el cas de les germanes Serrallonga, que són l’Adela i la Carolina.
L’Adela confon els termes circumscripció i circumcisió i la Carolina és “geperuda de cos
i d’ànima”. I tal com diu Serrahima, si comparem altres personatges femenins d’altres
novel·les com la Tuies i Pilar Prim, entre d’altres, té una gran capacitat per crear figures
de dones.
6. 5
Crítica d’Oriol Pi de Cabanyes
Aquesta crítica ens compara el personatge de Daniel Serrallonga amb les figures de
Valentí Almirall i de Torras i Bages. Concretament, Serrallonga fa pensar en l’Almirall
derrotat del 1888, ja que el personatge principal de l’obra tampoc tindrà èxit polític, tal
com li va passar a Valentí Almirall amb l’oposició a l’Exposició Universal de Barcelona al
1888. També, com que tots dos surten de l’estereotip de persona de l’època es
considera que són boigs.
